dilluns, 22 d’agost de 2016

Canviar el sofà

La meva tieta-àvia s'ha apuntat a l'IMSERSO a la tendra edat de 92 anys. La dona, que és més llarga que un dia sense pa, sempre ha estat molt viatgera i ha anat per tota Europa pel seu compte, i ara que el físic ja no l'acompanya, suposo que li convé que la portin una mica. Sempre em fa gràcia quan em recorden que encara queda amb les amigues un dia a la setmana per esmorzar, una cita ineludible.

Aquest cap de setmana en parlàvem amb els meus pares. Sembla que quan els explicava això dels viatges organitzats va comentar que s'havia de canviar el sofà, que el tenia 'fet mistos' (expressió molt típica de casa meva), però que preferia anar de viatge que canviar el sofà. Mentre lloàvem la seva actitud, vam pronunciar una frase que em va agradar i que comparteixo: 'quan no puguis fer altra cosa que seure al sofà, canvia't el sofà. Mentrestant, fes altres coses'.

Realment, d'aquesta dona se'n pot aprendre molt. Quina bona filosofia de vida.

16 comentaris:

  1. Una dona molt sabia la teva àvia si senyor.

    ResponElimina
  2. una gran persona la teva tieta-àvia ! filosofia de vida ...m'agrada la frase i el seu fons!

    ResponElimina
  3. Té les prioritats ben clares, aquesta senyora. M'agrada molt la seva filosofia de vida!

    ResponElimina
  4. Em cau molt bé aquesta tieta- àvia teva...Primer perquè ha anat per tota Europa pel seu compte i la frase, només pot venir de la saviesa d'aquests 92 anys de vida!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  5. Vaja, 92 anys i pel que dius, està molt bé! Els meus avis en tenen una miqueta menys, però no s'hi pot ni comparar. Els teus pares tenen molta raó en el que diuen, que la salut dels meus avis va començar a empitjorar al moment que van començar a ser menys actius...

    ResponElimina
  6. Una veritat com un cabàs. Ja ho practicaré.

    ResponElimina
  7. Sí que em sembla una bona filosofia de vida. Sobretot perquè té clares les seves prioritats i les respecta. Una persona sàvia. Si li agrada viatjar que viatgi mentre pugui, i tant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara, que jo que no sóc especialment amant dels viatges, penso (i això ja no té res a veure amb la tia-àvia) si les prioritats d'una persona gran fossin unes altres, per exemple: anar al teatre, l'esmorzar amb les amigues, llegir, música ... pel fet de ser activitats menys "actives", seria menys bo o menys savi? Suposo que no. Potser acabo de dir una bestiesa, però la dic perquè sempre penso que viatjar està totalment sobrevalorat. Com si fos l'única i exclusiva manera de gaudir de la vida... No sé si us passa, però a mi, fa molts anys que noto que quan algú parla d'aprofitar la vida, de gaudir, de viure intensament, sempre surt un únic exemple: viatjar, anar cap aquí i cap allà.

      I pot ser una excel.lent manera de viure intensament i de treure el suc als dies i als anys, però en cap cas és l'única.


      Elimina
    2. CARME... els dos darrers dijous dues amigues i jo quedem a una cafeteria i, mentre xerrem, anem fent mitja i ganxet hehehe... Sincerament, en la meva forma de veure-ho, això també és gaudir de la vida :-DDD

      Ara bé, enyoro una mica poder viatjar (per tema calers, clar) ... tot i que, com tu dius: no és l'única forma de treure suc als dies i als anys ;-))

      Elimina
  8. Ostres, jo sí que necessito canviar el sofà!! No tinc 92 anys però el pobre està tan aixafat que em costa aixecar-me!!... sí, sí, les meves articulacions necessiten un sofà MÉS ALT... com més alt millor... Però jo no puc triar entre viatjar o sofà... No puc ni una cosa ni l'altra.

    Faig una col·lecta?

    ResponElimina
  9. Fes una col·lecta ben alta... i posa un palet sota els coixins, Assumpta... ;-))

    Bona persona, la teua parenta. Aplicaré lo de canviar les molles personals i no sucumbir a les del sofà.

    Ah, i ja he tornat de fer un viatge. Però no compta gaire, tampoc.

    Petons.

    ResponElimina
  10. Ja veig que us ha agradat la filosofia de la tieta. A mi em va semblar perfecta la seva observació i d'aquí em va sortir aquesta frase. L'he penjada allà dalt del blog per tenir-la present, quan tingui dubtes d'aquesta mena. Gràcies per comentar!

    Anna, tieta-àvia, però sí, sempre ha viscut com ha volgut, i tant.

    Salvador, de vegades tinc moments de lucidesa, però la inspiració és totalment de la tieta, ella és la filòsofa!

    Elfreelang, la sap molt llarga, i em sembla que aquesta filosofia de vida l'ha practicat tota la vida.

    Galionar, i nosaltres preocupats per si ens cal una cosa i tal altra, i fent malabarismes amb els diners.

    M.Roser, sempre ha estat una persona molt independent i ha triat viure així. La resistència física de les persones té un límit, però l'edat li ha respectat l'enteniment, i val la pena escoltar-la. Tampoc té pèls a la llengua, quan vol!

    Yuji, no deu ser casualitat que la gent que es manté activa visqui una mica millor. Els meus avis, no feien res i es passaven el dia tancats a casa, i va arribar el moment que no es podien ni aixecar del llit. Això és una agonia. En canvi, la tieta-àvia, que és la germana de l'avi, no ha parat mai. Ells ja són morts, i també els recordàvem aquest dia, ja fa més de 10 anys. La tieta, que així li diem tots, sempre ha estat molt bé de cap, i continua. Ara físicament va perdent, però pel que es veu, amb el seu bastó, no es resigna pas!

    Sr. Gasull, una bona frase per recordar quan ens encaparrem amb coses materials i no pensem que hi ha moltes maneres millors d'invertir els recursos que tenim.

    Carme, viatjar i fer tallers de tota mena és la manera que ha triat la tieta per mantenir-se activa i sentir-se viva. És la seva manera, i així la relato. Això no vol dir que hagi de ser la tria de tothom, ni molt menys. Sense anar més lluny, ara la tieta vol anar a un balneari, i d'una manera molt subtil (per això vaig dir que és molt llarga...) va fer que la família s'hagi compromès a portar-la i a anar-la a buscar després. Com li dius que no a una venerable senyora de 92 anys, hahaha. Bé, el cas és que viatjar és el que ens han convençut que s'ha de fer per aprofitar la vida, així que bravo per tu si no et deixes portar per 'el que s'ha de fer'. Jo gaudeixo molt jaient i llegint un bon llibre, a veure qui és el guapo o la guapa que em diu que estic perdent el temps, sóc capaç d'ensenyar-li una altra de les funcions d'un llibre, que és estampar-se contra una cara poca-solta. També gaudeixo de viatjar, però no en presumeixo ni vaig dient com altra gent 'com és possible que no hagis estat aquí o allà, però si s'hi ha d'anar!!'. Que cadascú faci el que cregui convenient, jo viatjaré quan tingui diners i temps per fer-ho, aniré al teatre o al cine quan pugui, i faré el que vulgui amb el meu temps. Però sí que crec que és important mantenir-se actiu i fer coses que requereixin una mica d'esforç, de perícia, fins i tot. Mantenir el cap a lloc i treballar-lo. Ja t'ho diré d'aquí uns anys, però penso que els reptes personals són importants per tirar endavant, siguin quins siguin.

    Assumpta, has provat en botigues de segona mà? A IKEA també en tenen de molt barats, evidentment seran petits i no de gran qualitat, però estalviant una mica es poden tenir, sobretot si t'hi va la salut. De vegades la salut és més important que l'oci, això està clar. Mira, la Cantireta et dóna una idea interessant.

    Cantireta, sempre ha tingut les idees clares aquesta dona, ja es veu. Després cadascú que s'apliqui la filosofia com vulgui, però jo crec que és una bona manera de pensar.

    Xavier, llarga vida ja l'ha tingut, i que duri! Que a més ha estat ben profitosa.

    ResponElimina
  11. Quan sigui gran vull ser com la teva tieta-àvia!!!
    :DD

    ResponElimina
  12. Llavors hi ha la gent rica com jo que poden permetre’s canviar-se el sofà i també gastar en altres coses, però entenc que aquests som privilejats molt minoritaris.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.