dimecres, 20 de juliol de 2016

Visita llampec


Després de dues hores de vol, finalment la ciutat de Barcelona s'obre davant dels ulls dels passatgers. Per algun motiu, recordava aquell patró de ciutat tan espectacular, l'anterior vegada que va venir també hi va arribar de nit, aquelles avingudes amples, tan rectes, i tan il·luminades. Quant fa, 7? 8 anys? No ho recorda del cert. Però llavors hi va anar de vacances, i ara és per feina. L'endemà a la tarda té el vol de tornada i ha de tenir la feina feta, no tindrà temps de passejar-s'hi gaire. Llàstima, sempre li agrada fer un cop d'ull a les ciutats que visita per algun encàrrec. Aquest cop es tracta d'un conegut dissenyador de moda. La seva marca apunta a imperi, sembla que la seva competència perd pistonada a molta velocitat, i això no els ha fet gaire gràcia. Si l'han contractat a ell és que valoren la discreció i la feina fina, no és un preu precisament barat el que han pagat. Però no els costarà recuperar la inversió quan les seves vendes repuntin, un cop eliminat el problema. L'avió ja ha començat la maniobra de descens. Es corda el cinturó de seguretat.


La meva participació a la substitució estiuenca de la Carme, sort en tenim d'ella!

14 comentaris:

  1. Caram, aquesta violència dins la moda supera el primer dia de rebaixes! :)

    Bon relat Xexu! Aquest mes volia participar fent també un relat negre (què si no), però no hi ha manera, no me'n surto. I mira que ara a l'estiu, tal i com es posa el poble, no falten ganes de matar...

    ResponElimina
  2. Caram, aquesta violència dins la moda supera el primer dia de rebaixes! :)

    Bon relat Xexu! Aquest mes volia participar fent també un relat negre (què si no), però no hi ha manera, no me'n surto. I mira que ara a l'estiu, tal i com es posa el poble, no falten ganes de matar...

    ResponElimina
  3. Ostres!!! Molt bo!! (O molt dolent, millor dit hahahaha)

    XEXU... m'equivoco o és la segona vegada que ens fas sortir un assassí a sou als teus relats? A veure si ens haurem de preocupar pels teus instints, eh? :-DD

    ResponElimina
  4. Al pobre dissenyador triomfant més li hauria valgut ser un dissenyador discret.
    Reconec que he hagut de llegir 2 vegades el conte.
    Si contractem la Jessica Fletcher, el protagonista d'aquest conte no agafarà el vol de tornada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, la meva estimada Jessica Beatrice Fletcher, de Cabot Cove, Maine...vídua de Frank Fletcher... :-))

      (Però més val que no l'avisis tu... normalment mor algun parent de qui la crida!!)

      Elimina
  5. Sort en tenim de tots vosaltres que continueu ben actius en aquests mons virtuals!

    ResponElimina
  6. Gràcies, XeXu, per participar.
    Un relat ben lligat i sorprenent.
    Com diu en Xavier, a vegades val més passar una mica desapercebut. :)

    ResponElimina
  7. Suposo que les grans ciutats, a la nit, des d'un avió, totes són impressionants...No sé si els assassins tenen sensibilitat per captar la bellesa...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. Home, tenint en compte que la feina la pot acabar en un "pim, pam" potser si que tindrà temps per visitar la ciutat, no?. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. ha, ha, ha... Mc, això del pim pam, m'ha fet riure molt!!!

      Elimina
  9. I sempre ens posem a reflexionar en veure el paisatge allunyat de la ciutat de destí... o que deixes enrere. Molt ben trobat!

    ResponElimina
  10. molt bo Xexu! deu n'hi do la visita llampec ¡

    ResponElimina
  11. sospito que el problema té dues cames i que ha d'acabar dins una caixa.

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies pels vostres comentaris! L'Assumpta segueix demostrant una memòria prodigiosa, i cal reconèixer-li. Si hi ha una persona que recorda els meus posts com jo, o fins i tot més, aquesta és ella. Fa molt temps ja vaig fer un relat en el que apareixia un assassí a sou, que es deia 'La feina és la feina', si no m'equivoco, i que no estava emmarcat en cap proposta, ni Relats Conjunts ni res d'això. Era potser similar a aquest en la voluntat de mostrar un assassí a sou més humà, més persona, encara que té la feina que té. Una manera d'aïllar-se de la feina, per poder viure amb normalitat. Són aquestes manies que tinc jo, i quan em va venir la idea per escriure aquest d'ara, ja em va semblar que era repetida, però no és més que una altra manera d'anar assajant sobre temes que em fan pensar. Sobre la vida privada dels assassins a sou en podríem debatre una mica, oi?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.