dimecres, 13 de juliol de 2016

Potser no ho tornaràs a veure mai més

Tornat ja de terres angleses, després d'una escapada de cap de setmana llarg, aquest cop no tinc massa impressions ni fotografies per compartir, ha estat bé i feia fresqueta, però Liverpool i Manchester no són ciutats en les que viuria. El que sí que he experimentat un cop més és la sensació 'potser no ho tornaràs a veure mai més'. Hi vaig estar pensant, i em sembla que em passa sempre, quan ja s'acosta el final d'un viatge, una mena d'angoixa de pensar que allò que t'ha agradat, o t'ha semblat curiós del lloc que visites potser no ho tornaràs a veure mai més, perquè no saps si tornaràs a aquell lloc, i llavors tens la necessitat de tornar-ho a veure.

No sé si us passa, parlo d'angoixa i potser és exagerat, però sí un neguit, una sensació de final, de pèrdua. No és una aflicció que duri gaire estona, però sempre la tinc quan em ve al cap tot el que he vist. I si ja no ho torno a veure més? I entren les presses, la urgència, per fer una altra repassada, si és possible. De fet, quan acabàvem la volta a Islàndia, em va venir la idea boja de tornar a donar la volta sencera a l'illa en un dia, ja que es pot fer en 18 hores si condueixes sense parar... No ho vam fer, és clar.

Viatjar es excepcional, en el sentit ampli de la paraula. Em deixa sensació d'oportunitat única, i quan s'acaba, s'acaba. Segur que hi ha una síndrome d'aquestes modernes que dóna nom a aquest neguit, però tampoc em cal saber-lo. Però si a algú altre li passa, si us plau feu-m'ho saber, perquè no em senti tan raret, ni que sigui per teràpia.

17 comentaris:

  1. No he viatjat massa però no he tingut mai aquesta sensació que expliques. A veure, sí que de vegades davant d'un lloc especial d'un viatge he tingut la sensació de que ha valgut la pena veure-ho però no he tingut aquest neguit que comentes, potser perquè al viatjar poc ja tenia d'antuvi la seguretat que no hi tornaria perquè aquell viatge no el repetiria. Em sap greu no haver-te ajudat amb la teràpia. ;-)

    ResponElimina
  2. Jo si que t'entenc, quan estàs en un lloc abans de deixar-lo penso en que tot anirà canviant en aquest lloc, la gent farà la seva i jo no ho podré comprovar....
    Mai tornava a llocs que ja hi he estat, però aquest any ha estat la segona vegada que he trepitjat Lubeck, l'any passat vaig repetir Nordkapp.....i potser en vindran més. Això et desmunta la teoria de que no ho tornes a veure, però el que si és cert és que nosaltres si que ho veiem diferent tot i ser el mateix lloc. Moltes vegades hem canviat més nosaltres que els llocs i fa que les sensacions siguin diferents.
    El futur és tant incert que un lloc que pensaves no tornar a veure hi acabes vivint....

    ResponElimina
  3. A mi també m'ha passat; moltissim. Pensava que era una rareta però ja veig que no ... Amb terres angleses ja no em passa tant perquè com que el Low és igual o pitjor que jo, sempre que podem hi anem però per exemple, la tornada de Japó va ser molt molt dura (i no per haver de tornar a la feina sino per l'angoixa extrema de no saber si mai hi podré tornar).

    ResponElimina
  4. Has estat a Liverpool?
    Suposo que n'has sortit amarat... A Hard Day's Night.
    Del que dius de la sensació de: potser no tornaré a estar aquí mai més, algun cop també l'he notat, i algun cop m'he equivocat perquè sí que hi he tornat.

    ResponElimina
  5. No podria dir que no m'ha passat mai, sí que m'ha passat, però no em passa sovint. Em passa només a llocs que es fan molt especials per a mi. Em passa amb llocs de natura desbordant.

    També hi ha llocs que per molt que m'hagin agradat, i per molt que cregui que ha valgut la pena visitar-los, el fet de pensar que no hi tornaré més, em sembla molt natural. Com si pensés que no necessito tornar-hi des de cap punt de vista. Però a vegades hi ha sorpreses i tornes a llocs que no esperaves.

    A mi m'impressiona molt més el que diu en Joan. Hi ha llocs que no vull tornar, precisament perquè ja no són els mateixos i el record que tinc és millor que el que trobaria ara, o el que veig per la tele. Els llocs canvien tan o més que nosaltres. I sovint penso que encara que hi tornem, ja tornem a un altre lloc. Exagero perquè depèn del lloc i també de la quantitat de temps que hagi passat.

    ResponElimina
  6. Passa, i tant que sí. I a més saps que cap fotografia que hagis fet, per bona que sigui, haurà aconseguit captar del tot el que t'ha fet sentir aquell lloc, aquell instant, i et fa por (per no ser massa catastrofista i parlar d'angoixa) no tornar als llocs i no recuperar els instants.

    De totes formes, per sort, hi haurà altres llocs i altres intants tant o més fascinants, que et provocaran aquesta angoixa, però que romandran amb tu per sempre.

    ResponElimina
  7. Crec que entenc aquesta sensació, tot i que a mi em passa davant de situacions que visc més que en llocs que visito. Quan ens reunim la colla, quan estic amb els que estimo, quan comparteixo moments màgics m'angoixa -si, el que sento és angoixa- pensar que potser no és tornaran a repetir, que alguna cosa haurà canviat, que ja no serà el mateix. I quan més gran em faig més sovint em passa. Normal...

    ResponElimina
  8. Ostres, doncs no, no em passa. Més aviat em prenc la vida con una bucketlist (llista-de-coses-a-fer-abans-de-morir). X lloc: Ja hi he anat, ja ho he vist, FET. Sí que hi ha llocs que hi tornaria, o que vaig deixar coses pendents per veure, però no m'aclapara pensar-hi si no hi torno mai més. No passa res, hi ha altres llocs per anar-hi. Potser és que tot i que m'ho he passat molt bé viatjant no he tingut mai un viatge que m'impactés especialment.
    Suposo que és una mica com els llibres: si rellegeixes sovint li estàs traient l'oportunitat a altres llibres nous que poden ser iguals o millors. O no. Però també és cert que rellegir un llibre que t'agrada és un risc, l'element sorpresa i altres sensacions ja no hi són. Doncs el mateix deu passar amb els viatges, no?

    ResponElimina
  9. A mi no em passa això però alguna raresa també em toca...Quan he de fer una cosa que és important per mi, em fa l'afecte que no hi seré a temps...Quan em vaig comprar el pis, que ho vaig fer sobre planell i el veia pujar, quan escrivia el meu primer llibret i en d'altres ocasions, no sé si això té un nom!!!
    Bona tarda, XeXu.

    ResponElimina
  10. Jo, com ja no recordo què és viatjar, no tinc cap sensació d'aquestes...

    El meu darrer viatge va ser fa deu u onze anys a Holanda... què bonic!

    Espera, faré un esforç per intentar recordar sensacions... mmmmmmmmmm... doncs no, no recordo haver tingut mai aquesta angoixa que descrius. Crec que llavors era optimista i la sensació era justament la contrària, de que tornaria (pobre idiota!)... fins i tot -i et prometo que aquest comentari és totalment sincer, com sempre- m'imaginava vivint allí.

    No sé per què però suposo que hauràs estat a Àmsterdam. El jovent heu estat a tot arreu. Doncs bé, passàvem el dia en tren amunt i avall (els països petits són adorables... mira, mentre vaig escrivint em venen munts de records bonics). Ens llevàvem molt aviat i atacàvem un esmorzar brutal (com que el teníem pagat! hehehe... ja he comentat alguna vegada el meu carinyo pels bons hotels amb esmorzar de bufet inclòs) ja que, després, el dinar podia quedar reduït a la mínima expressió (doncs això ja ho pagàvem a part hehehe). Un cop esmorzats, anàvem a l'Estació Central, (el Hotel estava molt a prop) que és preciosa, i un dia visitàvem Harlem, Rotterdam, etc. Si ho duies tot ben preparat (i jo gaudia una burrada preparant-ho tot) aquestes excursions "cundien" molt (com nassos es diu "cundir" en català?) i, al vespre, ja tornàvem a ser a Àmsterdam...

    Gairebé cada dia vàrem sopar a la mateixa hamburgueseria, variant una miqueta el menú, però en pla econòmic (la despesa "bèstia" sempre era en el hotel). Recordo que a l'hamburgueseria tenien una pantalla molt gran i que sempre tenien posat un canal de vídeos musicals: gairebé cada dia vàrem veure el vídeo de la Shakira (el de hips don't lie https://www.youtube.com/watch?v=DUT5rEU6pqM)

    És la "banda sonora" d'aquell viatge ;-))

    Després de sopar, anàvem a un altre lloc (a tocar de l'hotel... de fet, crec que era com un annex del mateix hotel) on feien uns capuccinos deliciosos... i després anàvem a passejar pels carrers "normals i corrents" de la ciutat (ens vàrem trobar per casualitat amb el local social de la penya de l'Ajax) i, per fi, arribo al que volia explicar:

    Una cosa que ens va cridar molt l'atenció de la ciutat és la quantitat de vivendes que hi ha en "baixos"... O sigui que tu vas passejant pel carrer i si la gent té les finestres obertes, "entres a casa seva" (amb la mirada) com si res. Ens encantava aquesta mena de "tafaneria" autoritzada... Mentre caminàvem ens fixàvem en la quantitat de saletes, menjadors, estudis que vàrem arribar a veure. Sales amb llibres, amb ordinadors, taules... gent prenent alguna cosa, mirant la tele, cuinant, parlant, llegint...

    Això ens donava una sensació com "d'integrar-nos" amb aquella gent. Aquelles vivendes en baixos, en aquelles cases tant diferents de les d'aquí tenien un poder tan atraient que jo pensava que allò ho veuria moltes més vegades a la meva vida. Fins i tot fantasejava en anar a viure allí una temporada i viure en un estudi, en un piset d'aquells de planta baixa...

    Evidentment, no s'ha produït, clar... però mentre tot passava, la sensació era aquesta. No sé si ho he explicat bé. O sigui, de cap manera creia que no ho veuria mai més... què va!!... em vaig veure vivint allí en un munt de circumstàncies diferents (fins i tot em vaig matricular -en la meva imaginació, clar-) a un curs d'art a la Universitat d'Amsterdam i, clar, vivia allí...

    ... No, no estic sonada... Tan sols tinc una imaginació desbordant :-))

    Espero no haver-me fet massa pesada amb aquest rotllo.

    ResponElimina
  11. Encara ningú t’ha posat la paraula que defineix aquest síndrome? Tot ho haig de fer jo? Doncs aquest cop no, que la busqui un altre.

    No ho tornaràs a veure mai més i què? I no es pitjor saber que hi ha llocs millors que mai no veuràs? Però què passa? Com que no hi has estat mai no et sap greu? Es millor repetir llocs on has anat que t’han agradat abans que visitar nous llocs que et poden agradar tan o més? Això com lo de repetir pel•lícules, “perds el temps” veient pel•lícules que ja has vist per què t’agraden o t’arrisques a veure noves pel•lícules? Doncs com tot suposo que lo ideal es conservar un equilibri, fer una mica les dues coses Que consti que en quan a viatges intento no repetir llocs on hagi estat, però si per les circumstàncies (llegeixi’s bàsicament per culpa dels acompanyants dels viatges) es dona el cas que repeteixo doncs no passa res.

    ResponElimina
  12. és curiós sí potser m'ha passat alguna cosa semblant una sensació imprecisa , neguit si potser és un neguit ...per això quan fa anys vaig viatjar a Praga vaig tenir la necessitat de tornar-hi i ho vaig fer ....encara que ara fa uns anys que no viatjo sé que hi tornaria a Praga .....bé no sé si és ben bé el mateix ...

    ResponElimina
  13. Em quedo més tranquil de saber que hi ha gent a qui li passen coses semblants a les que descrivia al post, no estic tan boig! De totes maneres, viatjar és un món i cadascú ho viu a la seva manera. També hi ha la sensació, o la certesa, que tornarem a un lloc que ens ha impressionat per alguna cosa. I potser no hi tornarem mai, però és més intensa que aquesta que dic de 'i si no torno a veure això més', que se't passa en quatre dies. Moltes gràcies a tots per les vostres aportacions.

    McAbeu, doncs vaja, primer comentari i ja m'acosta més a ser un psicòtic. Bé, com deia, viatjar és excepcional, si miro enrere he anat a uns quants llocs, i potser és perquè sé que ni per diners ni per temps puc anar on vulgui, quan vulgui, per això m'agafa aquesta sensació de que no hi tornaré més, i que cal tornar a veure tot allò que m'ha agradat. Sempre val la pena veure-ho, però la sensació de que no hi tornaré és... molt capricorn, no? Pessimista abans que s'acabi.

    Sr. Gasull, bé, tu em tranquil•litzes una mica. Sempre pensem que no repetirem, però mai sabem què ens guarda el futur. Per exemple, jo vaig estar un munt de vegades a Edimburg, i també a Paris, i també vaig repetir a Roma, Lisboa, Donostia... Les oportunitats són les que són, i si tens algú a qui visitar en un lloc, no descartes mai tornar-hi. Rara és la vegada que dius 'no, aquí ja hi he estat, i no hi vull tornar'. Així que ja veurem què ve, però s'ha de tenir en compte que temps i diners són limitants, i per tant, segurament prioritzem veure coses noves. La ciutat canviarà d'una visita a l'altra, però potser no tant. Nosaltres canviem tant que vivim cada viatge de manera diferent, encara que sigui al mateix lloc. La companyia o l'estat mental t'ho poden fer tot molt diferent.

    Anna, com som, eh? Mai sabem quan tornarem als llocs o per què, però un viatge llarg com aquest de Japó té possibilitats de no repetir-se, perquè la propera vegada que t'hagis de gastar la pasta potser tries un altre destí, Xina, Vietnam, Amèrica del Sud, qui sap. Entenc aquesta angoixa, hem vingut, ho hem gaudit, però s'acaba, potser per sempre! És una mala sensació, i potser ens impedeix gaudir plenament del viatge. Per què som tan caparruts?

    Xavier, la veritat és que no sóc gens amant dels Beatles, els més antics del blog ho saben molt bé. Tinc una història amb ells i el meu pare que ja vaig explicar, i els tinc una mica de mania, però amb el temps tot es relativitza, és clar. Va sortir l'oportunitat d'anar-hi, i hi vaig anar, sense buscar res especial. Jo també he tornat a alguns llocs, no se sap mai, però quan marxes realment no saps si ho faràs, i el més probable és pensar que no. Deixes enrere una excepció de la teva rutina i prou. El que passa després, és història.

    Carme, de moment no m'ha passat que torni a un lloc i em sembli que ja no és el mateix. Potser perquè el record que en tenim no és prou viu, i els petits canvis que s'hi produeixen no els considerem com a tals. Per exemple, Manchester està en construcció, segurament en pocs anys la seva cara canvia molt. Però suposo que un gran canvi, com podria ser haver visitat Síria abans i després de la guerra, s'adaptaria més al que comentes. Segurament si un lloc t'ha agradat, i després l'has de veure destruït completament, no vols perdre el bon record que tens. Segur que hi ha llocs als que pensem que no tornarem, i ja està bé. Però a mi tot sovint, ja dic, el fet de pensar que potser ja no hi tornaré se'm fa difícil. Sensació d'última oportunitat, no se'm posa bé. Fins i tot als llocs que tinc la certesa que tornaré a la mínima oportunitat, sempre queda aquell dubte.

    ResponElimina
  14. Ninona, ho descrius tan bé que no em queda cap dubte que ho has experimentat. És ben bé això. Parlar d'angoixa, evidentment, és exagerar, segur que quan doni el post per tancat em vindrà una manera millor de dir-ho al cap. És una sensació que dura poc, després ho assumeixes, i igualment, en el proper viatge et tornarà a passar, així que, més val prendre-s'ho amb filosofia.

    Glòria, no havia pensat que això es pot donar també en altres circumstàncies. He de dir que no m'ha passat amb coses que vist, perquè potser penso que és més fàcil que es vagin repetint, però no descarto que m'acabi passant també, és clar. Si em passa amb els viatges, res no indica que no m'hagi de passar en la vida més quotidiana. Només que, de moment, no tinc aquesta sensació 'd'última oportunitat' en el dia a dia.

    Roselles, ara em faràs esprémer el cap pensant com relacionar viatges i llibres. Són coses que es poden revisitar, sí, però així com he tingut males experiències rellegint llibres, molt pocs m'han tornat a agradar, ja no com el primer cop, sinó que he pensat 'i aquesta merda tenia tan mitificada?'. Bé, és segur que hi ha gran part d'aquest component sorpresa que et fa perdre interès en la relectura, vulguis o no vulguis. En canvi en els viatges no m'ha passat. És més, quan he tornat a algun lloc, he volgut tornar a fer coses similars, reviure altre cop el que ja havia fet, veure allò que ja havia vist. M'ha passat a Roma o a Lisboa, per exemple, i en cap dels dos casos no he pensat que no n'hi havia per tant, m'ha agradat fer-ho. Jo pensava que també era força de posar 'check' a les coses, ja he fet això, o això altre, però l'experiència in situ, fa que d'alguna manera agafi afecte al lloc visitat i després em sàpiga greu deixar-lo, qui sap si per sempre més. Però com dius, hi ha molts llocs per anar, i si sempre repetim els mateixos, ens estem restant oportunitats d'anar a altres bandes, millors o no, però d'ampliar el nostre ventall de viatges.

    M. Roser, no sé si t'acabo d'entendre. No ser-hi a temps? Si el pis no l'havies de fer tu amb les teves mans, no? Suposo que això són nervis que alguna cosa surti malament i no arribi a bon port. Si et serveix de consol, jo sempre penso també les coses que poden sortir malament. De vegades serveix per evitar errades!

    Assumpta, doncs no he estat a Amsterdam, no. Però és un d'aquells viatges que sé que faré, tard o d'hora he de visitar els Països Baixos. Quan viatjo no solc fer-ho de la manera que descrius, amb una sola base, i d'allà moure's a altres llocs i sempre tornar. També ho he fet, però m'agrada més llogar un cotxe i fer ruta. També m'agraden els trens, però no donen prou autonomia. Això sí, jo també sóc molt fan dels esmorzars d'hotel. Són massa bons. No et pensis que en freqüento gaires, generalment quan viatjo vaig a allotjaments més modestos, però amb l'edat aprecio cada cop més tenir una bona habitació. Continua al comentari de baix

    ResponElimina
    Respostes
    1. Volia dir que jo pensava que em passaria alguna cosa i no podria veure el pis acabat, o el llibre a les llibreries...Una mica macabre, oi?

      Elimina
  15. És curiós el que recordem de cada lloc. Una altra persona segur que no s'hauria fixat en aquest habitatges a ran de carrer, i en canvi a tu et va frepar i et va desbordar la imaginació. Jo puc dir que hi ha ciutats en les que m'imagino viure, i d'altres que no. Per exemple, a Munic, Edimburg o Reykjavík sí, però a Roma o Manchester no. Però en tot cas, l'urbanisme de cada ciutat és un món, i com que desconec el d'Amsterdam, no puc jutjar, però això dels habitatges a ran de carrer no té per què ser una bona cosa. Pintoresc sí, però va en contra del comerç, per exemple. Sempre que estiguem parlant de pisos, si són casetes ja se sobreentén que no tindran botigues a la planta baixa, però els blocs de pisos sí que en poden tenir. Si no en tenen i allà hi viu gent, vol dir que les botigues estan en una altra banda, segurament en zones comercials, o centres comercials, i això vol dir que hi ha menys moviment per dintre de la ciutat. Bé, és una explicació molt llarga, això sí que seria pesat, però de vegades el que sembla maco i bo d'una ciutat no té per què ser-ho en altres termes. Això de l'urbanisme té els seus misteris...
    Per cert, a mi m'agrada força 'Hips don't lie'!

    Pons, vaig intentar buscar si hi havia alguna síndrome d'aquestes, però no ho vaig trobar, tampoc no sabia gaire com buscar. Tu ho saps? Va home, il•lustra'ns! Parlo d'una sensació que dura poc, i naturalment que vull visitar llocs nous, que et penses, que estaré sempre anant als quatre llocs que he anat per ara en bucle? Però hi ha llocs que val la pena tornar a veure, tot i que no tots els que em generen aquesta sensació de 'potser no ho tornaré a veure mai més' són d'aquesta categoria. Per exemple, ho vaig pensar en algun moment a Manchester, i la veritat és que no cal. Però per altra banda... per què no? Voltar pel món sempre està bé, tant si és una destinació repetida com no. Mira, a Edimburg hi tornaré segur en un futur proper, i pensa que ja hi vaig anar 8 vegades quan tenia uns amics vivint allà.

    Elfreelang, em sembla que el que descrius tu és una sensació més forta, les ganes de tornar a un lloc, no per detalls, o per neguit de no tornar-ho a veure, sinó perquè realment hi vols tornar a anar. Això em passa a mi amb Islàndia. La sensació que descriu el post va ser lleu, perquè tenia la certesa que hi tornaré a poc que pugui. Malauradament, no em sobren els diners, però a Islàndia hi vull tornar a anar, i ves que et dic que no m'importaria anar a passar-hi una temporada...

    ResponElimina
  16. sí, si que eren blocs de pisos, no casetes unifamiliars... però quedaven tan xules!! :-)

    Quan vagis a Amsterdam, a part de visitar el Museu Van Gogh (evidentment) i el Rijksmuseum, que és una passada, i altres coses maquíssimes que hi ha, passegeu també pels carrers normals i corrents, sortiu de les rutes turístiques i veureu tot això ;-))

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.