dimecres, 27 de juliol de 2016

Fer l'agost

A l'estiu, els lladres fan l'agost. Ves que no vingui d'aquí això de fer l'agost. No hi ha com anar de vacances perquè t'entrin a robar a casa. I abans era un misteri, com és que han sabut que estava de vacances? M'espien? Es passen el dia observant-me? Ha estat casualitat? Pura probabilitat? Doncs ara no cal pensar-hi gaire, els lladres en tenen prou pagant una tarifa plana d'internet, o si fan honor al seu nom, robant la wifi del veí. Per aquestes dates les xarxes s'omplen de gent que crida ben fort 'si us plau, entreu a casa meva, emporteu-vos-ho tot, sí, a mi, a mi!'. No ho diuen d'aquesta manera tan explícita, però relatar totes les vacances a la xarxa, en temps real, a mi em sembla un sinònim força acurat per aquesta frase. L'ésser humà és extraordinari. I alguns són més humans que d'altres. Alguns són tan exageradament exhibicionistes que aconsegueixen fer ràbia i et venen ganes de deixar-los un comentari que digui 'en la propera foto envia una salutació al lladregot que t'entrarà a casa mentre tu presumeixes d'estar a una platja paradisíaca a 8000 quilòmetres de casa'. Però no, segurament a aquests no els robarà ningú. Hi ha una màxima que sempre preval: 'tots els tontos tenen sort'.

18 comentaris:

  1. Ara resulta que no podrem marxar de vacances per por a que entrin a robar. Què vols que et digui, prefereixo que em robin quan estic fora de casa que no pas a dins, encara prendria mal si fos així, i no crec que en Rincewind em protegeixi... Quan penges una foto de vacances saben que estàs fora, però no saben on vius, o si? Tens gent al facebook que posa de peu de foto “A la platja de Eivissa lluny de casa meva al carrer València número 32 2on 1era”? Si es així llavors si que es mereix que el robin.

    ResponElimina
  2. La discreció sembla una virtut passada de moda i hi ha gent que no gaudeix de les coses que fa sinó les explica fil per randa als coneguts (o no) que té com "amics" a totes les xarxes socials. El problema és que allò que publiquen queda, com el propi mot indica, ben públic i a l'abast de gent que se'n pot aprofitar com bé expliques. Jo estic a l'extrem totalment contrari, penso que ja se saben massa coses de cadascú de nosaltres perquè, a més, encara en fem més publicitat. I, pel que fa als lladres, opino que ja saben fer massa be la seva feina perquè encara els anem posant facilitats.

    Per cert, espero (ja que fa poc que has tornat de vacances) que aquest post no estigui basat en un fet real i personal.

    ResponElimina
  3. Als lladregots res els espanta. De fet ni que estiguis a casa. Ja he sentit dos casos ben propers que els han entrat o intentat entrar sent ells dins del pis.
    On visc jo, fa un mes i mig van entrar a robar i es van fer en una hora i mitja 4 pisets. Si, sí, com ho sents. I ningú estava de vacances. Un dissabte a la tarda, de 7 (hora en que va sortir la veina del 3r, 3a i encara no havia passat res) a 8.30 (hora que va arribar la del 3r 2a i ja va trobar les quatre portes obertes)van desmontar els quatre panys, van regirar els quadre pisos i els van plomar les joies i els diners que hi tenien i alguna càmera fotográfica tamany butxaca.
    En altres coses no, però els lladres, ben professionals, ja ho veus!!!

    ResponElimina
  4. me'n has recordat una altre que parla dels que neixen amb una flor al cul !

    en fi...els que no anem de vacances farem guardia
    ;-)

    ResponElimina
  5. L'agost del 1982 ens van entrar a casa mentre dormíem. Era Festa Major a Sants, potser es creien que érem a la festa, o que érem de vacances. El cas és que el lladregot va arribar, amb un llumí per veure-s'hi fins la porta del dormitori.
    En preguntà "qui hi ha aquí?" va saltar per la finestra per on havia entrat.

    ResponElimina
  6. Tens raó, és millor no donar moltes explicacions de si vas o véns per si de cas.
    Però Actualment els "professionals" et roben sense ser fora de viatge, entre setmana i a mig matí, com aquell que no fa res.

    Bona tarda XeXu.
    (Ara estic de vacances a Transilvània, el meu habitatge és al carrer Rat Penat 1 Soterrani A del barri de la Sang, per si algú està interessat)

    ResponElimina
  7. Això dels robatoris va com va. A mi em van entrar una vegada a casa quan érem de viatge, en una època on no hi havia informació d'aquesta de cap mena. Ni ordinadors, ni mòbils, ni xarxes socials.

    La segona vegada era, mentre vaig anar a buscar els nens al cole... i tampoc tenia jo cap mena d'informació penjada.

    I també penso que són discreta... però si t'ha de tocar, malament rai.

    El que em faria més por és que entressin quan hi sóc i això per sort no m'ha passat mai.

    ResponElimina
  8. Realment potser si que alguns els ho posen fàcil als lladres, perquè es dona massa informació...Recordo abans que es deia que un veí et tragués el correu de la bústia, deixar les persianes una mica pujades, ara els obrim la porta de bat a bat, bé els obren alguns jo, com la sargantana, faré guàrdia!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  9. Prefereixo que m'entrin a robar quan estic de vacances que estan-hi jo. A mi també em van entrar a robar estan jo dins del pis. És de les pitjors experiències que he viscut. Des de llavors tinc por, cosa que abans no tenia. Evidentment, prenc totes les precaucions que puc per evitar que em torni a passar una cosa semblada.

    ResponElimina
  10. de lladres que a l'agost fan l'agost n'hi ha hagut sempre ...si els que tenen el llibre de cares i es vanten de les vacances i comuniquen al món on i quan i des d'on faciliten molt la feina dels lladregots

    ResponElimina
  11. Jo no acostumo a posar fotos massa personals enlloc, però si es dona el cas, ho faig quan ja torno a ser a lloc.

    ResponElimina
  12. Jo sí que vaig penjar una foto mentre érem fora però, com diu el Pons, no hi vaig adjuntar l'adreça, no sé si és tan arriscat com dius... també és veritat que sóc bastant confiada de mena. El que sí que fa por és que et robin quan ets dins, i tant, no m'ha passat mai, toco fusta i refusta.

    ResponElimina
  13. Quant de temps sense passar-me per aquí :)

    Doncs la clau està en no deixar-ho tot tancat, no abaixar les persianes del tot... Sempre ho he pensat, sinó és evident que no hi ha ningú i més encara a l'estiu, que tothom ho deixa tot obert esperant una corrent d'aire.

    Una abraçada!

    ResponElimina
  14. tens raó no cal cridar l'atenció més del compte, però per altre banda aquests paios ara per ara fan l'agost tot l'any i prefereixen entrar quan hi ha vida normal perquè quan marxes de vacances saben que no trobaran diners a casa, que és la única cosa que busquen. Tots els aparells electrònics ja no tenen interès per ells, pesen massa i s'han de vendre massa barats. Només joies i pasta..... Segons informe dels mossos en primera persona.

    ResponElimina
  15. Ja veig que us preocupa més que us entrin a casa quan sou presents, que no pas quan esteu de vacances. La veritat és que teniu raó. El post potser no anava ben bé d'això, a banda de posar-se en risc, a mi em molesta la gent especialment exhibicionista. Però si parlem de robatoris a casa, jo també prefereixo no coincidir en el temps i l'espai amb els lladres. Quina por. Gràcies per explicar les vostres experiències, encara que siguin dolentes! I gràcies també per tos els altres comentaris.

    Pons, la qüestió és que no sabem quin dels nostres contactes no és de fiar, o qui té uns amics a qui potser interessa la informació. Coincideixo amb tu que gairebé és millor que et buidin la casa quan no hi ets, que estant a dins, però de totes maneres, la situació ideal és que no et robin, i tampoc no cal posar tantes facilitats. A tots ens agrada explicar alguna coseta, penjar alguna foto, explicar quina samarreta ens hem comprat, ehem, però es pot fer quan tornes. Potser sí que tens raó, que no és tan fàcil que aquesta info flueixi i que posis en perill casa teva si relates fil per randa les teves vacances, però entraré en un altre terreny, perquè als altres els són igual les teves vacances, no cal exposar la teva vida en públic.

    McAbeu, ho veig talment com ho escrius. Unes vacances, un viatge, no té cap sentit si no en deixes constància. Estem deixant de gaudir de les coses, gaudim més d'explicar-les. Faig servir aquest plural perquè jo també faig fotos, de vegades les comparteixo, i quan torno sempre en penjo alguna al blog, però hi ha alguns límits que em semblen fora del normal. Qui en sàpiga, pot descobrir moltes coses de nosaltres, per la informació subterrània d'internet, accedint als nostres correus o transaccions. Però és que avui en dia no cal ni saber-ne, fent una cerca a les xarxes n'hi ha prou. Massa fàcil els ho posem, i no sabem quin dels nostres coneguts o amics de xarxa aprofitarà l'avinentesa... qui sospitaria d'ells.
    Ah no, mentre l'escrivia ja vaig imaginar que algú podia pensar que m'havia passat. El que m'ha inspirat el post més aviat és gent que està de vacances i de la rabieta que fan em fan venir ganes d'anar jo mateix a robar a ca seva...

    Laura T, quan sento històries d'aquestes m'esgarrifo. En un cas així sí que fa tota la pinta d'haver estudiat bé el veïnat. No sé si t'arrisques a que t'enxampin, perquè segurament robar en una casa suposa uns càrrecs molt superiors que robar una cartera al metro. Van netejar 4 pisos quan sabien que no hi hauria ningú. Això implica una feina prèvia, un coneixement de les cases i els seus habitants. I la pregunta evident és: qui els passa aquesta informació? La resposta fa més por que una altra cosa. Ja sé que no els espanta res, i que no cal estar de vacances, però sí que és sabut que en períodes vacacionals fan feina, la menor afluència de gent els ajuda molt, és clar.

    Sargantana, ara no sé de qui em parles. Bé, guàrdia farem mentre estiguem a casa, però no ens hi passem el dia. Tampoc no podem viure amb por, quan si decideixen entrar-nos a casa, ho faran.

    Xavier, quina mala experiència. Jo segurament passaria molta por. Devia ser un lladre poc preparat i anava sol, però tot i així, quin ensurt. Ja ho veig que tant és ser-hi com no ser-hi, la veritat és que no s'ho pensen dos cops, i he sentit històries de tot. No podem estar mai segurs, però estar-hi pensant constantment tampoc no hi ajuda, suposo.

    Pere, en realitat sé que teniu raó els que dieu que no cal que sigui estiu ni estar de vacances perquè t'entrin a robar a casa. Ja ho sé, i a més sembla que hi ha autèntics professionals, cosa que voldria dir que hi ha una escola on els ensenyen... No cal que estiguem fora, però si a sobre hi estem, donar excessius detalls no crec que ajudi a preservar el nostre patrimoni. El que incomoda una mica és com saben on vivim, i on han d'entrar. Qui és que ens vigila? Segur que qui menys ens esperaríem...

    ResponElimina
  16. Carme, que t'entrin a casa quan ets fora anant a buscar els néts vol dir que tenen perfectament estudiat quan surts i quanta estona tenen. Això és el que em fa més por, que hi ha una feina prèvia de saber quan poden entrar sense buscar-se més problemes del compte. Bé, més por fa que entrin quan estàs dins, ho reconec, que he sentit moltes històries. De totes maneres, miraré de no donar gaires facilitats i ser discret quan sóc fora. Si volen entrar, entraran quan sigui, però almenys que no senti que ha estat per culpa meva, per ser massa bocamoll.

    M.Roser, sí, els vells trucs que tots hem sentit, que vingui algú a buidar-te la bústia o fins i tot a treure la pols del pom de la porta. No sé si eren efectives abans, o si ho podrien ser ara, però en tota cas, si coneixes la persona, estant pendent de les seves xarxes socials pots saber tot sovint on és o on serà. Això facilita molt les coses, segons el meu parer.

    Glòria, dintre que no vull que em robin de cap manera, reconec que entrin a casa quan hi ets fa moltíssima por, lamento que passessis per aquesta experiència. El cas és que és d'aquelles coses que marquen, i ja no tornes a viure igual. Sol passar sempre que una certesa que tenim se'ns esquerda, en qualsevol àmbit, però la seguretat que et dóna estar a casa és una de les fortes. Que algú te la robi ha de fer molt mal, i no m'estranya que ara visquis sempre amb un ull a l'aguait.

    Elfreelang, l'ofici de lladre és tan antic com el que es considera el més antic del món. Per aquí han posat en dubte que explicar què fas a les xarxes socials posin les coses més fàcils als lladres, però jo penso que ens tenen més controlats i coneguts del que pensem, així que més val no donar-los un cop de mà amb el nostre exhibicionisme.

    Jomateixa, faig el mateix, sempre m'agrada compartir alguna cosa, però on més ho faig és aquí al blog, ves per on. Potser alguna foto a algun altre lloc, però no gaire. Manies que té un.

    Gemma Sara, aquí hi ha dues coses. La primera, que em fa ràbia la gent que té la necessitat de mostrar en tot moment què està fent, segurament perquè té un complex tan gran que necessita demostrar-se en tot moment com la més xupi-guai del món mundial. D'aquí, a penjar una foto de les vacances, hi ha un univers sencer. L'altra cosa és que no cal adjuntar l'adreça enlloc perquè sàpiguen on vius, perquè no saps quin dels teus contactes té uns coneguts que es dediquen a aquestes coses. Penses, si no conec a cap lladre que es pugui aprofitar de la meva bona fe! Però si coneguessis algun lladre, vol dir que és prou dolent com perquè ja l'hagi denunciat algú, tu mateixa per exemple, i que estigui entre reixes. No sabem res de la gent, ni dels contactes de la gent, i per exemple, no et cal ser amic de ningú per seguir un compte de twitter d'algú que saps on viu, encara que aquesta persona no sàpiga qui ets tu. Que em passo de paranoia? Potser sí. Però no us passeu vosaltres tampoc amb el ram de lliris a la mà. Ah, i naturalment, això de que t'entrin quan ets dins em fa moltíssima por a mi també.

    Lydia, són una mica remeis de iaia, però segurament són efectius també. Que sembli que hi hagi algú pot ser una bona estratègia, això si tens finestres que donin al carrer. Això quan parlem d'estar fora de casa de vacances, però com diuen per aquí, els lladres tampoc se n'estan d'entrar quan hi ha gent. No sé si ho fan perquè es pensen que no, o perquè són tan experts com per no despertar algú, o potser perquè saben que amb la força podran reduir qui sigui que es trobin... quina por.

    Sr. Gasull, em deixes més tranquil, si passen per casa meva no trobaran ni una cosa ni l'altra. Algun aparell electrònic encara, però poca cosa. La veritat és que robar a casa meva no tindria cap interès, però no ho decideixo jo. Sembla mentida que hi hagi tendències, ara el que interessa és la pasta i les joies. Què interessarà en un futur?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.