dimecres, 6 de juliol de 2016

El fill de la X

Avui a la feina hi ha hagut un cas que a molts ens ha deixat sobtats i estranyats. A mitja tarda hem rebut un mail informatiu que deia 'Aquest migdia la X ha tingut el seu bebè a la clínica...'. La meva reacció ha estat pensar 'quina X?'. La X aquí s'ha de substituir per un nom, naturalment. Que jo sàpiga, només hi ha una X a l'empresa, i aquesta la vaig veure ahir prima com un pal, com sempre, i sense cap senyal de patir contraccions. No han trigat a aparèixer companys al meu despatx, fins i tot la cap d'àrea, a preguntar de què anava el mail, molt estranyats, i fent broma sobre la gran capacitat d'ocultació de la panxa de la tal X.

Els més assabentats, amb certa cara de setciències, ens han donat la solució, que potser alguns de vosaltres ja heu intuït: la X és lesbiana, i ha tingut un fill, el segon, però és la seva parella la qui l'ha gestat i parit. La primera reflexió és que encara ens costa pensar en un tipus de família que no sigui pare-mare-fills, això és innegable. Els que ja sabien, per la noia mateix, les seves preferències, ho han entès ràpidament i se'n vantaven, però els que no en sabíem res ens ha costat més. Si sóc sincer, no em sorprèn, però no m'havia ni plantejat si era lesbiana o no, la veritat és que m'importa poc el que fa a casa seva, tampoc no solc preguntar per la vida personal si no és que me l'expliquen.

A banda que ens costa imaginar un altre tipus de família, a mi el que m'ha embolicat és la manera d'anunciar-ho. Potser vaig errat, però dient que X ha tingut el seu bebè penso que l'ha parit ella, i per evidències físiques no podia ser. S'hauria fet més entenedor si el mail digués que ja ha nascut el seu fill o alguna altra cosa similar, que diria que és el que es comentaria si el company que ha estat pare fos home. Alerta, amb tot això no vull dir que la X sigui menys mare de la criatura que l'altra, no fotem. Només dic que no ha estat aguantant nou mesos d'embaràs, com seria el cas de qualsevol home. No vull obviar que probablement si el missatge fos 'en Y ha tingut el seu bebé' tothom hagués assumit a la primera que era la seva dona qui l'ha tingut, però a mi em seguiria grinyolant aquesta manera de dir-ho. Ara ja poden sortir els que diuen 'fins-que-no-en-tinguis-no-ho-entendràs', però no traiem mèrit a qui el porta i el pareix, no?

12 comentaris:

  1. Al contrari: tot el mèrit per qui el porta i el pareix! Si ens n'encarreguéssim els homes, potser ja ens hauríem extingit!

    ResponElimina
  2. Nous tipus de famílies exigeixen noves fórmules per comunicar aquest tipus d'esdeveniments. Tot arribarà.

    ResponElimina
  3. A la meva feina va passar un cas exactament com el que descrius.
    Tenen una nena feliç amb les seves dues mamis.
    Penso que sí que deu omplir (en tots els sentits) portar el fill a la panxa, però també quan la que el porta, és la teva persona estimada.

    ResponElimina
  4. L'expressió "ha tingut el seu bebè" em sembla bastant més adequada si parlem de qui l'ha parit. Estic d'acord amb tu. I no hi ha diferència amb que la persona que no ha parit sigui home o dona. L'única cosa és que si és un home i et diuen "ha tingut el seu bebè" (ho diríem, així?) no hi ha equívoc possible. Si és una dona i si a sobre no tens ni idea de quina és la seva situació familiar, doncs es normal dubtar de què t'estan dient. S'hauria de precisar una mica més. En fi, que potser l'Allau té raó que tot arribarà i que ens explicarem millor, mica en mica.

    ResponElimina
  5. Amb tot això em plantejo la següent pregunta.
    "Que és més difícil o meritori: parir o criar i educar un fill?"
    No sé ... tinc pocs dubtes sobre això.

    Bona tarda XeXu.

    ResponElimina
  6. No entenc: "Alerta, amb tot això no vull dir que la X sigui menys mare de la criatura que l'altra, no fotem. Només dic que no ha estat aguantant nou mesos d'embaràs, com seria el cas de qualsevol home." Ah, no? per què no?

    ResponElimina
  7. Potser la manera més correcta de dir-ho hagués estat: la companya de la X ha tingut el seu bebé a la clínica, el bebé de les dues , és clar...
    Penso que parir un fill té molt de mèrit, però educar-lo em sembla que encara en té més!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  8. Aquestes coses passen per no obligar als homosexuals a portar una marca rosa a l’uniforme de l’empresa, si es que...

    Potser si que la X no ha aguantat directament el pes de l’embaràs, però ha aguantat una persona embarassada durant 9 mesos, no li trèiem mèrits tampoc... Però la festa grossa comença ara quan el bebè neix, adéu dormir tres hores seguides.

    ResponElimina
  9. És un tema delicat. El que m'he adonat en aquests casos es que les parelles afortunades no volen donar un excés d'informació, que preserven molt la seva intimitat. La gent té curiositat de saber qui és la mare biològica (i de saber altres coses relacionades amb la gestació), però elles són mares per igual, sense que hi hagi una "mare-mare". Arrel d'això vaig llegir en algún lloc que en formularis relacionats amb els nens s'està canviant el pare/mare per progenitor 1 i 2.
    Si la X hagués adoptat amb la seva parella, fos home o dona, també tenen dret a informar o a celebrar-ho sense tenir que donar més explicacions de les que considerin necessàries. A més, què en farem de saber-ho? No crec que hi hagi res per amagar-se però es que tampoc m'hi he trobat en la seva pell, així que si decideixen ser discrets en el tema, doncs no ha d'haver-hi cap problema.

    ResponElimina
  10. La noticia no estava precisament ben redactada, però aclarit el misteri felicitem a X i a la parella pel seu bebè.
    Tens raó, nou mesos d'embaràs i després parir tenen merit, i tot i que quan neix la criatura ho oblides tot, a vegades, es fan feixucs.

    ResponElimina
  11. Com era d'esperar, el tema ha girat més sobre el tipus de parella que no sobre la manera d'explicar que han tingut descendència, però també està bé que en parlem, ja que tenim molt ficat al cap el model clàssic de família, i estaria bé que ens anéssim acostumant a veure amb normalitat altres models que han de gaudir del mateix respecte que la que tots tenim al cap. Moltes gràcies a tots pels comentaris.

    Maurici, la biologia és sàvia, si fóssim els homes els que ens encarreguéssim de gestar i parir no podríem ser tan gamarussos com ara. O per el contrari, la selecció natural hagués posat l'espècie allà on es mereix i ja ens hauríem extingit fa molt temps.

    Allau, estic segur que sí, però estem lluny, tant en mentalitat com en vocabulari. El cas és que no qüestiono la maternitat, o paternitat, de ningú, només la forma de comunicar.

    Xavier, amb aquest post no poso en dubte que ompli ser pare d'una criatura, o mare encara que no el gestis tu, o els dos pares, però com diu l'Allau, noves famílies impliquen noves maneres de comunicar les coses. Actualment hi ha moltes maneres de tenir un fill, però sempre que no sigui in vitro o adoptat, hi haurà algú que el gestarà, que és la part difícil!

    Carme, jo poso en dubte que ho hagués dit així si hagués estat un company home el que acabava de tenir un fill. Està clar que el fill és dels dos, independentment del sexe d'aquests dos, però pareix una dona, això no és negociable. En la nostra ment el primer que ens ve és la família clàssica, i potser ens haurem d'acostumar a pensar més en global, però igualment, jo penso que en aquesta frase 'tenir-lo' equival a 'parir-lo', i això no es fa conjuntament. Bé, potser són manies meves, no sé.

    Pere, parlem de coses diferents. No dic res de la dificultat, per mi els pares són els que pugen la criatura, encara que no siguin els que han posat la genètica. Només comento un fet i la manera d'anunciar-lo, portar una criatura al món, tenir-lo, crec que ho fa qui pareix, i segur que hi ha altres maneres de dir-ho per l'altre, encara que en definitiva el fill o filla sigui compartit, a mitges.

    Consol, perquè la X pujarà la nena (al final és una nena, em vaig confondre en fer el post) tant com ho farà l'altra, i crec que els pares, o mares en aquest cas, són els que crien les criatures, no qui les engendren. És una filla en comú que tindran, però una l'ha gestat i aguantat nou mesos al ventre, i és la que l'ha tingut. Aquest aclariment el feia perquè en la meva opinió no hi ha cap diferència en la cria d'un fill entre els membres d'una família tradicional, o d'una família on la parella té el mateix sexe, o fins i tot si és monoparental. No volia que s'entengués el contrari.

    M.Roser, buscant fórmules alternatives, jo hagués dit 'ja ha nascut la filla de la X'. Potser inicialment hagués estat igual de confús per aquells que no sabíem que la seva parella és una dona, però la forma d'anunciar-ho m'hagués semblat més correcta. I naturalment no té res a veure amb educar-la, aquí la feina la tindran les dues, i quina feina! Per cert, que avui m'he assabentat que la X parla obertament sobre la seva família durant els dinars o els esmorzars, així que era jo que estava a la parra i no l'he sentit mai parlar-ne, amb mi parla de futbol, hahaha. Som dels pocs a qui ens agrada, i sempre comentem la jugada.

    ResponElimina
  12. Pons, sembla que tens molta experiència en la matèria! Què no ens estàs explicant?? Bé, també tens raó que no ha de ser fàcil el període de l'embaràs per cap dels dos, o de les dues en aquest cas. Però igualment, portar-lo a dintre em resulta en un conjunt d'incomoditats que em sembla que superen en molt les molèsties de qui no el porta. En tot cas, el post no tracta de la composició familiar, que és irrellevant, sinó de la manera d'anunciar-ho. Si X fos home, en el mail haurien posat 'X ha tingut el seu bebè'? A mi em sona estrany.

    Roselles, abans de res, dir que moltes coses s'han d'adaptar, canviar en funció de les noves situacions no contemplades, com per exemple, i encara que soni materialista, la 'baixa per paternitat'. Entenc que en el cas que hi ha dues mares, una de les dues podrà agafar la baixa de 4 mesos que marca la llei, i l'altra tindrà opció a aquestes dues setmanes que solen tenir els pares. Disculpa si faig alguna errada en la legislació d'aquests temes, ja que no els tinc gens per la mà, però encara que no estigui regulat encara, suposo que amb bona voluntat l'empresa ho pot arreglar sense cap problema. El tema de progenitor 1 i 2 suposo que va en aquest sentit, no és comú, però tinc entès que pot ser el pare el que s'agafi els 4 mesos també, oi?
    Bé, el cas és que sembla que X no té cap problema per parlar de la seva relació i situació familiar. Com que no és de la meva àrea, només coincidim en els àpats, i no sempre, i amb ella no havia parlat mai de temes personals, francament. Altres diuen que sí, que han parlat d'això amb ella sense problema, dec ser jo que estic a la parra, i si no és que estic parlant amb les persones directament, no escolto les converses alienes. Sí que tens raó que la gent tendeix a preguntar detalls en aquest cas, alguns ho faran per interès biològic o curiositat, i segur que n'hi ha que ho fan per morbo, ves. En tot cas, quan torni a la feina ja li donaré la meva enhorabona, i no descarto que li faci broma amb el tema aquest del mail. En general no sóc de fotre'm en la vida dels altres, però ja et deia que no és el cas que X se n'amagui, aquest no era en realitat el tema del post, encara que ja imaginava que us podria interessar també.

    Glòria, a tu també et sembla que no està ben redactada? O que podria estar-ho millor? Bé, en tot cas, les meves felicitacions les tindrà quan torni a la feina, de misteri cap, hi ha una quanta gent a la feina que té nens petits o que estan a punt de tenir-los, no guanyem per regals a nounats! Suposo que sí que després et deus oblidar tant de l'embaràs com del part, i llavors ja és feina de les dues pujar la criatura, però això de fer l''anunciació' només ho fas un cop, cal ser acurat, hahaha.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.