Eren tres tribus comandant aquell vaixell. Totes tres volien anar a la mateixa destinació, però com es va demostrar, no totes hi volien anar pel mateix camí. Les discrepàncies es van fer més evidents quan es van trobar immersos en una terrible tempesta, les onades colpejaven el casc de manera violenta, resistien com podien. Per escapar d'una mort segura, cada tribu va voler afrontar la tempesta de diferent manera, que si plegar les veles i esperar, que si governar el vaixell a contravent... i mentre discutien, el vaixell es va partir per la meitat amb una gran flamarada. Els pocs supervivents maldaven per mantenir-se aferrats al pal major, l'únic tros de fusta prou gran per sostenir-los. Però quan van estar prou estables, i semblava que la tempesta amainava, van adonar-se que n'hi havia dos de cada tribu i van tornar-se a discutir i a mirar-se amb suspicàcia. No fos cas que cap d'ells ocupés més espai al pal que els altres.
La meva contribució a Relats Conjunts d'aquest mes.
Si acaben ofegant-se, que les tribus s'assegurin que han begut la mateixa quantitat d'aigua...
ResponEliminaha, ha, ha... molt bo Xavier!!!
EliminaNo sé perquè però aquest relat em recorda la campanya electoral d'aquest país ...
ResponEliminaPer trobar el teu espai sense descartar a ningú hauríem de preguntar com es fa als immigrants que arriben en barcasses decrèpites.
Bon dia XeXu.
PD -Estem pendents de la teva resposta al Mail de l'altre dia :)
Està basat en fets reals?. ;-D
ResponEliminaPerò lo important no es haver enfonsat el vaixell, lo important es aclarir qui tenia raó
ResponEliminaPer mi que no estava prou clar que tots anessin a la mateixa direcció perquè... bah, és igual. Molt bo Xexu (de debò).
ResponEliminaSegur que al final, van decidir unir-se davant l'adversitat. En arribar a terra, ja veurien.
ResponEliminaNo sé... això és el que fa la gent de seny, Mari, :-)
Eliminaperò alguns no en tenen de seny.
ai ai ai això de les tribus em sona.....jo crec que no que quan estava a punt de partir-se el buc els ocupants van reflexionar i amb un cop de timó ....van superar l'adversitat
ResponEliminaA mi també em sona una mica, això de les tres tribus... però prefereixo pensar com al Mari i l'Elfree. Algun dia les tribus recapacitaran abans d'enfonsar el vaixell
ResponEliminaUna radiografia clavada, exacta, no sé si dir de la humanitat.
ResponEliminaMira que ens costa aprendre dels errors, eh?
ResponEliminaEm sembla que això de les tres tribus, són masses a manar i és molt complicat que es posin d'acord...A veure dels supervivents, quin tindrà més sort i més seny, a l'hora de decidir cap on han d'anar!!!
ResponEliminaBona revetlla, XeXu.
L'important no és salvar-se sinó tenir la raó.
ResponEliminaUn relat boníssim, XeXu.
molt bo
ResponEliminaJa ens diràs com acaba...
ResponEliminaJo no dic com ho faria acabar perquè em censuren. :-P
Competir o cooperar, el vell dilema de la humanitat, per terra, mar i aire ;)
ResponEliminaJa veig que heu captat fàcilment per on anaven els trets. I és que en període electoral, què voleu a un se li trastoquen les neurones i és difícil pensar en res més. Em va semblar un exercici divertit, però. Espero que us hagi agradat, per conèixer el final encara haurem d'esperar una temporada! Moltes gràcies pels comentaris.
ResponEliminaI es van morir amb la mateixa intensitat? ;)
ResponEliminaAixò passa fins i tot a la botiga del teu carrer.
Certament ben vist!