dilluns, 27 de juny de 2016

L'únic canvi possible

Sempre ens han dit que no hem de voler canviar les persones, que cadascú és com és, i que si no t'agrada qui tens al costat és millor plegar veles que intentar canviar-lo. Segurament no ho aconseguiràs, i la frustració serà gran. Hi ha personalitats que no encaixen, i ja està, no s'hi pot fer més. De vegades costa, però tard o d'hora te n'adones que no en trauràs res i acabes marxant. I això és el que espero que passi amb els que volen canviar a España. No és una persona, és un país, però no vol canviar. I si no vol, segurament no ho aconseguiran, i la frustració serà gran. Si no vol canviar, 'no es pot' canviar-la. Quantes eleccions més caldran perquè alguns se'n convencin? Potser serà que tampoc els desagrada tant com està. Seguir fent veure que volen canviar-la no és altra cosa que evitar l'únic canvi possible. I si no, només cal mirar el mapa electoral de diumenge.

24 comentaris:

  1. Doncs sí... jo estic ben contenta dels resultats de les eleccions: Queda clar que no cal esperar un canvi per part d'Espanya. Queda clar que amb un gobierno del PP mai tindrem un referèndum pactat (amb Podemos tampoc el tindríem, evidentment, però ens farien perdre molt de temps fent-nos creure que sí, que al final ens deixarien fer-lo.

    Ara que ja tenim claríssim que no hi ha manera d'entendre'ns amb qui mana a Espanya, ja podem seguir, sense entrabancs, la nostra ruta cap a la INDEPENDÈNCIA!! ee

    ResponElimina
  2. Vaig viure la nit electoral amb una certa indiferència. Hauria preferit una victòria d'ERC o CDC a Catalunya per donar un missatge clar però suposo que molts independentistes creuen que l'abstenció és un instrument molt poderós.

    Que el PP guanyi vots a Espanya destapant-se escàndols on es diuen coses com "Les hemos destrozado la sanidad a los catalanes" diu molt del que podem esperar dels "germans" espanyols.

    Que els En Comú dediquin la valoració a dir que l'objectiu és tombar CDC de la Gene (eufemisme per dir que seguiran intentant tombar el Procés) i que cal seguir lluitant per canviar fraternalment Espanya, també diu molt d'ells. I que guanyin les eleccions a Catalunya, diu molt dels catalans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Comú és un poti-poti en el que es pot trobar absolutament de tot i, entre ells, evidentment, gent tan maca que tenen com a propòsit tombar CDC, com si això fos una meta en sí mateixa (són els de la corda de la Gemma Ubasart i el seu famós "odi a en Mas"...) i jo, cada dia me l'estimo més :-DDDD (a en Mas, no a la Ubasart) :-P

      Canviar fraternalment a Espanya... no sé si fa riure o plorar... En fi, vaig a jalar :-DD

      Elimina
  3. N'hi ha molts que ho volem canviar i sí que no ens agrada tal com està. I fem, i lluitem, i potser es vegi molt lent, però fem.

    ResponElimina
  4. La part positiva és que continua la fàbrica d'independentistes. Ja en conec dos més des dels resultats de diumenge. Tinc l'esperança que aquestes eleccions hagin significat un abans i un després, com a mínim des del cantó de bona part de la ciutadania catalana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. PERO ALGU VOL CANVIAR?....ANIMETES¡¡¡
      "VIVA EL MOVIMIENTO NACIONAL¡¡¡,QUE VOLEU SI AN MAMAT,LO QUE HN MAMAT,NOMES CAL REPASSAR LES ARRELS DE SORAYES,JORGUITOS,ALICIES I TUTTI QUANTI¡¡¡.

      Elimina
  5. fins i tot Manuel Delgado antropòleg i professor universitari en comunista convençut ha anat caminant fins demanar ja convençut que hem de marxar http://www.directe.cat/noticia/511942/els-primers-comuns-conversos-alcen-la-veu-per-la-independencia ......jo espero que més d'hora que tard ens proclamarem independents amb DUI o RUI o com sigui però comença a ser urgent

    ResponElimina
  6. Veig que les noves eleccions no han servit de res i les hem pagades entre tots...Espero que si veuen que nosaltres ens en sortim, ens tinguin envegeta
    (sana?)...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  7. Doncs jo vaig trobar, trobo vaja, molt trist tot aquell blau, em sembla que ens haurem d'emportar un bon grapat d'espanyols que també volen fugir d'aquesta caspa fatxosa. I crec que els comuns/podemites/iniciatives són còmplices, o poden ser-ho, no enemics, es poden guanyar indepes per aquí (aquí un exemple). Es pot col.laborar una mica més i massacrar-se menys??

    ResponElimina
  8. Amb denunciar la corrupció no n'hi ha prou. L'esquerra duu massa temps creient que pot viure d'això i el que cal és fer propostes creïbles que il·lusionen la gent.

    ResponElimina
  9. Preguntes: Quantes eleccions més caldran perquè alguns se'n convencin?
    Bob Dylan respon: això amic meu tan sols ho sap el vent...
    Bromes a banda. Estic totalment d'acord amb el que dius Xexu.

    ResponElimina
  10. No cal ser tan radical, alguna coseta si que està canviant a Espanya, fa menys de 3 anys no existia Podemos i ara tenen 71 diputats no es pas poc (de fet a Catalunya han guanyat i tot!), d’acord que no els hi serveixen de res, però allà estan. I també tenim Ciutadans, que també es un canvi, perquè ningú ha dit que els canvis hagin d’anar a millor... Espanya canvia, però canvia molt a poc a poc, massa a poc a poc pel nostre gust.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, en XeXu (bé, ERC, que és qui ha llençat aquest missatge) està sent simplista. No és l'únic canvi possible. Un meteorit que arrasés la Terra canviaria bastant el panorama polític. No seria un canvi bo, tampoc és probable que succeeixi, però és un canvi possible.

      Elimina
  11. En les últimes eleccions espanyoles hem observat canvis: s'ha perdut el bipartidisme a les espanyes, el partit Podemos no té la força que prometia... Però allò que és segur que Espanya mai canviarà per afavorir a Catalunya (llengua, cultura, benestar, infraestructures...). Tot el contrari: cada cop seran menys demòcrates i més totalitaris per tal de debilitar a Catalunya. Continuaran legislant en aquest sentit i amb més força.
    Catalunya Sí que es pot ara fa el paper que va deixar Unió. Ni ells poden creure les seves paraules perquè no tenen cap indici que les corroborin.

    ResponElimina
  12. Ja ho veus "fifty fifty". Al final sempre és el mateix: "las dos españas".
    Abans la "col·laboració per a la governabilitat del país" per part de Convergència solucionava el problema al partit majoritari de torn (col·laboració interessada que li tapava les vergonyes) però això ara ja no val.

    Bona nit XeXu.

    ResponElimina
  13. Quina ràbia. Quina frustració. Que ens deixin marxar i ja està.

    ResponElimina
  14. No t'enganyis, molts del que diuen que volen canviar Espanya el que volen és estar a Espanya, i davant la disjuntiva de ser a Espanya o a un altre lloc on puguin fer allò que prediquen triaran primera. Això sí, et vendran l'idea de que ells volen canviar Espanya...

    I els que no pensen això ja estan trigant en sumar-se a nosaltres

    ResponElimina
  15. No m'ha sobtat el resultat, era el que m'esperava, no presumeixo de llesta, estava cantat.
    Mai ens entendrem, principalment perquè no els hi convé. O sigui que nosaltres hem de seguir perseverant: MARXEM, cames ajudeu-me!!!

    ResponElimina
  16. Doncs al meu voltant, mentre tothom (jo també) deia que el PP s'enfonsaria, vaig tenir un moment de clarividència: guanyaran per haver putejat als catalans. Que segur que hi han altres raons igual de dolentes, com la d'una senyora que surt pel facebook que diu que els va votar perquè tenia por que els que vinguessin de nou "ho fessin malament de veritat". En fi. M'ha fet gràcia que al final els únics que volen/volien canviar Espanya per bé eren els catalans (comptant que votar la dreta era mala opció). Si es que som tontus (en referència a la bona fe) fins i tot per això.
    La part positiva: han creat nous independentistes.

    ResponElimina
  17. Moltes gràcies pels vostres comentaris, bones reflexions i debat. M'agrada poder-ne parlar també amb vosaltres i saber la vostra opinió. En definitiva, nosaltres seguim endavant, que tenim feina, i deixem-los enrere, que serà l'única manera que espavilin una mica.

    Assumpta, la feina en aquestes eleccions ja l'hem feta. Si hi havia possibilitat de donar suport a un govern que fixés el referèndum en un any com a molt, ho faríem. Altrament, només ens dediquem a fer que el panorama sigui ingovernable, no investirem a ningú que no es comprometi, i sense nosaltres serà molt difícil que es formi govern de manera natural. És el seu problema. Nosaltres a seguir tal com tenim previst. Per cert, no et fixis només en els escons. CDC va perdre més de 100000 vots. Sembla que no s'ha notat, però en un altre moment podrien ser molt importants. No són vots que guanyi ERC, que en guanya uns quants, però no tants. On han anat a parar?

    Sergi, sí que hagués estat un bon missatge que els independentistes guanyessin les eleccions a Catalunya, però tenim el país que tenim. Tingues en compte que allà guanya ECP és on hi ha més gent, a la corona de Barcelona, a la resta del país poquet. A la resta del país, segueixen sent Iniciativa. Però a la corona de Barcelona és on es concentra la immigració espanyola històrica, i voten Podemos (no saben ni qui és Xavier Domènech), perquè aquí sí que han fet canvi de mentalitat. Aquí volen canvi, i s'han cregut el missatge. Els responsables d'ECP són uns zeros a l'esquerra per la majoria de gent que els ha votat aquí, tot i que el seu discurs és autonomista i submís. Veurem quan s'hagin de veure sols sense Iglesias. Bé, llavors es presentarà la trepa Colau, i tindran possibilitats també.
    A la resta d'España no. Atacar els catalans té premi, fins i tot entre els espanyols que viuen entre nosaltres. Així li va a España. Voten en contra d'ells mateixos perquè aquell partit que els roba i els maltracta socialment ataca a Catalunya.
    Per cert, he fet servir l'eslògan de campanya d'ERC, és veritat, però és que quan penses en què es pot fer en aquesta España, només em va sortir això, penso que explica clarament el que penso. Només podrien canviar les coses amb la independència de Catalunya, tant per nosaltres com per ells. Home, però que diguis que és ERC que llança aquest missatge és una mica injust. No és possible que tingui criteri propi? Fa molts dies que vaig parlant en aquests termes d'ECP, tant en persona com a les xarxes, i ara que s'ha demostrat en una votació que aquest canvi que volen va mooooolt a poc a poc, i que de moment no té manera de produir-se a nivell espanyol, he volgut també compartir-ho aquí.

    Sa lluna, no dubto que hi ha molta gent disconforme de com van les coses i que anhela el canvi. Però mentrestant, el PP torna a guanyar a les Balears i al País Valencià. El canvi va per llarg, però per mol llarg...

    Maurici, estic segur que molts s'hauran desenganyat, perquè quan es té molta il•lusió en una cosa, i d'una plomada te la trenquen, és normal buscar refugi en una altra banda. Tot i que sorprenentment no s'està dient gaire, jo estic convençut que a la corona de Barcelona no han votat ECP, com no votaven Iniciativa en el seu moment. Han votat Podemos, Pablo Iglesias, concretament. Era la veu del canvi, però ja no ho és. Està clar que els canvis ideològics van a poc a poc, i que només s'ha presentat a dues eleccions, que en realitat són unes soles, però segurament seran la gota que fa vessar el got d'alguna gent. Com a mínim, per alguns dels que van votar ECP. Tot i que en conec cada un de més cabut...

    Oliva, sí sí, la veritat és que tenen uns orígens molt nobles... i trobo que encara es diu poc. No és estrany que els fills s'assemblin ideològicament als fills, oi? Doncs ells ho demostren perfectament. Potser la mentalitat de la gent anirà canviant mica en mica, però l'Estat no crec que ho faci.

    ResponElimina
  18. Elfreelang, ja fa molt temps que és urgent. I Manuel Delgado no és el millor exemple que podem posar, ja que canvia d'idea tal com bufa el vent. Segur que sortirà en uns dies matisant les seves paraules. Com altres individus d'ECP, regidors fins i tot, que han sortit dient que ja n'hi ha prou i que es fan indepes. Queda molt bonic i als indepes ens fa molta il•lu, però compte amb els que canvien de camisa amb tanta facilitat i fent-ne ostentació.

    M.Roser, sempre que es posa la paraula enveja en algun lloc, va acompanyada per l'adjectiu 'sana'. I no és cert, l'enveja no és mai sana, hauríem de deixar de fer servir aquesta construcció. Les eleccions sempre serveixen per alguna cosa. Si no és per modificar la composició de l'hemicicle, almenys serveixen per constatar que un Estat no vol canviar, i que es mantindran en el poder aquells que el volen conservar a tota costa, i que no pensen pas en el poble. I també per saber que la mentalitat d'un poble no es canvia d'un dia per l'altre. El nostre poble sí que ha canviat, portem molts anys fent-ho.

    Gemma Sara, el problema és confiar que España pot canviar. Tant blau demostra que els canvis no agraden, i és que ningú representa l'España castissa com el PP. Per molt que surti Iglesias dient que miren per la unitat d'España, la gent no el creu, perquè té un discurs ambigu. Massa ambigu i tan semblant al 'apoyaré...', que no me'l crec. Podríem ser aliats si dones suport a una opció que mai ens permetrà fer un referèndum perquè no tindrà els suports? Podríem, si veniu al nostre terreny. No és que s'hagin de treure indepes de ECP, és que n'hi ha uns quants! Però inexplicablement seguiu donant suport a un partit que és sucursal, a un candidat que ha de canviar el discurs en funció del que digui el gran gurú. I si la campanya d'ECP ha estat fer fora el PP, i van votar en contra uns pressupostos socials perquè hi ha CDC, us estranyeu que ERC vagi a per vosaltres per posar-vos en contradicció? És legítim, naturalment, però si es vol la independència de Catalunya s'ha de donar suport a partits que la volen explícitament. Les opcions són diverses, a gust del consumidor. Però ECP, el que ve a ser iniciativa amb careta de Pablo Iglesias juga a l'ambigüitat, a no mullar-se, com sempre. Prometen una cosa que saben que no és possible, i tot i seguir guanyant el PP i ells quedar-se amb un pam de nas, segueixen prometent una cosa que no és possible. Com els hem de creure. Jo no me'ls crec, gens. Tard o d'hora el govern català haurà de fer passos cap a la desconnexió, i això significa anar contra la legislació espanyola, per fer cas a la nostra pròpia. Si el govern català ens falla, s'haurà acabat tot. Hem de fer front comú, però no des de la submissió d'un Estat que ens destrossa el sistema sanitari per perjudicar els independentistes, sinó des de l'autoestima d'un poble que vol construir el seu propi estat, més just, més lliure, i sense clavegueres. No podem seguir sent una colònia, ni una autonomia. ECP és el PSC de fa uns anys, i això no és fer nova política, com diuen. Per mi no hi ha nova o vella política, només bona o mala política. Segur que m'ho pots discutir tot això, però és com ho veig jo.

    Jpmerch, queixar-se molt per una cosa, però no fer res per donar suport a allò que clames quan en tens l'oportunitat és molt de les esquerres d'aquest país. PSOE n'és un exemple (diguem-li d'esquerres per dir-li d'alguna manera), i ara els podemites i colauers en són una molt bona continuació.

    Xavier, jo penso igual, calen moltes més eleccions per veure que l'estat no vol reformar-se? Esperem que no. A les terceres el PP treu majoria absoluta, i el España s'acaba d'esfondrar definitivament.

    ResponElimina
  19. Pons, doncs probablement tinguis raó, ho he de reconèixer. El canvi social es va produint, i amb el pas de les generacions, és a dir, amb la mort de totes les mòmies que encara voten PP, o que els fan votar PP, la cosa anirà evolucionant. Però falta molt temps perquè el PP sigui un partit residual com és a Catalunya. Pel nostre gust, i per l'abús flagrant que fa del seu poder aquest partit, em sembla normal que ja no tinguem paciència. A més, els suposats canvis són una mica prefabricats i forjats en platons de TV. Quan interessen els fan pujar, i quan ja no, baixar. Fins i tot engreixen les enquestes d'uns perquè sembli que van a arrasar, i aconsegueixen mobilitzar l'electorat que interessa. En realitat, tot està molt ben pensat perquè no canviï res. Per això hem de fotre el camp. De mals vicis ja n'agafarem amb el temps, segur, quan siguem un país normal, passa a tot arreu. Però almenys comencem de zero, i lliurem-nos d'aquesta trepa.

    Consol, és clar que hi ha canvis, ara hi ha quatre partits que treuen una bona quantitat de vots, però en gran part són vots prestats. Ja es va demostrar amb Ciutadans, que va tornar part dels seus vots al PP. I només falta que el PSOE trobi un lider fort i preparat, no com ara, perquè recuperi part del seu electorat perdut davant de Podemos. El canvi social es va produint, la gent vol alguna cosa nova, però molts també voten amb por per la incertesa que faran els nous, uns tamponen els altres. I pel que fa a Catalunya, tot igual, és clar. Res no ens donarà a nosaltres més del que tenim. Així que el camí que hem d'emprendre és marxar i fer-ho a la nostra manera, encara que costi. Fàcil no serà, però sempre serà més fàcil que acabar de canviar España. Ah, si de CSQEP depèn, res no canviarà mai. La seva postura preferida és la de queixar-se de tot i no fer res, i justificar la seva posició amb uns arguments inversemblants. ECP em genera poca confiança, però CSQEP... senzillament lamentables.

    Pere, abans no hi havia un moviment majoritari que advoqués per la independència de Catalunya. CiU donava suport al partit majoritari perquè pogués governar, a canvi d'engrunes per Catalunya, i ja ens anava bé. Una mica més d'autonomia, una altra competència, i així anar fent. Però això ja no val, i espero que a cap dels partits catalans li passi pel cap reforçar la governabilitat de cap dels partits espanyols, perquè si no les podem tenir.

    maria, pensament erroni. No 'ens han de deixar marxar'. No necessitem permís. Necessitem voluntat i determinació. No som esclaus, fiqueu-vos-ho al cap d'un cop. Aquest és el problema català, ens sentim esclaus o vassalls, i no és així.

    Carquinyol, només pel fet de voler canviar España ja demostres que el que t'importa és aquell país. España canviarà sola quan Catalunya marxi. Tanta insistència demostra que els dirigents d'aquests partits no estan a favor de la independència, sinó de la submissió a un país més amable i que no ens maltracti tant. El problema no són ells, el problema són els votants, alguns almenys, que els donen suport, que sí que volen la independència i pensen que aquesta és la via. Però aquests mica en mica van venint, quan s'adonen de l'engany.

    Glòria, si vas encertar més que les enquestes, que et fitxin a tu! El tema de les enquestes va ser molt lamentable, més no es poden cuinar. Que ve el llop de Podemos!!! I la gent vota en contra, naturalment, no fos cas. Res, només podem marxar d'aquest país, no hi ha res a fer.

    ResponElimina
  20. Roselles, em sembla que està més que demostrat que anar de manera clara i explícita contra els catalans dóna vots a certs llocs. Els han ensenyat que nosaltres som el dimoni, així que si vas contra nosaltres, estàs fent el ve. Contra els independentistes, i tothom sap que tots els catalans som uns seccecionistes, igual que tots els bascs són terroristes, tot s'hi val. Que els treus el sistema sanitari? Millor! Així n'aprendran. I si moren uns quants per això també millor. El vot de la por s'ha fet notar també. Les enquestes feien preveure que el dimoni Podemos pujava i que podia disputar el tron. Fent un calcul ràpid, si els pobrets del PSOE tenien prou diputats per fer president Iglesias, el PP es quedava fora. Cosa que no passaria, segurament, però bé. La reacció pepera no es va fer esperar, tots a votar, i els vots en reserva que vam deixar a Ciutadans que tornin. I així ha estat. Enquestes cuinades buscant aquest efecte. Prova superada. Aquí i al País Basc són els llocs on ens ho vam creure de veritat, són els llocs on el PP no guanya. Però no hi ha res a fer. Els que volen marxar cada cop són més, i no perquè nosaltres fem les coses bé, sinó que allà les fan molt malament.

    ResponElimina
  21. XeXu, jo crec que si després dels quatre anys que han tingut per obrir els ulls, no els volen obrir, ja no ho faran mai. N'hi ha que s'estimen més boig conegut que savi per conèixer. Però jo no descarto que s'hagin falsificat els resultats. Quan res no els atura per aconseguir els seus objectius, perquè no també el que sigui per aconseguir aquest?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.