divendres, 17 de juny de 2016

Amb una mica de retard

A dia d'avui la virtualitat és molt normal per moltíssima gent, encara que un percentatge important encara viuen desconnectats. Des de la irrupció d'internet les maneres de comunicar-se han canviat molt, fins al punt que alguns ja no podem entendre la comunicació a distància si no és a través de la xarxa. Si miro enrere, tinc compte de correu electrònic des de l'any 1998, me'l van donar en el segon any a la universitat, i amb aquell compte vaig aprendre com funcionava, quan encara la majoria no el feien servir. Des de llavors, i ja fa 18 anys, he tingut diferents comptes, de diferents servidors, però ara ja fa molts temps que faig servir gmail. Però encara conservo un compte antic de hotmail que miro de tant en tant.

I d'aquest compte volia parlar. Fa uns dies vaig revisar-lo per fer una mica de neteja, perquè m'hi reenvio moltes coses allà, per guardar-les. I amb no poca sorpresa vaig descobrir que algú m'havia escrit un mail nou. De fet, era en resposta a un mail meu, és clar. No tindria la més mínima importància si no fos que aquell mail jo l'havia enviat... l'any 2005. M'han contestat un mail amb 11 anys de retard...

Per sort, no estava esperant la resposta amb gaire ànsia. Es tracta d'una companya de quan estudiava alemany i jo en el meu mail li explicava els deures que teníem per la següent classe, entenc que ella m'ho devia haver preguntat prèviament. El cas és que vam acabar el curs i ja no n'he tornat a saber res més. I ara la seva resposta suposo que és una il·luminació d'aquelles de 'què se'n deu haver fet d'aquell paio?', perquè si no no m'ho explico. De moment no li he contestat, francament, no sé què dir-li. Però tampoc no em preocupa massa... tinc 11 anys de temps per contestar i que no s'ho prengui malament, oi?

28 comentaris:

  1. Ha ha. A mi a la llarga, em vénen al cap alguns dels meus companys de quan jo estudiava a l'escola d'idiomes, però crec que no em vaig deixar cap mail per contestar, encara que escriure'n un cada 11 anys, no agobia a ningú.

    ResponElimina
  2. Imagino que a la darrera frase vas de conya. Entenc que et pot fer ràbia el fet. La vida dóna moltes voltes i potser, en una d'elles, ha tingut un record de tu i ha volgut saber com et van les coses. No sé el contingut del mail ni m'importa, però jo no li donaria tanta importància al temps sinó al fet. Està clar que ets tu qui ha de decidir si contestar-li o no i en quin moment et ve de gust, però considerar que tens 11 anys per fer-ho em sona a "Llei del Talió" i jo sóc de les que pensen que no facis als altres allò que no t'agrada que et facin a tu.
    Molt bon dia!

    ResponElimina
  3. Xocant, XeXu! Igual no li van quedar clars els deures, igual va deixar les classes d'alemany, igual ara les ha reprès. Jo més aviat m'inclinaria per pensar que s'ha recordat de tu i ha volgut retrobar-te. Potser no és la forma més habitual ara mateix, però aprofitant que tenia el correu... No ens expliques quina excusa et dona en el correu. Potser només seria qüestió de preguntar-li. Així: Perdona, et puc ajudar en alguna cosa?

    ResponElimina
  4. Carai! Jo de vegades em queixo de tenir una connexió d'internet lenta, però ja veig que n'hi ha que em guanyen...
    La vida regala sorpreses inexplicables, noi!

    ResponElimina
  5. misteris .....curiós fet si ...fins ara teníem de tant en tant alguna noticia de cartes que trigaven 10, 30 o 40 anys a arribar al seu destinatari....veig que també comença a passar amb els correus @.....

    ResponElimina
  6. Ha, ha, ha... m'ha fet molta gràcia, aquesta anècdota.

    Cadascú és ben lliure d'escriure, o no escriure, de contestar o de no contestar. Per tant totes les opcions són vàlides.

    Ara bé, jo, tal com sóc, segur que contestaria. Després d'11 anys, fa curiositat de saber de què va la cosa. Però també t'he de dir que m'has convençut que tu no ho faràs o al menys que no portes cap intenció de fer-ho, de moment.

    PD: un favor, si insisteix ens ho faràs saber? he, he, he... ;D

    ResponElimina
  7. Home, contesta-li en alemany! Com a mínim sabràs si va aprofitar les classes...

    ResponElimina
  8. Això és fantàstic, és com trobar una ampolla amb missatge llançada al mar fa molts anys.
    Has de contestar aquest mail, no ha arribat per casualitat ... n'estic segur.

    Bona tarda XeXu :)

    ResponElimina
  9. Em pensava que t'havia contestat de seguida i tu no l'havies vist, però dius que t'ha contestat ara? I té relació amb el què li preguntaves? Quines coses!
    Potser per curiositat, jo contestaria...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  10. Sí, sí, contesta, pot ser divertit, fa gràcia recuperar gent de l'oblit, encara que tornin a caure en l'oblit seguidament. Jo fa poc vaig buscar un noiet (ara ja senyor) alemany pel linkedin, des dels 12 anys que no el veia, per un "prontu" que em va donar, com li deu haver donat a aquesta noia. Das Leben!!

    ResponElimina
  11. La meva teoria és que aquesta noia vol alguna cosa. Però no necessàriament sexual. Potser que t'apuntis a una secta, vendre't una multipropietat, afegir-te al linkedin...

    Ara hauràs de contestar per esbrinar què està maquinant. Ja ens ho explicaràs.

    PD: Aquell secret tan secret de l'any passat que no vas voler confessar és que havies d'anar a Islàndia?

    ResponElimina
  12. XeXu sembla que hauries de contestar i mantenir el personal informat de com van els correus, podries fer un joc d'idees amb el que posaries en els correus.
    Jjejjejjjje.

    ResponElimina
  13. Quan dius que t'ha contestat aquell mail, vols dir que ha seguit la conversa de fa 11 anys com si el temps no hagués passat o simplement t'ha escrit un mail nou després d'onze anys sense fer-ho?. ;-)

    Suposo que deu ser el segon cas però convindràs amb mi que el primer donaria més joc. De totes maneres, tant en un cas com en l'altre jo també sóc dels que sí contestaria... per curiositat, més que res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo he interpretat que es EL PRIMER cas... :-)

      Elimina
  14. Si li contestes d'aquí a 11 anys, i ella et respon al cap d'11 més...Ens plantem al 2038.
    La següent resposta serà al 2049...
    Una amistat calmada.

    ResponElimina
  15. Molta gent va començar amb un compte de hotmail, jo mateix, però quan va començar la beta oberta de gmail no ho vaig dubtar. El compte de hotmail el vaig abandonar redirigint el correu cap al de gmail, i justament fins fa un parell de setmanes no havia donat cap problema, però fa un parell de setmanes sembla que gmail ha perdut la capacitat de redirigir el correu d’aquell compte, no em preocupa perquè fa temps que ningú m’envia res al hotmail.

    Jo li contestaria el mail explicant-te una vida extraordinària, dient que en una explosió vas perdre la meitat del cos i et van posar parts artificials i ara ets mig cyborg i que ara ajudes a gent que han sofert amputacions i que si mai en pateix que t’avisi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo encara faig servir un compte de hotmail :-)

      Elimina
    2. Es nota que vius en una altra època ;P

      Elimina
  16. heheheh, Xexu has lligat!! Almenys t'ha contestat i no t'ha deixat amb l'ai al cor... t'haurà dit gràcies, no?
    La gent quan escriu emails perd la vergonya... i als comentaris de blogs també.

    ResponElimina
  17. em va passar semblant però amb *només* tres anys de tardança millor no em queixo...

    ResponElimina
  18. Quina companya més estranya tenies, XeXu! Després de 11 anys és recorda de respondre't?
    Però jo penso que estara bé que la contestessis. Si t'ha escrit és que deu guardar un bon record de tu, encara que no tingues molta ànsia per saber com et van les coses.

    ResponElimina
  19. gairebé que els missatges amb ampolla van més ràpid, però crec que val la pena preguntar el perquè ha tardat tant a respondre.

    ResponElimina
  20. Hehehe..val més tard que mai.
    I la resposta? Si es fa esperar tampoc passa res. Després d’ 11anys.^^

    ResponElimina
  21. Ostres! això sí que era una anècdota per explicar, 11 anys!

    ResponElimina
  22. A mi em faria molta mandra respondre, ho reconec... Tot depèn de la curiositat que t'inspiri el personatge...

    ResponElimina
  23. Tinc la impressió que teniu més ganes vosaltres que jo de que li contesti. És fàcil quan no et passa a tu, eh! Bé, no sé què faré encara, però ha estat divertit explicar-vos-ho i llegir les vostres respostes. Gràcies pels comentaris!

    Mari Català, no, no és que molesti, però les coses passen de llarg i ja està. A mi també em ve gent al cap de tant en tant, però no faig cap esforç per establir-hi contacte. Prefereixo deixar-los on estan, allà als records.

    Sa lluna, t'ho prens massa a la valenta. No em fa ràbia dona, no esperava aquesta resposta, que en realitat no era una resposta, sinó un mail fent servir un fil ja existent. Ja dic que probablement mirant mails antics va trobar aquell meu i el va aprofitar per escriure. En el seu estil no deixa de ser un 'què fas?'. El post era amb un to humorístic, em va sorprendre molt i em va fer riure rebre resposta d'un fil de fa 11 anys, és tot. Si li he de contestar no trigaré tant, és clar que no. Ja el vaig veure amb unes setmanes de retard perquè entro poc a aquella adreça, però no deixaré passar 11 anys segur.

    Teresa Duch, era una resposta a un fil antic, però no tindria cap sentit preguntar-me pels deures altre cop. Em pregunta què faig, en realitat, és el que dius tu. Devia trobar el mail, i la curiositat la va portar a respondre. No tenia una altra manera de contactar, per quan ens fèiem, jo no tenia mòbil segur. Bona proposta la teva, si li contesto segurament li diré alguna cosa com aquesta que dius tu.

    Galionar, la veritat és que fa certa gràcia. Era una noia peculiar, una mica boja, però a mi em queia bé. Ha estat una sorpresa que encara es recordi de mi. Però un mail 11 anys després?? Quines coses.

    Elfreelang, no és que hagi trigat a arribar, ella el va escriure fa uns dies, a finals de maig. El que ha trigat és la seva voluntat de comunicar-se. 40 anys és molt temps per rebre una carta, però ja se sap, guerres, papers que es perden... per un mail 11 anys és una eternitat. Internet el que té és la immediatesa. Però les persones segueixen tenint els seus propis ritmes.

    Carme, alguns se l'han pres seriosament aquest post, m'agrada que a tu t'hagi fet gràcia, perquè per això explicava aquesta anècdota precisament, a mi també em va sorprendre i vaig pensar que ho havia de compartir. No, no m'agrada deixar mails per contestar, mai ho faig. Però aquest cop no sé què dir-li. Potser faré servir alguna de les propostes que em feu per aquí. El que no tinc massa, ho reconec, és la intenció de restablir el contacte, però bé, ni que sigui per educació, respondre alguna cosa. El que passa és que he vist el mail unes setmanes després que l'enviés, aquell compte no el miro sovint. Ja veurem què passa i si el post dóna per una segona part!

    Jo rai!, si intento contestar en alemany el que sabrà és que qui no va aprofitar les classes vaig ser jo...

    Pere, bé, en realitat l'ampolla no es va enviar fa massa temps, de finals de maig. El que passa és que la nàufraga ha trigat molt temps a decidir-se a enviar-la. Tenint en compte que és una ampolla que arriba instantàniament al seu destinatari, i no a qualsevol altre ni després de creuar tot l'oceà. No em faig tantes càbales com tu, no crec que hagi arribat per res especial, francament.

    M.Roser, sí sí, és així, el mail és de finals de maig d'aquest any, i el meu del 2005. No té relació perquè em el meu mail jo li explicava els deures que teníem per classe d'alemany, i ella em pregunta que faig, a la seva manera. Vol dir que ha aprofitat aquell fil de correu per contactar, però em va sorprendre rebre 'resposta'. Més m'hagués sorprès si m'hagués dit 'd'acord, gràcies', després d'11 anys!

    ResponElimina
  24. Gemma Sara, justament això mateix és el que li deu haver passar a ella, un rampell sobtat, o ensopegar amb alguna cosa meva per casualitat que l'ha impulsat a llençar una sonda. No ho sé, ja miraré a veure si li dic alguna cosa. Però ja veig que això de l'alemany és perillós si a tu t'ha passat el mateix...

    Sergi, veig que poses al mateix sac fer-se d'una secta, vendre una multipropietat i afegir algú al Linkedin, això està bé. No crec pas que vulgui res concret, i molt menys sexual, però sí que és cert que si vull saber de què va el tema hauré de contestar. A veure si m'hi atreveixo. No, aquell secret no anava del viatge a Islàndia, segueix provant!

    Alfonso, de moment ja han dit per aquí alguna idea per contestar, però ja veurem si em decideixo a fer-ho... Gairebé sembla que us encurioseix més a vosaltres que a mi!

    McAbeu, ha contestat un fil de 2005, però el contingut, que en realitat és una frase, no té a veure amb el que jo havia escrit, és clar. És a dir, que és un entremig de les dues opcions que proposes. No sé si hauria donat més joc que contestés el mail original, ja que jo li parlava dels deures d'alemany, per tant, si hagués contestat a això 11 anys després, pensaria que està més boja del que ja pensava en aquell temps. Em sembla que teniu més ganes que contesti vosaltres que jo!

    Xavier, si contesto ara després ja no em toca fins el 2049? No sembla que sigui un gran estrès mantenir aquest contacte, oi?

    Pons, abans de hotmail jo vaig tenir mixmail, mira tu. Em vaig emprenyar perquè hotmail va absorbir-lo, i em negava a fer-me un compte amb ells. Però al final vaig claudicar, en vaig tenir dos diferents. Fins que vaig conèixer gmail, de seguida vaig obrir un compte, i al cap d'un temps vaig començar-lo a fer servir. Aquest és el compte que encara avui em serveix per sustentar els meus blogs.
    D'entre tots els consells que m'han donat per respondre, em sembla que el teu és l'únic que no seguiré segur. No m'agrada prendre el pèl a la gent d'aquesta manera, pensa que aquesta estava una mica boja i podria creure-s'ho!

    Ada, lligat segur que no. I no és pas que estigués amb l'ai al cor, la veritat. No m'ha dit gràcies, no, que desagraïda! Per perdre la vergonya se n'ha de tenir prèviament!

    Sargantana, tres anys pot ser una eternitat si estàs esperant una resposta. En el meu cas, com que no l'esperava, tampoc no m'ha costat gaire esperar.

    Glòria, una mica estranya sí que era, però més que res és que ara es deu haver il•luminat i s'ha recordat de mi. Mal record no crec que tingui, ens portàvem bé. Però si no ens hem trobat massa a faltar durant aquests anys és que tampoc teníem massa cosa a dir-nos. Ja veuré si li contesto i com.

    Sr. Gasull, sembla que vulguis que li demani explicacions. Estrictament no és una resposta, senzillament ha aprofitat un fil que ja existia per contactar.

    maria, la resposta és només per saber com em va, entenc. Ha arribat tard, però tampoc l'esperava, així que no passa res.

    Jomateixa, de seguida vaig pensar que l'havia de compartir, són d'aquelles coses que fan gràcia.

    Assumpta, ets l'única, crec, que diu que li faria mandra contestar! A mi també, la veritat. Ja veuré si m'agafa el rampell de fer-ho, però en principi no em motiva gaire. I això que la noia em queia bé, i no tinc per què desconfiar de res, però no sé... mandra és la paraula. Algunes coses ja estan bé allà on estaven, no?

    ResponElimina
  25. Jo m'hi he trobat a l'altra banda, però no exactament: Un dia revisant el meu hotmail vaig trobar uns mails amb algú que havia conegut a través d'un fòrum de llibres, fa uns 10 anys. Tenia un record vague, però al rellegir els mails em va sorprendre que fossin tan llargs i que hi hagués tanta confiança. Parlàvem de llibres, viatges, plans de futur... Crec que va ser una mica culpa meva que allò acabés, però desprès de rellegir-ho m'adono que hi havia fusta per una bona amistat. He tingut la temptació de tornar a posar-me en contacte, però al final vaig acabar pensant que el "nostre" moment ja va passar. Val que la teva companya era boja fa 11 anys enrere, però potser jo també quedaria com una sonada per reprendre quelcom que es va deixar perdre fa tants anys. Si l'hagués enviat potser preferiria que no em contestés (així pensaria que no l'ha rebut perquè després de tants anys és normal haver canviat de direcció) que no pas que em contestés quatre paraules amb certa fredor, distanciament i/o desconcert. Com si et trobessis algun company de l'EGB amb el qui fóssiu molt amics de petits i l'altre no comparteix l'entusiasme de trobar-vos després de tants anys. Quedes com fotut, no? Si ha de ser així, millor no haver-lo trobat mai més.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.