dimarts, 17 de maig de 2016

Reynisfjara


Una platja sense banyistes, sense ningú que jugui a la sorra, ni para-sols ni tovalloles. Una platja de sorra negra, amb un vent endimoniat, obrint-se a l'Atlàntic i, sorprenentment, tancant una llacuna. Antics trols que es van convertir en pedra amb la primera llum del dia. Allà on habiten mil ocells i en són els autèntics amos. Qui som nosaltres per destorbar la seva pau i envair el seu espai?

20 comentaris:

  1. Els trols moderns sembla ser que no es tornen pedra ... :)

    ResponElimina
  2. Turistes, vosaltres sou turistes.

    ResponElimina
  3. Es que la platja no fa venir ganes ni de banyar-se ni de plantar el para-sol, eh? Maco de veure, molt diferent al que estem acostumats. Em fa venir ganes d'enfonsar-hi els dits per conèixer el tacte d'aquesta sorra.

    ResponElimina
  4. Trepitjo suau la sorra negra, sense fer soroll, per no despertar el trol petrificat.

    ResponElimina
  5. Una foto fantàstica que m'ha portat un instant fins allà.
    Sóc poc d'anar a la platja a prendre el sol o nedar i això que n'estem ben envoltats. M'agrada més passejar-hi quan no hi ha gent, com en aquesta.
    Aiii si es desperta el trol!! ;)

    ResponElimina
  6. Quina foto més genial!
    Crec que em faria por aquest trol a mi encara que sigui de pedra. Però amb el soroll de les onades, fins i tot amb la seva presència, em podria relaxar.

    ResponElimina
  7. Un escenari grandiós i desolat ... impressiona.

    Bona tarda XeXu.

    ResponElimina
  8. Ui, quina il·lusió que em fa recordar-ho! recordo els trolls de pedra i els penya-segats atapeïts d'ocells, frarets, (preciosos) i els prats d'herba plens de nius de xatracs de l'Àrtic (una mica agressius) I la sorra negra i l'aigua que la feia lluir, en aquell moment, que baixava de dalt, de les glaceres... que maco!

    ResponElimina
  9. La fotografia és preciosa. A vegades la natura salvatge, la qual no ha estat manipulada pels humans, la que anomenem també verge, ens impressiona i tanca una bellesa descomunal.

    ResponElimina
  10. Quina bellesa...fins i tot la sorra sembla diferent.

    ResponElimina
  11. Una foto fantàstica , la natura en tota la seva plenitud...Sembla que sento la remor del mar!
    Petonets, XeXu.

    ResponElimina
  12. Oh, doncs a mi sí que m'agradaria trepitjar-la, després ja la deixaria com està!

    ResponElimina
  13. fa fredor de veure...però qui hi fos !!

    bona nit Xexu

    ResponElimina
  14. si hi passem de puntetes, amb el silenci que s'escau per l'ocasió el paisatge en surt agraït veient les nostres cares estupefactes.

    ResponElimina
  15. La sorra tan fosca m'ha recordat Lanzarote que té platges de sorra volcànica que també es fosca.

    ResponElimina
  16. sembla increïble que encara hi ha llocs així , es respira pau ...les teves paraules fan honor al lloc , precioses i poètiques Xexu

    ResponElimina
  17. M'alegra que us hagi agradat aquesta foto, a mi em va encantar quan la vaig fer, recreava de manera prou digna, encara que no suficient, el que veien els ulls. Ja en compartiré alguna altra, com podeu imaginar en vam fer moltes, moltíssimes. Però cap foto no podrà mostrar la realitat d'aquell país. S'hi ha d'anar. Moltes gràcies pels comentaris que heu deixat.

    Anna, doncs és una llàstima, hi ha tradicions que no s'haurien de perdre!

    Pons, turistes, però respectuosos!

    Eva, aquest espai no. A l'altre cantó de la platja, el que es veu al dinal de la imatge, el camí permet arribar fins la platja perquè hi ha unes formacions rocoses espectaculars a ran de mar, que són de visita molt recomanable. Allà no s'hi acumulen aus marines, potser perquè hi passen massa persones. A aquest altre extrem, hi ha uns miradors elevats per poder observar les aus a distància. Suposo que hi ha algun camí per baixar, però a la platja no hi havia ningú. No puc garantir que a l'estiu la gent no hi baixi, això sí. I tot i que a les roques del mirador alguna gent baixava fins més enllà del que és recomanable, nosaltres vam mirar de ser respectuosos amb el medi.

    Roselles, més aviat semblaria un decorat de joc de trons. No és que Islàndia tingui l'exclusivitat de les platges de sorra negra, però no recordo haver-ne vist cap jo, i sens dubte tan maca com aquesta. Ja deia més amunt que potser més cap a l'estiu la gent sí que va a banyar-s'hi, no sé, però el que es veia des del mirador semblava una platja verge, com si fóssim els primers que hi haguéssim arribat. No és pas el lloc més famós de l'illa, però sí un dels que a mi em va agradar més. Llàstima del vent, que en aquell moment era una bestialitat.

    Xavier, si es desperta, ja pots córrer!

    Sa lluna, la veritat és que a mi les platges també m'agrada més quan estan desertes, però tot i que aquesta té alguna cosa especial i atraient, tampoc no feia gens de dia de passejar-hi, la ventada impressionant feia passar les ganes. A més, si es desperta el trol, tindríem un problema gros.

    Peix, el trol s'estava molt quiet, però és clar, ningú s'hi va acostar. No era un lloc per relaxar-se tampoc, la veritat és que feia molt de vent. Sembla un paratge mort, però la ventada era impressionant.

    Jpmerch, talment igual, segur!

    Pere, és una bona descripció, grandiós i desolat... però també preciós.

    Carme, amb el teu comentari sembla que estiguis fent poesia, que segui un text poètic, però per maco que sigui el que dius, és un descripció del que allà es pot veure, és talment així. Els xatracs no puc dir que siguin agressius, perquè no els vaig veure atacar ningú, però que són amenaçadors està clar. I els frarets són molt monos, m'havia imaginat que eren més grossos i són petitons. Només els vam poder veure de lluny, però el seu bec i la seva manera de volar no admeten confusió.

    ResponElimina
  18. Alfonso, imagino que no és un lloc verge i que els humans hi fan presència, però la natura s'encarrega d'esborrar les petjades de l'home. M'agraden els llocs on la natura s'imposa perquè no hi ha manera de controlar-la.

    maria, la sorra ÉS diferent, és clar. És negra.

    M.Roser, per mi és molt evocadora. Em va agradar molt quan la vaig fer, i per això he volgut ensenyar-vos-la.

    Gemma Sara, segurament seria una bona experiència caminar per allà, però el vent no et deixaria avançar gaire còmodament. De totes maneres, hi ha paratges que és millor que romanguin així, sense presència humana.

    Sargantana, sembla una contradicció, una platja que genera fredor. Però és talment això. A mi m'agradaria ser-hi, i tant...

    Sr. Gasull, si el paisatge és viu i ens observa, a Islàndia deu riure una bona estona de les nostres cares de babaus. Sembla que és vanitós i que gaudeix d'embadalir-nos a cada racó.

    Mari Català, d'altra gent ja m'ha comentat que a Lanzarote també es poden veure meravelles volcàniques d'aquestes. El que passa és que a Islàndia no només hi ha això. En una sola illa pots veure el que la suma d'uns quants viatges diferents et permetria.

    Elfreelang, volia anar a Islàndia per veure coses diferents de les que tinc a prop. No em va decebre gens. És un altre paisatge, un altre tarannà. Hi tornaria ara mateix.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.