diumenge, 29 de maig de 2016

Parlar amb cançons

El fet d'escoltar tanta música en català fa que, en una conversa qualsevol, algú pugui dir una frase que ens tele-transporta immediatament a una lletra, o a una tonada. Les portem tan endins que és inevitable fer el salt. No és gens inhabitual a casa, ni ho era abans a les èpoques d'Antònia Font, de completar el salt perdent el fil de la conversa existent i continuar recitant, quan no cantant, la cançó que ens evoca la frase. L'última, ahir quan vaig preguntar a casa quina era la idea per avui. La resposta: 'el pla era tornar aviat... però al final, ja saps, tot es va anar allargant...'. No sé si això li passa a tothom habitualment, però a mi em fa molta gràcia.

O com aquella vegada que, sense venir a tomb, en un dinar vam començar a recitar una cançó com si fos una conversa entre nosaltres. Va ser espontani i tres vam entendre la broma, però el quart encara està flipant. 'Saps? Hi ha una empresa japonesa que té un prototip de màquina capaç d'esborrar-te els records' 'Sí! Jo vaig veure-hi la manera, i vaig escriure per participar a les proves pilot'. I així anar parlant entre els tres, ara l'un, ara l'altre. Segur que no va ser casualitat que estiguéssim dinant en un japonès.

Parlar amb cançons, o deixar-se portar per elles. Deixar anar una frase d'una cançó que s'escau en una conversa i dir després, en broma, 'això és meu, eh!', atribuint-se aquelles boniques paraules. Dono gràcies per tenir tanta i tan bona música al nostre país que ens permet cantar, sentir i somiar en l'idioma que pensem, sentim i somiem.

19 comentaris:

  1. A casa funciona amb més llengües :)

    ResponElimina
  2. Jo sóc com l'Eva, no és que siguem rarets ni que parlem en anglès habitualment però alguna que altra s'ens escapa.

    ResponElimina
  3. Com que no escolto música en català no em passen aquestes coses. Ara bé, les situacions dels Simpson són perfectes per relatar qualsevol cosa que em passa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salta, salta, salta, pequeña langoooosta ... :P

      Elimina
  4. M'agrada molt la gent que canta, m'agrada cantar i és una sort que tinguem tant repertori i tant bones cançons per expressar qualsevol estat d'ànim. Diuen que qui canta el seu mal espanta, crec que és veritat.

    ResponElimina
  5. Homeee, jo he fet servir allò de "i a vegades ens en sortim" dels teus amics Manel, però tampoc tinc moltes lletres al cap ara que hi penso... parlar amb cançons? Mola! Hi havia aquella peli francesa "On connait la chanson"...

    ResponElimina
  6. Sort que no escoltes òpera! Quin guirigall que muntaries ;)

    ResponElimina
  7. Nosaltres fem igual!!!
    Tenim una oportunitat...

    ResponElimina
  8. Quines situacions més maques! A casa els nostres gustos musicals no coincideixen gaire, però sí que algun cop hem fet servir algunes frases de cançons, tant en català com en castellà, per posar-hi un punt d'humor a depèn de quines situacions.

    ResponElimina
  9. Nosaltres tenim gustos variats, però amb les catalanes coincidim bastant.

    ResponElimina
  10. Justament ahir parlava sobre la ràbia que em feia perdre'm el concert de Radiohead (no hi ha manera d'enganxar-los) i val a dir que amb els grups catalans tenim l'avantatge de veure'ls amb força freqüència i a un preu mòdic (o fins i tot gratis).

    ResponElimina
  11. Alguna vegada m'ha passat, però pot ser que l'interlocutor no estigui al cas com aquest que expliques dels tres companys i l'altre que al·lucinava, perquè no entenia res...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  12. Em sembla molt curiós això que ens expliques, a mi no m'ha passat mai tot i que escolto música gairebé sempre.
    M'imagino la cara del que no va entendre res. ;)
    Molt bona nit!

    ResponElimina
  13. és que són moltes les semblances de la vida amb la lletra de moltes cançons, per això el fet de que moltes vegades les podem encaixar

    ResponElimina
  14. Em sembla que aquest no és el meu cas, sóc un desastre amb les cançons i això no vol dir que no escolti i que no tingui els meus gustos. Però això de reconèixer cançons i cantar-les és una altra història.

    ResponElimina
  15. El que us passa, XeXu, crec que només demana compartir gustos musicals dins la família o el grup on et trobes, que vol dir saber-se les cançons. A mi em passa amb el meu fill i precisament Els amics de les arts, Antònia Font i també Manel són els que ens fan perdre el fil. O sigui que a casa teva jo també m'hi enganxaria.

    ResponElimina
  16. Ja he vist que no estic sol en aquesta bogeria per les cançons. A alguns us passa amb altres idiomes també, senyal que els feu servir més que jo, però ja sabeu de què parlem. També m'ha agradat que alguna gent digui que no els passa (aquí podríem saltar a una cançó dels Amics de les Arts), perquè no pot ser que tots siguem iguals tampoc. Moltes gràcies a tothom pels comentaris musicals!

    Eva, la llengua en que passi no és un problema, el que m'interessa saber és si la gent ho fa també o és cosa nostra. A casa parlem en català, i amb els amics també. És normal que aquests salts es produeixin amb cançons catalanes, és clar.

    Anna, perquè vosaltres deveu escoltar el Gallagher tot el dia. A casa no solem parlar en anglès, i per això la referència més habitual és en català.

    Pons, no escoltes música en català? No llegeixes autors d'aquí? Quina mena de patriota estàs fet? Ja sé que tu només ets fidel a en Pons, i al Pons's Blog (potser també al Tipo de la Brocha), però una mica de peixet als autors d'aquí sí que podries donar, no??

    Glòria, ui, doncs jo em passo el dia cantant. Ara no tant, però abans a la feina era un no parar. Sempre escoltem les mateixes emissores de ràdio, així que ens les sabem totes. Però ara ningú canta amb mi, hahaha. Ah, i durant el dia no només escolto música en català, però els CDs que ens posem a casa sí que ho solen ser. Com a molt escoltem Coldplay també! La música m'ha salvat molts cops de mals moments, així que sí que deu espantar els mals.

    Gemma Sara, això de 'ens en sortim' li he sentit dir a molta gent, és cert. És una frase que ha quedat en l'imaginari català. Recordo la ràbia que em feia en l'època que era famosa la cançó, i quan feia un post trist, o mencionava alguna cosa de sortir-se'n, per aquí em deien això. Maleïts Manel. Però és clar, ara fan això de la serotonina, i ja ens tens a tots enganxats. Ara els escolto més, ho reconec. A casa me'ls posen i ja no remugo tant. La desaparició d'Antònia Font m'ha fet molt mal. No sé de quina pel•li parles...

    Maurici, òpera no! A la meva llista de cançons el que més remotament s'assembla a l'òpera és la cançó 'Miss Sarajevo' que canten Bono i Pavarotti entre d'altres...

    Xavier, segur que tu també escoltes molta música en català!

    Roselles, sempre és graciós, oi? Quan una frase espontània dita en una conversa et porta a una cançó és molt entranyable, almenys a mi m'ho sembla! Està bé que us surtin en diferents idiomes, potser a nosaltres també, però només me'n sonen en català.

    Jomateixa, amb la música catalana també es formen bàndols, no et creguis. Es pot ser de Manel o dels Amics de les Arts, per exemple. Les dues coses no poden ser! És broma.

    Sergi, no et creguis, que ja s'ho fan pagar els d'aquí, eh! Quan tenen un cert nivell, fan pagar pels seus concerts, però abans pots tenir la sort de poder veure'ls sovint per tot el territori. Com jo, que anava perseguint Antònia Font pel país. Amb grups estrangers la cosa es complica, i el preu també.

    ResponElimina
  17. M.Roser, si no et segueixen el joc és un rotllo,és clar. La gràcia està, precisament, en que tu comences la cançó, o dius la frase espontàniament, i que l'altre de la continuï. Que desaprensiva és la gent que de vegades no compleix les regles del joc!

    Sa lluna, esta bé que algú digui també que no li passa, perquè fins ara molts havien dit que els passa d'alguna o altra manera. La cara del noi era un poema en aquella ocasió, no estava entenent res de res del que estàvem dient.

    Sr. Gasull, més que les lletres senceres, que de vegades expliquen bé situacions de la nostra vida, són frases aïllades. De cançons en tenim moltes al cap, i si estem parlant i deixem anar una frase que és molt semblant a la d'alguna cançó que coneixem, el cervell fa un salt i no pot evitar seguir amb el que diu la cançó a continuació.

    Alfonso, no em donaran un Nobel per aquesta 'habilitat'. És curiós, vas parlant, de sobte dius una frase que coincideix amb la d'una cançó, i ja tens la tonada al cap. El cervell funciona com vol.

    Teresa, ja veig que ets dels meus. Manel a mi m'ha arribat més tard, perquè a casa me'ls fan escoltar, però els Amics i Antònia Font els portava de sèrie. Si a tu a casa també et passa, segur que et sembla tan entranyable com a mi, fa gràcia! I sí, és clar, cal compartir els gustos musicals i un bon coneixement. Perdre el fil i saltar a una cançó que a l'altre no li sona de res, evidentment no és el mateix!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.