diumenge, 24 d’abril de 2016

Ginkgos 2016

Aquest post, que s'ha convertit ja en un clàssic de primavera del blog, servirà també per dir que desaparec per uns dies i que no us estranyeu si no em veieu per aquí ni per les vostres cases. Primavera a casa, des de fa un temps, implica també el reverdir del nostre 'jardí', és a dir, de la col·lecció de testos i testets que tenim a la mini-galeria. Actualitzem la informació dels 6 Ginkgo biloba que tenim creixent actualment, que com ja sabeu, en arribar la tardor queden ben pelats:

Evolució d'un ginkgo (el #2), a la tardor.

Fan molta peneta durant l'hivern, però llavors arriba l'abril i et donen una alegria:

Ginkgo #4 reloaded.

I només després d'unes setmanes, tens un abret la mar de mono, d'uns quaranta centímetres i fulles de mida adulta. Aquest any no han fet l'estirada dels anys anteriors, és a dir, que no s'han fet més alts i suposo que ara aniran augmentant de mida proporcionalment. Ah, el que sí que ha fet algun (el #6), és generar una branca lateral! Anotat, el tercer any ja no creixen, però tenen aquest magnífic aspecte:

El #6 va ser l'últim a néixer, i ara és el prefe!
A destacar que el #5 tenia molt mal aspecte l'any passat. El tros de tija crescut el segon any es va assecar i semblava mort. Sense perdre l'esperança, com abans de la germinació, vaig seguir regant-lo tot l'hivern, i he comprovat que la vida s'obre camí com pot. Ha brotat a partir del nus del primer any. Ja tenim un altre supervivent a casa!

El #5 no es rendeix.
I aquest any, com a bonus track, la novetat a casa, després de moooolts intents infructuosos, i de la tossuderia d'aguantar molts mesos sense cap moviment aparent, he aconseguit que em germini un pinyol d'alvocat. Ni ma mare ho havia aconseguit mai, així que ja em puc retirar deixant al capdamunt la meva carrera d'horticultor.

És petitó, però a que és mono?
I res, fins aquí la crònica dels ginkgos 2016. Ens llegim en unes setmanes!

28 comentaris:

  1. Del gingko biloba m'enamora fins el nom; de fet és el que més m'agrada d'aquest arbre. Apa siau i fins la tornada!

    ResponElimina
  2. Molt bé XeXu, que tinguis molt d'èxit amb el teu petit jardí i treguis endavant aquestes boniques plantes.

    ResponElimina
  3. la primavera ho puja tot enlaire....no pateixis ja traurem la pols al món virtual

    ResponElimina
  4. Admeto que els gingkos fan força goig i que sí, que l'alvocat és molt mono però aquest no és el tema. L'important és que jo encara recordo aquells temps que pertanyies a la colla dels que no som bons per fer viure cap planta i mira't ara, fins i tot et germinen els pinyols d'alvocat. Ets un traïdor!! :-DD

    Espero que aquesta desaparició temporal sigui per un motiu bo i fins la tornada, t'estarem esperant!.

    ResponElimina
  5. Jo que pensava dedicar-te un post d’aquells que faig la pilota al teu blog, però si marxes de vacances res, ja el dedicaré a algú altre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'ha recordat a quan el Homer no pot anar a treballar i el substitueixen per una mena de gallina mecànica o un maó amb un cordill... Bé, no tinc molt fresc el capítol perquè el vaig veure fa anys però bé, l'analogia seria aquesta, en XeXu se'n va i deixa una planta al seu blog.

      Elimina
    2. Totalment es això! He trobat una imatge on mostra tots els substituts del Homer.

      Elimina
  6. Ja tenia ganes de veure els gingkos!!!
    Espero que no falli aquest post cada primavera!
    Ara hi hauràs d'afegir l'alvocat!

    Bravo XeXu, jo no et considero pas com un traïdor, sinó com jo mateixa una esperança, d'aquelles que no es perd mai. Jo també he millorar amb les plantes. Tinc la meva petita selva de torratxes, que són una preciositat. O sigui que Mc, segueix en l'intent. ;)

    Bones vacances o bon viatge o bon el que sigui... segur que és per bon motiu. Aquí ens trobaràs... a la tornada.

    ResponElimina
  7. A una de les fotos es veu un filat de galliner que envolta la reixa del balcó. Probablement és per a que el gat, en Blog, no salti daltabaix.
    Bona feina, jardiner.

    ResponElimina
  8. Amb aquest post ens mostres moltes coses i no només de les teves plantes. Si ets capaç de cuidar una planta i, a més, de fer germinar pinyols ...
    En fi, que aquesta absència sigui per gaudir de tot allò que et fa feliç.
    Fins a la tornada, esperarem.
    Aferradetes.

    ResponElimina
  9. Hi tens la mà trencada, un crack de l'horticultura.
    Si desapareixes que sigui per coses bones, i sobretot, torna :D

    ResponElimina
  10. Gairebé me'ls sento una mica meus aquests abrets, per allò que els he vist créixer...Amb paciència es pot aconseguir, fins i tot, ser un bon jardiner.
    Per cert, veig que tens un àloe, aquests creixen sols...
    Que els dies que no et veiem siguin profitosos per a tu.
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  11. Evolucionen molt bé! gairebé millor que els geranis facilons del meu balcó!

    ResponElimina
  12. Molt ben cuidades aquestes plantetes! Torna prompte!

    ResponElimina
  13. La virtut primordial d'un jardiner és la paciència. Potser per això a mi se'm dóna tant malament :(
    Veig que tu ho fas molt bé. Et felicito tens uns ginkgos que fan goig de veure! I l'alvocat promet.
    Passat-ho bé. T'enyorarem...

    ResponElimina
  14. En llegir el títol, anava a dir: què coll... és un ginko, ara ho sé més o menys, tot i que crec que no n'he vist mai cap.
    Què faràs amb l'alvocat quan es faci arbre?

    ResponElimina
  15. Quant de simbolisme en aquest post, Xexu! El cicle de la vida, la perseverança dóna fruits, i mai no s'ha de perdre l'esperança. Segur que quan tornis, hauran canviat d'aspecte. Estaria bé que ens els tornessis a ensenyar.

    ResponElimina
  16. Quant de simbolisme en aquest post, Xexu! El cicle de la vida, la perseverança dóna fruits, i mai no s'ha de perdre l'esperança. Segur que quan tornis, hauran canviat d'aspecte. Estaria bé que ens els tornessis a ensenyar.

    ResponElimina
  17. Ostres com ha canviat!!!!
    Quin mèrit!

    ResponElimina
  18. Els meus posts dedicats al "meu arbre" queden totalment superats per aquesta magnífica crònica teva, oh, gran horticultor!! :-))

    ResponElimina
  19. Bones vacancetes, que creixis i reverdegis, també!!

    ResponElimina
  20. bons dies de descans XeXU! m'agraden els ginkgos són uns arbres molt especials.....en tens un bon grapat ....i felicitats per l'alvocat que ha aconseguit brotar ....jo n'he plantat un però de moment res de res
    fins la tornada!

    ResponElimina
  21. Carai, qui ho anava a dir...
    Els ginkgos m'encanten, són arbres únics, sense parents coneguts, i aquí estant marcant estil. I que t'hagi germinat un pinyolet d'alvocat és també un gran èxit. No sé com us ho feu. La mare d'una amiga meva, pinyol que deixa en un test pinyol que creix. Jo ho he provat més d'una vegada i no hi ha manera, això que amb les plantes no hi tinc mala mà, però d'aquí a aconseguir-les a partir de pinyols... en fí, guadeix de les vacances primaverals i fins a la tornada.

    ResponElimina
  22. La teva constància i dedicació ha donat els seus bons fruits. Bona feina pels ginkgos i pel teu bloc. Que la sort t'acompanyi i a reveure.

    ResponElimina
  23. Els ginkgos estan la mar de xulos. A casa tenim un alvocater ( o com culleres es digui) que va germinar a l'agost passat. Aquest hivern ha quedat una mica tocat però ha sobreviscut i ara comença a a crèixer de nou. El teu fa bona fila.

    ResponElimina
  24. Amb la primavera rebrota la vida, la llum, la natura,... tot s'omple de bellesa i d'esclat.
    I tu ho vius al detall... Enhorabona!

    ResponElimina
  25. Ja torno a estar per aquí! Durant aquests dies no he estat desconnectat del món virtual, però sí dels blogs, que una mica de descans sempre va bé. Ara ja torno a estar operatiu i m'aniré posant al dia, a veure què heu explicat i què expliqueu. Moltes gràcies per tots els comentaris que m'heu deixat en la meva absència, i pels bons desitjos, ha anar molt i molt bé. Ens Ginkgos estan preciosos, me'ls han cuidat bé i algun me l'he trobat més gros i tot, fan molt de goig, especialment el #4! I el que ha crescut molt i se li nota és al petit alvocater, ha fet una estirada i està formós, ja us l'ensenyaré un altre dia.

    Sant tornem-hi a la dinàmica blogaire, i a totes les altres. Que una miqueta sí que us he trobat a faltar, eh!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.