dilluns, 7 de març de 2016

Titulitis

Els darrers dies m'han fet recordar els meus temps a la investigació bàsica, quan encara no estava a l'empresa privada. Cada cop queden més lluny. Potser els més antics recordareu que vaig estar fent la tesi doctoral però que no me la van deixar presentar. Segueixo sense penedir-me d'haver fotut el camp d'aquell lloc, encara que fos sense el títol de doctor sota el braç després de dedicar-hi quatre anys, però la meva estabilitat mental m'ho va agrair. És cert que l'empresa és molt jeràrquica: es pot tenir posició de tècnic (estudis mitjans), llicenciat (estudis superiors) o doctor (post-grau) i difícilment podràs obtenir una posició que està per sobre del teu rang d'estudis. Però això és absolutament absurd. Una lacra amb la que hem de conviure, però absurd.

Després de molts anys de treballar en ciència puc dir que he conegut de tot. Evidentment, doctors que s'han guanyat el títol per mèrits més que evidents i es mereixen tot el reconeixement, però també tècnics brillants i experimentats i doctors que no valen un ral. Els primers no tenen res a envejar els segons. És més, segurament és molt millor per l'empresa tenir un tècnic més capacitat que un doctor inepte, però prevalen els títols, i aquí rau la injustícia. Sobretot en el sou que perceben, perquè per feina pot fins i tot equiparar-se.

La titulitis en ciència és un mal molt estès, suposo que en altres camps també. Vull creure que la majoria de doctors estan ben preparats i fan honor al seu nom, però també n'he conegut alguns que no voldria al meu voltant per res del món. Perquè algú pot tenir facilitats per doctorar-se si, per exemple, li cau en gràcia al seu cap, si la burocràcia no actua com ha d'actuar, si ha tingut un cop de sort i s'aprofita de la feina de companys... I mentrestant, persones absolutament preparades, compromeses, i amb un bagatge que ja voldria qualsevol persona que s'acaba de doctorar, seguiran pensant que, pel sol fet de ser doctors, han d'estar per sobre d'ells. El director de l'empresa ho pensarà segur. Però ells no haurien. Ni doctors ni tècnics. Una pena.

20 comentaris:

  1. El problema és que un títol no indica directament les competències d'una persona, però que això sigui així és impossible de fer, ja que alhora de obtenir el títol no només es necessiten les capacitats per obtenir-lo, sinó tot un conjunt de circumstàncies com ara tenir els diners i el temps necessari. Això deixant de banda que som animals socials i que en aquestes coses, com a tot, incideixen i molt els contactes que tenim.

    El problema és que sense títols estaríem igual: qui certificaria de forma imparcial qui val i qui no val? Els contactes socials també influirien.

    O sigui, que és una m... tot plegat

    ResponElimina
  2. És cert que els títols a vegades no asseguren res... Un professional competent és alguna cosa més que uns títols, però suposo que tan complicat és funcionar amb titulitis com sense...

    ResponElimina
  3. Ai si que m'enrecorde d'aquells vells temps... quan èrem jóvens! hehehe... hi ha molta gent que pateix de titulitis aguda, la societat en general, els títols al cap i a la fi només són un paper que no implica estimar allò que fas... i què dur que és dedicar tans anys a tesis treballs de fi de carrera, TFM, ... i després anar a una exposició i veure que els comentaris que et fan son "me sorprende que ud. no haya citado mi libro en este párrafo..."... arrrrghjj no m'agrada gens aquest món, estic en contra!
    Vas fer molt bé Xexu, no necessites fer una tesi del que altres volen, com ells volen, per a lluïr-se ells mateixa i per formar part del club del postureig dels titulings...

    ResponElimina
  4. El meu metge, només perquè és doctor i jo no, creu que sap més que jo sobre el que li convé a la meua salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, aquests! Tots tenen la mateixa mania!

      Elimina
  5. Els de recursos humans han de justificar el seu sou fent alguna cosa, com per exemple demanat les titulacions a la gent, i llavors, ja que les demanen ho fan servir per assignar un salari al treballador segons els títols que tingui. També s'inventen tests i psicotècnics i preguntes que no serveixen per res, però han de buscar mètodes per descartar la gran pila de currículums que reben, com ara descartar la gent que tingui els ulls foscos, un motiu tan vàlid com qualsevol altre criteri de sel·lecció que es puguin inventar a recursos humans.

    Fins que no es porta un temps treballant un no pot saber si una persona es realment competent en la seva feina, i aquí on els bons caps es fixen en qui fa bé la seva feina i el recompensen econòmicament, però tenir un bon cap que faci la seva feina i a més sàpiga reconèixer qui dels seus subordinats treballava bé i es mereix un augment no es fàcil de trobar. Que una persona amb titulacions superiors cobri inicialment més que algú que no les tingui ho veig just. El que no veig just es que per accedir a determinats càrrecs de l'empresa o nivells salarials un cop ja estàs dins si no tens un títol no hi puguis accedir, el que hauria de comptar es l'eficiència en la teva feina. No es una utopia, hi ha empreses on això funciona.

    ResponElimina
  6. No em facis parlar... no em facis parlar!

    Només diré que estic AB-SO-LU-TA-MENT d'acord amb tu...

    ResponElimina
  7. Com va dir el gran savi tot és relatiu. Amb títol o sense.

    ResponElimina
  8. Tens tota la raó amb això de la titulitis...Aquí hi ha tècnics molt ben preparats que per culpa d'aquests contrasentits, se n'han d'anar a treballar a fora, on són molt més valorats...Trobo que tenim una emigració de cervells i això aquí és nota...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  9. el que no pot ni hauria de ser és que el resultat de quatre anys de carrera condicioni tota una vida laboral. Ni de doctor ni de cap dels molts càrrecs o feines que hi ha al món.
    Perquè pots treure matrícula d'honor en els teus estudis, però si no t'hi poses en poc temps pots ser més inepte que el paio que buida les papereres, amb tot el respecte.

    ResponElimina
  10. Avui en dia sense títols no és va enlloc, això és ben cert. Però un títol avala uns estudis fets i prou. És a partir d'aquí, quan amb la pràctica, equivocant-se, rectificant i posat-hi interès realment s'aprèn i s'adquireixen les capacitats necessàries per fer-ho bé.

    ResponElimina
  11. Jo fa uns anys que sóc professor i una de les grans dificultats és com avaluar la feina que fa cada alumne i els coneixements que adquireix. No desvetllo cap secret si dic que els exàmens escrits ens simplifiquen molt la feina. Especialment si comptem la quantitat d'alumnes que tenim i les hores necessàries per a preparar classes, temaris, etc. I, ves, al final l'examen acaba sent de les eines més objectivables.

    Crec que amb els títols passa el mateix. És més fàcil dir qui té un títol i qui no que saber qui té més coneixements. I també és menys subjectiu. Per això a la pública és quasi l'únic criteri per contractar i promocionar empleats. I així anem...

    ResponElimina
  12. Sí, crec que això passa en tots els camps (la qual cosa tampoc no consola).

    ResponElimina
  13. tenir un títol no assegura res ....n'hi ha molt bons professionals sense més titulació que la estrictament necessària i són excel·lents professionals i altres amb un estol de títols que malauradament sembla que hagin comprat a una fira ....

    ResponElimina
  14. XeXu... m'hauries de fer un bon regal... però bo de veritat, o un homenatge o alguna cosa d'aquelles "sonades" perquè t'asseguro que pateixo un munt per llegir els teus posts... amb el temps, la meva vista, cada cop més fotuda, es cansa molt, molt llegint blanc sobre negre. Entro aquí i lo primer que faig és anar a buscar augments. Ara mateix estic al 150% del que tu has escrit i, tot i així, el blanc em fa com un "excés de reflex de llum" sobre el negre, que em costa molt...

    Hauré de provar un altre truc. Potser copiar i enganxar en un Word... vaig a provar-ho, mira... a veure si funciona. Tornaré.

    ResponElimina
  15. Ja està. Ho he copiat i, clar, ha copiat el format també i m'ha fet negre sobre blanc. Llavors he esborrat el format, ho he fet més gros i ho he llegit tranquil·lament.

    Sí, clar... ja diu el refrany "l'experiència és la mare de la ciència"... ja veus. I un tècnic amb una bona experiència segur que sap més ciència que el doctor recent "fet".

    ResponElimina
  16. Veig que estem força d'acord, i és que els títols només serveixen per això, perquè et puguin triar per una feina, però no acrediten que la sàpigues fer. Sense desmerèixer la gent bona i treballadora que s'ha titulat, perquè segur que molts s'ho han de treballar moltíssim, també n'hi ha que els ve tot regalat. El sistema per ell sol és injust, però de moment no en tenim cap de millor.

    Carquinyol, veig que no t'és un tema en absolut desconegut. Com dius tu, treure's un títol de tants factors que no tenen res a veure amb les capacitats 'intel•lectuals' de cadascú, que és un mal barem per després atorgar la jerarquia. No he tingut en compte temes econòmics en el post, però certament conec un cas en el que la posició de la família pot generar un doctor que no servirà per massa cosa en un futur. I ja no parlem de contactes... Potser a dia d'avui no tenim millor manera de fer-ho, però això no vol dir que no sigui un tema de reflexió per millorar. Podem mirar com ho fan a altres països. Sé que a Alemanya seleccionen els estudiants de més petits i que cursen els estudis que estan preparats per cursar. Així de grans, qui ha estudiat una carrera i fa un doctorat s'entén que està preparat per fer-ho. Potser no elimines factors econòmics i de contactes, però ja deu ser una millora.

    Carme, els títols, efectivament, no asseguren res. Haurien, perquè s'haurien d'aconseguir amb esforç i capacitats, però tal com som els humans i la nostra psicologia, les maneres d'arribar-hi són diverses i no totes convenients.

    Ada, el títol, en definitiva, només serveix per acabar guanyant més diners, ja que t'acredita a poder-ho fer. No acredita que en sàpigues més que un altre, però sí a que t'han de pagar més que a l'altre que no el té. I així anem, que agafen a algú a l'empresa només pel que diu al currículum, i després surt com surt. Per sort, hi ha molta gent bona, que estima el que fa i que ho fa molt bé. Però com en totes les feines, també hi ha gent que no és gens vocacional, que només s'hi dedica i prou, i fa els mínims. I això no té res a veure amb el títol que posa al seu currículum.

    Jpmerch, aquest és un altre tipus de doctor, però fins i tot entre aquests, n'hi ha de bons i n'hi ha de dolents. I veus, tots tenen, en teoria, el mateix grau.

    Pons, per fer això que fan, els de recursos humans no cobren pas malament. Això si tens la 'sort' que a la teva empresa n'hi hagi, i que les decisions no es prenguin de manera del tot arbitrària. He sentit de tot referent a la manera de triar, però sobretot a la manera de descartar. Quan t'enfrontes a un procés de selecció gairebé és millor no saber aquestes coses. Però també hi ha una altra vessant, que és la contractació per endoll o per coneixença. Això es dóna molt, i sense mèrits de cap tipus, només perquè algú de dintre et coneix. Però potser això és més fiable que mirar currículums, perquè jo personalment no proposaria a algú que no em mereix certa confiança, hi va la meva credibilitat, i estic permetent que algú que té capacitat però que probablement no triarien tingui una oportunitat.
    Estic molt d'acord amb el que dius després. A falta d'un barem millor, fixar-se en els títols és una manera d'assignar càrrecs i responsabilitats, però no hi ha excusa per modificar aquestes tries o adequar-les quan ja coneixes les persones en qüestió. Una promoció interna s'hauria de fer per eficiència i experiència, com dius tu, i no pel que posa en un paper de far anys i panys. He de dir que a la meva empresa s'ha donat algun cas d'aquests, i jo me'n vaig beneficiar precisament. Però serà més difícil que torni a passar per una nova jerarquia que volen muntar, molt més... professional, per dir-ho així.

    ResponElimina
  17. Maurici, home, precisament escric aquests posts per fer-vos parlar! Ja veig que deus haver tingut alguna mala experiència en aquest àmbit...

    Xavier, el títol és això, un títol. La persona és tota una altra cosa.

    M.Roser, hi ha bons i mals treballadors en general, independentment d'un títol. N'hi ha de bons i de dolents seguin els varem del seu rang, alguns no pots entendre que tinguin el grau que tenen, i d'altres saps que podrien fer-ho molt millor amb més responsabilitat. Massa gent amb estudis superiors per una mala planificació, que barra el pas a gent que podria fer les feines que obtenen molt millor que ells.

    Sr. Gasull, si vols aprendre a fer una feina, el millor que pots fer és treballar. El bagatge aconseguit en els estudis et servirà un temps, després tot depèn de l'experiència aconseguida, i de les ganes que hi posis. Seguir aprenent, seguir millorant. Però estudiar una carrera no proporciona, a priori, eines suficients per fer bé una feina. Importen molt més les ganes que tinguis de fer-la bé.

    Glòria, millor del que ho has dit tu, no es pot dir. Un títol acredita uns estudis, i ja està. I la manera d'aconseguir-los, com comentava, no sempre és la que seria normal.

    Sergi, potser els exàmens no són la millor manera d'avaluar, també n'he tingut converses d'això, però no em semblen malament del tot, i està clar que simplifiquen una feina que, de totes maneres, seria molt complicada de fer. Imagina que haguessis d'avaluar cada alumne per separat, amb una entrevista, amb preguntes sobre el temari però també personals, per conèixer les seves inquietuds i avaluar-lo com a persona. No creus que seria una avaluació molt subjectiva, al final? Doncs els exàmens són més objectius i freds, com dius tu. Només avaluen uns coneixements, res més, però és el que es demana per passar de curs, oi? És igual si hi tens més o menys interès, o com ets, si tens els coneixements, passes. Quan parlem de feina, els títols són una primera pedra de contacte. En Pons ho ha explicat molt bé (aquest noi se'ns està fent gran), a l'hora de contractar pot estar bé, però que tenir o no tenir un títol t'impedeixi optar a una promoció interna, quan ja et coneixen perfectament, és una mica absurd. Hi ha gent sense títols que és mereixedora de tota confiança i que pot fer algunes feines perfectament. Barrar-los el pas perquè no van estudiar uns quants anys enrere, tot i que ara saben més que qualsevol llicenciat, és una bajanada.

    Eva, algun sistema de selecció hi ha d'haver, però quan ja coneixes les persones i com treballen no té cap sentit que el mantinguis.

    Elfreelang, hi ha de tot, és clar. I els títols, efectivament, de vegades els regalen, o almenys hi ha alguns i algunes que tenen més facilitat d'aconseguir-los que d'altres. No saps mai quin tipus de professional és fins que el tens treballant. Però com que els que contracten també són persones, i ho fan seguint els seus propis criteris...

    Assumpta, t'agraeixo els esforços per llegir el blog. Ja sé que el negre és una murga, però segueixo concebent el Bona Nit només en aquest color. Tots plegats ens estem fent grans, i la vista cada cop es cansa més. Hauré de fer alguna cosa, però no tinc temps per trastejar la plantilla del blog, perquè no en sé i em porta molt temps quan em dedico a fer canvis. Fa molt temps que no retoco l'aparença del blog, però és per això, no em sobren mai alguns dies per fer proves i anar canviant coses. Estic més a prop de plegar que de fer canvis… Si pots fer això de copiar el post en un word t'ho agrairé. Em sembla que ja ho havies fet en un passat.
    I pel que fa a l'experiència, doncs sí, s'adquireix treballant, i molts coneixements també, més, i més útils que els de la carrera. Però fins que no et veuen treballar i et coneixen és difícil que et puguin seleccionar si no tens el títol corresponent.

    Jomateixa, ja m'ho suposo, però jo només puc parlar del que conec!

    ResponElimina
  18. De moment les respostes als comentaris les segueixo llegint "en directe", amb la lupa al 150%... però el que ja em costa molt, molt i ja tan sols faig quan el tema m'interessa moltíssim és llegir TOTS els comentaris dels companys. Ostres, quins temps aquells! Era un altre ordinador, una altra pantalla... no sé, ara és com si el blanc es fes borrós -poc delimitat- de tan clar que és, escampant-se per damunt del negre. Potser si les línies fossin més separades... En fi, anirem passant com podrem :-DD

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.