dimecres, 16 de març de 2016

Sense plorar

La llengua és tan meravellosa que no només som capaços de diferenciar-la d'altres llengües, sinó que també diferenciem dialectes, localismes i, si ens hi fixem bé, ens adonarem que fins i tot cada casa és un món en matèria lingüística. En quina família no hi ha alguna expressió que ens pensem que és d'ús comú, però que quan diem a fora ningú més coneix? M'agradaria saber les vostres si en teniu, però us en volia comentar una del meu avi que sempre m'ha fet gràcia, i suposo que de petit m'estranyava.

No sé d'on ho va treure, però sempre que ens veia llevats deixava anar un 'ja t'has despertat... sense plorar?'. Tampoc sé què ens volia dir amb això, no era un home especialment afable, però encara que ara fa molts i molts anys que no la sento dir, justament m'he descobert fent-la servir, i sempre que pregunto a la meva parella 'ja t'has despertat?', l'acompanyo per aquest 'sense plorar', de vegades verbalitzat, de vegades només interiorment.

Ves quina ximpleria. Però m'agrada compartir un record del meu avi. Dubto que fos per això, però qui sap si té relació amb l'única herència que vaig tenir d'ell, que va ser un despertador que sona que trona, com una sirena de submarí. Encara el conservo, encara que no el fem servir per prevenir els cobriments de cor. Potser sí que tindria sentit plorar, si t'has de despertar gaire amb aquest despertador...

23 comentaris:

  1. Només el fet de despertar-te per obligaciò ja fa plorar... sobretot en hivern !! ;)

    ResponElimina
  2. Els meus amics i jo en fem servir una que és una mica morbosa. El 1985 hi va haver la tragèdia de la final de Heysel, amb gairebé 40 morts. Per a molts de nosaltres, que teníem entre 10 i 11 anys, va ser la primera final de Copa d'Europa que vam veure a la televisió i, lògicament, ens va impactar, però més que per la tragèdia en si, crec que en realitat vèiem una cosa salvatge però sense acabar-ho d'entendre del tot. El que sí que ens va quedar a tots és l'expressió "Això sembla Heysel", referida sempre a quan et trobes en grans multituds i gairebé ni pots caminar.

    ResponElimina
  3. La meva mare que té 87 anys en diu moltes que la resta de gent no utilitza gaire.
    Per exemple, si algú no és gaire intel·ligent diu que "aquell no despenja de gaire alt".
    Com que la seva família prové del Penedès, en lloc de dir. "sembla que baixis d'Arbeca" diu: "aquell sembla que baixi de l'Ordal"
    Algú que fa mala cara: "diu que es troba bé però el cap li penja"
    I molts més que ara mateix no recordo...

    ResponElimina
  4. No, diria que no tinc cap expressió pròpia de casa. Però no et pensis, tampoc estic gelós de tu per no tenir-ne cap. Per cert la pregunta "ja t'has despertat?" Es una de les preguntes més idiotes que es poden fer, salta a la vista si t'has despertat o no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és rotundament fals. Podria ser somnàmbul, per exemple...

      A part que la pregunta és si s'ha despertat SENSE PLORAR... En principi, l'avi podia deduir amb força possibilitat d'encertar-ho, si estava despert o no, però si volia saber si ho havia fet sense plorar, ho havia de preguntar...

      Ai, aquest jovent!

      Elimina
  5. M'has fet riure amb aquest despertador.
    A Lleida tenim moltes expressions que no fan servir en cap altre lloc, però a més a casa sempre em sigut molt d'inventar paraules. Les nenes es moren de riure amb algunes i se'n fan creus que continuem fent-ho com si fos la cosa més natural.
    En diré una que els fa molta gràcia. De vegades quan la meva mare vol fer un "insult" suau a algú davant de les nenes diu: "vés que ha fet ara aquest "Carallindo"" i elles es peten de riure.
    Potser és un derivat de Carallot, no sé :D

    ResponElimina
  6. Jo no sé si tinc cap expressió personal, però suposo que si, sobretot perquè els pares eren els dos de pagès i solen tenir moltes paraules casolanes...
    Aquesta que dius també és al meu repertori, però no en forma de pregunta. Quan ens llevàvem molt d'hora perquè ens feia il·lusió anar a algun lloc i no ens havien de cridar dues vegades i estàvem de bon humor, ens deien, mira que bé, avui t'has llevat sense plorar...
    Ara recordo anar a "espardenyar",( quan anàvem a passejar) perquè com sempre anàvem amb espardenyes!
    Que tinguis un bon dia.

    ResponElimina
  7. Ara n'he recordat de dues més:
    Si alguna cosa és pràcticament impossible.
    "Que lluny el veig aquest refresc!"
    Si una persona et contesta malament:
    "Qui t'empeny, que tan rodoles?"

    ResponElimina
  8. Això de despertar-se (o llevar-se) sense plorar no m'és desconegut del tot... A veure, la família de mon pare era de la zona de Bages, Berguedà, Moianès... i les expressions més boniques són les que només deia ell.

    Mon pare deia dos quarts de vuit quan al meu entorn tot bitxo vivent deia "les set i mitja" (ma mare inclosa) i ell se'n feia creus que no entenguéssim que dos quarts de vuit era molt més fàcil, senzill i lògic.

    Així com deia "flassada" en lloc de manta... (Eh, papi? Veus com me'n recordo?) :-DD

    Ara bé, a part de saber català -i un català molt bonic- a casa meva tenim una llengua pròpia. Fins i tot cançons...

    Ara te'n posaré una que (paraula de catequista!) és autèntica, tots la sabem i té la seva música i tot:

    Suquerlai, sutreclai, gualiputdei catamatai
    Guamelí, gualidublei, funicurei catafatai.
    Sudney din din more din din din
    Sudney din din more din din din
    Sudney din din more din din din
    Gualiput de mataaaaaai.


    Li vaig escriure la lletra a en Josep Lluís perquè se l'aprengués abans de casar-nos, així, quan ens vàrem casar ja la sabia perfectament :-)

    En tenim una altra però no té tanta gràcia perquè està feta amb notes musicals que són iguals que les notes musicals de la resta dels mortals:

    Do sol mi sol do.
    Do la fa la do.
    Do som mi sol do sol mi sol doooooo.

    És més llarga, això només és la tornada. Oi que és preciosa?

    A casa meva, quan algú porta el dinar a taula, i no té ganes de servir i prefereix que cadascú es vagi agafant per si mateix, pot dir l'expressió "Váyanse poniendo el entrecot". Que la va inventar ma germana, així, en castellà i parlant-nos "de vostè" un dia que, per cert, no hi havia entrecot sinó que el que acabava de deixar damunt la taula era una amanida immensa de les que fa ella on tot hi té cabuda.

    ResponElimina
  9. NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!!!!!

    He perdut la continuació d'aquest magnífic comentari on explicava paraules com:

    BASSÒFIA, com a nom d'un menjar exquisit
    o el DOSPASSEM de ma mare quan creua el carrer amb una altre persona (TRES-PASSEM serien tres hehehe)
    O ma germana i en Josep Lluís que quan fan una travessa no diuen u, ics dos sinó "gos, gat, porc"...

    I moltes, moltes més coses que s'han perdut :-((

    ResponElimina
  10. Ara m'has recordat la meva iaia Mercè que deia "colenjador" (congelador), "el mart" (el mar) i "és una merda fer-se vell" (això ho deia correctament) i el meu avi Míliu deia "mantecado" a la barra de gelat (li agradava molt) i l'altra iaia, la Gude, deia "qué bonita es la joventú"... ai, els avis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu pare també tenia tendència a dir "mantecado" a tot tipus de gelat, com si fos un nom genèric, però bàsicament es referia al de vainilla...

      Elimina
  11. Els dies que plovia el meu pare sempre deia que "el que cau (el cacau) no és aigua". Un joc de paraules que la primera vegada que el sents és com una endevinalla (ves que no em vingui d'aquí l'afició als enigmes) però que a força de repetir-ho es va convertir en una frase d'aquestes que només feia gràcia als de casa... i encara ens en fa.

    ResponElimina
  12. A casa meva parlàvem castellà i ma mare estava molt condicionada per parlar castellà estàndard. Al seu poble, al nord de Palència, tenen un munt d'expressions peculiars però en l'època que van marxar, parlar així feia "de poble" i ells volien ser moderns i "parlar bé".

    Per exemple, a l'àvia li deien que no es deia "emburriar" sinó "empujar", fins que un dia ho van buscar i van veure que sortia al diccionari i que, per tant, era un mot tan vàlid com "empujar". Em penso que el meu tiet al final va acabar fent un recull de mots i expressions palentines.

    ResponElimina
  13. Veient que l'avi Miliu de la Gemma anomenava mantecado del gelat, la meva iaia també ho deia, i a molts llocs de Barcelona, (a Sants, segur) del tall de barra de gelat que se servia entre dues galetes en dèiem "frigo", encara que fos d'una altra marca. Se'l coneixia també pel mot en castellà "corte".
    Com "cacaolat" engloba tots els batuts de xocolata siguin de la marca que siguin, i "graciosa" totes les gasoses.

    ResponElimina
  14. Hi ha expressions d'aquestes que són tan teves que ni t'imagines que els altres no les han sentit mai. Quan feia 2n de BUP vaig agafar un fort refredat i vaig deixar a anar als meus companys de la fila del darrere: "Tinc una galipàndira!". Els hi va fer tanta gràcia que em van dir La galipandria durant tot el curs. Ho recordo amb molta nostàlgia.
    Però la meva mare en té un munt d'expressions per a no oblidar. Ara no em venen al cap, però ja faré memòria i us n'escric alguna.

    ResponElimina
  15. Quan la meva mare era petita (era la menor de set germans) els seus germans grans es posaven a l'altre extrem del passadís, quan havia de passar ella i li deien..

    "àrabe vol dir moru... àrabe vol dir moru...

    Que dit seguit, amb veu profunda i allargant algunes de les vocals pot semblar perfectament que diuen "ara ve el dimoni"... i ella, pobreta, tota espantada...

    ResponElimina
  16. sempre has de ser mascarat per una paella.....volent dir que qui t'embruta ho és sempre més que un mateix.
    sembla que vinguis de l'hort.....referint-se a estar despistat.
    quan li has vist el cul has dit que és femella.....quan dius una cosa que ja és prou evident.

    de totes maneres a mi sempre m'havien dit si m'havia aixecat sense plorar....però com dius tu cada casa és un món

    ResponElimina
  17. Genials algunes de les expressions que heu comentat, moltes gràcies per les vostres aportacions i els comentaris. A destacar el tema del 'mantecado'. Per mi això seria un polvoró, però veig que pels que teniu una mica de més edat coincidiu a dir que és un gelat de tall d'aquests. Molt interessant!

    Carquinyol, la veritat és que sí, alguns dies costa i molt. Potser és perquè a la meva parella sempre se li enganxen els llençols que em surt de dir-li aquest '...sense plorar'.

    Maurici, bona! M'encanta que compartiu aquestes coses. Jo te n'explicaré una, que fins i tot podria fer en forma de post. Una expressió que tenim amb la tècnica de pinyes a la colla castellera. Ben bé no és una expressió, però m'hi has fet pensar. Tot va venir del cap de colla que teníem l'any passat. Ell sempre deia el mateix quan cantava el castell, tant si estava bé com malament. Per ell sempre estava tot bé, que està molt bé i tal. El nostre cap de pinyes que era un animal, en una reunió, i fotent-nos de la fragilitat de les estructures, va dir que el mateix que el nostres cap de colla va dir l'alcalde d'Hiroshima una estona abans que caigués la bomba. Ara l'alcalde d'Hiroshima és la nostra icona, i mai més ben dit, perquè el tenim posat d'avatar del grup. El gran Senkichi Awaya.

    Xavier, molt bones! I és que com deia, cada casa és un món. Són expressions molt ben trobades, algú es podria dedicar a recollir-les, però no acabaríem mai, les expressions pròpies deuen tendir a l'infinit. La que més em sobta és la del refresc, aquesta segur que és vostra només!
    Hi ha moltes marques antigues que han passat a denominar un producte concret! Aquest fenomen també passa, per exemple, amb les vambes per dir cañçat esportiu, o la fanta, per denominar qualsevol llimonada o taronjada.

    Pons, està molt clar en el cas d'estar llevat o no, però en el cas d'estar despert o no no està tan clar, eh! Estrictament sí que hi ha dos estats, despert o no despert, però hi ha una sèrie d'estats intermedis que no són fàcils de definir (per exemple, el despert pre-cafè). A casa teva sou uns avorrits, que ho sàpigues.

    Jomateixa, molt bona! Carallindo, quines invencions. Ara m'has fet pensar en la meva iaia, que també era experta en inventar insults suaus, i nosaltres ens fèiem un tip de riure. Un que ens deia era tabalot, que potser existeix, però diríem que no és d'us comú. Ens en deia molts més, alguns tal com li sortien i ja no els tornava a repetir, però ara no me'n ve cap més al cap.

    M.Roser, que bé trobar algú que també comparteix aquesta expressió. Dit de la manera que ho dius té més sentit, potser anava per aquí la cosa, però em sembla que el meu avi ho feia servir en qualsevol cas, potser s'havia acostumat a dir-ho i prou. Això d'espardenyar sembla que sigui a fer espardenyes, però no no, no és a fer-les, és a fer-les servir!

    Assumpta, ja veig que a casa teniu un màster en aquestes coses. Flipo amb les cançons, quina tela! Canviar paraules de les cançons nosaltres també ho fem, per anar-les adaptant al que passa, i ens fem un tip de riure. Però compondre-les encara no ho fem. Bé, no és estrictament cert, jo li canto moltes cançonetes al gat, que me les trec de la màniga al moment. No ho puc evitar, em surten així. Però em sembla que ja havíem parlat alguna vegada d'aquestes coses, perquè em sona molt que m'expliquessis la paraula bassòfia, en aquest sentit que dius, és a dir, en el contrari del que hauria de ser. És una llàstima que s'hagin perdut altres expressions que havies escrit! Si t'animes a tornar-les a escriure serà genial, però a mi també em fot molt refer una cosa que ja havia fet...
    A casa també deien això de 'ara ve, que vol dir moro', i alguna altra més, d'aquestes que agafes una expressió que sona com una altra cosa, i defineixes l'altra cosa, com en castellà 'ya ya es abuela. Ara no me'n ve cap altra, però n'hi havia més!

    ResponElimina
  18. Gemma Sara, els avis donen per molt, eh! Algun dia nosaltres també ho serem i la nostra descendència recordarà paraules que dèiem nosaltres, com ara wifi, o post. Qui sap. L'única àvia que tinc viva recordo que a l'Stoitxcov li deia Steison. Pronunciat així.

    McAbeu, aquesta expressió és precisament del tipus que volia dir. Una cosa absolutament vostra, que el teu pare va inventar-se, i que va quedar com una broma de la família. Segur que en alguna altra algú ho va dir, però no va fer fortuna, mala sort. I ara, a més d'una expressió pròpia, a més teniu un bon record.

    Sergi, potser ho consideraràs un prejudici, però no hagués dit mai que els teus orígens estaven a Palència. Ho dic com un elogi, el teu nivell de català és altíssim, però és clar, tu deus ser nascut aquí i en realitat no té res a veure què tu parlis i escriguis correctament en català (que ja és difícil), amb els teus orígens. La meva iaia va venir d'Extremadura de molt petita, i ella mateixa no semblava pas de fora d'aquí, parlava perfectament en català, però escriure'l no. Cosa que tampoc fan els meus pares, per motius d'escolarització, tot i haver nascut els dos aquí. Crec que no coneixia ningú de Palència o que tingués els orígens allà. Ah, i pel que fa a les paraules, o a algunes paraules, si consultéssim un diccionari més sovint, ens adonaríem que moltes que evitem són tan o més normatives que d'altres.

    Laura T, a mi galipàndria no em sona gens estrany! Aquesta broma no te l'hagués fet, jo, veus. I saps que també es pot dir calipàndria i és igualment correcte? Això ho vaig aprendre fa uns anys, quan em vaig discutir amb algú quina era la forma correcta, i resulta que eren les dues. A veure si recordes alguna expressió de la mare i ens la dius!

    Sr. Gasull, a tu també t'ho deien? Ja us dic que no sé si era comú o només de casa meva, per mi és molt natural, però el meu avi ho havia d'haver sentit a alguna banda, no? M'agraden les vostres expressions, fins i tot et diré que em sona haver-les sentit. Tu i jo no serem família, no?

    ResponElimina
  19. Quan era petita a mi també m'ho deien de vegades això del "sense plorar", potser és una frase feta que feien servir els avis.
    A Banyoles els tiets em deien "Bona nit, forces puces al teu llit" i a mi em feia una ràbia...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Últimament sempre arribo a misses dites!!!
      Sempre faig tard per comentar
      :(

      Elimina
  20. Ai... A casa meva també la deien aquesta dita i jo també ho faig amb la meva parella, al principi em mirava com "eh?" pero ara gairabé també ho diu...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.