dijous, 3 de març de 2016

L'orgasme

L'altre dia, durant el dinar, un comentari una mica maliciós em va fer tornar un record graciós a la memòria. Justament era en una sobretaula de dinar, però farà uns 13 o 14 anys i estàvem a la facultat. A classe hi teníem un parell d'estudiants Erasmus italianes. Per si algú no ho sap, els Erasmus són estudiants que van a cursar un semestre o curs a l'estranger gràcies a una beca, molt minsa, per cert. Doncs bé, donat el títol del post i les Erasmus italianes, seria fàcil que penséssiu malament, però no va per aquí la cosa (em sap greu).

Una de les noies era oberta i s'integrava amb els catalans fàcilment. A l'altra li costava molt més i solia fer-se només amb altres italians, no va arribar a parlar bé ni català ni espanyol, i la veritat és que no ens semblava especialment espavilada. Però aquell dia dinava amb nosaltres. Ves a saber per què, a la conversa va sortir la paraula orgasme, i en aquell moment ella va preguntar a qui l'havia dita 'Qué es orgasmo?', amb el seu precari espanyol. El noi, molt bon jan i ben plantat, i que parlava sempre amb una gran parsimònia, va començar a explicar-li amb termes més aviat biològics que sexuals, passant una mica de vergonya, és clar, pot no resultar fàcil parlar d'aquests temes. Després de la seva explicació ben enrevessada, li va preguntar a la italiana si l'havia entès, i ella, amb la mateixa cara d'incomprensió total, va dir que no.

Ell va seguir explicant i explicant, i s'anava posant vermell i embolicant-se més. Els altres el deixàvem fer i la situació ens començava a semblar divertida. Després d'uns esforços més, va voler saber si ara s'havia fet entendre, però no hi havia manera, la noia seguia dient que no. Ara ja eren tot riures al voltant, alguns ens començàvem a ensumar que hi havia gat amagat, però ell seguia entestat en fer-se entendre, s'hi esforçava de veritat; vocació de servei. Però per més que ho intentava, ella que no i que no. Fins que cansat dels riures, i ja ruboritzat de no poder-se explicar sense passar a les obscenitats, li va deixar anar (en espanyol, és clar) 'doncs ja no sé com explicar-t'ho, jo que sé! A veure com es diu orgasme en italià??' A la qual cosa la noia, amb cara de no haver trencat mai cap plat, va dir a poc a poc i vocalitzant bé: 'orgasmo'. Encara deu riure ara. 

17 comentaris:

  1. Aquella italiana jugava a fer un striptease mental.
    Com li va dir la Ava Gardner a la Grace Kelly al film "Mogambo".

    ResponElimina
  2. M'imagino la situació del pobre noi, sense poder sortir de l'embolic on l'havia ficat la noia...Ara que els companys, hereu una mica murris, li podíeu haver donat un cop de mà, enlloc de riure...
    Vaja si la sabia llarga la italianeta, quines ganes de martiritzar el company!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  3. Això passa per no estudiar italià (o ser insensible a totes les llengües llatines). Jo l'hagués atrapat al moment.

    ResponElimina
  4. Avui en dia amb el smartphone i el Google Translate aquestes coses ja no passen ;)

    ResponElimina
  5. Potser no semblava gaire espavilada però força malparida si que ho era, no?. Pobre noi.

    ResponElimina
  6. Després de tot el post veig que encara em quedaré sense saber què és un orgasme, cap ànima caritativa m’ho explica...?

    ResponElimina
  7. Per fer-te entendre amb italians has de cridar molt i gesticular escandalosament. De fet, saber italià és el de menys, sospito que la majoria d'italians tampoc no l'entenen fora del context dels crits i els gestos.

    ResponElimina
  8. Estic amb en Pons, has explicat què era un Erasmus, però no què és un orgasme.

    ResponElimina
  9. Vaja! La italiana no semblava espavilada? Doncs jo penso que la sabia molt llarga.

    ResponElimina
  10. hahahahaha he rigut imaginat-me i visualitzant el pobre noi tractant d'explicar-li el significat

    ResponElimina
  11. Quan no s'entén amb classes teòriques sempre s'ha de passar a les pràctiques, però en aquest cas s'ha d'estar convençut de poder aconseguir un resultat òptim per no generar més confusió.

    ResponElimina
  12. Pons, jp, és com quan tens moltes moltes ganes d'esternudar i al final esternudes (així m'ho va explicar ma mare hahaha), simpàtica la italiana...

    ResponElimina
  13. Orgasmus no és el nom de la beca?

    ResponElimina
  14. Ja veieu quines coses de recordar, però m'ha tornat a fer gràcia recordar aquells moments que vivíem i aquelles èpoques. Tot ha canviat molt, ja no tinc contacte amb aquella gent. I a saber on para aquella italiana a dia d'avui! Moltes gràcies a tots pels comentaris.

    Xavier, em sembla que no pretenia res amb el noi, tret de prendre-li el pèl una estona i fer riure la resta. La situació es va tornar còmica quan tots els altres ens en vam adonar, però ell encara no.

    M.Roser, potser vam fer mal fet, però crec que per la majoria de seguida va ser molt evident que la noia li estava prenent el pèl, que només el volia fer passar vergonya, i ell, com que era de molt bona fe i volia ajudar a la noia a entendre-ho, va intentar explicar-ho del dret i del revés, i ella feia com que no entenia res. Una broma que li va gastar, i nosaltres que en vam ser còmplices amb el silenci, però se'ns va acabar escapant el riure. Sens dubte, la noia era més espavilada del que ens havia semblat, almenys a mi des d'aquell dia se'm va guanyar!

    Allau, desconec les llengües que dominava aquell noi, encara que l'italià no era una d'elles, però en tot cas, el van atrapar perquè era molt ingenu i de bona fe, no per no saber llengües.

    Carquinyol, saps què? Penso que a aquell noi li prendrien el pèl igualment avui en dia!

    McAbeu, he destacat que no semblava gaire espavilada per acabar demostrant que sí que la sabia molt llarga. Ara tampoc cal que us poseu de part del noi, li va prendre el pèl en una broma com una altra. Jo ho recordo com un moment divertit. Segurament si m'ho hagués fet a mi no em faria tanta gràcia, tot i que segur que no hagués fet tantes votes com ell. La veritat és que no crec ni que ell ho recordi a dia d'avui.

    Pons, conec una italiana que t'ho podria explicar a la perfecció!

    Sergi, bé, tot això és una mica clixé, no trobes? A dia d'avui treballo amb tres italians que són molt tranquils i dialogants, cap d'ells no crida ni gesticula en excés, no més que nosaltres en tot cas, i una d'elles, de més al sud, de vegades gesticula molt autoparodiant-se, i la veritat és que em fa molta gràcia. Com a tot arreu, no tothom és igual, per més que diguin els estereotips.

    Jpmerch, ara busco el telèfon del noi perquè us ho pugui explicar a vosaltres també, ho feia tan bé!

    Glòria, totalment! Semblava que no s'adaptava i que no se'n sortia, però aquell dia em va canviar totalment la perspectiva.

    Elfreelang, va ser molt còmic, al final tots ens vam adonar del que passava menys ell, va ser un bon tip de riure.

    Deric, a dia d'avui dubto que se'n recordi!

    Sr. Gasull, no sé si el noi estava gaire interessat en aquella noia com per demostrar-li amb classes pràctiques el que preguntava. Qui sap, potser ella sí que ho estava i aquesta va ser la seva estratègia!

    Gemma Sara, això et deia la teva mare? Caram, ja veig que ha de ser difícil d'explicar en segons quin context. Almenys amb la italiana ens vam divertir,

    Jomateixa, nosaltres ho vam veure venir aviat i vam gaudir de l'espectacle.

    Eva, aquesta paraula és la que més defineix el concepte que es té dels Erasmus, nosaltres també la fèiem servir.

    ResponElimina
  15. El sentit de l'humor italià us va fer riure a tots, XeXu. Menys al pobre noi que s'explicava. Són anècdotes que es recorden tota la vida aquestes. Millor recordar aquestes que no pas les del teu darrer post. Una llàstima que funcioni així. Sembla que a l'empresa privada estàs millor, però jo només he treballat a la privada i en tinc un grapat per explicar, d'aquest estil.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.