dilluns, 21 de març de 2016

9 anys de paraules

Xino-xano, post a post, el Bona Nit celebra el seu 9è aniversari. Ja en són 9, una xifra que, tot i no ser un blog dels més antics, a la xarxa és una eternitat. Espaiant els posts, sense saber massa què explicar de vegades, però aquí seguim. I tot i que el món dels blogs segueix la seva lenta davallada, molt content de fer camí amb molta gent encara, amb algunes i alguns dels quals ja fa molts anys que ens coneixem virtualment.

Arran d'aquesta coneixença de fa tant temps, i per agrair-vos molt, moltíssim, la vostra participació, els vostres comentaris i les bones estones que em feu passar llegint-vos, he preparat una coseta. Fa un temps vam jugar a definir-nos amb només 5 paraules, potser alguns ho recordareu. Doncs sense mirar aquells posts que vam fer, miraré de definir-vos blogairement a cadascú amb 3 paraules, 3 adjectius si pot ser, a veure si creieu que ens coneixem prou bé. Intentarem que siguin conceptes positius, però espero que ningú s'ho prengui malament! Aquí va, en ordre cronològic d'aparició al blog, i espero no deixar-me ningú:

Laia: manetes, investigadora, madura (per l'edat que té!)

Elur: fotògrafa, piulaire, plujosa
 
Carme Rosanas: sensible, creativa, incansable

Dan: divulgador, curiós, prolífic
 
Mireia: tastaolletes, lectora, repostera

Deric: tafaner, veterà, romàntic  

Carquinyol: polemista, faller, llegendari

Assumpta: perseverant, participativa, expansiva

rits: racional, militant, prudent

Kweilan: literària, discreta, agraïda  

Joan Gasull: sarcàstic, picant, pencaire

Maria: breu, pacífica, golafre

Babunski: melòman, irònic, lleidatà (pels quatre costats!)

Hypatia: esporàdica, al·legòrica, críptica

Elfreelang: dispersa, reivindicativa, efemèrida

Clídice: soferta, elitista (una mica, eh...), lliure

McAbeu: generós, participatiu, enigmàtic
  
Salvador Macip: hiperactiu, mediàtic, lletraferit

Ada: feminista, intermitent, diagonal

Jordicine: cinèfil, bibliòfil, regular

Laura T. Marcel: decidida, lluitadora, assertiva

Lolita Lagarto: abstracta, innovadora, original

Montse: periòdica, complidora, breu

Audrey: somiadora, críptica, personal

Pati di fusa: analítica, filòloga, dialogant 

Pons007: megalòman, omnipresent, seriòfil

Jomateixa: lletraferida, propositiva, organitzada

Gemma Sara: entranyable, valenta, reflexiva

Jpmerch: enginyós, irònic, precís

Allau: eclèctic, culte, elitista

Anna G: poètica, prolífica, antoniafònica

Eva: postal, tallant, marroquina

Cantireta: trapella, surrealista, atrevida

Rafel: recitador, casteller, santsenc

Montse (una mica de tot): fotògrafa, floral, seriosa

Maurici: compromès, solidari, relataire

Ninona: determinada, lluitadora, polititzada 

AlfredRussel: senderista, tranquil, naturalista

Anna: viatgera, anglòfila, sibarita

Marta (paraules): supervivent, generosa, empàtica

Jo rai!: enigmàtic, intel·ligent, invisible

Glòria Bosch: artista, clarivident, descobridora 

Sa lluna: mimosa, reportera, aferradora

Sergi: crack, regular, transhumanista

Galionar: entenedora, afable, punyent 

Helena Bonals: múltiple, cultural, interpretadora

Pere: bonrotllista, suggeridor, musical

Loreto: reflexiva, acadèmica, col·leccionista (de balcons, és clar!)

Fra Miquel: observador, fotògraf, ocurrent

Consol: seriosa, visual, inquieta

M. Roser: humil, entregada, col·laborativa

Bruixeta: animal, multitasca, lectora

Xavier Pujol: catalanista, contista, fotògraf

Ciutadà K: friki, radiofònic, monzonià

Alfonso Robles: poliglota, noble, agraït

Roselles: gamberra (en el bon sentit, eh!), competitiva, feminista

Ignasi: intrèpid, naturalista, rebel

Màrius Domingo: ocellaire, divulgador, rescatador

Teresa Duch: narradora, periòdica, aguda

I fins aquí els adjectius! Ep, no penseu que ha estat fàcil, eh! Diria que en alguns casos molt difícil i tot! Espero que ningú s'ho prengui malament, i si penseu que són desencertats, m'ho podeu dir! Són els que m'han vingut. Moltes, moltíssimes gràcies per seguir passant per aquí, sovint o de tant en tant, ja que vosaltres sou qui doneu vida a aquest blog. I per acabar de celebrar l'aniversari com Déu mana, com no, una ració de 'No me'ls puc treure del cap', com cada any. Fent clic sobre la imatge anireu a parar al blog dels culpables que segueixi veient blogaires per tot arreu!

blogdeassumpta.blogspot.com

carmerosanas.blogspot.com

unpuntaldhercules.blogspot.com

garbi24.blogspot.com

truquemalgegantdelpi.blogspot.com

https://llibresiamics.wordpress.com/

http://jordi-detot.blogspot.com/

cirereta.blogspot.com

plomablava.blogspot.com

unaltreinvent.blogspot.com

unaltreinvent.blogspot.com

http://montse-unamicadetot.blogspot.com.es/

https://pons007.wordpress.com/

https://roselles.wordpress.com

http://lesombresmaidormen.blogspot.com.es/

coses-delavida.blogspot.com

41 comentaris:

  1. Elitista, perquè tu ho vols (o, això no m'ho diu vostè al carrer). Felicitats, nen, que de nou anys en aquest parvulari en queden pocs.

    ResponElimina
  2. Nou anys ja, marededéusenyor! Ens fem grans! :) Moltes felicitats! I, sí, les has encertades bastant, les paraueles, tot i que ja m'agradaria ser mediàtic de veritat i que em convidessin a sopar als restaurants on vaig! :)

    ResponElimina
  3. Et felicito per aquests nou anys de treball blocaire, té molt mèrit.
    Estic sorprès pel munt d'adjectius que has utilitzat per descriure als que et segueixen i comenten, demostra riquesa de vocabulari i coneixement dels "personatges".
    També t'agraeixo que diguis que sóc "bonrotllista".

    Bona nit XeXu.

    ResponElimina
  4. Dius que t'ha estat difícil repartir-nos els adjectius. M'ho crec perquè per a mi hauria estat una tasca impossible de fer. Els he trobat en general força encertats i els que m'han "tocat" a mi m'han agradat molt. Es nota que em mires amb bons ulls. ;-)

    Enhorabona pels 9 anys i, sobretot, per continuar mantenint (davallades a part) el "Bona nit" en marxa. Felicitats i per molts anys!! :-))

    ResponElimina
  5. Per molts anys Xexu.
    Has encertat els adjectius. Fins i tot els meus.
    Gràcies, has estat generós.

    ResponElimina
  6. Enhorabona pels 9 anys Xexu!!!
    m'agrada pensar que has encertat els adjectius en general i els meus en particular, moltíssimes gràcies.

    Diria que el Xexu és molt generós, lògic i sincer.., espero encertar-la una mica :)

    Per molts anys de bloc i de vida!

    ResponElimina
  7. Felicitats per aquests 9 anys! Encantada de poder-te llegir :)

    Els meus dos primers adjectius m'han encantat (sobretot el segon); sibarita ... no sé no sé.

    ResponElimina
  8. potser si que els blogs estan en davallada , jo crec que tard o d'hora revifaran i serà un boom , mira el twitter diuen que ja ha estancat i només té 10 anys , el teu blog en té nou d'anys i no el veig pas estancat sinó ben viu , felicitats pels 9 anys !!!!! i gràcies pels adjectius ! ai em sembla que el meu blog l'any vinent en farà vuit
    enhorabona XeXu!!!!

    ResponElimina
  9. felicitats, t'ho has ben currat amb aquest escrit. Ah! i 9 són molts anys a blogger, pocs et passem pel davant.

    salut

    ResponElimina
  10. 9 anys, ja? Mare meva. Abans que tot moltes felicitats i espero per molts anys més.
    M'agrada ho de golafre.^-^

    ResponElimina
  11. M'agraden molt els meus adjectius! Sempre estic interpretant, des que em va néixer la vena de ser crítica d'art, de poesia, de novel·la, i fins i tot en provar de ser poeta.
    Felicitats, jo l'1 d'agost d'aquest any celebro l'aniversari del meu primer blog, Anticànons.

    ResponElimina
  12. Felicitacions per aquests nou anys, Xexu. Per molts anys més!!
    Són anys de molts instants i és veritat que de tots colors. Tot i així seguim per aquí, més o menys presents, però hi som.

    Mimosa-reportera-aferradora? Doncs bé si és així com em veus. ;)

    ResponElimina
  13. 1. Moltes felicitats per aquests 9 anys. Deus haver passat moltes hores amb el blog.
    2. Quina feinada això de buscar tants adjectius diferents per tothom, oi? Es nota que cuides els lectors, comentaristes i bloggers amics. Potser n'hauria de prendre nota, jo.
    3. Per la part que em toca, gràcies pels 3 adjectius. Suposo que el "regular" fa referència al fet que intento publicar cada setmana un post i el "transhumanista" a la pallissa de posts transhumanistes que he publicat aquest darrer any. Però això de crack, per què ho dius exactament? Si és bo m'agradaria saber-ho per posar-ho al Currículum!

    Molt bona nit i tapa't per molts anys, XeXu.

    ResponElimina
  14. Felicitats XeXu per aquests nou anys i per un post, molt difícil i de resultats magnífics.
    Que siguin molts anys més i nosaltres que els veiem.
    L'utilitzar tants adjectius i pràcticament sense repetir és tota una proesa, proves d'un gran lector i escriptor.
    Una abraçada de felicitats

    ResponElimina
  15. Tot i estar desconnectada del tot (però xafardejant de tant en tant, faltaria més!) no he pogut evitar comentar-te el post per dues raons principalment:

    1) Que fas anys! Moltes felicitats XeXu! Els blogs sobreviuen gràcies a gent com tu.
    2) Que sóc la primera de la llista, què fort! Quin honor, i quin desastre no ésser gens constant per revifar el meu raconet. Manca de temps, d'idees, de ganes... Una mica de tot, ai. Però si m'hi posés el que hi penjaria seria un molt bon reflex dels adjectius que has escollit per mi: les meves frikades de manualitats, PhD facts... Però seria molt avorrit segur! Això de "madura", però... No sé pas si em defineix a hores d'ara. Que ja no tinc la mateixa edat que quan vaig començar! ;)

    Com sempre, una currada els teus posts d'aniversari. Llarga vida al Bona Nit!

    ResponElimina
  16. Moltes Felicitats per aquests 9 Anys...I a seguir!!
    Quin gran i bon treball de recopilació has fet!!
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
  17. Nou anys són molts! Felicitats per la constància!

    ResponElimina
  18. Caram quin post tan lluït i creatiu...Moltes felicitats per tots aquests anys, fa pocs dies que el meu blog també va celebrar l'aniversari. Serà una satisfacció que es vagin fent grans
    I quina feinada, buscar adjectius adients per a tots! Moltes gràcies per com m'has definit, m'agrada!!!
    Petonets i bona Setmana Santa.

    ResponElimina
  19. Ei, m'agraden molt els adjectius que m'has/ens has escollit, sobretot el de valenta, intentaré estar a l'alçada!! Molt bonic aquest regal que ens has fet a tots plegats, XeXu.
    9 anys, quasi una dècada, això és mereix un gran Felicitaaaaats!!! I per molts anys que seguim llegint-nos, que ens dóna vidilla!

    ResponElimina
  20. Gràcies pels teus adjectius, has fet una feina titànica i molt lloable. Gràcies també per totes les teves aportacions durant aquests nou anys.
    Sempre va bé, que de tant en tant, algú et digui com et veu.

    ResponElimina
  21. Molts d'anys, XeXu. Quina currada d'apunt!
    No vaig adir que no sóc tallant, això m'ho hauré de fer mirar...:)
    Però no sóc marroquina!

    ResponElimina
  22. A mi em costa molt trobar els adjectius idonis, així que trobo que fer-ho per tanta gent té molt mèrit. Moltes gràcies, m'han agradat els meus adjectius.
    Em pensava que el bloc era més gran i resulta que som de la mateixa quinta ;D Moltíssimes Felicitats!! que durant molts anys més ens puguem divertir en aquest "altre món" que tan ens agrada.

    ResponElimina
  23. Ostres! És el primer cop que algú em titlla d'enigmàtic!!!!!!!!

    (confesso que algun pilota m'ha dit algun cop intel·ligent però a ca meua diem allò de "a paraules d'enguixador, orelles d'escuraxemeneies" i vet aquí el cas que n'he fet).

    Invisible? Home, Xexu, més o menys com ara tu!

    Per molts anys i felicitats pel domini que has demostrat tenir sobre els adjectius. No sé pas d'on n'has pogut treure tantíssims.

    ResponElimina
  24. WaW, quina passada de post! A demès de felicitar-te pel 9è aniversari, que és una xifra respectable, també ho he de fer per la feinada que t'has pres qualificant-nos a tots els habituals al teu blog.
    Gràcies pels adjectius que em dediques. M'agrada que em vegis amb bons ulls ;-)
    Espero que tinguem "Bona nit..." molts anys més, XeXu.

    ResponElimina
  25. Jo no m'he emprenyat gens, no sé si ho has encertat però m'agrada que algú pensi això de mi.
    Felicitats i endavant que el de l'any que ve si que ha de ser apoteòsic...una dècada...

    ResponElimina
  26. Company: moltes però que moltes felicitats i moltes però moltes gràcies pels tres adjectius. M'he sentit molt honorat, de debò!

    ResponElimina
  27. Felicitats amb uns dies de retard, XeXu! T'ho has currat a base de bé per celebrar l'aniversari i compartir-lo amb nosaltres i això està molt bé. Per la meva part, els teus adjectius cap a mi m'honoren. Puc adjectivar-te jo també? Així, sense pensar-m'ho molt: idealista, honest, inconformista.

    ResponElimina
  28. Moltíssimes gràcies a tots els que heu passat a celebrar l'aniversari amb mi. Sort que la majoria d'adjectius us han agradat, i en alguns casos us explico per què els he triat. Ja sabeu que m'agrada celebrar els aniversaris de manera una mica especial, i els 9 anys em posen ja fregant la dècada. Ens retrobem d'aquí a un any? Espero que el vulgueu tornar a celebrar amb mi. Gràcies, gràcies, gràcies. Aquí seguim!

    Allau, home, els teus coneixements molt per sobre la mitjana, i que no estalvies en els teus escrits, que són espectaculars, et fan una mica elitista, no es pot negar. O si no que algú et trobi una paraula que et defineixi millor, a mi m'ha vingut aquesta. Moltes gràcies, seguirem a veure fins quan ens fem grans. Però parvulari? No es pot dir que la mitjana d'edat dels blogs sigui baixa precisament...

    Salvador, és genial pensar que et felicita els 9 anys, que no són pocs, algú que encara en porta més. No està tot perdut. És per això que vols la fama i ser mediàtic Salvador? Perquè et convidin als restaurants? Quin tio! No n'hi ha prou amb ser científic, escriptor, (ex-)músic, columnista i no sé quantes coses més?

    Pere, alguns dels adjectius els he hagut de repetir, perquè no podia no aplicar-los a més d'una persona. Però he intentat que siguin el més diversos possible. També en algun cas sabia què volia dir però no em venia un adjectiu prou explicatiu, no et pensis. I això de bonrotllista em va venir de seguida, tu i jo potser no ens coneixem tant, però sempre m'ha fet aquesta impressió, sobretot per com et parlen altres que sí que conec més.

    McAbeu, em nego a creure que ningú de per aquí no sigui capaç de fer una cosa així. Una altra cosa és trobar el temps i les ganes. Si m'hi hagués posat jo mateix amb més temps, potser m'hauria estat més fàcil, perquè m'anirien venint adjectius al cap i els aplicaria a la persona més adient, però ho he fet amb poc temps, el que tinc ara, i ha sortit com ha sortit, esperem que no massa malament. Segurament podria dir-ne molts més de tu, però un que vaig tenir clar de seguida va ser 'generós'. Generós amb els esforços, amb la feina, amb compartir. Trobo que et descriu molt bé. Aquí seguim!

    Xavier Pujol, el de catalanista et defineix molt, per totes bandes! A veure si tothom queda content...

    Lolita lagarto, tu m'ho has posat fàcil amb les teves composicions, i des del principi dels temps (bliogaires), que sempre em deixen sense saber què dir. Agraeixo els adjectius, molt benevolents. Vull creure que sí, que sóc sincer. Els altres potser seria millor que diguessin els companys i companyes blogaires si són encertats o no.

    Anna, els dos primers eren fàcils! I l'altre no em diràs que no, bé que t'agraden les coses bones! Sempre ens parles de bons restaurants, bon menjar, bones activitats per fer... no t'estàs de res!

    Elfreelang, no compto amb aquesta revifada que dius dels blogs, però mentre no ens el tanquin estarem per aquí. Dóna la casualitat que twitter té exactament un any més que el meu blog, van néixer el mateix dia, però l'ocellet del 2006 i jo del 2007. També em proporciona bones estones, i no crec pas que estigui estancat. El Facebook sí, que només serveix per ximpleries, però el twitter encara té vida. Però com que jo sóc d'enganxar-me molt a les coses, al blog sempre li tindré una estima especial.

    Francesc, encara en queden, encara en queden. Jo vaig arribar amb la segona onada de blogaires, quan estava molt de moda aquest món. No perquè fos una moda, crec que 9 anys acrediten que és un món que m'agrada, senzillament el vaig conèixer tard. Però de seguida vaig veure que era per mi.

    Maria, la teva fal•lera pels pastissets és antològica! On pares, se't troba a faltar!

    ResponElimina
  29. Helena Bonals, com que ja saps que la poesia se m'escapa, sobretot sóc seguidor del teu D'allò Bell, un dels molts blogs que tens, d'aquí això de múltiple. Allà hi fas interpretacions de fotografies, i m'he quedat amb aquesta idea. L'Anticànons ha de tenir una pila d'anys també, almenys jo fa molt temps que el veig córrer.

    Sa lluna, imagina com pot haver canviat la vida en 9 anys, moltíssimes coses són diferents des que vaig començar. Hem après molt, i hem passat coses plegats, fins que cadascú ha trobat el ritme que més li convé. Ens fem grans. Ah, segurament l'adjectiu que més et pot sorprendre és el de reportera. Això va perquè sovint ens fas reportatges de les activitats a les que assisteixes, com la rueta, com els músics rondaires, ja saps.

    Sergi, 1. Hi he passat moltes, moltes hores, però forma part de mi, i ho faig de bon grat. Cada cop amb menys temps, però no vull abandonar aquest espai, ni els vostres tampoc.
    2. Cadascú gestiona els seus blogs com vol i té les seves pròpies normes. Des de sempre he intentat cuidar els comentaristes donant resposta als comentaris tant bé com puc, i fent-los sentir lliures per dir el que creguin, sense que es tallin si han de portar la contrària. Si us hi sentiu còmodes, l'objectiu està aconseguit. I això dels aniversaris del blog és el moment àlgid per agrair tota la vostra implicació, m'agrada fer alguna cosa especial per celebrar el anys del blog, que són els anys que us conec, en definitiva.
    3. És clar que és bo això de crack. A falta d'alguna paraula millor, només cal llegir el teu blog per veure quina quantitat de coneixements tens, a tots els nivells. A més, escrius un català correctíssim i tractes temes ben complexos, explicats de manera ben senzilla i entenedora. Et sembla poc? Recordo que al principi dels temps et deia que foties molt rotllo, que quan algú no coneix un blog el tira enrere que hi hagi tanta lletra. Però quan el que llegeixes val la pena, t'és igual l'extensió. Això m'ha passat amb el teu blog, que és sempre interessant. I sí, regular per la bona periodicitat, malgrat la paternitat, això no ho pot dir tothom. Transhumanista no necessita més explicació, no és que ho siguis, és que ens ho expliques!

    Alfonso, alguns de repetits hi ha, però és que alguns s'han d'aplicar a més d'un company blogaire sí o sí. Als aniversaris del blog sempre m'agrada fer alguna coseta especial, espero seguir-ho fent encara molt més temps!

    Laia, posa't les piles ja, volem un post al Cau aviat! Vaig a recollir firmes.
    1) A gent tan pesada i insistent com jo, vols dir?
    2) Que siguis la primera de la llista vol dir que ets la comentarista viva més antiga d'aquest blog. Per viu s'entén que encara se't veu el pèl de tant en tant. Encara en queda algun de més veterà, però tenim poc contacte. Això lliga amb l'adjectiu madura. Quan vas començar eres tan joveneta i escrivies tan bé que no ens crèiem que tinguessis l'edat que deies tenir. Sempre vas semblar més gran del que eres, per les teves reflexions, per tot el que explicaves sense ser gaire explícita. I bé, han passat molts anys, però a mi encara em queda aquesta idea, sempre més madura per l'edat que tenies!

    Montse, tant si ens veiem molt o poc, o ens comentem molt o poc, us tinc sempre presents.

    Moltes gràcies Peix!

    M. Roser, mantenir un blog actiu és costós i porta el seu temps, però és una tasca que fem de bon grat, oi? I fer aniversaris una mica especials ho he fet des de sempre, és la mostra de com m'estimo aquest espai i de l'afecte que us tinc, a vosaltres que el feu gran i que feu que tingui molt més sentit. Anirem creixent plegats, i tant, fins que el cos aguanti. M'alegra que t'hagin agradat els teus adjectius, en el teu cas no em va costar gaire!

    ResponElimina
  30. Gemma Sara, no sé si entranyable és aplicable a tu, o al que expliques. Els teus posts sempre ens arrenquen un somriure, i si hi participa la Sara és ja per posar la cara amb els cors als ulls. Per això em va sortir aquesta paraula, un lloc on el somriure està assegurat només pot ser entranyable. Els altres dos adjectius em semblen molt més evidents! Seguirem, seguirem, que 9 anys no són res, no?

    Consol, no sé si a tothom li agrada que li diguin com el veuen. Jo penso que està bé, encara que no ens agradi, ho hem d'assumir, perquè així com hi ha coses nostres que ningú sap, també n'hi ha que tothom veu i nosaltres mateixos no som capaços de percebre, o no ens hi hem fixat. És un plaer compartir tot aquest temps amb vosaltres, i més que en vingui!

    Eva, he de reconèixer que tu ets de les que més em va costar a l'hora de triar els adjectius. Això de marroquina no va perquè siguis d'allà, però no se m'acudia una altra manera de descriure amb una sola paraula que ens expliques tot de coses de Marroc. Em resulta interessant com expliques les diferències que hi ha, com viuen i com veuen les coses. És molt curiós. Algun adjectiu havia de sortir relacionat, no creus? I això de tallant no és una cosa dolenta, en el meu entendre. Potser tampoc és la paraula més descriptiva, però un cop més, no se'm va acudir una de millor. Al que em referia és que no t'estàs per orgues, que quan una cosa és més banal del que volem fer veure no et costa gens dir 'no n'hi ha per tant'. Com ho podríem dir, poc impressionable? No ho sé. Almenys aquesta és la sensació que em dónes. I no ho veig pas com un defecte, al contrari. Potser és que estàs acostumada a veure coses tan diferents i tan estranyes per nosaltres que 'els problemes del primer món' et semblen una mica de fireta.

    Jomateixa, m'has vist cara de iaio? Sí que em sembla que sempre hagi estat aquí, però no sóc tan gran, i encara hi ha gent més veterana que jo, una colla, de fet. Cert que n'anem perdent pel camí, però és que aquest món dels blogs omple tant que encara estarem per aquí fins que ens tanquin la paradeta. Al final ens haurem d'encadenar perquè no ens desallotgin!

    Jo rai!, alguns estan repetits, eh. Però sí que n'han sortit uns quants. T'explico els teus. El tema d'enigmàtic ve perquè on més et veig és allà a casa en Mac, i allà gaudeixes participant, i fins i tot de vegades ens dónes peixet i ens deixes encertar als altres. Tots estan relacionats, de fet. Enigmàtic perquè t'agraden els enigmes, i també perquè tampoc no et deixes veure gaire, i et mostres encara menys. D'aquí també el tema d'invisible, sembla que no hi ets, que no publiques, que no estàs al cas, però sempre apareixes quan se't reclama, o quan toca. Ves si no, has comentat aquest post, això és una bona prova! I d'intel•ligent, pots creure-t'ho o no (per cert, genial dita!), però veient com encertes els enigmes d'en Mac, o ets molt bo fent trampes, o no sé d'on et treus tant enginy!

    Glòria, pels aniversaris del blog sempre intento fer alguna coseta especial per agrair-vos la vostra participació, és el mínim que us mereixeu pel temps que dediqueu a llegir-me i comentar-me! Sí que et veig amb bons ulls, i tant! A banda de la teva vessant artística, ets d'aquelles comentaristes que sempre sol entendre bé de què van els posts, i els teus comentaris solen ser encertats. Això ho valoro molt, perquè de vegades sembla que no se m'entén. Obtenir una resposta en el sentit que vull (no que hi estigui d'acord, sinó en el sentit que va el post), és molt d'agrair. Ah, i descobridora perquè al blog ens ensenyes moltes curiositats que em distreuen molt, m'has descobert moltes coses xules. Aquí seguirem, fins que el cos aguanti, oi?

    ResponElimina
  31. Sr. Gasull, l'any vinent haurem de veure com ho celebrem, que 10 anys a la xarxa em sembla una xifra espectacular. L'haurem de fer grossa, oi? Sí que penso aquestes coses de tu, i tantes altres, en general bones, hahaha. Una altra podria ser 'implicat', però aquestes ja em van bé, crec que et defineixen bé. Sarcàstic, irònic, tens un humor molt agut, i sempre buscant el segon sentit. Això ens porta divertint molt temps als teus lectors, i espero que duri molt temps més.

    Maurici, no he descobert pas la sopa d'all, penso que els adjectius no descobreixen res de nou i que te'ls has guanyat a pols tu solet. En el teu cas no em va costar gens trobar-los, de seguida em van venir aquests al cap, així que si t'agraden, pensa que són la imatge que em ve de tu al cap. També d'altres, que no ens podem limitar a tres parauletes, però d'altres serien igualment bones que les que ja he dit.

    Teresa Duch, és un costum que tinc per celebrar els aniversaris del blog, d'alguna manera agrair la vostra participació, i la vostra existència en el món blogaire. Els teus tres adjectius descriuen una mica la teva aportació en aquest món. Narradora perquè els posts estan perfectament redactats, estructurats, argumentats i narrats. Periòdica perquè les teves aparicions es limiten a l'acció peri-publicació, aquesta és una manera blogaire com qualsevol altra, només aparèixer pels volts d'haver fet un post propi. I aguda, per la teva fina ironia i la manera de treure punta a les coses. Els que em dediques a mi són força generosos, potser massa. Honest espero ser-ho, i m'hi sento, amb mi mateix i amb els altres. Els altres dos adjectius m'agraden, però no sé si me'ls aplicaria si els hagués de pensar jo.

    ResponElimina
  32. Em sap greu fer tant tard a comentar, hem estat fora uns dies. 9 anys és una eternitat al món del blogs. Cada any et superes amb el post aniversari. El repte d'aquest ha estat monumental! Em veuria incapaç de fer una cosa així. Moltes gràcies pels adjectius, l'encertes de ple. Tot i els anys passats segueixes la mar d'actiu, amb els dos blogs en marxa i sempre comentant a casa dels altres. Felicitats pels pels 9 anys, per l'activitat continuada com a postejador però aprofito també per felicitar-te i donar-te les gràcies per ser un dels comentaristes més fidels que tenim a casa.
    I ara, ja ho saps... cap a la dècada. No em puc ni imaginar quin post faràs pels 10 anys, serà espectacular!

    ResponElimina
  33. Té collons (es pot dir collons en un post d'aniversari? si, no?) que el dia que em dius que sóc omnipresent no hi sigui, però això passa per fer anys durant les meves vacances, a veure si així aprens a fer anys quan toca... Sobre megalòman era evident, va ser just la paraula que vaig aparaular gràcies a la proposta que tu mateixa em vas fer. Seriòfil? Tot i que en conec algun de pitjor es difícil de negar-ho.

    Ja només em queda felicitar-te pels deu, ai no, que només són nou anys, bé, no passa res, ja et faràs gran algun dia. Felicitats!

    ResponElimina
  34. He estat (i estic) molt fora de circulació, però de tant en tant em passo a xafardejar pels blogs. I m'ha sabut molt de greu veure que aquest post quasi se'm passa!
    Gràcies per les teves paraules i per la foto! Trobo que m'has definit molt bé. Tot i l'edat que tinc sé que a vegades sóc molt criatura, per això m'ho passo bé fent el gamberro i no puc evitar ser competitiva, sobrepassant a vegades alguns límits "racionals". De feminista també l'has encertat, em parlat sobre el tema en el teu blog varies vegades i hem deixat clares les nostres postures. I et confesso que la visita era per si havies comentat alguna cosa sobre la polémica dels nominats de la Semana Negra de Gijón!
    Gràcies per regal, jo també et regalo tres sinònims que crec que et defineixen i espero que t'agradin: críptic, assenyat, afable. Crec que són encertats, tu ja diràs!
    Felicitats pels nou anys, i per molts anys més!

    ResponElimina
  35. Caram, nou anys!!!!! el teu número! espero que sigui senyal de posts i per tant de vida ben intensa per explicar!!!

    Moooltes felicitats!!!!

    Ostres, quina currada! Moltes gràcies pel què dius. Recordo que et vaig parlar de militància. I crec que fa poc també en vaig parlar en algun comentari (xò no recordo si a ca teu o a ca meu i xq). En tot cas, la meva militància passa per moments un pèl complicats.

    Mmmmm, he mirat depresa, xò ningú t'ha posat tres adjectius a tu? pensant-hi diria: veterà, constant, sincer.

    ResponElimina
  36. Gràcies Cantireta

    Mireia, mai és tard per comentar, i encara menys si és per felicitar l'aniversari. Cadascú fa les coses que pot o vol, a mi m'agrada celebrar els aniversaris del blog com déu mana, per agrair-vos tota la vostra participació. Veurem als 10 anys... segur que us acabaré decebent, que espereu ves a saber què! Miro d'estar actiu, tant a les meves cases com a les dels altres. El ritme va baixant, per dos motius bàsicament: ja no tinc tantes idees, perquè he explicat de tot, i perquè realment vaig molt curt de temps. Sí que miro d'anar passat per casa dels altres, i als que porteu tant temps és un goig poder-vos seguir visitant, encara que només sigui de tant en tant. Que per molts anys ho puguem seguir fent mútuament.

    Pons, jo sé que ho vas fer per portar la contrària. Quina mena de divinitat ets que deixes d'estar present quan fas vacances. Així no es pot. Megalòman estava cantat, però mai te n'has amagat! I sobre seriòfil, com com es digui si hi ha una paraula, jo he de reconèixer que no conec a ningú tan malalt com tu. Però és clar, entre vosaltres us reconeixeu... Per tu mai seré gran, sempre seràs un anyet més avi que jo. Feliç immortalitat!

    Roselles, t'agraeixo que hagis passat, t'hagués trobat a faltar si no haguessis vingut, com he trobat a faltar a alguna gent que han perdut el post perquè era setmana santa. Què hi farem. Saps que ets l'única que ha comentat les fotos? No sé si ningú altre ha arribat a aquesta part del post...
    Els adjectius que em van venir per tu m'agraden. Això de gamberra és en el bon sentit, d'una manera que a mi em diverteix molt. Podria ser trapella, foteta, bromista, sense complexes. No sé, m'agraden els teus comentaris frescos i descarats a casa en Pons, per exemple. M'agrada aquest puntet gamberro. Competitiva, per motius evidents, hahaha. I feminista per les nostres converses, ben interessants i enriquidores, encara que no sempre estiguem d'acord. Per cert, no estic al cas d'això que dius d'aquesta polèmica, fins i tot a mi se'm passen coses de la xarxa!
    I sobre els adjectius que em regales, no sabria què dir-te. Críptic ho puc ser, però no solc ser-ho. Explico el que vull i com vull, però amb paraules fàcils d'entendre. Potser no m'entens de vegades, però no pretenc ser enrevessat. Assenyat suposo que sí, massa racional i responsable. I afable... potser correcte, de tracte fàcil (però no vegis la mala baba que gasto...) però menys afable del que m'agradaria ser.

    rits, que bé que hagis mirat enrere per trobar aquest post! Segueixes amb bona memòria, saps que el 9 és el meu número preferit. Aquí seguirem de moment, però de vegades penso que ja no em queda res per explicar.
    Sobre militància n'hem parlat tu i jo uns quants cops. Tu ets qui em va definir el concepte, i vas alegrar-te quan vas veure que m'implicava en alguna cosa que requeria aquesta mena de compromís que és militar. Per mi aquest estava cantat, encara que sembla que ha tingut el do de l'oportunitat...
    Sí que m'han posat adjectius, cosa que agraeixo per l'esforç, però segurament amb els teus són els que estic més d'acord, o que em semblen més encertats. Podrien ser uns altres, però m'hi reconec. Veterà, perquè 9 anys no són pocs. Constant és una bona definició de la meva vida, la d'aquí i la de fora. I sincer, doncs sí, miro de ser-ho, tot i que de vegades porta problemes. Gràcies rits.

    ResponElimina
  37. Això de les fotos en l'agraïment que et fan ja va implícit, no et facis mala sang. Veus, un altra adjectiu que et podria posar seria que ets "sentit" hehehe
    Críptic ho ets, perquè a veure quantes vegades t'han felicitat per la futura paternitat! hahaha O quan deies que per fi compliries el viatge somniat i alguns no teníem ni punyetera idea, o quan per fi compliries un altre somni, el d'escriure (que per cert, encara no sé ben bé de que va el tema). En fi... segueixo? ;)
    Assenyat ja se't veu, i afable també, totes dues relaciones amb el tracte que veig que tens amb la gent que et comenta al teu bloc. Perquè la de vegades que s'ha embolicat la troca i la paciència que t'he vist, de debò que l'envejo. Jo sóc més impetuosa i brusca i sovint no m'apareixen els dos dits de seny quan fa falta tenir-los. Sí que ets capaç de ser directe e incisiu (més adjectius) però no traspasses la falta de respecte, i per això fa falta ser assenyat i afable. Ho demostra la quantitat de comentaristes que tens que et segueixen des de fa tant i tant de temps.
    Sobre la Semana Negra de Gijón és un tema més dels tants que sovint parles al teu bloc. Tranquil, ja m'he anat a discutir a un altre lloc hehe
    El blog d'en Pons dona peu a ser gamberro, que tu també et deixes anar! I tan bé que ens ho passem! ;D

    ResponElimina
  38. Jo de vacances i perdent-me el teu post d'aniversari de blog!!! Sort que he tornat i reculat una mica enrere, a mi m'agraden molt aquestes coses.

    He llegit poc a poc tots els adjectius i no sé si tothom està content amb els seus, però jo els he trobat molt encertats, al menys els de les persones que jo conec més. Els meus, afalagadors, per descomptat.

    Gràcies, XeXu!!! I disculpa el despiste de no haver passat abans.

    ResponElimina
  39. Roselles, segur que si t'hi poses em trobes més adjectius, però s'havia de fer només amb tres! M'has fet gràcia explicant per què m'escau això de críptic, hahaha. És veritat, molts cops he hagut de desmentir rumors! Però el tema del viatge somiat ho havia dit molts cops! Que alguns sigueu molt 'novatos' per aquí no vol dir que altres no ho sabessin, ha! Per cert, ja falta poquet... Altres coses seguiré sense explicar-les!!
    Et compro assenyat, però això d'afable no ho definiria així. Vull dir que al tracte que tinc amb la gent aquí no l'anomenaria afable, potser l'error de concepte és meu, però no. M'agrada cuidar la gent i ser molt respectuós amb tothom. No és que no sigui així, és una part de mi, però en altres àmbits de la meva vida tinc altres rols. Aquí em sento com un amfitrió que rep la gent a casa i vull que estiguin còmodes. A castells, per exemple, em mostro com el que talla el bacallà i els dic un munt d'animalades a tots, moltes políticament incorrectíssimes, però és la imatge que tinc, i els diverteix i em diverteix. Diferents vessants d'una mateixa persona, en funció del context. Però per exemple, quan la cosa es posa seriosa a castells, perquè algú s'enfada, posem per cas, sí que sóc pacient i argumentatiu. Suposo que és per això, perquè els escolto i els respecto, que em deixen tractar-los malament en broma. Si no no sé com m'aguanten.
    Com, te'n vas a discutir a altres bandes? A veure si em posaré gelós... ara m'has deixat encuriosit amb això de Gijón! Ah, i a casa el Pons sí que ve de gust fer el gamberro, la veritat. Ell ens ho posa fàcil, i m'hi deixo anar, i tant.

    Carme, et trobava a faltar en aquest post, però no t'ho hagués dit mai. L'aniversari va caure en mala època, què hi farem, i a alguns s'us va passar. Gràcies per tornar enrere i venir a comentar. Tu que coneixes una pila de gent per aquí, i la majoria dels meus contactes, pots jutjar si l'he encertada molt o poc. Si tu trobes que estan bé, em dono per satisfet. No tinc mal ull. Els teus els tens més que merescuts!

    ResponElimina
  40. La meva més sincera enhorabona, company! 9 anys són una animalada en el món dels blogs! Jo no n'he aguantat pas tants anys, tot i que ja veus que, ni que sigui silenciosalment, de tant en tant encara passo a fer una volta per aquests vostres racons inoblidables.

    Per molts anys, per molts posts!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.