Ara que la temporada de castells ja va començant, em ve de gust explicar-vos una mica més de vocabulari casteller d'aquell que no és tan comú, però que nosaltres fem servir amb naturalitat. Són expressions que no voldrien dir res, si no fos que tenen una explicació castellera. Si voleu fer memòria d'altres posts d'aquesta mena podeu mirar aquí o aquí.
Començarem per especificar una mica més què és això que anomenem zona tradicional i zona no tradicional. La ZT és el que estaria comprès en el triangle que formen Valls Tarragona i Vilafranca. Són colles antigues, grans, i que tenen molta rivalitat entre elles, sempre competeixen, tant si estan a la mateixa plaça com si no. Estan més arrelades a la tradició més purament castellera (o això es pensen), deixant de banda altres temes. La zona no tradicional... seria tota la resta del món casteller.
Anant ja a expressions, tenim per exemple 'la dreta per dins, l'esquerra per fora'. Aquesta és la manera com s'agafen els castellers de cada pis. El braç dret va per sota (dins) el del casteller de la teva dreta, i com que el tens per sota, pots aixecar-li una mica si defalleix. El braç esquerra va per sobre (fora) del del casteller de la teva esquerra, i és ell qui pot fer força cap a dalt per mantenir-te a tu. És difícil de visualitzar, però potser amb aquesta imatge ho veureu més clar. Fixeu-vos en els braços, formen una mena de cadena.
![]() | |||||||||
Bonica imatge d'assaig dels Xiquets de Reus |
Tenim també el concepte 'anar a carregar'. No diem això quan estem a punt de carregar el castell. Anar a carregar és fer un castell a plaça (tirar-lo a plaça) quan saps que no té prou assaig com per descarregar-se. Confies en que l'ofici dels teus castellers els farà aguantar fins la carregada, però que no estan encara preparats per descarregar-lo. Sí, això passa, i és font de discussió sempre. Un castell carregat hauria de valer molt menys que un de descarregat? Eterna pregunta.
Els conceptes quadrar i tancar un castell són consecutius. Quadrar un castell és fer que els baixos, el primer pis del castell, es posin en la posició correcta perquè la construcció es basteixi amb totes les rengles a lloc. Si els baixos no estan ben posats, desplaçats, massa separats (oberts), massa junts (tancats), aquest error matemàtic s'anirà amplificant pis a pis i perillarà l'estructura. S'ha de quadrar bé, si no el castell no pot anar amunt, és perillós. I un cop està ben quadrat, el castell es tanca, o es tanca pinya, és a dir, que la resta de la pinya pren posicions ordenadament.
I per acabar, un concepte aplicat a la canalla: finet i pel mig. Aquest és potser més gràfic, els petits han de pujar finets, sense remenar els companys mentre pugen, i per darrere de cada rengla, pel mig. De vegades es pengen a dreta o esquerra, i això pot desestabilitzar el company. Finet i pel mig és sinònim de fer-ho bé. Així que ja ho sabeu: finet i pel mig!