dilluns, 15 de febrer de 2016

Pèrdues

Un cap de setmana de pèrdues, per arribar a dilluns amb més pèrdues. Fins a tres persones m'han relatat les seves, en confiança, totes diferents, però igualment doloroses per qui parlava. I jo escoltant, davant del torrent de tristesa i cansament que m'envoltava, m'he acabat quedant sense energies. M'ha agradat que em parlessin, que es buidessin, però mica en mica m'anava buidant jo també, fins l'esgotament mental. Semblava que no podia sortir res bé, si us plau que arribi demà. Intentaré carregar piles per seguir aguantant els xàfecs. Un record també per una pèrdua que no em toca de prop, però que la sento a prop. Fins sempre Muriel.

18 comentaris:

  1. De vegades i sense saber per què, les pèrdues s'acumulen...I les sentim, normalment, en proporció a la proximitat que hi teniem, que pot ser física i sovint per com hi connectàvem en el pla dels sentiments...
    Que descansi en pau la Muriel, ara haurem de lluitar per a no decebre-la!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  2. Hi han dies de males notícies, són de mal aguantar, però el que hem d'aprendre és que si no estem al cent per cent, perdem minuts de la nostre curta vida.
    Moments per pensar-hi, recordar sempre però amb l'habilitat de saber passar pàgina, que no és fàcil, però cal.

    ResponElimina
  3. Uf! Com t'entenc, a vegades rebre, contenir, acumular tanta tristesa no sembla possible. Finalment ens remuntem. Que arribi demà i hagis pogut descansar.

    Una abraçada de placidesa...

    ResponElimina
  4. les pèrdues són irreparables amb el temps el dolor s'esmorteix però allà queda per sempre ...
    si han explicat el seu dolor ...si te l'han explicat a tu ....encara que esgoti i deixi tocat...pensa que els has fet costat i els has confortat

    ResponElimina
  5. És veritat el que diu l'Elfree, els has fet costat en un moment dolorós, per això estem, perquè de pèrdues tots en tenim i en tindrem, fins i tot de gent que no hem conegut directament. Demà, que ja és avui, a renovar energies, que també hi ha guanys, a la vida ;)

    ResponElimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. La vida té cicles constants... Aquests dies han tocat coses tristes, però potser aquesta setmana tindràs molt bones notícies. El més important és que hi ha hagut unes persones que necessitaven parlar amb algú i tu has estat allí per escoltar-los. Segur que els ha anat bé :-)

    ResponElimina
  8. Uff mai se que dir en aquestes situacions tristes més enllà de tirar dels tòpics, o sigui que no diré res.

    ResponElimina
  9. Hem passat un diumenge molt trist. La pèrdua de la Muriel l'hem sentida molt endins tots plegats.
    Ens costarà refer-nos, però no hi ha cap altra opció si volem seguir la lluita pacífica que fa anys que seguim, de la que ella en fou una de les principals impulsores.

    ResponElimina
  10. Amb cada pèrdua ens desintegrem una mica, i alhora ens regenerem amb altres peces que ens haurien de fer més resistents, més experimentats per afrontar la propera, però no és mai ben bé així.

    ResponElimina
  11. Hi ha persones que les coneixem per ser una imatge pública i que admirem per les seves idees i els seus valors. Són persones com la Muriel que lamentem la seva mort.

    ResponElimina
  12. Per què aquest febrer és tan trist? Tot son pèrdues o situacions complicades. I si, el sentiment de buidor, pesa.
    Ànims!

    ResponElimina
  13. Espero i desitjo que els cops es vagin amortint. D'aquestes coses mai en ve una de sola i fan pupa, però el temps ho va posant tot al seu lloc.
    Tot i que tal com parles penso que no són pèrdues directes teves i si el que t'ha xuclat l'energia és el suport i consol que tu has donat, ha valgut la pena. Ànims!

    ResponElimina
  14. És dur consolar a qui pateix, empatitzes amb ell i pateixes tu també. Però si parlar els hi fa bé els haurem d'escoltar i confortar, és el que fan els amics. Però indubtablement és un desgast. Espero que recuperis aviat l'energia i les bones vibracions!

    ResponElimina
  15. Són moments durs... i tenen la sort de trobar on recolzar-se, els hi fas molt de favor Xexu. No treu que et deixin fet pols. Molts ànims per tu i els teus.

    ResponElimina
  16. Una abraçada immensa, XeXu! :***

    ResponElimina
  17. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i els vostres ànims. Evidentment, no era a mi que s'havia d'animar, només em va deixar una mica xafat el tema de rebre tantes males notícies seguides. Costa una mica entomar-les i haver de fer el paper que estàs allà ben fort i fer comentaris que reconfortin. Ho vaig fer i ho tornaria a fer, estic allà per escoltar-los. El seu agraïment es demostra de moltes maneres, i l'he percebut. Senyal que els va anar bé, i això és el que compta.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.