dilluns, 8 de febrer de 2016

Nomofòbia

La necessitat que tenim els humans de posar nom a les coses ens porta a renovar la llengua constantment. Nous problemes o situacions requereixen noms nous per etiquetar-los. Em va quedar claríssim quan l'altre dia vaig veure a l'observatori de neologisme la paraula nomofòbia. 

Res a veure amb una por irracional als gnoms ni, precisament, por a posar noms a les coses. La nomofòbia és la por a sortir de casa sense el telèfon mòbil, i per tant, no poder-lo consultar. Ve d'abreviar la construcció anglesa no-mobile-phone phobia. Poca broma que sembla que almenys la meitat de la població pateix aquest trastorn, que es manifesta en forma d'ansietat, agitació, tremolors, i que pot fins i tot portar a conductes depressives i d'inseguretat. Vaja, una addicció en tota regla.

Que cadascú valori quin grau de dependència té del telèfon mòbil, sembla ser que el que més preocupa a la gent amb nomofòbia és estar aïllat del que passa en els seus cercles d'amistat o família, i molt poquets es preocupen perquè estan desconnectats de la feina. I no només passa quan t'has deixat el mòbil, sinó que també sents ansietat si t'estàs quedant sense bateria, o no hi ha cobertura, i ja no diguem si el perds o no saps on és.

Si us deixeu el mòbil a casa, torneu enrere a buscar-lo? Si veieu que us queda poqueta bateria i massa estona per tenir el carregador o un endoll a mà, us poseu nerviosos? Esteu sempre pendents que no us robin el mòbil? No patiu. Esteu fatal, sí. Però ara tenim una manera d'anomenar-ho!

36 comentaris:

  1. Bé, almenys tinc el nom per anomenar-lo... tot i que si estic sense mòbil no podré consultar com s'anomena aquesta fòbia !!

    ResponElimina
  2. A mi me passa tot el contrari, am fa por que no se m'oblide a casa.

    ResponElimina
  3. No ho negaré, una miqueta de nomofòbia dec tenir. En quin grau, crec que baix, perquè si ja estic a tres minuts de casa no hi torno pas...

    El que preocupa, però, és està aïllat però no pas pel coi de Whatsapp, sinó perquè quan tens pares grans i fills petits, ja saps qui és el pal de paller!

    ResponElimina
  4. Tinc un percentatge molt alt d'oblidar el telefonet a casa o dur-lo sense bateria.
    No hi ha problema, a la feina i a casa tenim telèfon fix i et poden localitzar en cas d'emergència.

    ResponElimina
  5. Més dades. El 72% no l’apaguen per dormir (jo el poso en mode “no molestar” perquè es més ràpid que apagar-lo i encendre’l el matí següent), el 80% menja amb el mòbil (a la feina si perquè el faig servir per consultar coses, no de feina, sinó de temes de conversa que poden anar sortint amb els companys, en canvi a casa el tinc a vegades al costat i a vegades no), el 75% no l’apaga durant el sexe (el mateix mode “no molestar” perquè ja saps, no vols que et molestin).

    Si us deixeu el mòbil a casa, torneu enrere a buscar-lo? No ho se, encara no me l’he deixat mai... Es greu, doctor? Bé, per baixar les escombraries no l’agafo, tampoc per anar a la fruiteria. En cas que me’l deixés tornaria? Depèn de la situació, si estic sortint de festa si, si vaig a la feina realment no em caldria, a excepció que m’hagués descuidat el llibre, però això seria un combo de molta distracció, llavors vol dir que tinc no-llibro-fobia?

    Si veieu que us queda poqueta bateria i massa estona per tenir el carregador o un endoll a mà, us poseu nerviosos? Què vol dir quedar-se sense bateria? Això no em passa mai, això vol dir dues coses, primera que m’agrada sortir de casa amb el mòbil carregat i segona que realment en general tampoc el faig servir massa per tan la bateria em baixa poc. Cada dia el carrego en algun moment o altre, però si no el carregués mai crec que aguantaria tres dies bé (mode “no molestar” durant la nit).

    Esteu sempre pendents que no us robin el mòbil? Es el mateix acte reflex per comprovar si hi són la cartera i les claus, especialment les segones des de que fa mig any aproximadament me les vaig deixar un dia a casa. Llavors podríem dir que tinc no-claus-fòbia? I també no-cartera-fobia? Si al final resultarà que estic ple de fòbies... Tampoc em sentiria còmode sortint de casa sense pantalons, puc afegir que tinc no-pantalons-fòbia? Ja, em diràs que els pantalons hi son de tota la vida però el mòbil es nou d’ara, però llavors la targeta de crèdit què? Jo sempre la porto a sobre per si de cas, llavors sóc no-tarjeta-de-crèdit-fòbic? Passa amb qualsevol que necessites quan no la tens, no et molestaria si estiguessis tot el dia sense Internet? Sense la tele per segons qui no es el mateix? Portar-lo no es sinònim de fer-lo servir, simplement es un per si de cas, ser previngut es un trastorn també? Hauríem de diferenciar el fet de portar-lo a la butxaca del fet de portar-lo a la ma fent-lo servir quan segurament no seria el moment i fer-lo servir per enviar missatges de irrellevants o consultant-lo sense que aporti res.

    ResponElimina
  6. Jo crec que sí que estic una mica nomofòbica. Si em deixo el mòbil m'agafa paranoia de que em passarà alguna cosa i no hi haurà forma de demanar ajuda.
    Per la nit tanco només internet, per si hi ha emergències (tinc els pares grans i les filles joves...) i a més em fa de despertador.
    Estic d'acord amb el que ha dit el Pons, amb tot.
    La meva filla l'ha perdut 3 cops! i l'hem recuperat cada vegada. Increïble, ja ho sé. L'última vam descobrir que hi si tens el sistema android i tens el correu posat al mòbil, si el perds i pots accedir a internet, per exemple amb el mòbil d'un amic, i entres a la pàgina:
    https://www.google.com/android/devicemanager?hl=es
    pots trobar la localització molt aproximada del teu mòbil i el pots fer sonar amb una mena de sirena per trobar-lo o bloquejar-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo faig servir Prey, que es una aplicació que serveix per qualsevol sistema operatiu i permet un munt d’opcions a part de localitzar-lo, com ara activar la càmera per veure qui el té, o bloquejar el dispositiu, pràcticament de tot de manera remota menys fer explotar el telèfon...

      Elimina
  7. M'he deixat de dir que la pàgina es diu Administrador de dispositivos Android. No cal que recordeu l'adreça :D

    ResponElimina
  8. Jo el porto sempre i me l'oblido mooooolt poc, però si me l'oblido no torno enrere. Amb el mòbil que tenia fins al mes passat em wuedava sovint sense bateria (la devia tenir vella i cascada) i no em posava gens nerviosa. Crec que la neva nomofòbia és mínima. De moment.

    ResponElimina
  9. Si tenir nomofòbia és tenir aquests símptomes, no sóc nomofòbica. Sí que em fastidia deixar-me el mòbil, i també quedar-me sense bateria. A vegades tinc ensurts perquè no trobo el mòbil dins l'enorme-bolso, i penso que m'he l'he deixat al bar o a una botiga o on sigui, però l'acabo trobant on ha de ser-hi. Els ensurts són normals, també em passa amb el micro-monedero que es perd per l'enorme-bolso.

    ResponElimina
  10. Més que una fòbia jo ho veig com una addicció. O també com que ens hem acostumat a fer-ne ús sovint per a tasques que abans feiem sense necessitar-lo. Ets addicte al GPS o tens por de perdre't si no tens GPS? Ets addicte a la Viquipèdia o tens por de no saber una dada si no hi tens accés? Ets addicte a twitter i whatsapp o... Bé, sí, aquí està més clar.

    ResponElimina
  11. Segurament tinc algun altre trastorn, però aquest no, si de cas el de no fer-lo servir...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  12. Jo quan estic a la feina...la por que tinc és de que soni, problema segur.
    Si estem enganxats, però el que realment importa és saber si davant de coses importants podem deixar-lo en segon terme. Jo en conec que no.

    ResponElimina
  13. Doncs no ho sé... Per una banda m'entrenen moltíssim, m'agrada consultar coses, noms que no recordo, dades que no sé; però si tinc ocasió de conversar amb algú el telefon perd protagonisme.
    Per altre banda sortir sense ell em neguiteja força. I, si, si estic a prop torno a buscar-lo.

    ResponElimina
  14. JO pateixo lo que Joan i Glòria. Prò reconec que en moments importants, s'ha de prescindir del trasto.

    ResponElimina
  15. Jo sempre comprovo que duc les claus, els diners i el mòbil, i quan haig de tenir temps, un llibre, abans de sortir de casa. És massa útil, el mòbil, tot i que em fa vergonya de fer-lo servir com tothom al metro.

    ResponElimina
  16. Les reflexions d'en Pons són les que més s'ajusten al que jo voldria explicar de la meva relació amb el mòbil, per tant no ho repetiré (gràcies Pons, ho has explicat molt bé). Només afegiré que jo l'apago a la nit, sempre i quan no tingui els fills de marxa nocturna.

    ResponElimina
  17. XEXU, estàs segur que no havies fet un post molt semblant a aquest fa temps? Vaig a investigar... :-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mmmmm... potser m'he confós amb aquest?

      http://zwitterioblog.blogspot.com/2014/12/vibracions-fantasma.html

      Segueixo investigant...

      Elimina
    2. Aquest tampoc...

      http://zwitterioblog.blogspot.com/2015/04/la-paciencia-escrita.html

      Elimina
    3. I aquesta menys...

      http://zwitterioblog.blogspot.com/2014/06/silenci-eixordador.html

      Caram... a mi em sonava el post...

      Elimina
    4. Hehehehehe

      http://zwitterioblog.blogspot.com/2015/03/lessencia.html

      Elimina
  18. Aquest matí, quan anava pel carrer i m'he adonat que m'havia deixat el mòbil a casa, he recordat aquest post :-DD
    Evidentment, NO he tornat enrere...
    El més divertit és que també he sortit sense rellotge... i tampoc he tingut cap necessitat d'anar-lo a buscar ;-)

    Què feliç visc! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és nomofòbia, però...

      http://zwitterioblog.blogspot.com/2007/07/addicte-i-qu.html

      Elimina
    2. Estic fent un estudi de les teves addiccions, XEXU...

      http://zwitterioblog.blogspot.com/2011/02/tethering.html

      Elimina
  19. Nooo si el mòbil es queda a casa, allí estarà bé! Un dia de desconnexió! La veritat és que inclús hi ha vegades que el deixe amagat per no preocupar-me perquè és estressant estar pendent d'ell tot el dia! Si que hi ha molta gent que està enganxada,ja deuen d'estar creant-se teràpies tipus "hola, sóc Marta i no puc deixar de mirar els whassups..."... món-fòbia!

    ResponElimina
  20. Ja veig que hi ha una mica de tot, però em sembla que sou majoria els que reconeixeu certa dependència del mòbil, en un grau o altre. Això de la nomofòbia es va obrint pas. Si som dependents del mòbil, és natural que ens faci por deixar-nos-el a casa quan sortim. Moltes gràcies a totes i tots pels comentaris.

    Carquinyol, sort que t'ho he explicat, perquè això de no poder-ho consultar al mòbil seria terrible. Ves que no se t'acabi la bateria comentant des del mòbil...

    Jpmerch, amb tu tenim un problema... com que ara el més normal és ser nomofòbic, ningú ha pensat en posar nom al trastorn contrari... com li diríem, mofòbic? Espera, que vaig a mirar-ho al mòbil.

    Maurici, els teus motius són poderosos, però estic segur que els de qualsevol també ho serien, qualsevol cosa per justificar la nostra addicció. Jo vaig començar dient que abans em deixava el mòbil a casa que el llibre, però ara em sembla impensable (tant una cosa com l'altra). Sempre he d'estar pendent per si he de fer alguna acció pel partit i aquestes coses... no cola, oi? Sóc addicte i prou.

    Xavier, a casa no solc agafar trucades, tret que conegui el número. Segurament no l'agafo ni a gent coneguda que em truca, però que no recordo el fix que tenen. Tal és la dependència del mòbil que tinc. La idea és que, si és alguna cosa important, també deuen tenir el mòbil. De fet, la immensa majoria dels coneguts tenen el meu número mòbil i no el fix, ni jo mateix me'l sé!

    Eva, se'n diu viure perillosament.

    Pons, jo faig grans totes les estadístiques que dius! Sóc un crack. Evidentment, està a la tauleta de nit quan dormo, en mode normal, però sempre el tinc en vibració, de dia i de nit. Si ja m'he adormit no el sento, tot i tenir el son lleuger. Evidentment, el porto a sobre durant el dinar, tot i que al menjador no hi tenim cobertura, i ves per on, estic molt tranquil, cap problema. Tret que estigui pendent d'alguna cosa important, que llavors m'estresso. I no l'apago durant el sexe, per què ho hauria de fer? És que la gent planifica tant el sexe? Quan t'agafa, t'agafa. O és que llavors has de dir 'espera un moment carinyo, que apago el mòbil per no fer pujar les estadístiques'. Una altra cosa és que el mòbil es queda allà on està mentre dura el tema.
    Jo fa anys que no em deixo el mòbil, i fa unes setmanes sí que em vaig deixar el llibre, això va ser terrible i un cop molt dur pels meus ideals. Clarament pateixo de no-llibre-fòbia, com tu. Si baixo un moment de casa a comprar alguna cosa potser deixo el mòbil voluntàriament. Això ho considero viure perillosament.
    Tres dies sense carregar el mòbil? El teu mòbil es dopa i tu no ho saps, xaval. També surto de casa a 100%, i sóc previsor. Si penso que el faré servir molt i que trigaré a tornar, agafo el carregador. I si estic a la feina i després he d'anar a una altra banda fins la nit, potser el carrego una estona per assegurar que arriba a casa. Coses de la nomofòbia, està clar.
    Està clar que tot això són collonades. Cert que ens agafa una mica d'angoixa si ens deixem el mòbil, o quan per aquelles coses no hi ha manera de connectar-se. Però com dius tu, tindríem fòbia a moltes coses. Ara bé, si em deixo la cartera, el més probable és que hagi de tornar enrere per agafar la targeta de metro, però si no és el cas, segurament no m'estressarà tant com deixar-me el mòbil, també t'ho dic.

    ResponElimina
  21. Jomateixa, això que expliques no ho sabia, o alguna cosa em sona, però no ho hagués pensat mai si em passa que perdo el mòbil. És bo de saber, espero no haver-ho de fer servir mai, però si es dóna el cas, ho intentaré. Se les empesquen totes, la veritat, però senyal que és fàcil perdre o que et robin el mòbil. Ja veig que tu ets dels meus i que ets força mòbil dependent. Jo potser no és tant que hagi d'estar pendent de si hi ha problemes, però vull estar pendent pel que pugui passar, si es parla de temes als grups de whatsapp, saber de què va. Després molts cops em molesten, però no estar assabentat se'm fa difícil.

    Carme, què afortunada. Així hauria de ser, que fos una andròmina que ens acompanya i que féssim servir només en cas de necessitat. Si fos així, en cas de no portar-lo a sobre només pensaríem que és una llàstima no tenir-lo, no que és un drama absolut, que ja no sabem fer res sense el mòbil a la butxaca.

    Roselles, vaja, encara quede gent normal en aquest món. Jo que em pensava que tots estaríem enganxats a aquestes alçades. Però bé, veig que per tu és com deixar-te qualsevol altra cosa. Però una mica nomofòbica segur que ets, encara que no muntis un drama si no tens el mòbil, confessa!

    Sergi, és una addicció, està clar. I aquesta addicció et porta a tenir por de deixar-te el mòbil a casa i no poder fer res de tot el que dius. Si no tinc GPS em puc perdre, però m'espavilaré. Si me'n recordo, l'agafo abans de sortir de casa, i ara el tenim al mòbil, és clar. Deixar-se el mòbil és no poder fer res de tot això. Pots estar moltes hores sense mirar les xarxes i no passa res, però saber que no podràs mirar-les, quan tindries possibilitat de fer-ho, és una murga i molesta. Una demostració pràctica de l'addicció. En definitiva, ens hem auto-fet dependents d'unes coses que fa quatre dies ni existien. Som uns cracks com a espècie.

    M. Roser, no mires el mòbil? Tu no ets de fiar! De quin planeta véns?

    Sr. Gasull, no seria sincer si digués que a mi m'és fàcil deixar-lo quan no cal. Generalment m'agrada tenir-lo prop per la falsa percepció d'estar a l'aguait, que en qualsevol moment pot esclatar algun tema que requereixi de la meva participació. I no és així, és només una percepció. I és més, si esclata què? Si el món s'acaba, motiu de més per estar fent altres coses que mirant el mòbil.

    Glòria, m'agrada la teva sinceritat. Podria dir que faig el mateix que tu. I diré que la confiança fa fàstic, perquè com més propera és la persona amb la que parles, menys vergonya fa mirar el mòbil de tant en tant i consultar coses. Si en canvi, és algú amb qui no tens una estreta relació, segurament el mòbil es queda a la butxaca mentre duri, encara que vibri.

    Cantireta, em sembla que en això hi estaríem tots d'acord, en alguns moments el mòbil s'ha de deixar. Però costa, eh!

    Helena, de vergonya cap ni una. Tothom el mira, i passes completament desapercebut si fas el mateix que tothom. No vols ser igual que tothom? És una mica absurd i pedant, al cap i a la fi, no voler ser com la majoria. Però si vols ser diferent, en tens prou amb no mirar el mòbil, i sí posar-te a llegir el llibre que has agafat. Jo el llibre l'agafo sempre que tinc algun trajecte. No fos cas.

    ResponElimina
  22. Botika, així, en definitiva, ets nomofòbica com molts de nosaltres, però no ho experimentes perquè no hi ha manera que et separis del mòbil. Bé, a mi em passa una cosa similar, no tinc aquesta por perquè no em deixaré el mòbil, no cal patir. El dia que me'l deixi, ja en parlarem. Això sí, sí que pateixo si la bateria baixa massa,i m'asseguro de tenir el mòbil ben carregat quan surto. Això ja dóna pistes de la necessitat que tenim.

    Assumpta, feia temps que no feies una repassada d'aquestes, però no és tampoc el primer cop que la fas! Parlo sovint dels mòbils i l'addicció que tenim amb ells, perquè ho percebo cada dia. Per això és normal que alguns posts s'assemblin, però tots són diferents. Aquest no podia estar repetit, almenys el concepte, perquè el vaig aprendre l'altre dia. Però que alguna cosa sí que es repetís, això ja és més possible. Has trobat tots o la majoria dels uqe parlava de mòbils. Però quan he vist que buscaves m'ha vingut al cap el post 'Tethering', que també has trobat. He pensat que segurament el confonies amb aquest, encara que no té res a veure, però per estar titulats amb paraules estranyes. No sé si has acabat de trobar el post que buscaves, però si els ajuntes tots, ja ho tindràs.
    Ja veig que tu no ets massa nomofòbica. Jo fa molts anys que porto rellotge i també se'm feia molt estrany si no el portava a sobre. Si no duia rellotge, em sentia despullat. Ara de vegades em molesta, i el deixo, no si marxo tot el dia, però sí alguna estona. Si porto el mòbil a sobre, ja no em sap tan greu deixar-me el rellotge. Però jo sempre trobaria a faltar una cosa o altra.

    Ada, ui ui, estàs segura que estàs tan tranquil•la si marxes de casa i no portes el mòbil a sobre? M'agradaria veure-ho. Sembla que valores la desconnexió, igual que jo valoro assabentar-me sempre de tot. A mi em costa desconnectar del món virtual, però sempre ha estat així, abans de tenir mòbil també, almenys des que existeixen els blogs.

    ResponElimina
  23. Jo tinc força nomofòbia, per això estic tan agraïda al bon lladre que em va robar el mòbil al metro aquest dimecres. Ara sóc l'única al metro que no mira el mòbil sinó que mira com miren els altres el mòbil... Però no se'n sortirà amb la seva de curar-me, el bon lladre, perquè demà me'n penso comprar un altre!! Fote't, lladre!

    ResponElimina
  24. Val, síiiiiii, confesso que sóc una mica nomofòbica. Quan dic que em fastidia deixar-me'l o quedar-me sense bateria vull dir que em fastidia MOLT. Properament haig d'anar a Bcn i pensava que on coi enxufo el mòbil, perquè si vaig en tren i escolto música o jugo o internetejo la bateria se'm fondrà en res. O sigui, és tenir mòbil però no tocar-lo per si de cas. Diàriament no tinc aquest problema, a la feina faig servir el pc i quasi no gasto bateria, i si ho faig l'enxufo al meu costat. Així que m'estic barallant amb una bateria externa que vaig comprar però que o no funciona o no sé com va.

    ResponElimina
  25. Vinc d'un planeta que es va extingir i jo en sóc l'única supervivent, he, he...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo en dono fe: vaig vindre amb ella :D

      Elimina
  26. Gemma Sara, ostres, després de llegir el teu comentari anava en metro i no em tria la mà de la butxaca, no fos cas que algú m'hi posés la seva per treure'm el mòbil. Vas contribuir a augmentar la meva paranoia, i per tant, també la meva nomofòbia. Em sap greu que el fotessin el mòbil al metro, quina mala passada. A hores d'ara ja en deus tenir un de nou, com deies, perquè quan t'acostumes a dur-lo sempre, després no hi ha manera d'estar sense...

    Roselles, ja deia jo... la teva confessió t'honora, no cal amagar-se d'allò que som. No cal dir que n'hi ha molts com tu, i com jo. És per això que s'han creat les bateries externes, o què et pensaves? Pels malalts com nosaltres. Fa poc uns amics me'n van regalar una de súper sònica, ja que coneixen les meves necessitats. Serà ideal per Islàndia, però abans de marxar m'asseguraré que funciona...

    M.Roser i Eva, benvingudes a la Terra. No és un planeta perfecte, però també hi ha bona gent. Espero que us hi trobeu a gust, i no tingueu por dels mòbils, al final tothom s'hi acostuma. Jo era molt anti...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eh? No, jo no sóc anti-mòbil. N'he tingut, ara no en tinc perquè no el necessito i, si el necessito en un futur, en tornaré a tindre. Cap problema amb el mòbil!

      Elimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.