dijous, 25 de febrer de 2016

Línies vermelles

Fa uns dies va córrer la notícia que en una platja d'Argentina una colla de banyistes van treure de l'aigua una cria de dofí per fer-se fotos amb ella, i el pobre animal va acabar morint deshidratat. Em va arribar tard, però quan me'n vaig assabentar en parlaven per totes bandes. N'he vist fotos i vídeos, i volia mostrar-los juntament amb el post, però m'han semblat imatges tan vergonyants que he decidit no fer-ho. Espero que no us calgui cap document gràfic per comprendre l'aberració de la història. Fins on arriba la prepotència, l'ego dels humans, de pensar que un animaló indefens, i probablement desorientat i perdut, pot esdevenir l'atracció de tota una platja i que podem fer-lo servir com si fos una joguina. 

És clar que parlem de la mateixa humanitat que es fa autofotos amb un incendi de fons, o amb un captaire, i ves a saber quantes coses més. Quan esdevé més important penjar la imatge aconseguida per obtenir reconeixement, que fer alguna cosa per solucionar una situació crítica, sigui del tipus que sigui, és que alguna cosa no va bé. L'obsessió exhibicionista, de la qual pocs ens en lliurem, en el grau que sigui, hauria de tenir línies vermelles. Però qui les marca? Qui les decideix? És la cara amarga de la passió per la tecnologia. Potser haurem d'esperar precisament a que les màquines siguin prou intel·ligents perquè ens diguin què està bé i què no. Nosaltres ja hem perdut completament el nord.

21 comentaris:

  1. Se que lo del dofí es només un exemple més de les barbaritats que fa la gent només per aconseguir una foto diferent, però consola lleugerament saber que realment el dofí ja estava mort quan el van trobar, perquè no dubto pas que si hagués estat viu hagués passat pràcticament el mateix. A més que exibir-se amb el cadàver d'un dofí també té tela, aquesta mateixa gent quan troben un gat atropellat per l'autopista també es deuen parar a fer-se selfies...? En fi... Es la maleïda "cultura" aquesta d'intentar aconseguir la millor foto per ensenyar-la a la gent i que penjaràs en xarxes socials perquè la gent la vegi i digui: "Que guai", et faci un like i passi a la següent.

    ResponElimina
  2. Més enllà d'això del dofí, que m'ho prenc com un exemple més, voldria dir que en això de l'exhibicionisme a les xarxes socials em sembla que s'ha arribat a uns extrems que no entenc. Està molt bé tenir la possibilitat d'estar sempre connectats però de veritat cal aprofitar-ho per anar explicant tot el que fem i deixem de fer en cada moment?, de veritat cal fer qualsevol cosa per un "m'agrada"?. A mi em sembla que no... però potser és que ja m'he fet vell en aquests temes.

    ResponElimina
  3. No em sobra ni una coma del teu text, i cada dia tinc més temptacions de "desaparèixer" d'arreu. No sé com, hores d'ara, encara em sorprèn com de deplorables podem arribar a ser els éssers humans.

    ResponElimina
  4. Total, les fotos que es van fer aquests carallots ignorants i egoistes al costat del dofí acabaran a les escombraries de reciclatge d'algun ordinador.

    ResponElimina
  5. Som penosos els humans, estigués viu o mort el pobrissó dofí, això no canvia: som penosos.

    Sap greu, que no sapiguem trobar un nivell raonable de cada cosa. Potser com dius, les màquines acabaran per saber-ho abans que nosaltres. I amb aquella veu de màquina ens diran: "No- és- possible- penjar- aquesta- imatge.-Va-contra- la ètica- més elemental". i aleshores no la penjarem, no pas per ètica, sinó per tecnologia, perquè la tecnologia no ens deixarà fer-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Havia de dir l'ètica, perdoneu- No és culpa de la màquina que ho dirà, sinó meva.

      Elimina
  6. prepotència, ego... bogeria per fer-se fotos... La humanitat no en té mai prou, sempre ha d'anar sumant... no, hauria de dir sempre ha d'anar restant.

    ResponElimina
  7. El cas m'ha recordat als que graven en vídeo algun delicte (especialment d'abusos) i després el pengen a les xarxes.

    Crec que a la cosa moderna de les xarxes s'hi uneix una de molt antiga: la necessitat d'explicar històries. L'humà és un ésser social i realment necessita compartir amb els altres allò que li passa.

    ResponElimina
  8. Una de les coses bones de la fotografia digital, és que les fotos ixen gratis, desafortunadament això mateix és una de les coses dolentes també.

    ResponElimina
  9. Vaig veure per la tele, l'episodi tan denigrant que expliques...Sovint l'ésser humà és mes animal que les pobres bestioles...T'agraeixo que no l'hagis penjat!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  10. Jo també vaig llegir un titular, o una piulada, però no en vaig veure les imatges (per a què?).

    Penso que les línies roges, com sempre, com abans de l'era digital, les marca cadascú.

    ResponElimina
  11. Trobo patética aquesta afició per fer-se selfis a tot arreu, en totes circumstancies i amb tothom. Per penjar-les? I a qui pot interessar veure uns carallots fent bajanades. Si fessin alguna cosa interessant o profitosa ho entendria, però només per ensenyar el "careto" ho trobo lamentable, més en el cas del dofí, viu o mort.

    ResponElimina
  12. hi ha qui sembla que té la necessitat de captar imatges que siguin cada dia més inèdites, sembla que visquin per demostrar que viuen coses més importants que la resta de mortals.
    Algú entén els reptes aquests de penjar una foto diària? jo francament no, però n'hi han i molts

    ResponElimina
  13. La imatge resulta patètica, de vegades donen ganes de esborrar-se del grup dels humans. I pot ser més trist que sempre trobarem una barrabassada més desbaratada..
    Buscant una raó, potser aquests aparells que fem servir ara ens vagin traient el sentit comú del cervell.
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Amb les xarxes socials, tots hi estem més o menys exposats, amb paraules o amb imatges, però una cosa és fer-se una foto amb una muntanyeta darrera i l'altra és fer-se-la amb un dofí moribund (o mort) o amb un incendi de fons, això és perdre el sentit i la sensibilitat, i em temo que fora de les xarxes aquestes persones tenen el mateix (poc) sentit i la mateixa (poca) sensibilitat... i si arribem a tenir aquestes màquines que ens indiquin les línies vermelles, els farem cas? estaria bé que la màquina es negués a actuar. (Tot i que llavors sortirien màquines adulterades, i així anar fent!).

    ResponElimina
  15. no crec que sigui la causa la tecnologia sinó el propi egoismes, el mal gust, i la prepotència com dius de creure's per damunt dels altres dels animals i la natura ....gent que no té dos dits de front i que no voldria tenir ni de veïns.....potser hauria d'estar regulat d'alguna manera ...no ho sé o fins i tot podria ser un delicte exhibir imatges que ofenguin ....diria que ja està tipificat ....no se quines lleis tenen a l'argentina

    ResponElimina
  16. La gent és imbècil (amb perdó) però moltes vegades la gent, preparant la càmera, es perd "en directe" alguna cosa ben interessant. Fa pocs dies ho van comentar a TV3 (crec). El Barça acabava de fer una jugada espectacular, havien marcat, els jugadors ho celebraven i, mentre la majoria de la gent s'abraçava i gaudia del moment, a les mateixes imatges es veia com dues noies intentaven trobar la millor forma de posar el mòbil per tenir una imatge de "record"... El que segur que no recordaran serà el gol, perquè no el van veure, distretes amb el mòbil amb el que pretenien immortalitzar el record.

    Pobret dofí... No sé si hi ha lleis o no, però hi ha sentit comú, així que d'alguna forma s'hauria de poder sancionar aquesta gent!!

    ResponElimina
  17. Tant si el dofí estava viu o mort, el que van fer aquesta colla no hauria de quedar sense càstig. Això, de fet, és només un exemple, perquè de casos completament absurds com aquests sempre n'hi ha, surtin a les notícies o no. El sentit comú, sempre el sentit comú, que és el que ens falla als humans quan tenim tant poder entre les mans. Moltes gràcies a tothom pels comentaris.

    Pons, no sabia que estava mort, tot i que veient les imatges, ho vaig pensar de seguida. A més em va assaltar un altre dubte, un dofí, per més desorientat que estigui, no es deixa atrapar per una colla de 'capullos'. L'anàlisi de la situació, però, és encertada. La recerca del 'like' fàcil ens fa fer estupideses molt grans. Arriba un punt en que es passen, les línies vermelles que comento. Que a tots ens agrada el reconeixement, però a quin preu? Hi ha gent que posa en risc la seva vida de maneres estúpides per poder-se fer una selfie ben espectacular. En aquests casos, sincerament, espero que actuï la selecció natural.

    McAbeu, fa no gaire, si no recordo malament, vaig fer un post que parlava del fet d'estar connectat, de l'addicció que ens genera el mòbil, o internet en general. Mentiria si digués que no hi estic enganxat, és ben cert. Però per mi és una cosa diferent estar connectat tot el dia, i aquest exhibicionisme. En això coincidim, o jo també em faig vell, o realment ens estem passant. No, no tot hauria de valer per un 'like'. El dofí és un cas més que m'impulsa a escriure sobre això. La setmana vinent tindrem qualsevol altre exemple. Tan necessitats estem de ser algú que som capaços de fer qualsevol cosa per obtenir notorietat?

    Clídice, em sembla que amb el testimoni que tens proper encara en deus sentir de molt més grosses. En aquests casos cal allò d'alguna acció realment humanitària per restaurar una mica la fe en la humanitat, per dir-ho d'alguna manera, però em sembla que estem acumulant tantes aberracions que em sembla que el millor que podria passar és que alguna epidèmia se'ns emportés a tots i deixéssim que l'evolució segueixi fent el seu camí. Ja ho hem provat com a espècie i no ha funcionat. Next.

    Xavier, com totes. Només tindran el seu minut de glòria a les xarxes, i passaran ràpidament, a la recerca del següent minut de glòria.

    Carme, de vegades veus grans actes d'humanitat, i persones amb molt bon cor que donen lliçons i de les que podem aprendre. Però la majoria de vegades els exemples són molt negatius. El nivell raonable és un concepte que sembla que ens supera completament. Tot està bé en la justa mesura, però no et pots accedir, perquè ja passa de taca d'oli. Al final sí que haurem de confiar en la tecnologia fins i tot per saber si el que anem a fer està bé o no. De fet, els comptes de gmail tenen un mecanisme de seguretat que pots habilitar. Si intentes escriure mails a hores desacostumades, et fan fer operacions matemàtiques per poder-los enviar, per assegurar-se que no estàs enviant el mail begut, que ves a saber què has posat. Serveix per estalviar algun disgust, però d'aquí a que les màquines puguin jutjar la moralitat dels nostres actes encara haurà de passar un temps. I després, qui sap si la ciència ficció es complirà. Quan les màquines ja decideixin per nosaltres, ja no els servirem per a res, oi?

    Jomateixa, sembla que juguem a veure qui la fa més grossa. Si la fas ben grossa segur que la gent et farà cas. En realitat, és un comportament molt infantil. La tecnologia ens fa ser immadurs i pensar menys, potser.

    ResponElimina
  18. Sergi, no et falta raó. El que passa és que amb twitter tothom es pensa que és un gran opinador, o el més ocurrent. Amb facebook, la gent expressa les seves opinions com si fossin paraula de déu, i amb instagram tothom es creu un gran fotògraf. Necessitem explicar històries, però com sempre ha passat, n'hi ha que les saben explicar i n'hi ha que no. No cal que tots ho sapiguem fer tot. El mateix podríem dir dels blogs i els posts com aquest, són opinions, i potser la majoria de gent que el pugui comentar ho veuran igual que no, però caldria preguntar a gent molt diferent, a veure què en pensen. Ara vivim en el temps de la immediatesa i de la imatge, ho has d'ensenyar tot ben ràpid i has de ser el primer, perquè si no un altre se t'avança i s'endú el mèrit. Aquest afany fa que correm massa, oblidem què és correcte i només ens centrem en explicar la història. Passa molt amb el periodisme d'avui, per exemple. I gent que es penja fent delictes? Bé, també des de l'antiguitat des de sempre hi ha hagut carallots.

    Jpmerch, el que diem, la tecnologia, la facilitat que tenim ara d'immortalitzar un moment, un comentari. Però en realitat no ho és pas d'immortal. És fugaç, dura el temps que triga la gent a fer-te l'últim 'like'.

    M.Roser, els animals no les fan aquestes coses. Fan la seva, mengen, dormen, i intenten reproduir-se. Si fan mal és per la seva necessitat, o per instints que no poden controlar. I nosaltres que se suposa que no tenim instints, perquè podem controlar tot allò que fem, ens comportem de maneres absurdes i encara en fem gala. Això diu molt de nosaltres.

    Eva, evidentment, les línies vermelles les ha de marcar cadascú, però crec que ens retroalimentem els uns als altres. Quan veus que algú ho fa, en comptes de criticar-lo i no fer-li cas, encara volem ser més que ell o ella, i la fem més grossa. Així comença un espiral, si no vas una mica més enllà no ets ningú. Això porta a que ara qualsevol pot ser l'estrella del moment, com si fos una mena de 'somni americà' fugaç. Podríem debatre força sobre això. Ah, i ja estava al cas que diversa gent ha mort mirant de fer-se selfies. Ja ho dic més amunt, deu ser la selecció natural moderna.

    Glòria, fins a cert punt ho puc trobar fins i tot graciós. És una autofoto de tota la vida, jo en faig de tant en tant, amb els companys del partit, per exemple. Després gairebé mai els pengem enlloc, només ens els passem entre nosaltres per demostrar que tot i estar fent campanya del que sigui, també tenim estones de lleure i de passar-ho bé. L'afició aquesta de penjar-los i que tothom els vegi és força pesada. Segueixo a gent a les xarxes que bàsicament fa això, penjar fotos seves amb el braç estirat. Em desperten zero interès, com pots pensar. Com tot, com va dir la Neus l'altre dia, les masses piquen.

    Sr. Gasull, de collonades n'hi ha de moltes menes, però cadascú té les seves, i miraria de no jutjar, perquè també em podrien jutjar a mi per les meves. Però aquest egocentrisme que es desperta de voler mostrar sempre coses més sorprenents, diferents, o simplement penjar una foto pròpia cada dia no va gens amb mi. Per mi és absurd, necessitat de demostrar ves a saber què.

    Alfonso, de vegades sí que ve de gust desmarcar-se de l'espècie humana, perquè no ens agrada ser comptats entre gent que fan aquesta mena de coses. Però és el que ens ha tocat per biologia i no ens en podem deslliurar. La tecnologia, producte nostre, ens ha facilitat terriblement la vida, però ara ha començar a dominar-nos-la, i alguns comportaments que se'n deriven ja no fan tanta gràcia.

    ResponElimina
  19. Gemma Sara, m'has fet pensar que segurament aquesta gent ja existia, ja existeix, de fet. Però mentre no els veus, van fent animalades, i no ens n'assabentem. Ara el món és tan petit i la tecnologia la tenim tan a l'abast, que qualsevol pot penjar a la xarxa a la vista de tothom, qualsevol animalada que fa, i entre tots ens encarreguem que la informació vagi d'una punta del món a l'altra en un moment. Sí, està ple de gent molt poc sensible i sense gens de sentit comú, i ara els podem conèixer perfectament. Això no vol dir que això no passés abans, senzillament no ho sabíem.
    Sobre si farem cas a les màquines, no t'ho sé dir. Em sembla que serà el de sempre. Si a mi la màquina em diu que no convé fer o penjar alguna cosa, doncs li faré cas. Però hi ha gent que ni de conya. És clar que si el twitter decideix que una cosa no la penja, et quedes sense penjar-la, no?

    Elfreelang, està clar, la tecnologia per si sola no és dolenta, això sempre ho diem. Està allà, la tenim a l'abast, però hauríem de ser nosaltres qui la controlés i en fes un ús responsable. Però hi ha molts a qui tira més la notorietat que et dóna la xarxa, esporàdica i fugaç, que no el sentit comú. En tenim casos constantment. Segurament hi ha buits legals en aquests temes, però en aquest cas concret, per exemple, no pots atemptar contra els animals. De fet estan buscant a la gent que es veu al vídeo amb aquests càrrecs. Hi ha proves gràfiques molt clares que són culpables de maltractament animal. Si la bèstia estava morta, no sé com aplica, però exhibir un animal d'aquesta manera segur que està penat també.

    Assumpta, casos com el que dius són cada cop més comuns. Passi el que passi, sempre hi ha gent amb el mòbil aixecat mirant d'immortalitzar un moment que no estan gaudint, perquè hi ha moments que caldria guardar a la memòria per haver-los viscut intensament, i no en una foto que ves a saber on anirà a parar. Però bé, ja s'ho faran, això entra dins l'estupidesa de cadascú. Jo crec que a aquests del dofí els sancionaran perquè els van gravar fent-ho. Com els enganxin, segur que hauran de pagar per aquesta desconsideració.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.