Repassant distretament un llibre de gravats antics, gairebé cau de cul quan ensopega amb aquesta làmina de l'escriba. Aquell individu aparentment tan enfeinat... és ell! Podria ser algú que se li assembla molt... però no, està convençut que és ell mateix. Mira el peu de pàgina i corruga les celles, però si és del segle XV! Aixeca la vista per mirar el calendari de la paret i ha de forçar una mica, que ja li costa enfocar. I sí sí: 2016. Deu estar malament, aquest llibre. I a més, quan li han fet aquest retrat? I vestit així? No ho recorda pas. Potser es tracta d'un avantpassat... però que sàpiga no ha tingut mai llinatge a França. I a més, què hi fa fent d'escriba? Sí que és cert que sol estar entre llibres, n'ha de consultar molts per les seves investigacions, però mai no s'ha posat a copiar ni a transcriure res, només les seves anotacions. Bé, ben mirat, potser vist des de fora, ell deu fer aquesta fila, però en tot cas no va vestit d'aquesta manera. La imatge realment sembla del 1400, quadra tot pel que en sap, tot i que no és la seva especialitat. S'ha quedat una mica en xoc d'haver-se trobat a ell mateix en un llibre tan antic, no se'n sap avenir.
Un soroll el fa tornar a la realitat, i a l'actualitat. És el mòbil, un parell de notificacions gens importants. Però aprofita per deixondir-se i tornar a la feina i així treure's cabòries del cap. No se'n surt, no hi ha manera d'aconseguir-ho, i això que tenia l'esperança que seria el primer en poder fer viatges en el temps. Però el coi de màquina no és capaç de traslladar res, on deu estar l'error? S'està començant a desesperar, però alguna cosa li diu que segueixi, que no ho deixi estar. Però no pensa passar-se tota la vida amb aquest projecte. Es dóna 10 dies, 10 dies i prou. Després plegarà.
Aquesta és la meva proposta pel Relat Conjunt de gener.
Molt bo! XeXu!!! Sorpresa total!!
ResponEliminaViatges en el temps!!! Un tema tant complicat que ni els que ho aconsegueixen se n'acaben de fer el càrrec...
No se'n pot avenir i ho crec!
ResponEliminaUna cosa és somiar fer viatges en el temps (que si m'ha passat) i l'altre poder fer-ho. Però penso que qui sap? Tampoc pensàvem que podríem volar, ni veure imatges en directe per un aparell, ni xerrar amb algú que fos a molts quilòmetres de nosaltres, ni...ni...ni... i ja està fet!
Bon relat, Xexu!
Tinc la intuïció, no em preguntis com ho sé ;-), que abans dels 10 dies se n'haurà sortit.
ResponEliminaBon relat, jo tampoc m'esperava aquest final.
boníssim segon paràgraf!!
ResponEliminajo també penso que se'n sortirà ;)
Aix, que al pobre home els arbres no li deixen veure el bosc. Potser quan un treballa en una màquina del temps, l'últim que s'espera és veure's a si mateix en aquell temps. Deu dies, deu dies i prou, i si no hi veu ningú més que a ell, millor que plegui, sí.
ResponEliminaAix, que al pobre home els arbres no li deixen veure el bosc. Potser quan un treballa en una màquina del temps, l'últim que s'espera és veure's a si mateix en aquell temps. Deu dies, deu dies i prou, i si no hi veu ningú més que a ell, millor que plegui, sí.
ResponEliminaAquesta gent tant llesta de vegades...
ResponEliminaI al final: "eureka!!"
ResponEliminaHo va aconseguir.
Tu Xexu, també has aconseguit un conte, que és com una novel·la.
Si ho acaba aconseguint el seu problema més greu i que encara no el sap és si viatjar cap al incert futur o el conegut passat.
ResponEliminaEspero arribi a bon port i ens ho expliqui
Avui dia hi ha capgrossos que ja ho han afirmat. Estar sempre envoltats de llibres, llegint, escrivint, ens fa creure en utopies, en pensar i en voler un futur millor.
ResponEliminaAl final van decidir que havien de afusellar a tots els llibres ...
Els viatges en el temps tenen un encant especial, bona història!
ResponEliminaNo diuen que hem viscut moltes vides? doncs això, devia ser ell en un altre temps...a veure si arregla la màquina del temps per comprovar-ho!
ResponEliminaBon vespre, XeXu.
Jo diria que, encara que no n'és conscient del tot, això de viatjar pel temps no és res nou per a ell... :-)
ResponEliminaBon relat, és mereix una continuació per saber que passa després d'aquests deu dies.
ResponEliminaJo encara no he acabat el meu escrit. Aquest cop m'està costant molt :(
Veig que el relat ha despertat algunes interpretacions, com que ja havia aconseguit el viatge en el temps i no ho sabia, com si no l'arribaria a aconseguir... com sol passar, en McAbeu em llegeix a la perfecció i sempre endevina el sentit que jo li vull donar als textos. Sembla que tenim una manera similar de pensar, així que si voleu sortir de dubtes, mireu el seu comentari. Gràcies a tots per les vostres aportacions!
ResponEliminaboníssim relat ....ep estic d'acord amb la Glòria ....ens falta el relat d'aquest deu dies
ResponEliminadoncs sí! :-)
EliminaSi ell ha esperat segles per tornar-se a veure, nosaltres podem esperar deu dies al desenllaç de l'Escriba 2
ResponEliminaTot és possible, estem esperant aquesta gran oportunitat.
ResponElimina