dijous, 14 de gener de 2016

Parlar com un polític

Sé de sobres que no ens hem de comparar amb ningú, i encara sé més que solc tenir poca paciència amb mi mateix. El que alguns porten tota una vida per aconseguir jo penso que ho he de tenir en quatre dies. Però en aquest cas, tinc la certesa que hi ha llocs on no arribaré. Sento parlar a alguns companys i sé que mai podré parlar, ja no tan bé, però  tampoc amb el nivell de coneixements que tenen, amb la solvència que tracten els temes que dominen. Parlar com un polític no és fàcil, i la quantitat de coneixements que alguns arriben a tenir, experts en unes temàtiques o altres, no els assoliré mai. Perquè els temes en els que em podria defensar no serveixen per fer política. M'hauré de conformar en ser un gestor a darrere dels altres, tot esperant el moment de retirar-me discretament, i dedicar-me a les meves coses. Em quedarà el consol, però, de no haver-me cregut que en sé molt, com els passa a alguns.

20 comentaris:

  1. Jo prefereixo que no parlis com un polític, sinó com un home bo que treballa perquè tothom sigui feliç.
    Ja sé que això sona una xic tòpic però és que politics de vàlua n'hi ha pocs.

    Bona nit XeXu.

    ResponElimina
  2. No sempre tenir bona memòria o recordar fets puntuals són signe de conèixer més coses. Hi ha molts polítics que tenen estratègies per fer veure que saben molt i potser no és així... A més, la cultura s'aprén amb els anys i es pot estudiar en qualsevol moment. A un polític només li demanaria sinceritat i honestitat...

    ResponElimina
  3. Anava a posar la teva darrera frase...N'hi ha que es creuen que saben de tot i en realitat, en el seu diàleg, només hi ha palla! Sinó fixa't en els discurs d'alguns polítics que encara que vagin de "guais", si t'hi fixes bé, sempre diuen el mateix...
    Penso que el Pere té raó, i jo afegiria de manera que tothom t'entengui!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  4. Molt poca gent pot parlar bé i amb solvència de coses que no són la seva feina. Parlar en públic ja és un bon filtre, però si a sobre has de parlar d'un tema que no és el teu dia a dia durant vuit hores, costarà i molt.
    La gran virtut de la gent és saber on arriba i on està el seu límit, reconeixent que hi ha gent que ho fa millor que nosaltres.

    ResponElimina
  5. No, si et plau, no parlis com un polític!!!!

    Cadascú té les aptituds que té i segur que de les teves en treus molt profit i serveixen molt, i en moltes qüestions.

    ResponElimina
  6. Bé, de polítics també n'hi ha de tot eh, perquè alguns la veritat és que no sé on han arribat on estan i, la veritat, preferiria no parlar com ells...

    Dels bons? Doncs sí, però suposo que és com tot, s'ha de valer per fer-ho. Jo tampoc seré mai polític, ni astronauta, ni metge, ni... ;)

    ResponElimina
  7. T’estàs emmirallant en els polítics que no toquen. Si vols que et pugui la autoestima t’has de fixar en la pila de polítics mediocres que tenim. Començaria a dir exemples però no acabaria. Ara bé, tampoc arribaràs on han arribat aquests mediocres perquè no tens calers i el més important no tens contactes importants que moguin poder i calers (no, jo no sóc cap contacte teu).

    ResponElimina
  8. Bona reflexió Xexu. Nos empre els millors són els que manen o els que apareixen més als mitjans.

    ResponElimina
  9. No tinguis tan bon concepte dels polítics, almenys dels que ens toca aguantar ara. Hi ha un gran nombre que saben molt bé explotar allò que semblen saber i sobretot saben molt bé sortir a la foto. Però aquests no són ningú sense els gestors, que són els que realment fan la feina. Així que no et preocupis, la gestió és el més important. Ah i hi ha grans polítics, també, que uneixen les dues coses, saber i gestionar.

    ResponElimina
  10. És una bona captatio benevolentiae el que fas, segur que no parles tan malament! Per començar escrius molt bé.

    ResponElimina
  11. Fa falta gent com tu. Jo m'hi apunto. Altres podran parlar molt bé i remenar les cireres però nosaltres som aquí per posar-los pals a les rodes si descobrim que ens enganyen.

    ResponElimina
  12. No vas veure l'Albert Rivera volent "colar" que havia llegit Kant quan era fals? Em va encantar quan el periodista li va preguntar que cités un llibre concret i va haver de reconèixer que no havia llegit res.

    En tot cas, si necessites algú que parli molt bé, sempre em pots contractar a mi per fer-te els discursos :-DD

    O... podries ser conseller de sanitat o d'investigació... i parlar "normalet" però fer una bona feina... Segur que la gent estaria ben contenta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hehehe

      https://www.youtube.com/watch?v=J6o7S_rAAQ4

      Elimina
  13. M'agrada que facis elogi dels polítics ara (bé, això d'ara és un dir) que estan tan desprestigiats. Durant el 15M es va dir que si els polítics eren casta i calia gent nova, diferent, que no fossin polítics. Idea que va quallar en certs àmbits. Fins i tot es va demanar una llista unitària sense polítics i finalment es va obrir JxS a la societat civil. O els EnComú-Podemos-Sí que es pot.

    Després s'ha s'ha criticat aquests outsiders per tenir certes mancances (en Llach o en Rufian a algun debat) o certs vicis lletjos (l'Albano assetjant periodistes), errors (en Baños a una entrevista amb El Mundo) o incompetències (aquí no citaré ningú perquè encara hi ha qui diu que la persona que anava a citar no se l'ha de criticar). I dius, coi, clar que no saben fer de polítics tan bé com els polítics: és que no ho són! I mira, de tot se'n pot aprendre a la vida, però això d'arribar a un ofici nou i fer-ho bé des del primer dia no és el més habitual.

    ResponElimina
  14. Certament hi ha polítics amb una eloqüència que captiven als oients, però no sempre diuen la veritat, tot i que la majoria són força mediocres i tenen un discurs avorrit i que no aporta gran cosa.
    A vegades el discurs d'una persona honesta i amb ganes de treballar i de fer-ho bé, sense una oratòria brillant que ens deixi bocabadats, pot arribar a empatitzar amb els que l'escolten, perquè el que escolten són veritats. I això és el que ens agrada sentir.

    ResponElimina
  15. potser no fa cap falta que hi parlis ....com un polític....encara que si reconec que alguns com el Junqueras parlen molt bé ....o el recent president Puigdemont també......la altra gran majoria pse pse , el millor és saber on som cadascú i on poden arribar o no ....és clar que amb temps i assaig pots arribar a obtenir el que et propossis

    ResponElimina
  16. Sí, crec que el millor és saber on som cadascú, com diu l'Elfree, i amb expressar-se bé n'hi ha prou, segur que et saps expressar bé, no cal que siguis un venedor de motos... Ara m'has fet pensar en els sofistes, que eren uns mestres en això de l'oratòria... llavors apareixia Sòcrates i els emprenyava amb les seves preguntes, es veu que era pesadet!

    ResponElimina
  17. No sé si se'm va entendre prou bé, ja ho he anat comentant, no vull fer servir la retòrica dels polítics, dir paraules buides quan sembla que estàs dient alguna cosa molt gran. M'agradaria saber prou d'algun tema com per exposar-lo i parlar amb propietat, que el meu discurs no tingui fissures, a banda d'estar ben exposat. Això és el que no crec possible. Parlar bé en públic sense dir res es pot aconseguir. Però fent-ho parlant amb propietat d'un tema no és tan fàcil. Gràcies a tots pels comentaris.

    Pere, això per descomptat. Després de llegir el teu comentari, vaig pensar que potser el post no s'entendria bé, i que parlava d'aquesta retòrica buida que fan servir de vegades. Parlava més aviat de polítics preparats que em meravellen amb els seus coneixements, i amb la senzillesa i facilitat que en parlen. Parlar bé és una cosa. Parlar amb propietat una altra. Això de que hi ha pocs polítics de vàlua es cura militant. A la base i a darrere els focus n'hi ha de molt bons. Potser s'ha de ser d'una pasta especial per arribar allà dalt.

    Ada, la sinceritat i l'honestedat no es negocien. I també sóc conscient que hi ha molt de saber-se vendre en els polítics, sobretot els que arriben al capdamunt, però jo en conec molts de la base que tenen molta cultura, o almenys que tenen molts coneixements en els camps en els que es fa política, el dret, medi ambient, memòria històrica... jo de certs temes no en sé dir ni mitja paraula, i a més, tinc poca memòria. Això no vol dir que no sàpiga parlar d'altres temes, però com deia, no se'n fa política amb aquests.

    M. Roser, és ben veritat, però com vaig dient, esteu acostumats només a veure els polítics que surten per la tele. D'aquests, alguns són més venedors de motos que polítics. Però quan estàs a la base coneixes a molta gent que en sap un niu de molts temes, i que no necessiten aparentar res. Precisament, com passa sempre, els que menys necessiten aparentar són els que més en saben. I respecte aquesta darrera frase, tinc un nom al cap per dir-la, algú del meu entorn, i justament, si admiro molta gent perquè sé que no podré mai parlar com ells, a aquest no m'hi vull assemblar gens. Ah, i sí, tant si el que explico és d'interès com no, sempre intento fer-me entendre per tothom, això és clar! No per més paraules florides que hi posis parles millor. D'això també peca l'individu que comentava...

    Sr. Gasull, m'agrada el teu comentari perquè penso igual, i no cal dir 'ja n'aprendràs', 'ja sortirà'. Potser sí, o potser no. Parlar amb públic no és un problema, és difícil i costa, però es pot aprendre i es pot millorar. Però que el que estiguis dient tingui un sentit, això és una altra cosa. I com dius, haver de parlar de temes que no són els temps, i haver de fer veure que en saps, perquè si no quedes malament, és el que no m'agrada. Per això és bo conèixer les pròpies limitacions, i si no he d'anar més enllà, doncs no passa res, em quedarà el record d'una època que crec que està sent enriquidora.

    Carme, com li deia al Pere, per parlar com un polític no em refereixo a la retòrica buida, sinó a conèixer els temes d'interès, amb els que es fa política, i poder-ne parlar amb propietat. Jo tinc els coneixements que tinc, però no serveixen per fer discursos i explicar les coses a la gent. No és que m'estigui menystenint en coneixements, però els he d'aplicar en altres qüestions, senzillament.

    Carquinyol, el problema és que quan pensem en polítics ens vénen al cap els que surten per la tele, i la veritat és que n'hi ha de molt mediocres, demagogs i totes les lacres que se'ls solen atribuir. Però pensa que jo en conec molts de base, i aquí és on en trobo que són admirables. I no només de base, alguns que estan entre bastidors. Per exemple, en Pere Aragonès, serà secretari d'economia, treballarà amb en Junqueres. No és una cara molt visible a fora, dins d'ERC sí però el tio és brillant. Continua a baix

    ResponElimina
  18. Jo trobo que és boníssim, i és amb gent com aquesta que val la pena fer política, i amb qui m'agradaria emmirallar-me. Però més val anar assumint que no podré arribar a aquest nivells. Faré el que pugui mentre pugui, explotant les capacitats que tinc, que potser no estan malament per algunes coses, però per fer política a nivell superior no serveixen.

    Pons, la veritat és que no necessito pujar-me l'autoestima, només estic assumint les meves limitacions. I sembles tenir molt clar com s'ascendeix en aquest món. Tenir pasta i tenir padrins funciona sempre, no només en política, naturalment. Ni tan sols sent el teu màxim comentarista humà no em donaràs un cop de mà per 'pillar' cadira? Doncs maleït el temps que em passo comentant al teu blog!

    Xavier, et diria que mai és així. Potser alguns casos se salven, però en conec molts de molt bons, bona gent i amb molts coneixements que dubto que arribin gaire amunt. Senyal que una cosa és ser bo, i l'altra donar la cara... i tenir molta cara...

    Alfonso, per arribar al capdamunt i sortir als mitjans penso que s'ha de ser d'una pasta especial. T'han d'agradar les càmeres i fer-te veure. No és que estigui renyit amb ser un bon gestor, o honest, o que sàpigues molt d'un tema. Crec que també tenim exemples entre nosaltres. Però abunden els que només són façana i queden molt bé de cara a la galeria, però darrere la façana no hi tenen res. En el post parlo de gent que potser no està sota els focus, però que en saben molt moltíssim d'allò al que es dediquen. Jo no és que sigui un crack en la meva feina tampoc, però segur que podria parlar molt de les meves coses, però com dic, no serveixen per fer política.

    Helena, el problema no és parlar bé. Això es pot aprendre, però una cosa és expressar-se bé en públic, que costa, però es pot fer, i l'altra que el discurs que fas tingui un fons basat en arguments i en coneixements. D'això me'n falta. Puc parlar de moltes coses, com la majoria dels que estem aquí, però no serviran per fer política, i fàcilment m'enxamparien per posar-me en evidència. No és falsa modèstia, és que realment no me'n veig capaç. Tampoc és que mai hagi volgut arribar enlloc, en política, però sempre pica aquell cuquet de 'i perquè no...?' Doncs perquè no.

    Glòria Abras, l'honestedat no és negociable, és clar que no. Desconec la teva filiació, o si estàs gaire ficada en temes polítics. Aquest post, com pots pensar, respon a que jo sí que milito i tinc certs càrrecs a nivell local. Amb la responsabilitat que això suposa, et planteges si podries arribar més lluny i exportar aquesta honestedat que dèiem, fer les coses bé i pencar molt. Però t'adones que hi ha companys que sí que hi han arribat per motius evidents, en saben molt i no hi ha cap argument que valgui perquè jo hagi d'assumir més notorietat, no domino cap tema en concret. Així que aniré fent de 'gestor' fins que me'n cansi, ja buscaré després alguna cosa amb què distreure'm.

    Assumpta, precisament Rivera és algú a qui no voldria assemblar-me, i segurament és amb gent d'aquesta que heu pensat en llegir el post. Rivera parla bé, però el seu discurs és buit, quan no es dedica a atacar i a mentir directament. Reformar, reformular, nova política, ni de dretes ni d'esquerres. Però què? I com? I amb quins recursos? I amb quins suports? La retòrica no ho és tot. Rivera és un supervivent perquè els seus rivals solen ser una patata bullida. Tot i així, fins i tot la gent s'adona que no és aigua clara, i tot i ser jove i guapot (a mi no m'ho sembla, però ho diuen), sembla que alguna cosa grinyola. Si sabessin que és d'ultradreta entendrien què és això que els grinyola. No vull ser com Rivera, naturalment. Però seria com Pere Aragonès, com Toni Comín, i com tants altres que conec que no estan tan amunt, però que en saben molt dels temes a que es dediquen. Continua a baix

    ResponElimina
  19. Saps que sempre parlem que els 'experts' no ens agraden? Doncs aquests són experts de veritat. Bé, Comín no el conec tant, però hi ha gent que la toca molt, i que a més parlen bé. Qui sap, recerca i desenvolupament podria ser un camp d'interès per mi. Però no arribaré enlloc, està clar. Massa camp per córrer, i el fet de no haver estat a joventuts i de portar tota una vida en política també ho dificulta més. M'interessa, però no tinc prou ambició.

    Sergi, probablement si no estigués ficat en una estructura tan jerarquitzada com és un partit polític la meva visió seria la mateixa que la de la majoria, el desprestigi dels polítics és evident, i fins i tot els nous valors no se'ls creu ningú del tot. O se'ls creuen, però acabarà imposant-se la evidència de que no són tan diferents als antics. Però veig polítics a tots els nivells. Companys que només són pencaires, però la seva base política és molt minsa, en van aprenent. Entre aquests m'hi compto, però he hagut d'assumir certes responsabilitats que fan que hi estigui més ficat. Companys amb conviccions polítiques molt més fortes, i treballadors. I gent del partit que en sap moltíssim, que potser no ocupen llocs prominents, però que saben molt bé la seva feina. Aquests són els miralls, m'agradaria presentar un tema davant de gent i que els meus coneixements no tinguin mancances ni fissures, no repetir com un lloro un discurs i després no saber-me'n sortir amb les preguntes, perquè no sé més enllà d'allò. No sóc l'únic a qui li passa, eh? Als regidors del meu poble, a alguns, els fa pànic presentar coses al Ple si no dominen el tema a la perfecció. Aquest és el problema, arribar a un lloc i pensar-te que ho podràs fer bé des del principi. Però certs aspectes associats al meu càrrec no són cap problema, almenys per mi. El problema bé alhora de defensar postures del partit, amb tot l'argumentari al cap, o sobre temes concrets que cal defensar. És cert que els que cites han comès errors i que tot es pot aprendre, però els coneixements s'adquireixen al llarg del temps, i dedicant-te a un tema. No es pot saber de tot, qui fa veure que ho sap tot no és gens creïble. Ja aniré fent, però he començat a 'fer' política ja de gran i sense trajectòria. Això ho dificulta tot molt.

    Glòria, el que dius és cert, però per arribar allà dalt, als polítics que coneixem perquè surten per la tele, s'ha de ser d'una pasta especial. Potser ets bo, però el que és essencial és saber fer veure que ets bo. Això no ho dic jo, ho diuen els mateixos politòlegs. Saber aparentar, l'aparença, les bones maneres, el parlar bé, i sobretot saber nedar i guardar la roba. Tot això t'ajuda a escalar. Els honestos se solen quedar en un segon pla, no venen tant. Parlar amb honestedat et pot fer guanyar la confiança, però dominar els temes de manera que puguis argumentar bé ja és una altra història.

    Elfreelang, no confonguis que t'agrada el que diuen, amb parlar bé. És cert que en Junqueras parla bé, i amb un estil molt peculiar i propi. També en Puigdemont parla bé, és cert. Però a més ens semblen sincers perquè diuen el que nosaltres pensem, i per això ens semblen millors. D'altres també parlen molt bé, però el que diuen no ens agrada o és mentida, per això els valorem menys. Sempre he estat partidari de que cadascú exploti les seves capacitats i que no intenti assemblar-se a altres. La manera de parlar en públic es pot millorar amb assaig. La credibilitat del discurs... ja no ho sé.

    Gemma Sara, en conec a algun que ha sortit sofista, però no vull ser d'aquests, jo. M'agradaria parlar amb contingut i saber què dic, però no sé si ho arribaré a fer, perquè parlar amb propietat de temes que vaig aprenent a marxes forçades és difícil. Arribaré on arribaré, i parlar bé en públic sí que es pot aprendre. Però la quantitat d'informació que tenen al cap alguns em sembla impossible d'assolir.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.