dilluns, 4 de gener de 2016

La derrota

Diu Sánchez Piñol a 'Vae Victus': 'La derrota és una aranya que ens oprimeix el cor amb vuit potes fredes. Això, això és la derrota: quan l'enemic aconsegueix que dubtem de la veritat.'

La derrota no són els entrebancs que anem trobant en el camí, ni les diferents maneres de veure les coses, o de creure en un objectiu. La derrota no és la discrepància o les discussions entre iguals, ni tan sols ho és que els partits que ens representen no es posin d'acord quan ho teníem tot fet.

La derrota és pensar que els enemics, sí, els enemics, i no pas els nostres iguals, tenien raó. La derrota és pensar que estarem millor com estàvem, o que no estàvem tan malament, perquè no ens posem d'acord en fer-ho d'una altra manera. És baixar els braços, o abraçar altres opcions més llamineres i més fàcils. És acceptar que primer ens hem trencat nosaltres que els nostres enemics.

La derrota és deixar de voler la independència si no es fa a la nostra manera, o si aquells o els de més enllà també la volen. La derrota és barallar-nos entre nosaltres, insultar-nos, retirar-nos la paraula i la confiança, donant així la raó a qui ens auguren que vagarem per l'espai exterior. La derrota és la ceguesa i la síndrome d'Estocolm, la por a la incertesa, la covardia.

La derrota és el final de tot. És no tenir cap possibilitat de seguir endavant. Mireu el vostre cor. Si esteu derrotats o derrotades, potser no ho volíeu tant com us pensàveu.

55 comentaris:

  1. T'aplaudeixo molt aquest escrit... No, no estem derrotats. Seguirem... Jo crec que som molts els que ho volem encara o els que ho volem més que mai. Si que he llegit algunes persones que diyen que ja no votaran. No ho comparteixo gens. Ho trobo trist.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a parlar-hi i a fer-los teràpia! :-))

      Elimina
  2. Jo tampoc em sento derrotada, potser traïda per alguns que deien que volien la independència, però l'únic que volen és fer fora un home...Avui els del PP, han felicitat les CUPS...Ells volen treure el Mas , de totes totes i resulta que s'han trobat, que són els d'aquí que els estan fent la feina...
    Un visca per en Baños, que ha dit que davant la imposiibil·litat de defensar el programa, s'estimava més dimitir i ha deixat l'escó!
    A veure si a les properes eleccions tothom ho té més clar i ningú posa pals a les rodes. Ara que a mi m'ha posat nerviosa el Junqueras, amb la seva obsessió de continuar negociant...Santa innocència!!!
    Bona nit , XeXu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es pot negociar amb aquesta gent. Ni tan sols s'han mirat el pla de xoc... al menys ni l'han contestat. Els importa una me***. Ells ara s'estan preparant per pactar amb en Rabell de Catalunya sí que es pot (o sigui, PODEMOS) per fer-ho tot des de "l'esquerra" més antiquada i superada i deixar fora a tots els que no pensem com ells, per molt independentistes que siguem...

      Elimina
  3. Mentre no ens derrotin les urnes seguirem creient en la victòria.
    I si hi ha noves eleccions i votem amb el cor, guanyarem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lamentablement el vot d'una persona que vota amb el cor val igual que una que vota amb ràbia i bilis contra Catalunya :(

      Elimina
    2. Estic d'acord amb tu, PONS (ostres, què estic dient!!) en unes eleccions catalanes només hauria de poder votar qui estimi Catalunya.

      Elimina
  4. "La derrota és el final de tot. És no tenir cap possibilitat de seguir endavant". Doncs d'acord, encara no estem derrotats... espero que tampoc no ho estiguem després de les eleccions del març.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots a votar al març i votar opcions veritablement independentistes!!

      En Mas ja ho va dir a la campanya electoral: "si Junts pel Sí no arriba a la majoria absoluta i necessita del suport de la CUP, "tot això que fem quedarà coix".

      No entenc com hi ha gent que vol fer fora en Mas si és el que té el cervell més clar en tot això...

      Elimina
    2. Lògicament que va dir això, i té tota la raó, no es pas idiota, sabia perfectament que el millor lloc d'on rascar vots era de les CUP perquè sap que si aquestes no existissin la meitat de vots de les CUP anirien a ERC i l'altre meitat al Si que es pot / Podemos / Iniciativa o com es vulguin ajuntar. Era una tonteria intentar agafar votants de PP, PSC o Ciutadans, el target era clar.

      Elimina
    3. Rascar vots de les CUP? Hahahahahaha... Brutal!!...
      Però si la meitat dels vots de les CUP eren de gent d'ERC que també "vetava" en Mas: "Ui, com d'en Mas no me'n refio, votaré les CUP que "ells sí que garantiran el procés"...

      El propi XEXU ha reconegut per algun post d'aquí, que als "seus" que no veien clar això dels JxS els proposaven votar les CUP però "que no es perdés el vot independentista".

      Llàstima, si aquesta gent tan maca, tan integradora, tan respectuosa amb la transversalitat, hagués deixat de fer elucubracions amb el seu vot i hagués triat la papereta on estava el seu partit de tota la vida, JxS hagués tingut majoria absoluta.

      Ai, per cert, quin riure amb la Gabriel parlant del llenguatge agressiu i fratricida d'en Mas... aquesta noia es supera en cinisme:
      https://pbs.twimg.com/media/CYANk4MWQAIpraq.png:large
      Si és que són uns angelets...

      Elimina
    4. Si tens raó, realment ningú volia votar les CUP. Van ser més de 300.000 persones que van votar totalment enganyades. El que dic sempre, la gent no ens informem com toca i després passa el què passa.

      Elimina
    5. Sobre les pintades, si, va ser la Gabriel en persona que les va fer, jo mateix ho vaig veure.

      Elimina
    6. No, més de 300.000 no, però que tenen més de 100.000 vots prestats, m'hi jugaria el meu posa-gots amb els gatets blau i grana que tinc aquí al davant:
      http://blogdeassumpta.blogspot.com.es/2009/09/tinc-vuit-gatets-de-colors.html

      En quant a les pintades... què va! Ella no es despentina fent això. Ella dóna les ordres a l'ombra... uuuuuuuuuuuhhh!!

      NOTA COMPLETAMENT A PART:
      Ahir vàrem anar a comprar un llibre de regal de Reis... Un per en Josep Lluís i un per mi. I vaig estar a punt de comprar-me'n un d'en Terry Pratchett, però no sabia per quin començar (només he llegit el primer, aquell barato i em va fer riure molt) i vaig recordar que al teu blog ho tens ple d'esquemes de com van i en quin ordre s'han de llegir... Aissssss!! com des de l'Abacus no podia accedir al teu blog, finalment no vaig triar-ne cap d'en Pratchett

      Elimina
    7. Fins ara ens portàvem bé, però això d'estar a punt d'agafar un Pratchett i al final no fer-ho es un crim! Si només has llegit el primer ara per lògica et tocaria el segon "la Luz fantástica" (però personalment no és dels meus preferits), però en el fons qualsevol que sigui inici de saga serveix o qualsevol que sigui un llibre independent també:
      Cartas en el asunto, Piròmides, Buenos presagios (aquest no es mundodisco), Dioses menores, Mort, La Verdad, ¡Guardias! ¿Guardias?, Imagenes en acción, Nación (aquest no es mundodisco), Regimiento monstruoso, Los pequeños hombres libres, Brujerias.

      Elimina
    8. Veus? Em faig un embolic quan poses "aquest no és mundodisco".
      Ja entenc que hi ha com diversos fils i que és millor començar pel principi i anar seguint tots els que són com continuació i, quan s'acaba, començar un altre fil nou.
      Però tots aquests que tu em poses... Van seguits?... I si em deixo "la luz fantástica", després no aniré perduda?
      Aissssssssss... crec que hauré d'anar al teu blog a buscar aquells gràfics :-)
      (submergir-me a un WordPress... a veure si surto amb vida)

      Elimina
  5. No tenim els polítics que ens mereixem...canviem-los.
    Però ni un pas enrere!

    ResponElimina
  6. Ara va a resultar que Rajoy sabia molt bé el que feia no fent res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O infiltrant gent a les originàries CUP... que no és ciència ficció...

      Elimina
  7. Molt bon article Xexu. No sé si sentir-se derrotada és la paraula... Decebuda amb la gent, i no és el primer cop. El 15M va passar el mateix, de les simpaties que despertava el moviment molts van passar al rebuig, al "la gracieta està durant massa xiquets", al "són una colla de bruts, d'antisistema, de crema-containers, de hippies, etc." Ho vaig viure de primera mà, perquè jo era de les que es va plantar enmig del poble amb tendes a rebutjar tot el que estava passant. I ara està passant el mateix, em sento agredida perquè la gent ja vol que facis la teva, però sense molestar. Ja vol que canviïs el món, però a la seva manera. És obrir el facebook i sentir-me agredida constantment per tots cantons. Potser em victimitzo, perquè sé que sóc sensible i em costa contar fins a deu. Però crec que ens hem d’entendre, entendre totes les postures, buscar una solució, alternatives. També he atacat, també m’hi he barallat, he tornat pilotes enverinades per altres pilotes enverinades, perquè com dic sóc de les que salta sense pensar i després me’n penedeixo. Però el “calla i obeeix” no va amb mi, i crec que amb ningú. Si des del fons del meu cor, i després de pensar-hi fredament, crec que una cosa no està bé, crec que toca parlar. Però per dialogar, han de ser dos (o tres). Crec que entendre’ns és possible, i tant, però hi hem de posar tots de la nostra part.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que és possible... però si es comença "vetant" ja s'ha trencat tot clima de bona fe.

      Elimina
  8. Derrotada? Feliç de la vida d'haver-nos tret aquest pes mort de les CUP del damunt! Fora caretes!... Ja està bé de rodes de premsa de parvulari amb rialletes d'aquesta colla d'ineptes. De veritat es podria governar RES depenent d'aquest personal?

    El març a per totes!! I a per totes vol dir A PER TOTES!!... No entenc de cap de les maneres qui veu eleccions al març com un escenari pessimista perquè "segur que baixarem"?

    A veure... per què hem de baixar? Quina lògica diu que hem de baixar? Potser hi ha hagut alguna epidèmia mortal a les comarques gironines que ha matat milers d'indepes i jo no ho sé?

    Entre el 27S i el (probable dia 6, he sentit a dir) març hauran passat cinc mesos i escaig i en aquest temps jo ja conec una noieta preciosa que haurà fet els 18 anys i votarà independència.

    És que nosaltres callarem? Jo no penso callar mai... Jo vull LA INDEPENDÈNCIA i la vull amb tothom i no penso ara en dretes ni esquerres ni centres perquè d'independentistes (gràcies a Déu) n'hi ha de tots colors i aquesta és la gran força que tenim... el que més m'enamora a mi del procés és la seva transversalitat... A mi, que sóc una bleda que s'emociona de seguida em sembla fascinant el que vàrem fer en dies com la VIA CATALANA, la V i la VIA LLIURE...ningú preguntava ningú de quina ideologia era... i així és la majoria de la gent.

    No ens enganyem... Perquè aquests quatre anti-sistema (perquè de vot autèntic no crec que fossin més de quatre) ens hagin volgut enfrontar... No hem de pensar que ho tenim perdut. Per començar, com deia, molts vots que tenien eren prestats. Gent que de bona fe (i molt innocentment, la veritat) van creure que les CUP eren "lo más" en l'independentisme i que com a JxS hi havíem els sospitosos convergents, era mooooooooooolt més segur votar CUP... Bé... ommmmmmm... oooooooooommmmmm... Es van equivocar. Esperem que tornin a votar allò que haurien d'haver votat si haguessin pensat amb el cap.

    Ahir en Tardà ja demanava a en Mas que es fes a un cantó.. NO! Error!... Això seria donar el control total del procés a unes persones que NI TAN SOLS ES VAN MIRAR EL PLA DE XOC perquè estaven molt ocupades pensant en pactar amb CSQEP... que, com tothom sap, són partidaris d'un referèndum pactat amb l'Estat i gràcies... Això és el que són molts cuperos: Anti-sistema per damunt de tot.

    Em van explicar un acudit molt bo... i una mica llarg.

    Un cupero surt a rodar món i, quan té gana, s'apropa a una granja i demana si li donarien feina.
    El pagès li diu que, de moment, el que hi ha per fer és posar una capa de fems damunt d'uns camps.
    Li dóna les instruccions, li diu que miri de fer la capa el més uniforme possible i que, al cap d'unes hores tornarà a veure com va.
    Quan el pagès torna es troba ja tot el camp amb una fina i uniforme capa de 5 cm. exactes perfectament distribuïda per tot el terreny.
    El pagès el felicita i li diu que, si vol, pot quedar-se a treballar més.
    El cupero diu que sí.
    Llavors li dona uns sacs plens de patates i diu: "S'han de dividir en dos grups. Les que són com "aquesta" o més petites, van aquí, que són per vendre al mercat i les que són més grans van aquí que són per exportació...
    Quan, passades dues hores, el pagès torna... es troba que el cupero encara s'està mirant les dues primeres patates sense ser capaç de determinar on va cada una...
    Estranyat li pregunta com pot ser que la primera feina l'hagi fet tan bé i d'aquesta ni tan sols sigui capaç de començar...
    Respon el cupero:
    - Miri, jo tot el que sigui escampar merda, molt bé... Però prendre decisions...


    ResponElimina
    Respostes
    1. Una cosa es el que tots desitgem i l'altra es la realitat. Qui diu que el independentisme baixarà? Doncs totes les enquestes d'intenció de vot. La més optimista que he trobat que són els del nacional.cat diu que ens quedaríem més o menys igual, i més optimistes que aquests no trobaràs, a no ser que la enquesta la facis tu mateixa en el teu poble contant sobretot la noieta de 18 anys que marcarà la diferència. On són aquests independentistes que falten? No, tranquil·la, ningú els ha matat (espero), han passat a Podemos. Una cosa de les enquestes es que es veu clar que ERC quedaria per sobre de CDC, creus llavors que en aquest cas en Mas deixaria per fi que en Junqueras fos president? Llavors, si tenim tanta pressa, per què esperant-se al març a posar a Junqueres com a president? Per què no ho fem ara mateix?

      La gent sempre s'equivoca votant, sempre, perquè no s'informen. Es la (des)gràcia de la democràcia.

      Quan escrius una cosa en majúscules es per què es una veritat absoluta, no? Ahà...

      Hahahahaha boníssim l'acudit :D

      Elimina
    2. He, he, quina passada l'acudit...Malgrat tot, no perdem pas el sentit de l'humor!!!

      Elimina
    3. Ei, sí que és bo l'acudit, eh? :-DDD

      PONS: Quan escric una cosa en majúscula és, senzillament, perquè entre tanta lletra, vull que destaqui. Si tingués un retolador fosforito ho marcaria en groc... El blog d'en XEXU m'ha fet perdre moltes dioptries al llarg de la meva vida blogaire i, malgrat que intento tota mena de trucs com separar bé per paràgrafs, deixar un espai buit entre paràgraf i paràgraf, etc. Sé que tanta lletra blanca sobre fons negre és difícil de llegir, per això ressalto algunes paraules... Ara bé, VERITATS ABSOLUTES són tot el contingut dels meus comentaris, home!!

      Elimina
  9. Què faig? Et comento el post o em poso directament a xerrar directament amb l'Assumpta? Va començarem pel post.

    Derrota? Jo no veig cap derrota, si hi ha majoria de escons independentistes no es pot considerar una derrota del independentisme, es pot considerar una derrota de JxS per no haver tret majoria absoluta i d'aquesta manera no haver de dependre de ningú més, això sí, o també podríem parlar d'una derrota de les CUP que tampoc van treure majoria absoluta (casi, eh?). Mentre hi hagi majoria (de escons, eh? Sempre parlo de escons, els vots es igual...) independentista ho veuré com una victòria, el problema serà quan torni a haver eleccions i ja no hi hagi majoria de escons independentistes llavors si que serà una derrota. Justament això es el que estan demanant a crits des de Madrid, volen que tornem a votar per veure com els vots independentistes han baixat (oh si, seria molt maco tornar a votar i descobrir que han sortit independentistes nous de sota les pebres, però siguem seriosos, això no passarà). Queda veure si JxS és tan irresponsable com per anar a eleccions en lloc de presentar a Junqueras (oh sorpresa) com a president. En el moment que faci això, hi ha investidura. Per això m'agrada la posició de Junqueras que no es vol rendir quan tanta gent ho dona per perdut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un ve aquí pels posts de política del XeXu però s'hi queda pels flames Pons/Assumpta.

      Elimina
    2. Té, PONS, els reis t'han portat un enllaç :-))

      https://pbs.twimg.com/media/CX5GtexWwAAbP6t.jpg

      Elimina
    3. A la conspiració amb el CNI hi he trobat a faltar una cosa molt important, els marcians, tothom sap que són els marcians els que controlen el poder.

      Elimina
    4. En aquest cas no. En aquest cas fins i tot els marcians anaven amb en Mas, el que passa és que no tenien dret a vot.

      Ep!... Que la persona que ho diu no és un qualsevol, eh?

      Elimina
  10. Un enemic no és el teu igual? Carai.
    "Si vols fer la pau amb el teu enemic, has de treballar amb ell" Nelson Mandela
    "Destruim els nostres enemics quan els convertim en amics nostres" Abraham Lincon.



    ResponElimina
  11. Crec que en el nostre cas la derrota també ha estat no entendre que calia sumar tothom que ho volgués. No només els que portaven 30 anys picant pedra. També els nous. No només els d'esquerres, també els de dretes. No només els hiperconvençuts, també els que ho veien com l'opció menys dolenta.

    I malauradament, molts estàvem preparats per fer pinya. Quan engarjolessin el Mas per sediciós i també els de la CUP per actes de desobediència. Quan suspenguessin l'autonomia i quan ens escanyessin fiscalment fins a l'asfíxia. Però no estàvem preparats per fer el ridícul amb aquest suïcidi ritual, digne de "la vida de Brian".

    No sé si estem derrotats o no però ens costarà molt refer-nos d'aquest cop. No tant per ser un cop dur sinó pel prestigi que hem triturat durant aquests mesos.

    ResponElimina
  12. La derrota mai! . Els que han volgut encallar el procés seran castigats a les properes urnes. No és cap maledicció, és un fet lògic. El President Mas sabrà treure bons rèdits polítics d'aquests tres mesos perduts. Agradi o no, és un polític de talla.

    ResponElimina
  13. bones i profitoses reflexions ....derrotada no un xic decebuda però seguirem endavant ara amb les coses més calres, molt més que abans

    ResponElimina
  14. Val, entenc el concepte. Però llavors, et pregunto,.... i els dies que vivim, per a tú, són La derrota? Espero que no. ës el que m'agrada pensar que dius, però el títol, em fa dubtar.

    Estic molt consteranda, com molta gent, i no sé què pensar. Encara necessito uns dies per entendre què està passant. L'únic que m'amoïna, ara mateix, és que hi hagi molta gent que si que entengui que ha estat La derrota. Perquè llavors, són els que cauen en moltes de les coses que dius

    ResponElimina
  15. Gens derrotada! Una mica decebuda per la falta de respecte de molta gent però continuarem endavant.

    ResponElimina
  16. Derrota no ho és fins que no queda opció. Ara per ara n hi han moltes encara si no ens falten les ganes. Si cal fotrem fora tots els polítics que no ens convinguin

    ResponElimina
  17. No sé per què em poso en aquests merders. Intento fer-vos veure que no hi ha res perdut si no ens rendim, però molts us heu resignat ja a anar a eleccions. Penso que us equivoqueu. Hem de reclamar als 72 diputats que compleixin el nostre mandat. No vam votar Baños, ni Mas, ni Junqueras, ni Romeva. Vam votar independència. Per què és ara important qui va davant? I això val per uns i pels altres. Que no volem la independència tots plegats? Doncs exigim als nostres representants la responsabilitat que els vam atorgar. Nosaltres els vam posar allà amb una feina, i aquesta no era la de discutir-se. Per què fan tan difícil allò que nosaltres veiem tan fàcil? Que parlin i que arribin a un acord, que es facin els sacrificis que calguin, però el moment és ara, i no al març ni mai més endavant. Si perdem la majoria increïble que tenim ara, no sabem què passarà. Gràcies a totes i tots pels comentaris. Encara queden dies. Protesteu, exigiu i reclameu allò que vam votar el 27S. Tots els polítics ens estan fallant, no només els que us cauen malament, ens fallen tots, si no compleixen el mandat que els vam donar.

    Carme, els independentistes convençuts votaran segur. El problema és que alguns poden decidir canviar el seu vot, per múltiples motius. La potència de que tot sortís a la primera era molt encomanadissa, aquesta gent que van de veritat, i decidits cap a la independència. Ara patim contratemps, és el que hi ha, que ningú va dir que seria fàcil. El que fem és tan gran que hem de trobar entrebancs segur. Però no estem derrotats. Feina de tots seguir insistint que hem de salvar els resultats del 27S, els millors que hem tingut mai, i que és molt difícil que es repeteixin.

    Jo rai!, és ben normal estar emprenyat, tots ho estem perquè ho volíem fàcil i ràpid. Ara ja sabem que fàcil no serà, i ràpid... ja ho veurem. Encara no està tot perdut, perquè no estem derrotats!

    M.Roser, doncs per mi la de Junqueras és l’única opció possible. Anar a unes eleccions és d’una incertesa massa gran, i probablement l’independentisme no sumaria com ara una majoria absoluta que estem desaprofitant per la tossuderia de tots plegats. És evident que estàs decebuda amb la CUP, però per què havien de ser ells els únics a baixar del burro? Hi ha moltes incongruències en el seu discurs, és cert, i s’ha demostrat que una part del partit és més anti-coses que a favor de la independència. Però en aquest país ens hem acostumat a que les coses es fan com les vol Convergència o no es fan. Estem molt influïts pels mitjans, tots controlats per Convergència, i moltes veus s’han preocupat de fer la CUP els únics culpables, i no és així. Hi ha moltes possibles sortides, ara ja menys, però l’acord encara és possible. Si ara no hi ha acord, no serà culpa de la CUP, perquè està a les mans de JxSí desbloquejar el procés, arribar a un acord i quedar com uns reis i els veritables garants de la independència. No caiem ara en criticar només a uns perquè no han fet un gest, quan els altres no l’han fet tampoc. Si anem a unes eleccions, patirem. I els liles veuràs com pujaran, fins les estrelles. Així que no vulgueu anar a eleccions amb tanta lleugeresa, aquesta sí que pot ser la derrota.

    Xavier, votarem sempre que hàgim de votar, i ho farem amb el cor, i amb el cap, però espero sincerament que no sigui aviat, perquè no tothom és igual, i segur que molts ho faran des de la por, des del càstig, i des del cansament. El moment és ara, o ho lamentarem.

    McAbeu, he percebut en el teu comentari la decepció i el cansament. No és la manera com sols comentar, ni l’empenta que posaves darrerament en els comentaris sobre la independència. Per això et dic que no et resignis a aquestes eleccions que anomenes, i que tu mateix veus que no portaran massa res de bo. No hi ha independència sense renúncia a alguna cosa. Aquí els egos i els interessos han passat per davant de l’objectiu, però encara som a temps d’arreglar-ho. Volem un acord ara, i per això s’haurà de cedir per totes bandes. Però és que l’objectiu no s’ho val?

    ResponElimina
  18. Màrius, en això et dono la raó. Falta valentia i sobra prepotència i interessos particulars. Es mereixen que no els fem confiança, però malauradament, les militàncies respectives han validat l’actuació dels seus líders, això s’ha de tenir en compte. De passos enrere ja n’hem fet molts barallant-nos entre tots, però seguim aquí, i seguirem.

    Jpmerch, ja no m’atreveixo a aventurar què ha fet i què no ha fet Rajoy. Intento no caure en teories conspiranoiques, però ja no m’estranyaria res.

    Roselles, he de dir que el clima que es viu a les xarxes aquests dies, el més palpable, és molt ofensiu per mi, i cada destralada que llegeixo cap a un cantó i un altre, em desanima i em demostra que alguna cosa s’ha trencat. Però no em resigno. Estic al mig, i ja sabràs que els d’ERC comencem a rebre, cosa que estava cantada. Els atacs sagnants són entre CDC i CUP, però la culpa acabarà sent d’ERC, i tothom ho sap. Per la independència ens necessitem a tots i totes, i encara molta més gent. Sentir ‘jo amb aquests pollosos no vull mai més res’, o ‘el procés està en mans de neoliberals i no hi volem anar’, és el que més mal fa a tot plegat. I és molt fàcil saltar quan t’ataquen, com no ho hem de fer. El problema és que ara els unionistes cauen i riuen. No els cal fer res, perquè ja ens ho fem nosaltres mateixos. Sense totes les postures de l’independentisme, no hi arribarem mai. Ara s’havia de fer un acord generós perquè tothom estigués còmode i es culminés el procés. Cupaires i convergents no s’entendrien mai en un futur govern, això ho sabem tots. ERC i els altres gairebé mai tampoc. Tots som diferents i faríem polítiques diferents. Però ara era el moment de deixar la ideologia de banda, fer el cor fort i tirar endavant. Però ara ho diré clarament, ni part de la CUP és prou independentista per deixar de banda els ideals per l’objectiu, ni Mas és prou independentista per desenganxar el maleït cul de la cadira per l’objectiu. Fins i tot quan això li reportaria ser un heroi que guanyaria qualssevol eleccions posteriors! Així que no, no tenim els polítics que ens mereixem, i ningú no és prou independentista si no és capaç de deixar de banda qualsevol interès personal per la independència. El poble, la majoria, sí que ho era. Ara estem barallats entre nosaltres, i és el pitjor que ens podia passar. Hauríem de donar una lliçó a aquests polítics que tenim i demostrar-los que nosaltres sí que som prou independentistes com per tallar-los el cap si són un obstacle per la independència.

    Assumpta, et diria que estàs molt equivocada, però no servirà de res. Per la independència ens necessitem a tots, i sí, a la CUP també. Que et quedi clar que jo tampoc vull en Mas de president, ni ara ni mai, i t’ho dic ja d’una vegada. No el vull, però accepto l’acord que el meu partit va fer amb CDC i que el posa davant, perquè fins ara CDC tenia més representació al parlament i és just que vagi davant. També és just i normal que JxSí ratifiqui Mas com a candidat, i penso que la CUP no hauria de condicionar el candidat, i que hauria de condicionar moltes altres coses, però el candidat no. Però estàs tan intoxicada per la propaganda convergent que no veus una altra realitat. Que eres a les negociacions entre els partits? Eres present? No, jo tampoc. Per què dius que la CUP ni s’ha mirat el pla de xoc? Potser sí que s’han enrocat en la figura de Mas, de manera absurda, però és la seva decisió. Els insults que han rebut són del tot injustos i desproporcionats. Que tenen una facció que posa per davant les seves idees a la independència? Sí, i tant. Però què posa en Mas per davant de la independència? La presidència. Mira Assumpta, jo em trobo en la posició d’en Mas i em tallo una cama si m’ho demanen. Es pot mantenir la posició i el candidat, però si això posa traves la independència, i no dic al procés de merda, dic a la independència, si tan independentista ets, t’apartes. Creus que Junqueras no ho faria? Continua a baix

    ResponElimina
  19. Que es mantindria tossudament allà? Doncs si ho fes, i això obstaculitzés la independència, jo deixaria el partit. Seria el primer a demanar el seu cap en una safata. I tu ets independentista, que ho condiciones tot a en Mas? Pensa-hi. Què és més important, l’esmorzar o el croissant de xocolata. No es pot criticar a la CUP per intransigents i per vetar a algú quan ni per un moment no et planteges canviar el candidat si això para el procés. Jo fotia Mas i Gabriel en una habitació tancada i llençaria la clau. A prendre pel cul els dos, i nosaltres endavant. I si fos Junqueras qui para la independència, el fotia a ell a dins, sense dubtar-ho.
    Parlem de política. Les eleccions són d’una incertesa absoluta. CDC baixaria segur, no sé quant, però baixaria. Molt probablement ERC quedaria per davant de CDC, tot i que la guerra contra ERC començarà aviat. La suma dels dos, perquè hi aniríem separats, no arribaria al 50%, sobre això no hi ha dubte. Ja no serien unes plebiscitàries, serien unes autonòmiques, perquè això és el que seríem, una autonomia. ERC i CDC poden fer pacte de no agressió, però haurien de convèncer el seu electorat. Si ERC queda per davant, CDC investirà Junqueras? Permet-me que ho dubti. Potser llavors no tindrien tanta pressa per la independència. No es presentaran els QWERTY, es presentarà En Comú Podem, probablement amb Ada Colau al capdavant. I conec gent potencialment votant independentista que dirien ‘ah, si va Ada Colau a davant és una altra cosa!’. ECP tindria opcions de guanyar les eleccions disputant el primer lloc a ERC. Haurem perdut 72 escons independentistes, una majoria que no hem tingut mai, per l’ego d’un president, i la negativa d’un partit antisistema. I els independentistes no ho perdonarem mai això. De veritat vols anar a eleccions? De veritat saps què significa això? Entenc que et barallis amb els hooligans que hi ha pel twitter, però almenys a mi no em consideris hooligan, perquè el que t’estic dient no està en absolut mancat de sentit, i com diu en Pons, és el que marquen tots els sondejos. I si et calen més proves per convèncer-te, et diré que el partit que té totes les de guanyar a les eleccions, ERC, no en vol ni sentir a parlar. No ens serveix de res guanyar unes eleccions si perdem la majoria independentista al parlament. Governar així, amb el mandat del poble que tenim del 27S, seria lamentable. No, les eleccions no són la solució. La solució és que qui sigui un obstacle per la independència plegui i s’aparti. Sigui del color que sigui.
    Ah, l’acudit no m’ha fet cap gràcia, és clar.

    Pons, no serveix de res la majoria independentista al parlament si no som capaços d’exercir-la entre tots. No ens hem posat d’acord en allò que semblava més fàcil, perquè realment el que era difícil era arribar a aquesta situació amb 72 diputats obertament independentistes. Com dius, és altament improbable que això es repeteixi en unes hipotètiques eleccions, sobretot perquè els de ECP no seran tan babaus com per posar a davant algú com en Rabell, i amb un candidat/a decent Podemos ho petarà força. Per no retrocedir en el temps, i tornar a la casella de sortida, és necessari que ara fem un pas endavant. L’ambient ja està prou enrarit, i crec que tots estem tan cremats, que ja no és com abans, però tenim molt poca memòria, si ara algú fes un gest i es desencallés tot, aviat recuperaríem el somriure, però la confiança mútua no crec. Investir Junqueras? No és l’objectiu. Està clar que seria una figura de més consens, però per Convergència no. Convergència no vol deixar la cadira, de cap manera. Però és que ni tan sols proposa algú altre del seu propi partit, que absurdament la CUP podria acceptar. Aquí es demostren els interessos de cadascú, i ja es veu que la independència no és prioritària per a alguns. Independència sí, però si...
    La posició de Junqueras és la meva. No es pot anar a eleccions. Que negociïn, que parlin, que acordin, que follin entre ells, el que vulguin, però que no ens portin a la desgràcia. El poble no es mereix això.

    ResponElimina
  20. Coses2, el vocabulari és capritxós. Parlar d’enemics aquí significava parlar d’aquells que no volen el mateix que tu, que van contra el que tu creus o que s’hi contraposen. Els iguals són els que volen el mateix, però que esperen arribar-hi de maneres diferents, només en aquest cas. En política no pots fer la pau amb aquell que vol just el contrari que tu, l’has de combatre amb les eines que tens. I no, no són reformables, potser convencerem a alguns però no pas a tots.

    Sergi, pel que fa al primer paràgraf, penso que no és així, això sí que s’ha entès col•lectivament, però després potser no s’ha dut a la pràctica com tocava. Si després ens hem posat tontos i hem començat a excloure a uns o altres pels motius que sigui, aquí l’hem començat a vessar, però crec que enteníem la importància de la transversalitat. A banda d’això, és cert, hem fet el ridícul i ens hem fet mal entre nosaltres. El procés tenia un prestigi i una credibilitat, i aquesta s’ha perdut. La premsa estrangera donava per fet que faríem la independència perquè érem un país democràtic i pacífic, però el que no hem fet en anys com a resposta a l’unionisme, ens ho estem fent a nosaltres mateixos, en aquesta mena de guerra civil o de combat fratricida. Ens recuperarem d’aquesta vergonya? Em sembla que això serà el més difícil.

    Glòria Abras, Mas també encalla el procés, perquè és amb ell de president, o no és. Però tens tota la raó, els que encallen el procés seran castigats, i això inclou també en Mas, no només la CUP com penseu. La idea és que la CUP ens ha fallat. Potser sí. Però ara està a les mans de JxSí desencallar la situació. Ho farem? Si no ho fem, serem tan culpables com ells.

    Elfreelang, mentre no et sentis derrotada, vol dir que segueixes lluitant, que ningú no et pot convèncer que la independència és el camí, i que s’ha de defensar sempre. Com hem de defensar no anar a eleccions, perquè això ens porta a un resultat massa incert, que probablement no ens agradarà.

    rits, naturalment que no és la derrota per mi! El post surt de la frase que vaig trobar a ‘Vae Victus’, i del desànim generalitzat que percebo a l’ambient. Però a mi cap enemic em pot convèncer que m’equivoco, perquè el meu enemic és qui no vol la independència, no qui la vol d’una manera diferent. No et deixis vèncer, el que deia, molta gent està així com tu i s’està pensant tirar la tovallola, era l’opció menys dolenta per a ells, però veuen que entre indepes no ens entenem, així que potser més val confiar en En Comú Podem, una opció d’esquerres i moderada que es desmarca dels deliris de Mas i aquestes coses que els mitjans no paren de narrar. Per això no podem tornar a fer eleccions ara, l’ambient està tan enrarit que es votarà des de l’odi i des de la ràbia, més que amb el cap i el cor. Molts seguiríem votant independència, però tants altres passarien de votar, o triarien altres opcions més còmodes. Això serà la derrota, quan veiem que ja no hi ha res a fer perquè la majoria que teníem no hi és, ni hi serà en molt temps. Llavors no hi haurà res a fer, i per més que lluitem, serà debades. No hi arribem, no ens mereixem això.

    Loreto, la veritat és que ens estem portant malament uns i altres, les manques de respecte estan a l’ordre del dia, i això no pot portar res de bo. Ens queixàvem que d’España només ens arribaven improperis, i ara resulta que ens insultem més entre nosaltres que el que hem fet en cinc anys de procés a altres ideologies...

    Sr. Gasull, hauríem de poder-ho fer, fotre fora tots aquells que entorpeixin la consecució de la independència, sigui del color que sigui. N’hi ha algun que tiri pel dret sense condicions? Perquè això és el que vam votar el 27S, el primer punt del programa era fer la independència. Doncs aquest, al capdavant. I els altres a callar.

    ResponElimina
  21. He fet tard. La veritat és que no tinc molt clares les coses. No em sembla una derrota, veig que a tu tampoc, però sí que hi ha frustració pel no-acord. No li nego virtuts a Mas (projecció internacional, valentia), però està associat a les polítiques de dretes i a la corrupció del seu partit, i faria bé de fer un pas al costat per facilitar aquest camí que ja és prou complicat. Si no es reedita JXS suposo que ERC avançarà Convergència a les properes eleccions, a veure què passa.

    ResponElimina
  22. I tant que l'objectiu s'ho val i justament és per això que estic molt decebut i, certament, força cansat. És decebedor i cansa veure com gent que es diu independentista (i que jo no dubto que ho siguin) fa passar per davant d'aquest objectiu qui ha de ser o qui no ha de ser el president de la Generalitat. Decep i cansa que en comptes d'anar tots a una, ens dediquem a insultar als que no pensen exactament igual que nosaltres (i, per a mi, tan insult és afirmar que tots els convergents són uns corruptes com dir que els de la CUP només són bons per escampar merda, per molt que ho diguem en forma d'acudit). Decep i cansa que la intransigència d'uns i altres ens aboqui a unes noves eleccions que, tens raó, em temo que no portaran res de bo.
    No sóc cap analista polític però em sembla clar que si es reedita l'invent del JxS, els resultats seran pitjors per l'independentisme que el 27S (els que aleshores no volien a Mas segueixen sense voler-lo i molts dels que van votar per la il·lusió que feia el "plebiscit" han perdut aquesta il·lusió gràcies a l'espectacle llastimós d'aquests tres mesos). I sí, per evitar això, ERC decideix anar per separat de CDC aleshores prepara't perquè els "traïdors anti-independència" seran els d'Esquerra com ara són els de la CUP i ja hi tornarem a ser. (Nota apart: els cupaires poden ser anti moltes coses però titllar-los d'antiindependentistes com s'està fent és no entendre res del que són les CUP).
    Per això estic decebut i cansat però no m'he resignat i espero, de tot cor, que tinguis raó i que encara hagi temps d'arreglar-ho. Tant de bo!!

    ResponElimina
  23. És tard, però no em vull estar de dir que el psot t'ha sortit maquíssim.
    Només vull dir que encara s'han de dir moltes coses abans de caure derrotats.
    No estem derrotats!

    ResponElimina
  24. Gemma Sara, la situació ens desconcerta a molts. Si ens posem a fer desitjos, per mi Mas i Gabriel se'n poden anar a prendre vent. ho pot fer qualsevol que posi pegues a tirar endavant, com si és Junqueras. Ningú nega la vàlua de Mas, però és que ningú demana que s'aparti del tot! Ahir el president en funcions deia que apartar-se contradiria la idea de no excloure a ningú, però és que no el volen excloure. Només volen que no sigui president. Podria ser Conseller en Cap, i tot aniria rodat. I no és precisament apartar-se, i el reconeixement el seguiria tenint. Però vol només la cadira, punt. Que la postura de la CUP és infantil? Doncs sí, però precisament haurien de ser els animals polítics els que revertissin aquest atzucac. Doncs no, com per variar, a veure qui la té més grossa. Ja et dic ara, com a membre d'ERC, que guanyar les properes eleccions, o superar CDC, m'és ben igual si no tenim majoria indepe al parlament. Ara, si la tenim, llavors la cosa canviaria. Però penso sincerament que si no ho fem ara, no tindrem majoria al març.

    McAbeu, no puc estar més d'acord amb tu pel que fa al teu primer paràgraf. Atacar-nos els uns als altres no fomenta precisament la unitat i l'harmonia que cal per anar plegats cap a la independència, sense tenir en compte les discrepàncies ideològiques existents, que hi són, i que són sanes i normals. Però ens cal la unitat i la confiança mútua per un objectiu superior, i els intransigents d'una banda i l'altra se l'han carregat. Ara la llavor de la desconfiança ja està plantada, hem enderrocat els fonaments del nostre edifici abans de posar el primer maó.
    Per no ser analista polític, em sembla que entens molt bé la situació, i que la teva opinió és molt valuosa. Parles des de la teva opció política, però sobretot des del que sents com a independentista, i potser és perquè jo passo primer el meu sentiment que el meu partit, penso com tu. No pateixis, el #pressingERC ja ha començat, ahir mateix a l'entrevista que li van fer a en Mas a TV3 ja es va percebre perfectament, dóna per fet que anirem junts, una altra cosa ja s'entendria. No és capaç de fer un pas al costat, però nosaltres hem de tornar-nos a vendre tota la casa perquè ell no perdi vots, oi? I a més amenaça que si no és així, potser ell es dedicarà només a cuidar la seva gent de classe mitjana-alta, i oblidarà altres objectius. Bé, les cartes es comencen a veure. Qui vol Mas per sobre de tot no s'adona de què volen dir les seves paraules d'ahir. La traducció és, com ja va ser al 27S, si no veniu amb mi i jo vaig de primer, no hi ha eleccions. Ara per collons hi ha eleccions, però si no veniu amb mi sou uns antipatriotes, i potser jo després no donaré suport a la independència si em fa perdre la cadira. De xantatge en sap molt. Tot i així, a mi m'és igual qui vagi davant, mentre asseguri la independència. I torno a coincidir amb tu, la propaganda anti-CUP fa que se'ls titlli de coses que no són. Potser són una mica immadurs i no han estat a l'alçada, però tampoc s'ha de transigir amb tot, i defensen les seves creences. Ningú està actuant com tocaria ara, i a mi em deceben i em cansen tant uns com els altres. Estem malbaratant una majoria com mai hem tingut, per uns interessos que no són els de la gent que va votar. Vénen ganes d'engegar-ho tot a rodar, però no ho farem! Encara hi ha esperança!

    maria, la derrota serà quan fins i tot els més independentistes, els que no ens juguem cap cadira ni res, pensem que ja no val la pena, i que ja estem bé com estem. No crec que això passi mai, així que mentre duri l'energia, a seguir lluitant!

    ResponElimina
  25. Ja sabíem que això no seria fàcil. Qui parla de derrota? Són entrebancs previsibles quan l'empresa és tan ambiciosa. El que dol és que siguem els de casa els que ja comencem complicant-ho.

    ResponElimina
  26. Faré l'últim comentari aquí i ja no diré res més sobre el tema:

    1.- Jo ni he dit mai -ni crec- que tu siguis cap hooligan.

    2.- Et demano que no dubtis mai més del meu independentisme. De la mateixa manera que a mi ni em passa pel cap dubtar del teu no entenc que tu dubtis del meu. A la pregunta si sóc Massista o independentista, evidentment, primer sóc independentista i després Massista. Crec que no feia falta, però per si un cas.
    Tu deuries ser un nen de bolquers (si és que havies nascut) que jo ja havia tingut una discussió a una comisaria de policia per voler posar el meu nom en català al DNI.

    3.- Entenc perfectament que no vulguis en Mas de president. Jo no tindria tantes manies amb en Junqueras, però sé que la majoria de gent d'ERC va acceptar que Mas fos candidat molt "a contracor". Però és el que es va pactar i el grup amb menys vots del Parlament no és ningú per començar la construcció d'un país vetant gent (sigui qui sigui)

    4.- Jo també hagués volgut un acord. I si estic tan enfadada és perquè jo vaig ser de les innocents que, la nit del 27S vaig sumar automàticament 62+10 i, tot i que estava segura que les CUP no donarien el seu vot a la primera, no tenia cap dubte que després sortiria el SÍ.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. 5.- Cert que les CUP van dir moltes vegades, moltíssimes que no investirien Mas com a president. Però també van dir moltes vegades, moltíssimes, que no posarien pals al procés... I és que la qüestió de NO investir Mas no anava al seu programa, no era una "promesa electoral FORMAL" (per dir-ho d'alguna manera) com s'ha volgut vendre... per tant, s'han trobat en que dues de les coses que van "dir" durant la campanya han entrat en conflicte, havien de decidir-se i s'han decidit per obstaculitzar la presidència de Mas.

      6.- Ja he dit que sóc independentista, que el fet de ser "Massista" és purament circumstancial... però em rebenta tant això de senyalar amb el dit algú i vetar-lo, em sembla repulsiu, i aquesta actitud m'ha fet més radical encara. Les CUP, en la seva lluita infantil contra el candidat de Junts pel Sí HAN PERDUT EL SEU PROPI CANDIDAT perquè l'Antonio Baños, s'ha vist incapaç de defensar aquest NO tossut i absurd. Sí, molt tossut i molt absurd, molt. I tu no ho veus com jo, perquè a tu no t'agrada en Mas però penso que tu intentes ser just, per tant, imagina per un segon: Com et sentiries tu si aquest "AMB TU NO" el fessin a en Junqueras?
      Com deia un tuitaire avui "Mai a un president que ha arribat tan lluny se l'ha menyspreat tant". Per mi és incomprensible. Tots som necessaris, en Mas també. Vetant no es construeix res.

      7.- La meva repulsa a "vetar" ningú, i t'ho pots ben creure, seria exactament igual si el vetat fos una persona d'ERC o provinent d'algun altre partit. Imaginem que a aquesta colla li hagués donat per vetar en Lluís Llach (del que, per cert, se'n fotien al tuiter. Així, tal com ho dic. Se'n reien d'una persona que ha estat la seva vida lluitant per la llibertat de Catalunya i en temps ben difícils) o algú que abans hagués militat al PSC, o d'on fos, és igual. Qualsevol persona de Junts pel Sí per mi és absolutament digna de ser on és i és vergonyós voler deixar algú "fora".

      8.- I, per acabar. Jo mai hagués votat les CUP (i no per què no m'agradin moltes de les seves propostes socials, però explicar-ho ara seria massa llarg i ja m'estic embolicant massa). Tot i així, persones com David Fernández, Quim Arrufat i Isabel Vallet em mereixien molt de respecte i creia en la seva paraula. Els "caps" d'ara no me'n mereixen gens. Em declaro totalment incapaç d'empassar-me com a cert el resultat d'empat en la votació de la setmana passada. No m'ho crec. I he llegit alguns comentaristes i sentit moltes veus, i diuen que corren gravacions i tot (i si es cert se sabrà) on, a crits, després de votacions on guanyava el SÍ a investir a Mas, es deia que això no podia ser perquè es trencaria la CUP i es feien els canvis pertinents. Són molts ja els "cuperos" de tota la vida que estan manifestant el total desacord amb el resultat de la darrera assemblea, cada vegada en surten més:

      http://www.directe.cat/noticia/465754/audio-un-observador-de-l-anecup-denuncia-una-tupinada-per-evitar-el-si-a-mas

      https://www.youtube.com/watch?v=JHNS3XdsUSQ

      http://www.naciodigital.cat/noticia/101004/dura/carta/alcalde/cup/viladamat/decisio/no/em/representa

      Bona nit.

      Elimina
  27. Sembla que si que havia temps de posar seny i que tenies raó quan em deies que no ens havíem de resignar a que no hi hagués acord. T'hauré de fer més cas del que et faig. ;-)

    ResponElimina
  28. És veritat, tenies raó de ser optimista! :))

    ResponElimina
  29. Glòria, han passat només unes hores des del comentari, pràcticament, i la perspectiva ha canviat molt. Derrota? No pas, ara sembla que anem de cap a la victòria, amb l'esforç de tots. I el que és més important, hem recuperat l'ordre normal de les coses: nosaltres estem il·lusionats, i tornem a rebre atacs unionistes, com ha de ser!

    Assumpta, he llegit amb interès el teu comentari, però trobo que no té sentit contestar-te ara punt per punt el que dius, que ho podria fer, però el panorama ha canviat tant que és absurd seguir remenant tota la discussió que podríem tenir. Espero que hagis sentit la intervenció de l'Anna Gabriel en el Ple d'investidura. Si l'has escoltat atentament, t'hauràs assabentat d'algun dels motius pels quals no volien investir a Mas, que no eren tan absurds, però que segurament no et serveixen. Com a mínim caça molt bé amb la seva manera de pensar. Un dels motius és que ha acaparat el procés, la idea de 'el procés és Mas' que van vendre des de Madrid, i que ens hem acabat creient. I no, el procés és de tots. No es pot reduir tot a una sola persona. A banda de les lacres que li associaven, cal demostrar a Madrid que el procés no és Mas, perquè sense Mas seguim tirant endavant igualment. Per altra banda, la CUP ha sortit molt més perjudicada que Mas, que si ho vol, serà president d'aquí a 18 mesos. L'estratègia del màrtir li servirà, i passarà tot aquest temps fent campanya, com han fet durant tot el debat llepant-li el cul, però és cert que cal agrair-li la feina feta, naturalment. No ha creat l'independentisme, però sí que ha permès que arribéssim fins aquí. Si no s'hagués volgut apropiar de tot en benefici propi i del seu partit, segurament les coses no haurien estat tan difícils ara. I pel que fa al futur, ja ens podrem barallar tranquils, que no és que Esquerra l'acceptés a contracor, sinó que ens va fer un xantatge fastigós. Però primer, República Catalana. L'objectiu primer, que tenim molta feina a fer encara.

    McAbeu, l'esperança l'havíem de mantenir, però l'acord ha estat sorpresa per tots. Suposo que puc dir que just el dia abans que se sabés vaig assistir a una reunió comarcal en la que ens preparaven per les eleccions, ens deien que hi havia possibilitats, però que ens mentalitzéssim que ens tocaria pencar de valent. Finalment, però va saltar la sorpresa. Jo ho creia possible, perquè ho veia necessari. Unes noves eleccions només ens podien perjudicar, i finalment l'esforç ha estat molt gran perquè tothom ho sabia. M'alegra veure que torneu a somriure!

    Gemma Sara, és d'aquelles vegades que estic més content d'haver mantingut l'esperança, i mira que jo sóc pessimista de mena!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.