divendres, 1 de gener de 2016

Alimentació inusual

Dia 2743, 11:23h del matí.

Escric avui més tard de l'habitual, no sé què passa aquest dia que tot sembla anar més lent. Vull informar que ahir a la nit els meus subjectes d'estudi van tenir un comportament irregular i no sé què significa, per això crec oportú transmetre aquesta informació. Per començar van preparar un àpat per ells molt diferent del que solen menjar a les nits, es van passar una estona a l'àrea de manipulació alimentària, però no m'hi deixaven entrar. M'hi vaig poder infiltrar només un parell de vegades, però no vaig descobrir res.

Però que ells tenen una ingesta variada no és cap novetat. El comportament irregular va venir prop de les 00h. Jo havia rebut ja les meves dues racions de pinso diàries. Escasses, val a dir-ho. Pensava que el dia s'acabava i ja estava descansant, però vaig veure que tornaven a obrir el compartiment cuirassat on guarden el meu menjar i que en separaven una part més. Esperançat, vaig restar amatent als esdeveniments. 

Quina va ser la sorpresa quan, en arribar el canvi de dia, la subjecte nº2 va començar a donar-me els granets de pinso separats prèviament, a raó d'un cada cop que sonava una estridència des de la pantalla de visualització que tenen a l'àrea central de la zona de supervisió. No vaig entendre per què no me'ls subministraven tots de cop, com fan habitualment, però alguna cosa té a veure, n'estic convençut, que ells mengessin un fruit verd pàl·lid al mateix temps que em donaven a mi cada granet. Deu ser alguna mena de ritual. Després van voler-me enverinar (no es pot esperar altra cosa d'ells), amb un beuratge grogós amb bombolles que ells prenien, però no vaig voler tastar-lo. Esperaré a veure si el ritual es repeteix aquesta nit. 12 granets de pinso són 12 granets de pinso... 

 

30 comentaris:

  1. ha, ha, ha... el fareu parar boig, pobrissó!!!!

    ResponElimina
  2. Que tendre, Xexu; de debò li vau fer celebrar també les 12 campanades? :)

    ResponElimina
  3. Que quedi ben clar que les racions són escasses eh?

    Els vostres grans de raïm els va triar ell oi? perquè s'ha de tenir mala llet per triar-los tant grans!!

    ResponElimina
  4. Pobre blog, quin manera de despistar-lo i a sobre li volíeu fer veure cava...
    A veure si us esguerraparà si es pensa que e voleu enverinar, posats a fer, ja li podíeu haver donat raïm també, igual li hauria agradat!!!
    Bon vespre XeXu, una moixaina pel Blog.

    ResponElimina
  5. Segur que el cava era del barat i per això el Blog no en va voler, si es nota que aquest gat té un nivell.

    ResponElimina
  6. Ara li hauràs de donar més vegades els dotze granets de pinso, si no segur que prendrà alguna venjança.
    Bon any 2016 XeXu

    ResponElimina
  7. Ha, ha, ha... Molt bona aquesta pensada teva que ens comparteixes!!
    Una abraçada i què tinguis molt Bon Any!!

    ResponElimina
  8. Blog, no et preocupis són tradicions estranyes dels humans! Què hi farem?!

    ResponElimina
  9. molt divertida la visió del teu gat ....i diu que que li vau donar cava? pobrissó ja veig que no hi està acostumat .....

    ResponElimina
  10. Estimat Blog no saps pas com t'entenc, a casa va passar si fa o no fa el mateix. Tant a la gata mal xinada, com a la gossa boixa com a mi ens varen donar dotze granets de pinso. Mira que son garrepes! Només dotze! I desenganyat amic, això no es repetirà més fins d'aquí un any si se'n recorden de nosaltres.
    Una abraçada sense urpes
    El gat foll de la bruixeta

    ResponElimina
  11. Hahahahahahahahahahaha em moroooooooooooooooo!!! :-DDDDD

    Genial!!!
    Post genial!!
    Malgrat l'intent d'enverinament... :-DDDDDDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert... les estovalles, o hule, o plàstic que hi ha damunt la taula... és un regal de PODEMOS o què???? He vist clarament els cercles morats... i això no fa tanta gràcia!! :-PPPP

      Elimina
    2. Hahaha, quina vista, Assumpta! No se t'escapa una! XD

      Elimina
  12. i saps quin desig va demanar?....jo si, que li donis més pinso cada dia. Bon any mainada...

    ResponElimina
  13. Criatura, t'estan antropomorfitzant (ai, no sé si s'escriu així), tu fins on vulguis arribar, no més, no perdis el teu espai identitari felí, podria ser fatal!!

    ResponElimina
  14. Hahaha pobre Blog, fa dos nits que espera que es repeteixi el ritual! Perquè això sí que ho tenen els gats, memòria quan els hi convé!
    Molt bon any Xexu i companyia!

    ResponElimina
  15. El meu estimat quisso no es va adonar de res...no hihavia ni déu, a casa.... Bon any!

    ResponElimina
  16. El teu gat torna a parlar!!! Hahahah pobret, i sort que no va provar el cava, perquè al matí següent, el mal de cap és considerable!
    Bon any bonico!

    ResponElimina
  17. Llarga vida als felins!
    Bon any al Blog Xexu. I també a tu.

    ResponElimina
  18. Divertidissim! Bon any també per al blog :D

    ResponElimina
  19. Així m'agrada, al Blog i a tots els de quatre potes, com si fossin de casa. Granets de pinso per les campanades, tió per nadal, difressa per carnaval i samarreta del Barça quan juga. Així li fa la meva filla a la Lila. El que no se m'havia ocorregut és que els estigués estudiant, però no m'estranyaria. Ens pensem que nosaltres som l'ésser intel·ligent i amb això l'anem pifiant.

    ResponElimina
  20. Per si a algú li queda algun dubte, és ben cert que en Blog va fer les campanades amb nosaltres. Amb granets de pinso, perquè és l’única cosa que segur que es menjava. I a més se’n va menjar un per campanada, com toca, i això vol dir que li havíem d’anar donant (ho feia la meva dona) cada cop, si no no hi havia pauta possible, a la cinquena campanada no hagués quedat ja cap gra de pinso. Moltes gràcies a tots pels comentaris, i que aquest sigui un any ple d’alegries per tots i totes!

    Carme, tot el que sigui donar-li menjar, ell està més que content!

    Galionar, sí sí, totalment verídic! Cada campanada li tiràvem un granet de pinso al plat, i ell l’engolia. Se’ls va acabar perfectament, no es va ennuegar cap cop ni res!

    Anna, sí, li agrada molt remarcar que sempre té poc menjar, sempre es queixa. Però és que si no es fot com un toixó. Els grans de raïm no et pensis que eren tan grans, el que passa és que estan pelats i sense llavors, i amb dues meitats separades semblen més grans del que eren. Però quina gràcia té que no hi hagi risc d’ofec??

    Deric, a casa som així...

    M.Roser, vam anar a cavall guanyador. No crec que hagués menjat el raïm, i el pinso no falla mai. Per això per ell van haver de ser granets de pinso. Després vaig mullar-me el dit amb cava i li vaig oferir per llepar, però feia mala cara, així que vaig desistir. Segur que va pensar que li donava alguna cosa dolenta, és molt expressiu!

    Clídice, bon any per tu també.

    Pons, doncs no sé si era car perquè era regalat, però jo el vaig trobar força bo. Ho haurem de provar amb altres coses, a veure si serà que té el morro fi.

    Alfonso, de moment no els ha reclamat més, però no es pot córrer el risc de convertir-ho en costum. Ell sap quan li toquen les racions, i si li canvies el patró, i li dónes a unes altres hores, s’acostuma aviat. Quan sap que li toca, es posa a miolar una estona abans, i pot ser molt pesat, perquè de vegades és una bona estona abans. Si sap que a les dotze de la nit li ve una tercera ració, es posarà a miolar cada dia i no hi haurà manera de dormir fins que li donem... Millor que se li hagi oblidat la nit de cap d’any...

    Montse, la pensada va ser ben real, el gat va fer el canvi d’any amb nosaltres!

    Mireia, és tan venut que segur que abraça qualsevol tradició humana que impliqui aconseguir més menjar!

    Elfreelang, ho vam intentar, em vaig remullar el dit perquè el llepés, però no li va agradar, el va ensumar i va arrufar el nas.

    Bruixeta, seran desagraïts! Dotze grans més, són dotze grans! És un plus per celebrar un dia especial, quina poca consideració. D’acord que el sopar que vam fer els humans va ser molt més copiós, i que no en van tastar res, però després s’ha de repartir equitativament, 12 el que sigui per tothom!

    Assumpta, el millor del cas és que és real, no s’ho inventa el gat, li vam donar 12 granets de pinso, un a cada campanada, i ell se’ls anava menjant. No es va ennuegar ni res, el tio ho va aprendre de seguida. Després, de cava, ja no en va voler, però el pinso no el perdona.
    Ah, quan jo vaig veure aquest hule també vaig pensar que eren cercles de Podemos, però mira, dóna un toc de color al menjador.

    ResponElimina
  21. Sr. Gasull, no cal que sigui cap d’any perquè el gat demani aquest desig, això ho implora cada dia, però cada dia no colarà!

    Gemma Sara, aquests de la CUP no teniu sentit de l’humor! T’ha faltat dir que no cedeixi a aquests costums neoliberals i imposats! Doncs a mi no em va semblar que es queixés gaire, hahaha!

    Roselles, tu ho has dit, no li falta memòria quan li convé, i quan es tracta de pinso encara molt menys. Em sorprèn que no hagi estat reclamant més a aquella hora els dies següents... sort que ho va entendre com un fet puntual i aïllat, si no ja hauríem begut oli, es posa a miolar, i no hi ha qui el pari en tota la nit.

    Zel, que mala gent, mira que deixar-lo sol!

    Ada, el meu gat sempre parla, i envia els informes diaris, el que passa és que no sempre pot agafar l’ordinador per escriure’ls. No sé quin problema té amb el cava, jo crec que va desconfiar i pensava que li volíem fer mal. Un gat amb ressaca seria digne de veure!

    Xavier, ja li he desitjat el bon any de part teva a en Blog, però ara té molta gana, i encara no li toca menjar, així que està miolant descontrolat. Si de cas ja li dic de nou en una altra estona...

    Jomateixa, va ser molt divertit fer-ho, tota la família fent el canvi d’any plegats!

    Teresa, si no m’equivoco, la Lila és un gos, no? Una gossa, vaja. No has de patir per res. Els gossos són companys fidels i amorosos que sempre estaran al vostre costat. Són els gats els que són uns malparits calculadors. El que passa és que en Blog no sap que ja sabem que ens estudia, fem el possible per despistar-lo, i així ens ho passem bé. Però segur que alguna en porta de cap...

    ResponElimina
  22. Amb retràs, però vull desitjar al Blog un 2016 amb racions de menjar una mica més generoses i que els reis se'n recordin d'ell.
    A fer bondat!

    ResponElimina
  23. Molt bon any nou, blog!! mira que n'ets de passarell! no tastar el cava!!!!!!

    Puck

    ResponElimina
  24. Sort que no van donar-te raïm, costa més d'empassar (suposo!) bon any a tots!

    ResponElimina
  25. Glòria, espero que en Blog no hagi llegit el teu comentari, perquè si no el tindrem cada dia reclamant més menjar. Ell s'apunta a totes les reivindicacions en aquest sentit! I els Reis passen tard per ell, encara no li han portat el regal, però li portaran!

    rits, posat que la mestressa d'en Puck ara es mou per terres del Penedès i que s'està aficionant al tast de vi, i probablement al cava també, hem d'entendre que el gat s'afegeix a aquestes pràctiques?

    Loreto, no només costa més d'empassar, és que a més no és tan bo com el pinso!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.