dimecres, 23 de desembre de 2015

Relats conjunts, La fada que va desaparèixer


En aquell racó de món hi passaven coses inquietants, molt pocs s'atrevien a entrar en el bosc. Hi havia fades, deien. I aquella boira que ho envoltava tot. Els homes i dones del llogaret la veien com un fenomen meteorològic peculiar de la contrada, i els afegia aquell puntet de misteri que no s'esforçaven en esvair. Li tenien por, a la boira, però no pels motius que li haurien de tenir. Si haguessin sabut de què era capaç aquella boira! Si ho haguessin entès! Perquè saber-ho no era igual que entendre-ho.

No, no era una boira comuna. Els del poble no ho sabien perquè ningú s'aventurava a entrar-hi. Però desconeixien el destí dels pobres visitants que, aliens a les històries que s'expliquen a la vora del foc, s'atrevien a creuar el seu territori. Ningú en sortia, d'aquella boira. Ningú no en sortia, almenys com hi havia entrat.

Feia prop d'un any que en Bernat Ratafia havia desaparegut i ningú sabia on parava. Era de ciutat, ell, i l'últim que en sabien era que havia marxat sol d'excursió, però no va tornar. En Bernat va tenir la mala sort de posar-se a caminar pel territori de la boira, i no és una manera de parlar, és el seu territori. La boira el va engolir, se' va quedar, com es queda tot aquell qui gosa caminar per les seves terres. En Bernat ja no forma part d'aquest món. No sabem de quin altre món forma part, potser del de les fades. Però no en sortirà mai, d'aquest bosc, com a ésser humà.

Però la boira és sàvia; i considerada. Ara que s'acosta nadal, li sap greu que en Bernat no es pogués acomiadar dels seus. Encara deuen estar patint molt. Com ja ha fet altres vegades, es concentra en un punt i comença a giragonsar formant un remolí. Les seves partícules grises, el seu vapor, es condensen per anar formant una silueta, una figura. I gira, i gira, i gira, i s'acumula en el punt triat fins a començar a formar unes cames, uns braços, unes faccions. En Bernat, o la seva ombra, comença a perfilar-se enmig del bosc.


Aquest és el meu relat nadalenc de Relats Conjunts de desembre. 


16 comentaris:

  1. Per no agradar-te els relats de terror, fa força por aquesta boira misteriosa per molt que es torni considerada quan s'apropa Nadal. ;-)
    Bon relat!

    ResponElimina
  2. Bon relat amb boira misteriosa i engolidora, Bernat Ratafia potser es va atrevir a travessar la boira per haver-ne begut massa

    BoNES FESTES XeXu!

    ResponElimina
  3. Que misteriós, com en sortirà el Bernat... aquí molaria una segona part, molt xulo. Per cert, el relat es deu situar cap al Pla d'Urgell, oi??
    Bon Nadal i bon Solstici! :)

    ResponElimina
  4. La boira aquesta recorda una mica a la de "The Others".

    ResponElimina
  5. Coi, quina boira més perillosa. Primer se'l queda, després el torna ves a saber com!
    Podrien posar un rètol a l'entrada del bosc: "Bosc de aniràs i no tornaràs".
    Molt misterios tot plegat...

    ResponElimina
  6. Benvingut Bernat de retorn al món del que la boira se t'havia empassat.
    Bon Nadal.

    ResponElimina
  7. Inquietant, aquesta boira... M,ha agradat.

    ResponElimina
  8. Una boira terrible i considerada alhora :D

    ResponElimina
  9. Té raó la Gemma, molaria una segona part... què va passar amb aquest Bernat reconstituït? Com es va comportar? es va acomiadar? va tornar a ser boira?

    Ja veus... moltes preguntes, tinc, avui...

    ResponElimina
  10. Ui, no sé, potser més valdria que en Bernat es quedés allà on és, amb les fades o el que sigui.

    ResponElimina
  11. La ratafia és perillosa quan hi ha boira.

    ResponElimina
  12. Ostres, se m'havia passat aquest relat inquietant...Ves a saber , potser en Bernat va desaparèixer perquè es va passar amb la ratafia i ara la boira s'endu les culpes...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  13. No us havia donat les gràcies pels vostres comentaris en aquesta entrada! Gràcies per llegir el relat, ja va bé si l'heu trobat inquietant, és el que volia, és clar. Responent al Sergi, he de dir que he hagut d'anar a mirar què era això de 'The Others', ja que em sonava però no ubicava, perquè no consumeixo obres de terror, però aquesta pel·li d'Amenávar sí que la vaig mirar en el seu dia. No m'hi he inspirat pas pel relat, però sí que he agafat alguna idea d'un llibre del traspassat Michael Crichton que es diu 'Presa', que vaig llegir fa uns quants anys ja.

    ResponElimina
  14. Sí que és inquietant l'aventura d'en Ratafia, però acostumat a la boira de Can Fanga, no hauria d'haver problema.

    ResponElimina
  15. Bona descripció de la boira! M'has recordat a aquella peli d'Stephen King, "La niebla", basada en el seu llibre... quina por dóna!!!!

    ResponElimina
  16. Veus, jo com l'Ada, aquesta boira que engoleix, que ves a saber què s'hi amaga i a quin món et porta, m'ha recordat molt a La niebla de l'S. King. M'agrada el final, en Bernat o la seva ombra, com si poguessin ser dos éssers diferents.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.