dijous, 3 de desembre de 2015

Junqueras

Fa uns dies vaig fer un post que es deia Baños i que va portar força disputes en els comentaris. I això que la situació no estava pas tan tensa com ara. Sembla que hi ha motius per l'esperança, perquè el pitjor dels escenaris possibles seria anar a unes noves eleccions al març. Potser a alguns us sembla bona idea, però no, traieu-vos-ho del cap. Seria fatal. Si és que sou independentistes, és clar. Si no ho sou potser us convé.

No és la meva voluntat embolicar la troca novament, però sí parlar d'un altre polític. De Baños en vaig parlar bé, i en seguiria parlant bé, però sentir parlar l'Oriol Junqueras em meravella. Ha tingut èpoques no tan bones, però quan està còmode, quan té oportunitat d'esplaiar-se (que és quan vol, perquè no hi ha escaleta d'un acte que el faci cenyir-se als temps establerts), és espectacular. El seu nivell de coneixements em sembla impossible d'assolir, i parla amb tota claredat i naturalitat. Quan vol, és clar, perquè també és perfectament capaç de parlar molt i no dir res. És polític, ves.

He tingut l'oportunitat de sentir-lo no només en un acte, sinó en un espai més reduït i amb més persones, i he de dir que guanya en les distàncies curtes. Envoltat de la seva gent, sense cap pressió ni compromís, és encara més proper i fins i tot bromista. Era una reunió en la que no hi havia de ser, però va entrar inesperadament, i sense massa intenció d'acaparar mirades. Però es va posar a parlar i la reunió es va acabar, més d'una hora després, ens feien fora de la sala. Crec que mai havia gaudit tant d'una activitat política com en aquesta xerrada improvisada, en la que li preguntàvem i ens responia amb confiança.

Quina sort congeniar amb les idees i les maneres d'un partit, i que aquest estigui liderat per una persona així. I el partit no és només ell, n'hi ha d'altres que es mereixen un monument, com el Tardà, i gent preparadíssima. Però en Junqueras és molt Junqueras.

28 comentaris:

  1. Estic convençut que quan siguem una República en Junqueras tindrà un lloc important i de primera línia. I mentre hi arribem, també.

    ResponElimina
  2. Si ell fos el candidat a la presidència, ja ho tindríem tot encarrilat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí el que en penso: http://elblogdelmaurici.blogspot.com/2015/11/pressing-cup.html

      Elimina
  3. Quina llauna, ara se m'ha esborrat el comentari que tenia escrit!!!

    Penso que en Maurici té raó, els de la CUP no tindrien cap problema per investir en Junqueras i ja ho tindríem tot encarrilat.

    M'agrada en Junqueras, sempre m'ha agradat com parla i com s'explica. Es com escoltar un bon professor. És cert que va passar una època baixa, no tinc ni idea de per què, però quan el vaig sentir a la campanya electoral del 27S, ja vaig veure que estava en plena forma. Me n'alegro molt, per ell, per Esquerra i per Catalunya.

    Crec que en Junqueras, si tot va bé, serà el primer president de la República Catalana. A veure, com va...

    ResponElimina
  4. Tot i que no sempre he estat d'acord amb ell, he de dir que, en general, em cau molt bé, que també m'agrada sentir-lo parlar relaxadament, que crec que és molt intel·ligent i, el que és més important: bona persona.

    Tant en la transició cap a la independència com en la nova República Catalana, tindrà un paper important, molt important. S'ho ha guanyat, s'ho mereix i espero que sigui així.

    ResponElimina
  5. Junqueras president! Junqueras president! Ai no, que l'únic candidat que JxS veu viable es en Mas, quina llàstima!

    Jo també estic d'acord que unes noves eleccions no arreglarien res de cara a tirar endavant la independència. O potser hi ha algú il·lús que pensa que amb els vots de CDC i ERC s'arribaria a una majoria? Em sap greu, però seguiria calent el vot de la CUP, i com es lògic tres partits són més difícils de posar d'acord que dos. Es clar que també hi ha la opció que CDC passi de la independència tal com i fa quatre dies que la va abraçar i s'acabi ajuntant amb algun unionista, tot sigui per acabar governant que fet i fet es el seu primer objectiu.

    PD: Estàs de sort que marxo tot el pont fora del país i dubto molt que em pugui connectar per dialogar amablement amb qui sigui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hahahaha "el vot de la CUP"... però si més de la meitat dels seus vots són en préstec... gent que potser era d'ERC i que no es refiava d'en Mas i va pensar que les CUP ajudarien en el procés...

      Si TOTHOM hagués votat de veritat a aquell partit amb el que se sent més representant, deixant-se de tonteries i de jugar a politòlegs, JxSí hauria tingut més vots i les CUP menys i fora problema.

      Elimina
    2. El curiós es que ara que se sap com realment és la CUP (sempre ho havien amagat...), després de tots els desproposits que ha fet la CUP encara tindria els "vots prestats" de cara a unes possibles eleccions al març, les quals continuaria amb els mateixos diputats i amb la possibilitat de pujar-ne un altre més. Els que més guanyarien amb unes noves eleccions serien Ciutadans, es això el què volem? Si, tens raó, la culpa es de la gent que vota el què no deu, si es que son uns babaus.

      Elimina
  6. Els de la CUP no tindrien cap problema per investir Junqueras però els de Convergència segur que sí i estaríem igual. Comparteixo l'admiració com a persona i com a polític cap a ell, que expliques però també és cert que tots tendim a trobar totes les gràcies als polítics que estan d'acord amb les nostres idees i tots els mals als que no.
    S'ha de reconèixer, però, que l'optimisme d'en Junqueras pel que fa tirar endavant el procés és molt d'agrair quan veus que per altres l'únic important és qui ha de ser el president. Espero que s'arribi a un acord perquè coincideixo amb tu que unes noves eleccions (que alguns ja comencen a demanar) seria la manera més segura de carregar-nos-ho tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar, pobrets els de les CUP, ells tenen tot el dret a voler aplicar íntegrament el que han dit però Convergència no... Convergència és un partit format al cent per cent per corruptes, tots som persones molt riques als que les polítiques socials no ens importen gens ni mica i que sabíem que el nostre candidat era en Mas (que ha fet més que ningú per eixamplar les bases de votants indepes i això ho sap una criatura de set anys) però no tenim dret a dir-ho.

      Si no fos perquè sóc independentista de veritat, i des de fa molt de temps (encara que llavors no ho veiés viable) i qui em coneix sap ben bé com penso... m'entrarien ganes que totes les "tietes convergents" es fessin enrere.

      Jo sí... o Mas o març i ja prou de xantatges d'aquesta gent tan bona gent de les CUP.

      Elimina
    2. El que ha fet Mas es aprofitar la gran marea independentista per convertir CDC en un partit independentista, i això ho sap una criatura de (veig la teva criatura de 10 anys de l'altra dia, la de 7 d'anys avui i pujo l'aposta a) cinc anys. Es clar, ja contava que els seus fans acèrrims el seguirien per molta por que li tinguessin a la independència.

      No veig el motiu de la teves ganes de fer eleccions al març quan segons els sondeigs JxS perdria entre 1 i 4 escons.

      Elimina
    3. Hahahaha i aquesta "gran marea" d'on venia, PONS? Doncs eren els Convergents fent el pas... ho sap una criatura de dos anys i mig!!

      Elimina
    4. Ei, em rendeixo... no em trobo massa bé... i mira que m'agrada barallar-me amb tu!!... Sempre et guanyo!! :-DDD

      Elimina
    5. Per si moro... voldria que quedés aquí la meva absolutament sincera opinió que en Mas ha estat -i encara pot ser- un actiu molt gran per Catalunya. Jo sempre li agrairé haver despertat la il·lusió independentista en persones que pensaven que aquest moment no arribaria mai.

      Gràcies, President Mas.

      I ja posats... si moro, acabo amb les paraules d'en Carrasco i Formiguera:

      Jesús, Jesús, Jesús, Visca Catalunya Lliure!!!

      Elimina
  7. Després d'aquests dos posts, la JEC t'obligarà a escriure també sobre els candidats de PP, Cs i CeC-Podemos (o com es diguin).

    ResponElimina
  8. Vaig torna a creu re en ERC amb ell i gracies a ell... juntament amb l'Alfred Bosch.

    ResponElimina
  9. Estic d'acord amb en Pons, algú s'ha parat a pensar que alguna gent, ( independentista) que ja està una mica cansada, a les eleccions del març es quedes a casa i guanyés ciutadans i fent pactes pogués arribar a governar? Només de pensar-hi em venen calfreds: la Rimades , presi!

    I si parlem d'en Jonqueres, a mi també em cau molt bé, té les idees clares, les expressa molt bé i no crida mai!!! La qual cos li agreixo.

    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crida mai...

      Mira, això m'ha agradat... :-)
      No té més raó qui crida més fort... sinó qui sap argumentar, si sap explicar que creu de veritat en el que diu...

      Elimina
  10. Per això ja fa dies que els guaperes, insisteixen en convocar noves eleccions!!!
    Sembla que aquests dies hi ha més voluntat d'acords, a veure!

    ResponElimina
  11. estem d'acord en Junqueras és un pou de coneixements, és didàctic.....argumenta i té arguments

    ResponElimina
  12. Junqueras també m'agrada i seria aquesta figura de consens que desencallaria la situació, com Romeva. M'ha agradat la teva resposta al post del Maurici, amb la disjuntiva salomònica. La proposta del David Fernàndez (que m'agradaria més raonada, que mira que és críptic quan vol!) ho resoldria per la banda de la CUP, el que passa és que veure personatges com Felip Puig dient satisfet que la investidura és cosa feta no ajuda gaire, trobo. A veure quina ascendència té el David sobre l'Assemblea. També trobo important el tema del pla de xoc. No sé, veurem.

    ResponElimina
  13. el problema es que sigui quina sigui la sortida hi ha algú que s'ha de menjar les seves paraules amb patates...això són menys vots i d'aquí que costi tant l'acord.

    ResponElimina
  14. I en canvi xq no lidera el procés?

    A mi m'agrada Junqueras, certament en sap molt, té les idees molt clares i té carisma de líder. El que ha fet a ERC és ben digne i era ben difícil. Deixar enrere les famoses "famílies" fins i tot el clan de barcelona i unir el partit. I que es recuperi la credibilitat en aquest partit malferit pels tripartits codbiciosos en els que van participar.

    Però..... li manca el carisma-lideratge o "savoir fair" o com es digui del Mas. O alguna cosa, que no sé què és però que ha portat a que no acabi de liderar del tot el procés. I no sé què coi és. Penso que es va abaixar els pantalons en el moment que va acceptar fer la llista única, que per altra banda entenc que pressionés el Mas, era la única manera que pogués manar. Però perquè? Mira ara les enquestes del 20N. Empat tècnic amb C's per ser la força més votada. Perquè no van anar sols i dp coalició amb Convergència com ja han fet històricament? Potser és un tema absolet, que ja s'ha parlat, xò que s'ha de tenir en compte x el moment que tenim ara mateix.

    Crec que en el procés d'investidura, que ara ja m'atreveixo a dir que ho serà si bé sempre he pensat que s'aconseguiria, hi està jugant un paper més fort del que ens pensem. O així m'agrada creure-ho, xò sempre a l'ombra.

    Tan debó aprengui aquest punt que manca per ser un gran líder de massa. Tan debó no aprengui la corrupció del poder, que tothom té quan hi arriba. Tothom.

    ResponElimina
  15. No m'agradaria tenir que arribar a fer unes noves eleccions. Gens. Espero que trobin un punt d'acord cedint TOTS una mica.
    Junqueres és un home intel·ligent i ponderat que inspira confiança. I sembla una persona honesta, qualitat que valoro molt. No em molestaria tenir-lo de president.

    ResponElimina
  16. Contesto en general, a diverses qüestions que han sorgit.

    No tinc tan clar que Junqueras fos una figura de consens. Romeva potser sí, perquè temo que tant uns com els altres el veuen inofensiu, però Junqueras no. Si Junqueras mana, ERC mana, i això CDC no ho tolera ni de conya, i la CUP veuríem. CDC vol manar, i no deixarà que un altre governi. I la CUP pensa també en les properes eleccions, què passaria si investeixen uns o altres. Junqueras és massa perillós, no sabem si el seu model funcionaria a nivell nacional, però al seu poble el vota tot cristo, indepes i no, perquè com a alcalde ha sabut aglutinar tothom. Està al govern crema molt, i a les passades eleccions, després d'obrar un miracle a les anteriors, ha arrasat encara més. Tot això fa por, si ERC arriba a governar, i ho fa com ho està fet a nivell local (seguríssim que hi ha excepcions), a veure qui els treu d'allà després.

    Junqueras és un natural, un indepe des de sempre. Pensar que ERC no vol governar, o que no vol liderar res no té sentit, però sí que posa per davant l'objectiu que no els interessos propis. En el seu moment, convergència tenia molta més representació que Esquerra, més del doble. I Esquerra compleix els seus pactes, per això el candidat de Junts pel Sí és Mas. Cert, va haver un xantatge com una catedral per anar en una sola llista: o llista o no hi ha eleccions. I això va ser única i exclusivament per no fotre's la gran patacada sols, o perquè ERC no donés la volta a la truita i assolís el lideratge. I això ho saben i ho sabran els nens que encara no han nascut, ja m'encarregaré jo i molts de nosaltres en explicar-ho. Especialment si aquesta corrua de polítics pallassos no ens porten a l'objectiu i s'enroquen en els seus interessos de partit.

    Junqueras és un líder i té poca discussió, com a mínim entre les bases d'ERC. President? Per què no, ja ens agradaria. Però cada cosa al seu temps, no ho decidim nosaltres, sinó que ho decidirem entre tots, quan sigui el moment. Que pot i que ha de tenir un paper important en un futur, crec que és una evidència, i no pel que a mi m'agradi o em deixi d'agradar, sinó per bé de Catalunya. I ei, que també m'he emprenyat amb ell alguna vegada per alguna decisió, no hi ha ningú infal·lible. Però actius així no es poden deixar escapar. I aquí entra Mas també, no se'l pot apartar perquè en tasques de representació nacional i internacional és una cara molt visible. Ell, i tota la gent que ell mou són necessaris pel procés. Com a president? Això m'és igual. La construcció d'un país no només passa pel nom del president.

    I bé, que estic disposat a seguir parlant-ne, però estic fart de baralles entre independentistes, nous o vells, i pels motius que siguin. O anem tots plegats, o no fotrem res. I per anar plegats cal fer sacrificis, perquè som molt diferents. Així que tots amb la pinça al nas, a estimar-nos, i quan sigui el moment ja triarem els nostres per governar. Ara el que toca és trencar amb España, i no ho farem si cadascú va a la seva. Moltes gràcies a tots pels comentaris.

    ResponElimina
  17. Potser t'agradarà llegir això: http://www.elcritic.cat/blogs/sentitcritic/2015/12/14/sense-erc-no-hi-ha-independencia-sense-erc-no-podem/

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.