dimecres, 4 de novembre de 2015

Vintage

Les modes van i vénen, algú marca les tendències que es porten, o les que no s'han de portar, i aquesta mena d'autoritat etèria aconsegueix que la gent segueixi aquests mandats. Hi ha modes noves que triomfen, i n'hi ha que no, i també hi ha les antigues que tornen, i se les considera 'retro' o 'vintage'. Allò que era tendència, va deixar de ser-ho perquè ens va començar a avergonyir, però al cap d'un temps es considera vintage, i ho tornem a consumir, a portar, a fer servir. Perquè ara torna a fer 'guai'.

Per què no amb els blogs? La davallada de la catosfera més propera és notòria i fa temps que en parlem. Ja no hi ha l'activitat que teníem anys enrere, encara que alguns s'esforcen a seguir proposant i fent-nos jugar, cosa que és d'agrair. Però ni som tants, ni tan actius. I quant durarà això? Estan els blogs realment condemnats a desaparèixer? Un dia ens cansarem i arribarem a l'acord de tancar la paradeta tots plegats? I si resulta que això que fem, ara tan passat de moda i obsolet perquè prevalen altres xarxes, arriba un moment que algú diu que és vintage? I si llavors tothom retorna als seus blogs o en crea de nous perquè tornen a portar-se?

Qui ho sap, com que l'ésser humà està tan torrat, ja no em sorprendrà res. Però per si de cas podeu anar dient que seguiu la moda retro d'escriure en un blog, que no és gens 'mainstream', a veure si algú us segueix el rotllo. Aneu preparant les ulleres de pasta.

30 comentaris:

  1. No m'arrisco pas a fer de profeta... no tinc ni idea de què passarà amb els blogs. Ni tan sols sé què faré amb el meu. No m'imagino gens quan de temps el puc fer durar encara...

    Però vaja, jo de modes retro, ja en segueixo moltes, no em ve d'una... ;)

    ResponElimina
  2. mira...és alló d'anar fent i quan en tinguem prou baixem la persiana o almenys deixem un apunt programat felicitant el Nadal que potser ningú el llegirà.... La gran avantatge és que res no ens lliga a la xarxa, som nosaltres mateixos els que ens hi estem perquè alguna cosa ens hi fa ser.

    ResponElimina
  3. El dia que els blogs es posin de moda jo tancaré el meu.
    A hipster no en guanya ningú.

    ResponElimina
  4. No serà una "mort explosiva", simplement ens anirem apagant com una espelma. Però una miqueta de llum sempre hi haurà, imagino. En algun racó.

    ResponElimina
  5. Jo tampoc hi comptaria amb que els blogs es tornin a posar de moda, van tenir el seu moment àlgid quan no hi havia gairebé res més i han anat baixant, potser per posar-se al seu nivell natural, a mesura que les xarxes socials s'han implementat i, perquè negar-ho, els 'han superat en aspectes com la immediatesa i la facilitat d'us. Però una baixada no equival a una mort segura, jo no sé com anirà el futur (potser apareix una plataforma nova que si que farà que tanquem tots) però si les coses segueixen més o menys com ara, els blogs no s'acabaran. He dit que en moltes coses s'han vist superats per les xarxes socials però també estic convençut que encara n'ofereixen moltes altres que no podem trobar (almenys jo) ni a Facebook ni a Twitter.

    ResponElimina
  6. Maleïdes modes! Odio als hipsters! Amb la seva dieta vegetariana, amb els seus pèls, els seus peus petitons i les seves rodes per fer exercici. No, espera, odio als hàmsters...

    Deixat anar l'acudit per trencar el gel ara toca posar-se seriós. La meva opinió es que els blogs no tornaran a posar-se de moda, una cosa es com funciona el món de la moda, amb les seves modes de retorn, però Internet no funciona així, quan heu vist que hagi tornat alguna cosa a la xarxa? Algú ha ressuscitat els canals de xat tipus IRC? No, simplement vam passar d'ells al messenger i llavors al whatsapp, no tornem cap endarrere, sempre hi haurà quatre matats que continuïn fent servir les tecnologies antigues com l'IRC o els blogs. Podem trobar molts exemples, el Fotolog, algú ha obert mai un nou fotolog a partir del 2010? Ningú! Els power points que s'enviaven per mail, al principi sempre tenies alguns desgraciats que t'enviaven estúpids power points al mail pràcticament a diari, on són aquesta gent? Per sort han desaparegut, i tornaran? No! Realment espero que no... Segur que en queda algun freak que encara ho fa, però no es tornarà a posar de moda.

    Em sap greu ser realista però les modes a Internet no tornen, simplement s'inventa alguna cosa nova que triomfarà amb més o menys mesura, i que s'assemblarà més o menys amb el que ja existeix actualment, però tornar a Internet no torna res, com a molt es mantingut per una petita part de la gent que encara ho continua fent servir des del principi però experimentar un renaixement no es l'estil de Internet. O sigui, que els pocs que queden ho continuen fent o res, no apareixeran nous bloggers a no ser que li rentis el cervell a algú molt influenciable, però no serà més que una anècdota en un món en decadència, o sigui que depèn de nosaltres i només dels que estem actius de mantenir en vida als blogs, no podem comptar amb noves incorporacions, això ens deixa amb aquesta obligació moral, a continuar escrivint. Fins quan? Fins que tanqui el meu blog, el dia que tanqui Pons's Blog ja podeu tancar tots perquè no tindrà sentit continuar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El teu comentari és tot un remember! Irc, Fotolog, power point,... No te n'adones i d'això fa un munt d'anys!

      Elimina
  7. Mentre tinguem coses a dir i ho vulguem fer en aquest format, hi haurà aquesta petita comunitat que es resistirà a desaparèixer.

    Ara bé, si sorgeix un nou format per publicar continguts que ens tempti o, pitjor encara, si ja no tenim res més a dir (cas d'un servidor, a qui se li esgota el material i li costa déu i ajut generar-ne de nou), els blogs ja no tindran res a pelar.

    Mentrestant, seguim-nos llegint!

    ResponElimina
  8. Sempre hi haurà qui sempre esgarraparà uns minuts del seu temps per passar pels blogs amics, poder per pujar un post al seu propi blog... No crec que desapareixin del tot, senzillament l'activitat anirà reduint-se poc a poc i poder un dia no hi ha res mes "cool" que tenir un blog. Qui sap

    ResponElimina
  9. Boníssim l'acudit del Pons, avui el contaré a les meves adolescents i així em podran dir allò de "mama... que no fas gràcia" i jo... "Ha, ja sé que us esteu morint de riure per dintre" :DD
    Bé, a elles sempre els hi dic que els rumors i les supersticions són fruit de que algú va començar a dir-ho i es va anar escampant, "no passis per davall d'una escala que et pot caure alguna cosa a sobre"... "no passis per davall d'una escala que porta mala sort"... Suposo que el mateix pot passar amb les modes o amb els blocs.
    Si algú comença a dir que els blocs tornen a estar de moda i amb la rapidesa que corren les coses ara, la gent ho comencés a llegir a tot arreu, potser s'ho creurien i la cosa tornaria a pujar.
    De tota manera jo sempre he dit que estan molt bé les altres rets pel PIM PAM, però si es vol aprofundir, parlar d'un llibre, d'un tema, d'una opinió... d'una manera més llarga, es necessita quelcom més, un bloc per exemple. Qui sap si més endavant, surt alguna cosa similar millorada que ens dona aquesta opció i ens hi canviem tots, això no ho sabem. De moment crec que pot complementar-se i podem utilitzar el fb, instagram, twitter... per deixar veure el bloc.

    ResponElimina
  10. Nois, jo no en tinc ni idea, de si acabaran extinguint-se els blogs o no; en principi, diria que tot té data de caducitat i el que hagi de ser que esdevingui de manera natural, sense forçar-ho.
    Però hi ha una cosa que sí que podem dir ben alt: que nos quiten lo bailao! Tots aquests anys, totes aquestes amistats, tot aquest engrescament dels treballs col·lectius, totes les estones compartides han estat i són tan gratificants que, passi el que passi en un futur, ni oblidarem els moments ni ningú ens els podrà prendre! No ens amoïnem pels nostres blogs, amics, i el que sigui, serà.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Penso que potser es mantindrà la idea però variarà el format. Els blocs em recorden els diaris personals: de narracions, de viatge, de dibuix, de fotografia, de poesia... Crec que aporten un contingut més elaborat que el d'altres xarxes social i per aquest motiu tenen futur.

    ResponElimina
  12. I si els blogs ja s'han extingit i aquest mateix que ara estem llegint i els que els altres que ens creiem que seguim són tan sols fruits d'una ment pensant? Que fa anys que vivim en un món Matrix?
    Era només una idea. M'he pessigat i existeixo, per tant Xexu tu també ho fas.
    LLarga vida als que escriuen blogs. Amb o sense.

    ResponElimina
  13. A no ser que desapareguin del tot, em sembla que jo seré un d'aquests "matats" que seguiré amb el blog...També havien desaparegut els vinils i ningú s'imaginava que tornarien, i ves per on , ara tenen un gran èxit i van molt buscats...Sort que jo havia guardat els meus!!!
    Bona nit.

    ResponElimina
  14. Si he de ser realista penso que els blogs no es tornaran a posar de moda, però jo seguiré blogejant. Penso el mateix que la Galiomar: " que nos quiten lo bailao". Hem gaudit molt dels blog i els seguim gaudint. Hem col·laborat en projectes conjunts, hem fet llibres i, el que més aprecio, m'ha propiciat conèixer virtualment persones molt valuoses i mitjançant les trobades, personalment.
    Si que a vegades em fa mandra dedicar-hi tant de temps o no se'm acut cap idea per compartir, però a la que obro la porta dels vostres blogs tot pren sentit i em sento molt acompanyada. I això val molt.

    ResponElimina
  15. Potser sí que són modes, però sovint passem per moments de saturació que fa que ens allunyem temporalment d'aquesta dinàmica, però si agrada, al final acabem tornant.
    Vintage o no, ens anirem llegint ;-)

    ResponElimina
  16. mai se sap .....potser si som ja vintage però a mi no em fa res ....personalment si no estic tant per la catosfera és perquè les obligacions em limiten .....plegar tots alhora seria com un acte de rebel·lió.....com també ho és mantenir-se i seguir cuejant ....

    ResponElimina
  17. A la meva feina, al Departament de Cultura, s'han obert 2 blogs fa un any i mig, com una eina per informar, apropar-se al públic... (esclar que a l'administració sempre anem una mica tard :)

    No ho sé, cada format té les seves característiques i no em sembla que s'hagi inventat substitut pel blog, encara que el facebook s'hi assembla, així que, de moment, to be continued...

    ResponElimina
  18. La veritat és que si no fora per la gent que li dóna "vidilla" a aquest món bloggaire... es tornaria una cosa molt intimista i solitària... ara la gent està més enganxada al facebook perquè no has de pensar tant per escriure, pengen fotos i au! però jo crec que el blog és un procés més elaborat i suposa una reflexió. Potser sempre quedaran alguns sommiadors que escriuen cartes i postals, i bloggers, per què no?

    ResponElimina
  19. Tan debó torni aquesta moda!

    Tant es nota la devallada? Sóc conscient de la meva. Ja fa molt de temps. I no m'agrada, hi tinc molta estima al meu petit blog i a la comunitat blogaire. Però ja no intento pensar xq hi sóc poc, xq no trobo l'estona de comentar..... Suposo que cadascú se sap els motius. Però si que sé que quan es torna, és com retrobar-se amb amics de sempre.

    ResponElimina
  20. Fins fa poc no em movia gens per la catosfera, així que no sé com estava abans. Però t'asseguro que no hi ha mes que no agregui un parell o tres de blogs nous al feedly, catalans la majoria. Em donaria molta feina seguir a tots si actualitzessin diàriament, però "per sort" no és així.

    No crec que els blogs desapareguin, perquè si busques sobre un tema o altre hi ha centenars de blogs per seguir. Tant de llibres, com de moda, com de maternitat, com de bellesa, de cuina, política, personals.... Al meu parer això de tenir un blog encara és força mainstream, hehehe Però de blogs catalans n'hi trobo poquets, sí. No incloc els blogs portats per catalans que escriuen en castellà, que n'hi ha un munt. Però cada un escriu en l'idioma que li ve més de gust segons la seva finalitat.

    ResponElimina
  21. Quan parlem de blogs sempre tenim coses a dir, m'alegra que tants hagueu aportat la vostra opinió, i és força variada. Per sort algunes no són tan pessimistes com la meva, i això m'anima. Aquí seguim, resistint, fins que el cos aguanti! Moltes gràcies a tothom pels comentaris!

    Carme, si fem de profetes ens equivocarem segur, així que millor no fer apostes. A mi cada cop em costa més, però se'm faria molt estrany estar sense el meu raconet estimat. De moment seguirem la moda retro, o anirem contracorrent, o el que sigui. Però aquí seguim. Nosaltres sí que estem tossudament blogats!

    Sr. Gasull, potser algun dia el senyor blogger decidirà plegar, i ja haurà decidit per nosaltres, no caldrà que prenguem la dolorosa decisió de deixar els nostres blogs, ens donaran l'empenteta que ens cal. Per ser que res no ens lliga a la xarxa, bé que hi hem estat i estem força enganxats. Els blogs sempre han aportat més que d'altres xarxes, d'això n'estic segur.

    Sergi, ja ho van estar de moda, els blogs, just quan jo vaig arribar per aquí, cap el 2007. Llavors els més vells d'aquests verals no acabaven de veure bé que hi hagués tanta gent nova que havia pujat al carro per moda. Pocs en queden d'aquells ja, però. Així que res, quan tornin, tu pots plegar!

    Salvador, així que tu ja no hi veus solució, ni modes ni res de res, i de ser vintage, i per tant 'guais', tampoc. Doncs quin futur ens espera, no? Si la mort ha de venir a trobar-nos, no valdria més que passi ràpid que mantenir una llarga agonia?

    McAbeu, realment, si comparem la manera d'interactuar, és molt més fàcil fer un 'm'agrada' o un retuit, i sortir corrents, que haver d'escriure un comentari, meditat, estructurat, o ni que siguin quatre paraules. La immediatesa va molt lligada a la manca de temps, i al que cadascú considera perdre'l. També penso que aporten altres coses, entre totes les xarxes es xafen els espais, però els blogs tenen una aura d'elaboració, de dedicació, i impliquen un esforç de manteniment que molts valorem. Les altres, vas fent, vas penjant, però el seguiment és un altre. De moment seguirem per aquí, perquè als que hi som ens aporta molt aquesta manera de fer, a l'espera de les sorpreses que ens portarà la tecnologia d'ara endavant.

    Pons, això dels hipsters i hàmsters ho has tret de les xarxes, eh lladre? No pateixis que ara els hipsters deixaran la dieta vegetariana. Com que molta gent s'hi passarà perquè la carn és cancerígena, ara el que serà guai és menjar carn!
    La teva anàlisi de la dinàmica de la xarxa, a banda d'autoritzada perquè saps de què parles, em sembla molt encertada. Per ara, la xarxa nom fa altra cosa que evolucionar, canviar les maneres de comunicació, i per exemple la darrera gran batalla és deixar obsolets els ordinadors de sobretaula pel que fa al lleure. Com que tothom té un mòbil pepino que li permet fer moltes coses, tot el que fèiem abans a l'ordinador s'adapta a poder-ho fer en un aparell més petit i portable. D'aquí a l'eyePhone de Futurama hi ha només un pas. Ara bé, ha passat prou temps perquè algú comenci a considerar vintage l'IRC i hi hagi una reviscolada del sistema, o algú que en prepari una evolució amb el mateix nom? Potser no passarà, però la gent està molt torrada, realment. Mira amb els cotxes, sembla que ara ja haurien de volar, van evolucionant, però de tant en tant en surt algun amb estètica retro, i té cert èxit. Estètica retro, tecnologia punta, però no deixa de ser un trasto vintage. Continua a baix.

    ResponElimina
  22. És cert que sembla que no hi ha noves incorporacions, però jo no n'estic segur. Sé d'una xarxa de jovenalla amb blocs de llibres, que potser no es relacionen amb nosaltres, però sí entre ells. Evidentment, la meva intenció no és llegir blogs d'adolescents, però també és cert que dintre d'aquesta agonia que pateixen els blogs la mitjana d'edat està pujant de manera preocupant. Una mica de renovació no aniria malament, esperem que els adolescents madurin aviat.

    Maurici, la veritat és que a mi fa una temporada que també se m'esgoten els temes. Ja rondo els 1200 posts, i he parlat de tot. De tant en tant surt algun record, alguna reflexió, però l'estabilitat i la rutina fa que tots els dies siguin iguals, i si no et vols repetir molts cops et quedes sense escriure. Bé, això en el meu cas, que escric un blog personal. El teu és més creatiu, un repte encara més complicat. Però malgrat això, mentre tinguem ganes de seguir explicant coses, quan en tinguem alguna a explicar, i de llegir-les, aquí seguirem.

    Bruixeta, potser per l'exclusivitat, i perquè poca gent s'hi dedicarà, els blogs personals acabaran sent referències de culte. No és que tingui pinta, però segurament se n'escriuran articles, el que van ser els blogs i què van significar en el seu moment. Però mentre en tinguem ganes, continuaran vius. Si no és que el senyor Google decideix que ja no li surt a compte...

    Jomateixa, també em fa gràcia això dels hàmsters i hipsters, ho vaig veure per internet, molt ben trobat. Les modes funcionen tal i com expliques, falta que algú en torni a parlar i que s'hi enganxi gent. Però bé, també pot ser que els blogs ja tinguessin el seu moment i que les modes vagin per altres bandes, xarxes noves, diferents maneres de comunicar-se. Ja ho veurem, però tant de bo. Potser sí que recuperarem les ganes d'escriure, com també sembla ser que les vendes en ebook han caigut en picat i que el paper torna a pujar, tot és possible! Sens dubte, per parlar de coses concretes, i regularment, els blogs són insuperables, perquè no és el que t'esperes trobar en altres xarxes. També és cert que molta gent no té ganes de llegir tant, i prefereixen la immediatesa, i aquesta és la limitació que veig a que els blogs ressorgeixin. Però qui sap si noves generacions seran diferents, si creixeran amb una altra mena de cultura més reposada, això ho fa més el marc social que una altra cosa. Així que encara que ens donin per morts, només el temps dirà com acabarem!

    Galionar, probablement tinguis raó, i també els blogs tinguin una data de caducitat. Per molta gent ja han caducat, de fet, però seguim aquí, i efectivament, tot el que hi hem viscut perdurarà, i jo no ho oblidaré mai. Hem conegut molta gent, la majoria que no hauríem pogut conèixer a la vida real, i hem compartit moltes estones i conversat molt, encara que sigui de manera virtual. Els vincles generats ens han omplert. Així que passi el que passi, duri el que furi, realment això ja no ens ho treu ningú.

    Consol, sembre he vist també els blogs com l'evolució dels diaris personals, però amb moltes més utilitats. Cadascú el fa servir pel que vol, però hi deixem molt de nosaltres. També és cert que els seus continguts són sempre més elaborats, i aquesta necessitat de crear potser faci que durin, però l'evolució és inevitable. Se m'acudeix que si han de ser l'herència dels diaris personals, potser acabaran perdurant però de manera més privada. Ja ens ho trobarem.

    Xavier, de vegades penso que sí, que hem de viure en una mena de Matrix, perquè no pot ser que les coses vagin com van. Però bé, com que tampoc no ho sabrem, millor que creiem que seguim escrivint els nostres blogs, que anem fent, i que tot plegat durarà el que hagi de durar. Jo penso que també existeixo, però al final d'alguns dies ja no m'ho sembla tant...

    ResponElimina
  23. M. Roser, sempre he pensat que jo també seré dels últims a caure, que aguantaré fins el final, però darrerament m'està costant molt mantenir el blog actiu de la manera que m'agrada, per diversos motius. Un és el temps disponible, però també els temes a tractar. Si sóc expert en treure temps de sota les pedres pel blog, ja pots comptar quin és el problema actual, i això és més greu...

    Assumpta, ja em semblava que eres vintage, però t'has oblidat de tornar!

    Glòria, m'ha agradat com ho has explicat, la manera de viure-ho, ja que em sento molt identificat amb les teves paraules. El blog no m'ha fet mai mandra, i ja porto molts anys per aquí. És ara que m'està costant perquè la vida de fora em reclama, i perquè sento que ja no sé de què parlar per no repetir-me. Tinc menys temps i menys idees, i em sap molt greu, perquè no és que em faltin ganes, però tot és més difícil. Però sí que em segueixo passejant pels vostres blogs així que puc, sempre trobo una estona! I és molt el que rebo, m'hi trobo molt bé, i per més que els blogs no tornin a estar de moda i continuem només els que estem, ja és alguna cosa. I tot el que hem viscut per aquí perdurarà per sempre dintre nostre.

    Ninona, aquest cop faré cas a qualsevol cosa que diguis, algú que obre un blog nou en els temps que corren mereix tot el meu respecte! Ens llegirem segur.

    Elfreelang, tindria la seva gràcia fer una desconnexió conjunta, però no crec que fos possible. Ho trobaríem massa a faltar, alguns més que altres, perquè segur que no estem en el mateix punt tots nosaltres. Jo també tinc menys temps per dedicar-hi, però em resisteixo a plegar, perquè aquest món és massa maco i m'ha donat massa.

    Gemma Sara, el format blog potser no mor, però sí que evoluciona. Quan jo vaig caure per aquí, eren molt més personals, i hi havia molts sobrenoms. Suposo que devia ser per herència d'altres aplicacions anteriors en que tothom feia servir un nom que no era el seu, internet era encara un món massa nou i desconcertant, així que convenia escudar-se en un pseudònim. Mica en mica alguns dels companys blogaires ha anat dient el seu nom de veritat, i mostrant fotos. Això ja és una evolució. Però més ho és que els blogs han anat deixant de ser tan personals per especialitzar-se. Penjar articles d'opinió, parlar de llibres, de manualitats, de cuina... El motiu? Un blog és infinitament més fàcil de fer anar que una pàgina web, i la informació la pots penjar de manera molt més dinàmica. Són útils en aquest sentit, però cada cop n'hi ha menys de personals, i encara menys amb pseudònim. Facebook ha acabat una mica amb això, t'obliga a posar nom i cognom, de manera que ja t'estàs exposant. Què més donarà que canviïs de nom al blog, oi? Jo de moment em resisteixo.

    Ada, jo ja vaig passar la meva època de cartes, però en l'època del whatsapp segueixo escrivint molts mails. Per mi escriure un blog és un procés intimista, però és cert que si ningú no ho llegís i comentés probablement perdria molt sentit. Elaborem més, però també he vist gent al facebook que escriu reflexions molt meditades, el fan servir com un blog públic, d'opinió, de reflexió. Per mi mai serà igual, però realment arriba a la gent de manera molt més efectiva, molta més gent ho llegeix de seguida. Tot depèn del que busquis, suposo. En els blogs busquem altres coses.

    ResponElimina
  24. rits, tu mateixa ets un exemple, no t'has desvinculat de la dinàmica blogaire, però ara les teves aparicions són periòdiques, publiques algun post, comentes una quanta gent, i potser si tens una altra estona també passes per les cases de la gent amb més calma. Com tu hi ha altra gent, entren quan poden o quan se'n recorden. Efectivament, tothom sap les seves coses, i de vegades no es pot fer més. En tot cas, jo t'agraeixo que continuïs passant per aquí quan tens una estona, ja saps que sempre seràs molt ben rebuda.

    Roselles, va haver-hi un temps que els blogs en català gaudien de molt bona salut. Jo ja vaig decidir en el seu moment que només escriuria en català, i només seguiria blogs en català, i prou feina tenia. Ara segueixo tenint-ne molta, però la periodicitat dels molts blogs que segueixo és més gran. És cert que els blogs han evolucionat especialitzant-se, i que així són un bon mitjà per comunicar, perquè són més fàcils de fer anar que una pàgina web. Està molt bé que tu t'hi hagis enganxat fa poc, ets la nostra alegria! De moment seguirem per aquí, sigui al ritme que sigui, perquè hi estem a gust. També m'estimo molt el meu blog de llibres, que ara pobret està una mica més desatès, però el temps no dóna per més. Fa temps que deia que el Llibres sobreviuria al Bona Nit, i probablement sigui veritat, però mai se sap.

    ResponElimina
  25. He estat (i estic) malaltona :-(
    Un refredat XXL d'aquells que la gent en diu "la grip" encara que no ho sigui, però que et deixen KO amb febre, mocs, tos...
    Tornaré!! :-DD

    ResponElimina
  26. Cap problema amb les ulleres de pasta. Però... m'he de deixar barba?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.