dilluns, 9 de novembre de 2015

Un nou inici

El 9 de novembre de 2014 vam anar a votar en una mena d'enquesta sense importància que molts vam convertir en un dels moments a recordar de les nostres vides: estàvem dient Sí a la independència del nostre país, de manera explícita i pública, i fent servir un símbol com és posar una papereta en una urna. No va tenir cap validesa, però alhora ho canviava tot. Ho refermava, si més no.

Un any després, aquella voluntat que vam manifestar es tradueix en una declaració solemne al nostre parlament, que decideix fer el seu camí i desobeir ordres de l'estat espanyol, per mandat de la seva gent, i gràcies a la majoria parlamentària que vam ratificar a les urnes, a les de veritat, les que ningú no podia impedir ni menystenir. I tenim a davant un nou inici, en un any, i en tots els que portem ja, sembla que la passa és petita, però si vols anar lluny, has d'anar-hi a poc a poc. I nosaltres anem lluny, molt lluny.

Confesso que el procés em té esgotat i avorrit, i això que avui tot just comença formalment. Però no puc deixar de destacar aquest dia, perquè el debat ja no està al carrer, està a les institucions, i aquestes saben que ja no ens poden fallar, no hi ha camí de tornada per elles. Per més que plorin i facin rebequeries alguns, la República Catalana ha començat a néixer. I no, no importa qui la liderarà, es pot estar perfectament sense president o presidenta. L'únic que importa és que qui miri de posar-hi pals a les rodes, serà fortament castigat per nosaltres. A veure si les ganes de voler manar massa, faran que no puguin manar gens. I això val per tots i cadascun dels diputats i diputades de l'hemicicle.

No oblidem el 9N quan estiguem construint un nou estat, penso que és una data que mereix alguna festivitat assenyalada al calendari, una que sigui de celebració multitudinària i fraternal. Com a nosaltres ens agrada fer les coses.

14 comentaris:

  1. Doncs sí, avui és un dia important el segon 9N...Si vols que et sigui franca, jo també estic una mica cansada, perquè veig unes actituds tan tancades que no sé què pensar...Espero que Junts pe sí, tingui guardat algun as a la màniga, perquè no vull ni pensar en noves eleccions!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  2. Sort que tenim del democràtic repartiment d'escons segons províncies perquè sinó ni tan sols la resolució s'hagués aprovat.

    Però abans de fent-se independents de veritat farem un referèndum, no? Perquè no se vosaltres però jo encara tinc curiositat de saber què coi en pensa la gent d'això perquè encara està gens clar :S

    Per cert, que malparits que som, justament el dia de l'Almudena tan celebrada a Madrid anem nosaltres i li robem protagonisme. Pobrets, encara es pensaran que ens fotem d'ells.

    ResponElimina
  3. D'una banda comparteixo el teu esgotament i de l'altra mantinc la il·lusió de veure i viure aquest moment de la història de Catalunya. Espero que les institucions i sobretot els polítics que estan al capdavant sàpiguen estar a l'altura de les circumstàncies i no perdin (i ens facin perdre) l'oportunitat que ara tenim. Em fa una mica de por que, com bé dius, les ganes de manar massa d'alguns provoquin que no manem gens tots plegats. Esperem que no sigui així i que arribin al millor acord possible per tirar endavant.

    ResponElimina
  4. Per a mi, el referèndum del 9 N del 2014 té tota la validesa. Va guanyar clarament el sí.
    Qui no va voler anar a votar (en paraules de l'Ovidi) "que no es queixe després".
    I si el Parlament el 9 N del 2015 ha fet la resolució d'encaminar-nos cap a un estat independent, ho ha pogut fer perquè té majoria absoluta.
    Visca la República Catalana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí tens tota la raó. Nosaltres vam fer tot el possible per fer aquest referèndum. No sé a què ve que els que el van intentar boicotejar parlin ara de comptar vots.

      De tota manera, si volen fer finalment el referèndum i acceptar el resultat que en surti, fem-lo d'una vegada per totes.

      Elimina
  5. ja veig canviant el 12 octubre i el 6 desembre per poder celebrar el 9N. Perdem un dia de festa però guanayrem un país lliure i esperem que net.

    ResponElimina
  6. Bé, jo estic esperant la data de la independència de veritat que serà quan els hi diguem nanai a Madrid perquè no s'ajusta a la legalitat catalana. Ara bé, per fer-ho cal un govern català fort i estable i això, de moment, no el veig (espero veure'l aviat)

    Pons, jo també penso que el més just seria fer un referèndum. Però si no s'ha fet no ha estat per manca de voluntat nostra, Jo estic fins a les dallonses de la cançó aquesta de "contar vots" que ara canten els unionistes tot el dia per la tele quan no s'ha fet precissament per culpa seva. I aquesta trampa de les provincies és la que també li permet al PP i a C's tenir tants representants i tenir majoria absoluta a Madrid... Però en tot cas seria bo fer un referèndum, ara bé... si per fer-ho primer m'haig d'independitzar a mi que no em busquin per després tornar...

    ResponElimina
  7. És tot tan complicat que provoca esgotament. Però una celebració com les que ens muntem a casa nostra sempre fa pujar els ànims.

    ResponElimina
  8. Hi ha uns quants dies festius per canviar: ja tocaria i a més, serien festius de veritat!

    ResponElimina
  9. La paraula "presidenta" és un error... President és qui presideix, per tant és LA president o EL president.

    Aviat sentirem a dir coses com "Jo sóc residentA a Reus" (sona estrany, oi? doncs és el mateix cas)... algunes coses, enlloc de ser políticament correctes són políticament ridícules, per molt que els nostres amiguets de les CUP les vagin dient.

    Em fa gràcia que ells, que s'anomenen "elles" en general, són el grup parlamentari amb menys dones (tan sols 3 sobre 10) clar que si els hi preguntes el diran que "totes som diputades".

    En fi, serà el que hagi de ser. Jo tinc un refredat de campionat i per això dic coses psicodèliques i surrealistes... Vaig a buscar més paper de cuina... :-DDD

    ResponElimina
  10. Avorreix i esgota que es parli tant i que no s'arribi a cap acord. Potser caldria una mica de bona voluntat, un esforç per part de tots per entendres i acabar d'una vegada.
    Jo com el Gasull: canvio el 12 d'octubre.

    ResponElimina
  11. Sembla que us agrada la idea de convertir en festiu el 9 de novembre. Jo crec que li devem. Per la resta, hi ha ganes d'acabar, però d'acabar bé. Per tant encara ens costarà una mica d'aguantar. L'objectiu final s'ho val. Moltes gràcies a tots pels comentaris

    M. Roser, no s'arribarà a unes noves eleccions, perquè seria un desastre de proporcions bíbliques. Però malauradament no et sé dir si JxSí té un as a la màniga, tant uns com els altres són del morro fort, almenys per ara. Veurem com se soluciona el problema, estem condemnats a entendre'ns!

    Pons, la llei electoral és la que és, i no em voldria equivocar, però és espanyola. Es vol canviar, però de moment és la que regeix. No hi ha majoria de vots, però sí d'escons, i per tant tot el que es pugui decidir al parlament ens afavorirà. El 'referèndum' ja es va fer. No hi ha manera de fer-lo acordat amb l'estat, així que vam haver de parlar en unes eleccions. Després de tot això, intentar fer un referèndum és tornar enrere, és el que demanen els de CSQEP, i implica no moure'ns mai d'aquí i no avançar ni un mil•límetre. El referèndum que farem serà el constituent, per votar el model d'estat i la constitució catalana. Però ara mateix hem triat un parlament que farà avançar el procés i la desconnexió amb España fins arribar a aquest punt que et dic. Fins que algú demostri el contrari, ja hem començat el camí formal cap a la independència.
    Ah, l'Almudena és el 9 de novembre? Has vist, quan siguem independents compartirem un dia festiu amb els veïns. I no és maco això?

    McAbeu, som realment privilegiats per estar vivint aquest moment, però se m'està fent molt llarg! Bé, ningú va dir que fos fàcil, al contrari. I el que queda encara, però mantindrem la fermesa i la convicció. Em temo, però, que tots estem amb l'ai al cor per saber què passarà. Potser no ens hauríem d'estar preocupant tant, però no ens agrada la incertesa. Hem d'estar a l'alçada del moment, perquè és ara o no serà en molt temps. Una oportunitat perduda probablement ens porti altre cop a dècades de menysteniment i espoli. Ni que sigui per dignitat, els nostres polítics han de mantenir la mateixa fermesa que nosaltres. Ara només hi ha un camí, i depèn de nosaltres.

    Xavier, que el teu romanticismes et porti a estimar aquell 9N no vol dir que tingués una validesa real. El que sí que té validesa és el passat 27S, i el que s'ha aprovat el 9N d'aquest any. I això ja no ho atura ningú, si nosaltres volem. I un cop més té de contradir amb els termes, no hi ha cap majoria absoluta, hi ha una majoria parlamentària a favor de la independència. Tot el que sigui tirar endavant el procés serà aprovat. Però la manera de fer-ho... ja ho veurem. Si la cup no vol, no s'aprova.

    Sr. Gasull, és evident que aquests dos dies que dius els hem d'eliminar del calendari de festivitats del nou país, i m'agrada el 9 N com a nova festa. Però per què hem de perdre un dia? Ja en buscarem un altre!

    ResponElimina
  12. Carquinyol, tot al seu temps, no tenim govern, però tenim Parlament, i això ens permet anar fent passos. El govern es formarà tard o d'hora, i ja estarà bé que tinguem feina avançada.
    El tema del referèndum el tenim més que clar, no ens l'han deixat fer, i no és normal que aquests mateixos que no ens han deixat vinguin ara a comptar vots. Per mi el referèndum ja es va fer, en forma d'eleccions, i el mandat democràtic és clar, s'hi posin com s'hi posin. És una pantalla passada només apte per gent de CSQEP, que d'alguna cosa han de viure.
    Jomateixa, quan ens posem a celebrar, no hi ha qui ens aturi. Espero que sí, que el dia 9N sigui festiu, i que el celebrem amb una gran trobada!
    Jordi, aquest ha de ser el més petit dels nostres problemes. Segur que els canviarem, però abans haurem d'arreglar moltes altres coses.

    Assumpta, per començar, presidenta no només està perfectament acceptat, sinó que és normatiu, ja que el DIEC recull la paraula. 'Resident' deu ser un altre cas, però el que realment em sona estrany a mi és dir 'la president'. Sona malament directament. Una altra cosa és que de vegades s'exageri amb la llengua i la paritat del llenguatge, poden arribar a ser molt pesats. Si has vist el nou post que tinc, ja veus que no tinc tan poca estima com tu per la CUP. A mi m'agrada com fan les coses, i no veig per què han de ser ells els que cedeixin en tot. No cal buscar tres peus al gat, si comencem a fer retrets com aquest de la paritat al grup parlamentari, llavors sí que ens desviem del tot de l'objectiu comú. Jo també surto d'un refredat, a veure si acaba de passar! Cuida't.

    Glòria, l'esforç ja l'estan fent, però no és reeixit. Està clar que cadascú mira una mica pels seus interessos, el primer hauria de ser la voluntat d'entesa, perquè un cop independents podrem fer moltes coses més, tant si ens equivoquem com si no, però no ho serem si no hi anem tots. Veurem quina opció guanya al final.

    ResponElimina
  13. Poca estima no, gens.
    Presidenta ho han acceptat per avorriment, però gramaticalment és el mateix. Et sona estrany LA RESIDENT? oi que no? doncs és el mateix cas.

    Quina sort, SORTIR del refredat! :-))

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.