dilluns, 23 de novembre de 2015

Periodisme i castells

Fet 1: El món casteller és complex i força desconegut pel gran públic, s'entén com una expressió cultural i és difícil d'entendre com funciona i com són els castells si no ets dins.

Fet 2: El periodisme del nostre país és força dolent en general, però convindríem que per parlar de temes concrets potser caldria fer servir experts.

Aquest cap de setmana els Minyons de Terrassa han aconseguit una fita històrica: descarregar el 4 de 10 amb folre i manilles (4d10fm). Aquest castell només s'havia provat en tres ocasions, si no vaig errat, i havia quedat lluny de carregar-se. La quantitat de gent i la pressió que cal suportar per fer-lo feien que semblés un repte impossible, però pels Minyons no hi ha res que no es pugui fer, i ho han demostrat.

L'assoliment d'aquest castell no és una qüestió menor, ha tingut un gran ressò mediàtic, fins el punt d'ocupar portades de diaris i tot. I aquí vénen els problemes. Podríem discutir sobre la fiabilitat de les notícies que llegim, de la manipulació a que ens tenen sotmesos els mitjans. Però tenint en compte que els castells són un tema 'inofensiu', hauríem de pensar que els diaris informaran de forma veraç i documentada. Doncs no. Sembla que qualsevol pot parlar de castells, i mira que conec castellers periodistes, però als diaris deuen fer servir l'expert en tauromàquia per escriure sobre castells. Dos exemples que han sortit a la premsa:


En portada el Periódico anuncia la fita, i per il·lustrar-la posen una magnífica foto... del 3d10fm. Ep, que no és per desmerèixer aquest castell, que és una passada i els Minyons també el van descarregar, dos castells de 10 en una mateixa diada. Però aquest ja era el 4t que descarregaven aquest mateix any...


O aquesta altra infografia, aquest cop sí que representant un 4d10fm. Molt didàctica. Molt didàctica si no fos que el nom dels pisos està equivocat. En un castell de 10 pugen setens a sota els dosos. El primer pis que sobresurt de les manilles són els quarts, no els terços. Ja que et proposes explicar una estructura, fes-ho bé. Ah, per cert, en el text diu que es va provar per primer cop el 2013. Fals, va ser el 1996. Tot molt documentat.

Potser us semblarà que sóc molt tiquismiquis, però no hauria de costar tant fer les coses bé, només que ho revisi qualsevol casteller ja se n'adonaria. I no són les úniques errades mediàtiques que s'han vist, però millor deixar-se d'històries i admirar la bèstia en tot el seu esplendor.

 4d10fm de Minyons de Terrassa, 22/11/2015. Foto del diari Ara.

20 comentaris:

  1. Tens tota la raó. Per una cosa que fem qeu ningú més sap fer, almenys expliquem-la bé! El vídeo és espectacular, s'hauria de passar a tots els telenotícies (espero que ho hagin fet).

    ResponElimina
  2. És la diferència entre fer la feina i fer bé la feina. Hi ha "professionals" que es conformen amb el primer i després surt el que surt.

    ResponElimina
  3. Havia vist la portada del Periódico i no me n'havia adonat. El follet de l'impremta aquest cop es va colar a la portada.
    Errors periodístics a banda, cal felicitar els Minyons de Terrassa i per extensió totes les colles castelleres del país.

    ResponElimina
  4. Es molt fàcil criticar a la pobre gent de la premsa, però jo li dono la culpa als minyons de Terrassa, i no té absolutament res a veure que jo sigui de Sabadell, eh? Seria igualment imparcial si haguessin sigut els herois locals dels castellers de Sabadell en comptes dels puja marges llardosos de Terrassa, com veieu imparcialitat total. El cas es que quan un fa una cosa que no s'ha fet mai s'ha d'avisar abans a la premsa perquè tinguin temps de parlar amb algun expert, ja sigui en Xexu, o els altres milions d'experts en castellers que hi deu haver en tot el territori català, però no! Els capsigranys dels minyons (imparcialitat, recordeu?) van anar a la plaça de la seva ciutat de segona sense avisar què farien, i llavors correm-hi tots a buscar un becari que li soni això dels castellers. Un diari té experts en temes importants, com ara futbol, el qual es tan important que hi ha notícies diàriament, però castellers?

    Hi ha temes parcials com la política on veus normal que cada diari vegi les coses segons el punt de vista que li agradi al redactor, però un pensa que amb una notícia que es purament descriptiva que només t'has de fixar en els fets i no hi ha interpretació possible seria relativament senzill explicar-ho bé, però llavors recordes què passa quan hi ha una notícia de ciència, sempre trobes algun diari que patina i explica les coses com no són! Però com pot ser?! La ciència es exacte, sense parcialitat, precisa, són fets purs i durs. Què coi costaria enviar una còpia al científic que t'ho explicat preguntant-li si t'has inventat alguna cosa? I ell et diria, si mira, has dit A però no es A, es només 0,27A i només el 32% de les vegades.

    ResponElimina
  5. Els errors de la premsa generalista, quan volen tocar temes una mica més a fons (només una mica, eh?) acostumen a ser grossos. En informàtica, que és el meu camp, se'n cometen alguns que també déu n'hi do...

    Al final, el periodisme generalista només serveix per estar una mica (des)informat de com va el món. Cal cercar premsa especialista en els temes que t'interessin i també el que avui en dia s'anomena periodisme reposat.

    ResponElimina
  6. Això passa molt sovint. Quan parles amb algun expert (del tena que sigui) i comenta un article de duari o una notícia que parla del seu tema, sempre hi ha coses mal explicades, errors i falsedats. Si això ho detectem quan coneixem el tema... seria just pensar que és un fet habitual, parlin del què parlin?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo fa anys que vaig arribar a aquesta conclusió. De vegades he vist a les noticies algun fet on jo hi he estat present i sabia de què anava i sempre diuen coses incorrectes o, directament, se les inventen.

      Per extensió podem pensar que els diaris colen un 30% d'informació no verídica. I els llibres d'Història, que parlen de coses que van passar fa segles?

      Elimina
  7. Documentar-se es car.... coi costa hores de feina i total ben o mal feta m'ho publicaran igual perquè ningú hi pararà atenció.... paraules casi exactes d'un que es diu periodista. A partir d'aquí és allò que diuen per allà el país veí "Apaga y vamonos"

    ResponElimina
  8. hem arribat a un punt que els diaris es venen per les imatges de portada, es veu que la incultura fa que poca gent llegeixi la lletra petita. Amb la foto i l'anunciat ja en tenen prou. Així anem, manca rigor i responsabilitat.

    ResponElimina
  9. Caram els Minyons de Terrassa, felicitats! Aquest matí he vist al facebook que la revista digital PlayGround us havia fet un vídeo, i després he vist el del 3/24. Impressionant!
    Coincideixo amb tu amb els fets 1 i 2. Els castellers és un món complex i difícil d'entendre, és ben bé que hi has de ser-hi. Just quan estava embarassada va fundar-se els Minyons de Santa Cristina (els que surten a 8 apellidos catalanes), i vaig anar-hi als assajos però m'avorria molt perquè amb la panxa l'únic que podia fer era mirar, i de lluny. Amb les ganes que tenia de pujar-hi! Així que aprofitava per fer teòrica amb la resta de gent que no pujava. Però com que la majoria érem nous amb el tema, els conceptes no quedaven gaire clars. El sí que em va quedar clar era que allò no es podia aprendre en 10 minuts. Com que vaig anar-hi poques vegades no t’he entès res de res quan has explicat el 4d10fm, ja em sap greu.
    I del periodisme d’aquest país més val no parlar-ne... perquè a vegades no sé que és pitjor, si que facin un article i que s’equivoquin en alguns termes o que copiïn quasi paraula per paraula la wikipedia, que no sé com es pot tenir tanta barra. I no es que estigui en contra dels periodistes, que tothom ha de menjar. Però no es pot portar un diari a base de periodistes comodí.

    ResponElimina
  10. No, no ets gens tiquis-miquis, tens tota la raó. Absolutament tota.

    Tornaré...

    ResponElimina
  11. Tens tota la raó, es parli del que sigui sempre s'ha de fer amb coneixement de causa, que informar-se no costa gaire...A mi em va costar una mica treure l'entrellat dels castells, però ara ja ho controlo força.
    Jo sóc molt fan dels Minyons , i es pot dir que va ser una casualitat que els veiés per la tele...Amb ma germana comentàvem com pujava de segur el castell , no es vinclava , ni tremolava, estava cantat que el carregarien...Realment mirant-lo et quedes meravellat de veure aquesta magnífica construcció humana!
    Felicitats als minyons de Terrassa!!!
    Petonets, XeXu.

    ResponElimina
  12. com és de costum darrerament, mal informats! una pena!!!! El cert és que el món casteller cada dia està més present, i no sé jo si ja com una moda o com un aspecte cultural que ens defineix i passa a ser informació general. Si és així, espero que vagin aprenent i documentant-se millor, preguntant a les fonts, els castellers.

    Si, certament, espectacular. Història i una temporada rodona. I mira, aquí ho puc dir, ja va bé que no sempre hi hagi domini verd. La varietat va bé (mentre no porti a competir. i això els Minyons, ho fan, x molt que vagin dient que no) :) Felicitats també per la part que et toca! ja veus, ben informada :)

    ResponElimina
  13. Haurien de contrastar la informació (com es fa amb altres temes), amb els castellers i així la cosa aniria millor.

    ResponElimina
  14. tens tota la raó els periodistes s'han de documentar de forma eficaç quan parlen d'un tema , tu te'n adones dels errors perquè en saps de castells i a la resta ens han aixecat la camisa ja que no ens adonem de les errades si no dominem el tema, i tractant-se d'una fita com aquesta haurien d'haver-se documentat ....és el mínim que es pot demanar

    ResponElimina
  15. Aquesta vegada sí que he tornat a temps :-)

    Tinc un marit al que li encanta la història. Li agrada llegir-ne i saber-ne... sempre ha gaudit llegint bones biografies i coses així (mentre jo preferia una novel·la). A força de llegir, de documentar-se, etc. doncs hi ha determinats fets dels que té uns coneixements bastant profunds i es posa negre amb la quantitat d'errades que tantíssimes vegades es llegeixen als diaris o es poden sentir en noticiaris...

    Errades en dates és el més freqüent... "Fulanet de tal, que actualment ja tindria tants anys" i el sento amb ell "apa! en tindria tants!"... ho busco i sempre té raó en Josep Ll. vull dir que, si es queixa és que l'han espifiat segur. I jo penso: Tant costa documentar-se una mica?

    Doncs a tu et passa exactament el mateix en el món dels castells. Quan entens d'una cosa, i t'agrada, vols que, si algú pretén ensenyar-ne, o parlar-ne amb certa autoritat, al menys ho faci bé!!... El que passa és que actualment no hi ha professió més devaluada que la de periodista (i em sap greu dir-ho, però és així). Tothom entén de tot, la majoria van de "tertulians", parlen amb un to de superioritat que, pobre de tu que els diguis que han ficat la pota...

    En fi, gràcies, XEXU, per donar-nos una bona informació. Si qualsevol altre dia veus notícies d'aquest tipus amb errades ja et demano des d'aquí que, si us plau, ens ho tornis a explicar com cal. Gràcies!

    ResponElimina

    ResponElimina
  16. T'entenc perfectament, de Castells no en sé un borrall i no sabria detectar aquests errors tan evidents pels castellers, però en coses que hi entenc una mica i veig que surten peus que no corresponen a les fotos o autors que no corresponen als poemes m'empipo bastant. S'ha d'exigir serietat i fiabilitat a les informacions, que avui en dia no costa gaire contrastar-ho.

    ResponElimina
  17. Els comentaris del post han acabat girant cap a una reflexió sobre el periodisme actual, em sembla que estem d'acord que molts cops no es contrasta prou la informació que es publica, i que no es revisa tampoc, perquè una llegida a temps potser podria evitar algunes bajanades que acaben sortint a la llum. És el que tenim ara, és una professió que s'hauria de repensar per tornar a assolir el prestigi que havia tingut. Ep, que són generalitzacions, eh. També hi ha periodistes que fan una grandíssima tasca. Moltes gràcies a totes i tots pels comentaris.

    Salvador, no sé si han passat el vídeo a les notícies, però és cert que l'haurien d'ensenyar. També és veritat que ara qualsevol el pot veure per internet quan li vingui de gust. Jo el vaig veure i viure en directe. Va ser absolutament espectacular. I el 3d10fm d'una estona abans també. Els Minyons són els putos amos.

    McAbeu, cadascú amb la seva feina intenta fer-la bé, encara que suposo que en qualsevol àmbit hi ha qui només la fa també. La diferència és que quan treballes de cara enfora, alguns aspectes els has de mantenir. No pots atendre a algú rere una barra tot arrepenjat i amb les lleganyes, encara que portis el cafè que et demanen. I se suposa que un o una periodista ha d'informar, no desinformar els possibles lectors. Potser no cal que tothom sàpiga que el primer 4d10fm es va provar al '96, però llavors no asseguris que va ser al 2013.

    Xavier, doncs tu ets casteller, o ets molt proper a una colla. Si a tu se't passa, imagina a tota la resta de gent que et pregunta què volen dir els números de la nomenclatura del castell. Algú que miri d'entendre-ho, no sabrà d'on surt aquest 4. Però bé, tot això a banda, tot i que amb els números a la mà ha estat una temporada una mica inferior a l'anterior, les colles continuen a un nivell estratosfèric, i aquest any Verds, Vella i Minyons han superat els seus registres. La batalla per l'hegemonia és més dura que mai.

    Pons, la teva ironia em diverteix, però tothom sabia que els Minyons anaven a provar el 4d10fm, hahaha. L'estrella de la mort! El van batejar així l'any passat perquè la pinya del castell era tan immensa i arrodonida (sobre el paper), que semblava l'estrella de la mort de Star Wars. Aquest diumenge els grallers van entrar a plaça tocant la marxa imperial, i encapçalava el cercavila un soldat d'aquests amb armadura blanca, que no sé com es diuen. Els Minyons, a banda de ser uns cracks, són per pixar-se de riure. Van descarregar el 3d10fm primer (també estava previst), i quan ja es donava per descarregat però encara quedava força gent per baixar d'allà dalt, es van posar a cantussejar la marxa altre cop. Brutal. I res, que a mi els Saballuts em cauen molt bé, eh? Han fet una temporada brutal, estan com mai, però els malves són tan cuquis... Bé, amb tot això volia dir que qualsevol diari tenia temps de buscar-se un expert, que en principi ja tenen, ja que molts diaris tenen apartat especial de castells. Per això sorprèn que la caguin tant.
    El que comentes en el teu segon paràgraf també ho dic al post. Quan expliques una notícia amb tan poc marge a la interpretació, sembla mentida que hi hagi errades. Bé, entendria que el 'Tres de Vuit', el setmanari del Penedès, descrigui el castell com patidor en excés, que va acabar deformat i que la defensa al límit hauria de fer que no es comptés com a descarregat. Fins i tot entendria que cridessin a Manos Limpias perquè el porti al TC, però fins i tot ells haurien de reconèixer que els Minyons van descarregar el 4d10fm. A partir d'aquí, no sembla que la informació complementària sigui difícil de donar, si et documentes una mica.

    ResponElimina
  18. Maurici, la premsa generalista serveix per saber com va el món, però per saber-ho de la manera que ells volen que ho sàpigues. Solen ser molt tendenciosos, encara que la subtilesa té un rang molt ampli, alguns són molt subtils, però igualment devastadors, com seria el cas de la Vanguardia, i d'altres són uns destralers com La razón. Si vols bona informació de temes especialitzats t'has de buscar bones fonts, però ja et dic, conec diversos castellers periodistes de professió, aquestes coses no se'ls passarien.

    Carme, doncs jo crec que sí que deu ser sovint, i ja no parlem d'errades de traductor automàtic. El que passa és que si no dominem el tema en qüestió és molt probable que alguna cosa ens passi per alt. Problema: que si t'interesses per allò i absorbeixes el que et diari et diu, ho estàs aprenent malament.

    Bruixeta, em crec perfectament això que expliques. Deu passar a moltes feines, però el cas del periodisme és molt conegut perquè el consumim tots, i no ens sembla que sigui de qualitat. Probablement perquè la professió s'ha precaritzat i desvirtuat en els darrers temps, no es valora la seva feina com caldria, i per tant no la fan tampoc tan bé com seria desitjable.

    Sr. Gasull, és per això que el titular gran és tan important, és el que impacta, i el subtítol ja no el llegeix tanta gent. Molts cops un titular sembla que escampi una bomba, i en llegir més és una exageració, o una mentida directament. Però tant és, perquè la bomba ja està llançada.

    Roselles, ja veig que alguna noció de castells tens, això està bé. Així segur que entendràs de què estava parlant si m'explico una mica millor, que per escrit és difícil. Els pisos d'un castell comencen a comptar-se per avall, els que toquen a terra són els baixos, i sobre les seves espatlles hi ha tota l'estructura del castell. N'hi ha tants com persones per pis tingui aquell castell, si és un 4de..., n'hi ha 4, naturalment. Sobre aquests, tant si és un castell amb folre, com si no, hi van els segons. Si és amb folre, els segons estaran envoltats pel folre, és clar, però segueixen sent segons. Sobre els segons, els terços. Si el castell és amb manilles, és a dir, amb aquesta tercer pis de pinya, els terços estan envoltats per les manilles. Sobre seu, hi van els quarts. I en un castell de 10 pisos, com que va amb tres pisos de pinya, la soca, el folre i les manilles, el primer pis que sobresurt d'aquesta massa de gent són els quarts. Sobre els quarts, els quints, els sisens i els setens. I sobre aquests, ja va el pom de dalt o cassoleta, que són dosos, aixecador i enxaneta. En la infografia l'estructura està ben dibuixada, però com que diu que el primer pis que sobresurt són els terços, després diu quarts, quints i sisens. Sisens hi van en qualsevol castell de 9, però els castells de 10 van amb setens. Diguéssim que han obviat els de sota de tot.
    T'has deixat un exemple pel que fa al periodisme, fer articles a base de tuits, o a base del que els protagonistes de la notícia diuen a les seves xarxes socials. També és una pràctica molt estesa ara, i em sembla que no cal estudiar massa anys de carrera per escriure els articles així.

    M.Roser, suposo que documentar-se vol temps, i el temps exigeix diners. Precisament és el que sembla, que actualment els periodistes no perden massa temps en preparar les notícies, segurament s'emparen en que els sous no són per tirar coets. I sobretot, falta revisió, cal que algú revisi a consciència les informacions abans de ser publicades, i això no es fa.
    També sóc molt fan dels Minyons, per com fan les coses, com les viuen, i perquè aconsegueixen tot allò en que creuen, allò que es proposen. Gairebé sempre són ells els que estrenen castells nous. Després potser altres els faran més cops o millor, però sempre han estat pioners. Escriuen pàgines senceres de la història.

    ResponElimina
  19. rits, hi ha periodisme casteller. Ha costat molt que els castells tinguin ressò mediàtic,abans només l'Avui en parlava cada dilluns, però va venir el programa de tele, la fama del Concurs, i sobretot els Castellers de Vilafranca, que són els més mediàtics de tots. I ara tots els diaris tenen secció de castells, i hi ha mitjans especialitzats. Amb tot això vull dir que és una moda com qualsevol altra cosa, mentre la gent ho consumeixi, se seguirà informant. Si es perd l'interès, els castells tornaran a desaparèixer dels mitjans. Però bé, crec que s'han guanyat un crèdit per una bona temporada.
    Els Minyons no diuen que no competeixen, tenen rivalitat amb altres colles, naturalment. El que diuen és que no miren els punts, que no competeixen per punts. Com crec que ja vam comentar, a Sant Fèlix van 'quedar tercers', però moralment la van clavar descarregant un 3d10fm impecable davant dels morros dels Verds. I aquesta és la manera de competir, ells fan castells per ells, mirant de fer-los millors que els altres, però no es basen en els punts que marca el Concurs. Personalment, tampoc m'agraden els punts. Vaig estar a Terrassa, i ja poden dir que la de Sant Fèlix dels Verds és la millor de la història, per mi descarregar dos castells de 10 en una diada no ho supera res. Tot és molt relatiu, i els Verds, per exemple, tenen molt pes en decidir com varien les puntuacions del Concurs. Entenc la teva afiliació actual a la colla del Penedès, però per mi els Minyons són una altra cosa.

    Jomateixa, em sembla que la informació no es contrasta en cap camp, no és que els castells siguin un tema de desinterès especial. De vegades amb una repassada n'hi hauria prou, però ni això sembla que fan de vegades.

    Elfreelang, ja no perquè sigui una fita, tu d'un mitjà escrit esperes una informació veraç i documentada (amb més o menys grau de manipulació segons el cas), perquè ells són periodistes i tu algú que llegeix i aprèn coses amb la lectura. Si no està contrastada, o no és veritat, com dius tu, és fàcil que ens aixequin la camisa amb temes que no dominem. Sembla que diguin 'fot-li, que ningú de n'adonarà!'. I efectivament, no ens n'adonem la majoria de vegades.

    Assumpta, el cas del Josep Lluís és un bon exemple per comparar amb el meu, perquè jo no en tinc ni idea d'història, així que quan en algun lloc posa que tal personatge ara tindria tants anys, a mi em cola. Ell se n'adona, però quants com ell? Doncs la majoria ens quedarem amb la dada incorrecta. Que pot ser que no retinguem massa temps, però aquesta és una altra història, parlem de fer bé una feina, i una feina periodística ben feta entenc que hauria d'incloure la documentació i la revisió per evitar errades, ja que treballen per informar, no per desinformar el personal. Bé, de vegades ho sembla... però també és una altra història quan està fet expressament.
    Cadascú té els seus temes que domina més i li resulta més senzill caçar les pífies. Però no et pensis, tampoc no domino massa d'història dels castells, més aviat de terminologia i de tècnica, que això t'ho donen els anys d'experiència. Les dates a mi me les podrien colar, però tinc companys a qui no, i ho fan notar de seguida. Realment, hi ha gent que és un pou de ciència en tots els àmbits. Entre els castellers jo en conec uns quants. I sí, no pateixis que ja miraré d'anar explicant les errades que trobi, almenys puc ajudar en això. En altres temes ens haurà d'ajudar algú altre.

    Glòria, cadascú té els seus temes, a mi m'enganxarien en aquests que a tu et molesten, ho donaria per cert, i me la clavarien. Entenc que a la majoria de gent, que llegirà les informacions de castells de passada, moltes coses li passaran per alt. Fins i tot a castellers mateix. També penso que el mínim que es pot demanar al periodisme és que contrasti les informacions, però no és casual que la professió estigui tan devaluada actualment.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.