dilluns, 30 de novembre de 2015

La solidaritat s'aprèn

Aquest dissabte vaig tornar a fer de voluntari al Gran Recapte i em va alegrar comprovar que la gent ja s'hi va acostumant, el coneix, i fins i tot et busquen. Ja són pocs els que et miren malament o amb suspicàcia. També m'acostumo jo a acostar-me a la gent i demanar-los que col·laborin mentre els ofereixo una bossa buida. No us penseu, em va costar!

Però de la jornada, que va ser molt gratificant en conjunt, em quedo amb un detall que em va robar el cor. Una parella jove portaven un nen petit, encara a braços del seu pare. El van acostar a la banyera on anàvem acumulant tots els productes recollits i li van ensenyar, mentre desaven el que ells havien aportat. Em va agradar l'esforç d'ensenyar-li què fèiem, i per què. El nen se n'estranyava, és clar, però els pares li van dir que donaven menjar perquè hi ha gent que el necessita, i que qualsevol dia els podria passar a ells. Em va semblar una manera molt maca d'ensenyar el valor de les coses, de que el nen aprengui que no tot és fàcil i que no ens podem desentendre dels problemes dels altres, perquè un dia poden ser els nostres.

També era maco que molts pares enviaven els fills, ja una mica més grans que el que comentava, a portar-nos la seva donació. Només que algun d'ells aprengui el valor de la solidaritat, ja haurà valgut la pena aquest gest. I aquests moments fan que valgui la pena ser voluntari d'aquesta causa. I segur que de moltes altres també.

28 comentaris:

  1. Un cop em van donar i mai vaig saber qui fou. Dono, sense esperar res a canvi.

    Vaig aportar-hi. I els cops que faci falta.

    Gràcies, maco.

    ResponElimina
  2. Dius que et va costar acostar-te a la gent per demanar per a uns altres. Imaginem-nos el que deu costar demanar per a nosaltres mateixos.

    ResponElimina
  3. Celebro el teu escrit i també celebro que la solidaritat sigui la protagonista ni que sigui per un dia. Ara bé, al Gran Recapte li falta la col·laboració de la indústria i la distribució alimentàries, perquè mentre la població es gasta un, dos o els euros que siguin en comprar pels que més ho necessiten, ells només fan caixa i més caixa...

    ResponElimina
  4. Vàrem col·laborar al gran recapte. Quan la voluntària ens va donar les gràcies, jo les hi vaig donar a ella. És un gran gest dedicar les hores a omplir caixes d'aliments. On vàrem anar nosaltres es van omplir unes caixes molt grans.

    ResponElimina
  5. Com tot, també hi ha la part negativa, ho sento, sóc així, sempre mirant pros i contres. Vaig llegir un article sobre la recollida del 2014, però és totalment vigent perquè d'un any per l'altre el sistema no ha canviat, exceptuant que s'ha fet entre divendres i dissabte en comptes de dissabte i diumenge. No vull dir que estigui 100% d'acord amb tot el que escriu l'article, però la majoria si. Comença una mica fluix parlant de temes secundaris com això d'obrir el diumenge un supermercat o el tema de la publicitat gratuita, bé, tot això importa relativament poc, però de seguida es posa en matèria de veritat a parir del punt "¿Hambre para mañana?". Sí, l'article es una mica llarg però crec que val la pena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu ser un d'aquells articles que serveixen d'excusa per no col·laborar, no?... No l'he llegit però... m'ho imagino... que no es tracta de donar menjar sinó de canviar les condicions perquè aquesta gent no hagi de passar per la humiliació de "rebre caritat" sinó que es pugui guanyar la vida dignament i bla, bla, bla... Estic totalment d'acord però... I MENTRESTANT?... Doncs mentrestant, ves a comprar unes ampolles d'oli i uns bricks de llet i col·labora. Cadascú sap fins on pot arribar i com pot fer-ho.

      Conec una noia que havia estalviat pensant en aquest dia (una passada de tia!!) i s'ho va passar pipa omplint-los un carro sencer!! I jo ho sé perquè la conec molt, no perquè ella ho hagi anat esbombant per tot arreu, al contrari.

      Elimina
    2. M'encanta quan la gent treu conclusions sense ni tan sols llegir els articles. Es com diguessin "si jo ja tinc formada una opinió al respecte què coi m'importen les opinions dels altres si no són com la meva?"

      Elimina
    3. El vaig llegir, PONS... el vaig llegir després del comentari... i no vaig dir res perquè encara era pitjor del que pensava. Tot el que diu dels beneficis que en treuen els supermercats i tal, sembla que el Gran Recapte sigui organitzat per la mafia-dels-supermercats quan, en realitat, és la forma més ràpida i senzilla d'aconseguir omplir uns contenidors dels productes que més falta fan i que arriben -i tant si arriben! en dono fe!- a les persones que HO NECESSITEN.

      Elimina
    4. Ah, i, evidentment, l'article deia també tot el que jo vaig posar... Ja me'ls conec jo aquests progres de fireta.

      La setmana passada una voluntària de Càritas de la meva parròquia baixant unes capses d'aliments que arribaven (al carrer, davant de la parròquia) va relliscar, va caure i es va trencar el canell... Això segur que al Sr. Montagut no li passarà mai.

      Elimina
  6. Doncs és molt maco Xexu, que facis de voluntari i veure com els pares fan entendre que és la solidaritat als petits.
    Crec que la iniciativa és bona, i que la gent es mogui i en sigui conscient també. No és perfecte, i sempre n'hi haurà qui s'aprofita de les bones intencions per fer negoci, però és millor fer alguna cosa que quedar-se estirat al sofà (és un dir).

    ResponElimina
  7. Al igual que el Xavier, nosaltres varem agrair als voluntaris la feina que estaven fent a la porta del super on vaig a comprar... omplir un parell de bosses amb coses molt bàsiques costa poc, només la voluntat de voler ( i poder, clar estar) fer-ho. Passar hores a preu dret demanant, ensenyant i esperonant a la gent té molt merit

    ResponElimina
  8. Jo també crec que s'ha d'agrair als voluntaris la feina que feu. Jo fa anys que hi participo també.
    I segur que tens tota la raó, la solidaritat s'aprèn. I és una sort que hi hagi pares que l'ensenyen.

    ResponElimina
  9. L'article del Pons em fa pensar en el llibre que em vaig llegir sobre les ONG. No s'ataca el problema de fons, les empreses alimentàries en surten beneficiades (alguns dirigents del banc dels aliments són d'aquestes empreses!), els beneficiats són mers receptors... S'hauria de fer que les grans multinacionals alimentàries paguessin impostos on els han de pagar, contribuir a la producció local... en fi, el que dèiem, ajut més de fons. Hem d'ensenyar solidaritat, jo ho intento amb la Sara, però hauríem de trobar la manera que tots aquests esforços, sobretot els que feu els voluntaris, servissin per eliminar la pobresa... quasi res.

    ResponElimina
  10. És important ser solidari amb els que tenen menys que nosaltres. Sí, ja sé que ho hauríem de ser tot l'any, però com a mínim està bé que sigui uns dies per despertar alguns cors egoistes de persones, que potser si no fossin aquestes campanyes, no col·laborarien mai...
    He llegit l'article de Xavier Montagut i suposo que aquest senyor, no deu haver passat mai
    necessitats... En una cosa estic d'acord, això ho haurien d'arreglar els governs i les grans
    multinacionals (tot és u), però mentre, la gent ha de menjar, ho han d'esperar que aquests grans guardians dels diners es conscienciïn? Molta gent ja s'hauria mort de gana.
    Quan la justícia no funciona, sort n'hi ha de la solidaritat de les persones!
    M'agrada l'actitud d'aquests pares , que expliques, peno que la solidaritat es pot aprendre, i tant...
    Petonets, XeXu.

    ResponElimina
  11. Respostes
    1. Totalment d'acord, ROSER, en Xavier Montagut deu ser un home amb la butxaca molt plena i que no té la menor idea del que és no poder comprar menjar.

      Elimina
  12. És allò que a les escoles han d'aprendre mates, llengua, naturals, plàstica... xò que els valors i l'educació és cosa de casa. Que la família tb educa. I educar en la solidaritat i la corresponsabilitat de tots és ben important.

    Altra cosa és una mica de sentiment contraposat en el gran recapte. És ben trist que es necessiti, xò és una gran realitat i una gran irresponsabilitat política que tanta gent estigui passant per el tràngol de l'exclusió social per la manca de treball,... xò bé, ja que és una realitat, és feina de tots ajudar-hi, i no només per festes.

    ResponElimina
  13. La gent és molt solidaria. Un any també jo vaig fer de voluntària amb un supermercat del barri del Raval a Barcelona, barri humil, gent humil, i em va sorprendre el generosos que eren, tot i que es veia clar que eren gent necessitada, que no els hi sobrava res.
    També vaig pensar que era una llàstima que aquestes coses no les solucionessin els qui ho haurien de fer.

    ResponElimina
  14. Una gran feina la dels voluntaris.
    Sí que cal que els fills vegin que tenen molta sort, i que hi ha molta gent que necessita ajuda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. DURANT ANYS,VAIG FER DE VOLUNTARIA,EN EL MON HOSPITALARI,ERA MOLT DUR,SOBRE TOT EN ELS ANYS DE FERRO DEL SIDA,O FER COSTAT A UNS PARES AMB UN FILL A UCI...PERO AIXO DE PLANTARME DAVANT UNA "BANYERA",AN FAR UN NO SE QUE...EN NOM DE TOTS GRACIES¡¡¡

      Elimina
  15. Tot sovint penso que fem més les persones com a ciutadans anònims que les institucions en pes, a l'hora de solidaritzar-nos amb qui més ho necessita... Un bravo molt gran per a tots els voluntaris!

    ResponElimina
  16. Ha de ser una experiència molt gratificant XeXu. L'any que ve m'hi apunto, que sempre m'agafa quan ja s'està fent. Realment, aquesta actitud s'inculca des de petit, veient-ho fer als grans i que t'ho expliquin, tot i que mai és tard per ser solidari, però aquests casos que expliques són per fer-se'n més conscient més aviat. També estaria bé fer les campanyes més sovint i no només per Nadal. Segur que la col·laboració seguiria essent alta. Almenys aquí, que els catalans som molt solidaris.

    ResponElimina
  17. Les respostes als comentaris d'aquest post arribaran tan aviat com sigui possible, però no he tingut temps d'acabar-les. Disculpeu les molèsties.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'egur que es culpa d'algun capsigrany que enllaça articles massa llargs

      Elimina
  18. He trigat força a respondre els comentaris, però finalment ja els tinc aquí. Gràcies per fer-los i per les felicitacions per fer de voluntari, però en realitat el que importa és la participació de la gent, i el Gran Recapte va ser tot un èxit. Quan veieu que el fan, no deixeu d'aportar-hi alguna cosa!

    Cantireta, donem sense esperar res a canvi, però esperem que si algun dia ens cal, també ens donaran a nosaltres. I esperem que no, eh? Podem donar tota la vida i que no ens calgui mai, tant de bo. Després de fer de voluntari va ser el meu torn d'anar a comprar, i també vaig aportar unes cosetes.

    Jpmerch, molt ben vist, fas encongir el cor. És cert, a mi la vergonya els primers cops em feia difícil acostar-me a la gent a demanar. Pensar que has de demanar perquè t'hi va la vida ha de ser terrible.

    Maurici, estic segur que la indústria alimentària podria col•laborar més, sempre es pot col•laborar més, però també podríem dir que els que donen, en comptes de gastar-se 10€, se'n podrien gastar 15. Em recorda un cop que Xavi Hernández va donar el valor econòmic d'un premi a una ONG, i encara hi va haver gent que el criticava perquè ell podria donar molt més. Sí, i també podria no haver donat res, i ho va fer. Em diuen els de la botiga solidària que les cadenes de supermercats donen els excedents, la fruita abans que es passi, per exemple. O productes que han rebut cops i no es vendran. En comptes de llençar-ho, ho donen. És per això que al gran recapte no es demanen productes higiènics o de neteja, ja els reben per altres bandes. No seré jo qui defensi les grans empreses, però si fan coses bé també se'ls ha de reconèixer. Sí que guanyen més ells, però hi ha gests que ningú els obliga a tenir i tenen.

    Xavier, sí, cal dir que molta gent que va aportar menjar ens donava també les gràcies per la tasca que fèiem, era una cosa molt recíproca. Les caixes, o banyeres com les anomenaven els coordinadors, suposo que eren de mida estàndard, però veure-les plenes impressionava i il•lusionava molt.

    Pons, sempre hi haurà veus discordants, però també s'ha de veure les motivacions dels articles que es publiquen. Està clar que les coses es poden fer de moltes maneres, però ja que estan com estan, són mesures de xoc que poden ajudar a gent que no té altra manera de sobreviure. A nosaltres ens costa un esforç mínim, i si podem ajudar a algú altre, no em pregunto si l'estic perjudicant per un futur, només penso que podrà menjar properament, i que cap institució no ho aconseguiria ni hi posaria mitjans.

    Roselles, la veritat és que era molt reticent a aquestes coses, però t'acaben sorprenent. Quan veus que la gent és receptiva, que col•laboren convençuts, i a més et donen les gràcies, sents que estàs participant en una cosa gran. I és que no te n'adones quan fas de voluntari, almenys de moment m'ha passat. No em semblava que jo estigués fent res de l'altre món, que el gest era donar, però també es valora que inverteixis el teu temps en la causa. El millor del cas és que t'emportes coses tu també, aquestes sensacions amb els nens i com alguns pares intenten ensenyar-los valors em semblen fantàstiques.

    Bruixeta, no puc parlar per altres voluntaris, encara que probablement dirien el mateix. Pels que estàvem d'aquell cantó el que ens semblava meritori eren les bosses plenes de menjar que ens donaven. En la bossa estava la importància. Per això quan vaig sortir d'allà i vaig anar al meu súper habitual, vaig fer també la meva aportació.

    ResponElimina
  19. Carme, com he dit als altres, ser voluntari és circumstancial. Em sembla que l'any passat no hi vaig poder anar, però la gent va aportar igual, i aquí és on poso la importància, en la gent que et ve a buscar perquè els donis la bossa, que no se'ls ha de perseguir gens. Estar allà té valor, però el valor de veritat és la banyera plena. I l'experiència que em vaig emportar de tants nens aprenent que és molt important col•laborar, tant com ser crítics amb la societat que permet que calgui fer aquests grans recaptes.

    Gemma Sara, quan parlem d'aquests temes sempre ens discutirem, perquè en tot hi ha molts matisos. Ja he explicat més amunt que les empreses alimentàries sembla que col•laboren d'altres maneres, donant excedents i productes que no podran vendre. Que guanyen diners? Segur, és indubtable. Que algú s'embutxaca pela llarga? Probablement també. I que això de les ONG i campanyes d'aquest tipus només serveixen per tapar forats? Doncs també. El problema és de base i molt de base, de la manera de fer política i del que es deixa fer als que tenen diners. Però estarem sempre igual, què és millor, deixar que la gent es mori de gana per protestar contra el govern i les multinacionals, o protestar igualment mentre fem alguna cosa per pal•liar la situació, ja que ells no ho fan? No dic que et falti raó, però tot el que puguem avançar per mi està bé. Això no vol dir deixar de lluitar per un món en que les coses es facin millor, naturalment.

    M.Roser, jo miro de ser solidari tot l'any, amb els recursos que tinc. Però també si dónes a ONGs trobaràs gent que té la crítica a punt, tot té moltes visions, però en general, jo sóc de la teva manera de pensar, a falta d'una solució convenient, tot el que puguem fer estarà bé. El que han de fer els governs no és proporcionar recursos per aquesta mena de serveis, sinó evitar que hi hagi gent en aquestes situacions. Si la riquesa es reparteix millor, la gent no necessitarà aquestes ajudes ni caldrà fer grans recaptes perquè tothom podrà alimentar-se de manera convenient, veurà les seves necessitats més bàsiques cobertes. I aquesta és la part veritablement difícil, quin govern s'esforça per repartir millor la riquesa sense generar forats de dèficit en els propis pressupostos que després el perjudiqui? El nostre no, per descomptat. Ni el d'aquí ni el d'España.

    rits, els valors educacionals que s'aprenen a l'escola i a casa han de ser diferents. Així com ningú espera que un pare o una mare sàpiga totes les matemàtiques i gramàtica que s'expliquen a l'escola, tampoc no s'hauria d'esperar que a l'escola la criatura aprengui a ser persona. I no és que els i les mestres no els en puguin ensenyar, però no és la seva feina. O no hauria. Una altra cosa és això del gran recapte, em sembla que ho tens molt clar. És una llàstima que estiguem a la situació que estem, i ja sabem per què és. Els diners manen, i els diners no se'n recorden dels pobres. La situació no és la desitjada i un govern que es vanti d'anomenar-se així, hauria de posar-hi remei. Però ja que la situació és la que és, fem-hi el que puguem, els que puguem. Tinc comprovat que els que menys tenen són els que proporcionalment més donen. I després estan algunes bones excepcions, que també són dignes de destacar.

    Glòria, això també em va passar a mi alguna altra vegada, en un barri més humil que l'altre dia. Em va sorprendre com participava la gent, tot i que es notava que no anaven precisament sobrats. Això t'anima i et fa adonar que el sacrifici que estàs fent tu passant un matí allà no és res de l'altre món, i que d'alguna manera servirà per ajudar a gent que ho necessita. És una situació d'emergència, si les coses estan així, nosaltres responem d'aquesta manera, amb tot el que tenim, temps, aliments, el que faci falta.

    ResponElimina
  20. Jomateixa, trobo que sí, que cal explicar-los les coses, perquè no es pensin que aquesta vida és tan fàcil, i que qualsevol de nosaltres es pot trobar en una mala situació algun cop, no hem de caure a pensar que no ens pot passar a nosaltres.

    Oliva, jo veig molt més complicat això que feies tu, ostres, tu veies en directe situacions realment dramàtiques. Encara que tot ajudi, en el meu cas és estar davant d'una caixa i anar-la omplint amb el menjar que et donen. És fins i tot agraït quan veus que la gent participa tant i que en alguns casos fins i tot et vénen a buscar perquè els donis la bosseta.

    Galionar, no és feina de les institucions solidaritzar-se amb ningú, la seva feina és evitar que s'arribi a aquesta situació en la que una part tan gran de la ciutadania necessiti assistència. Mesures reals per distribuir la riquesa i que no hi hagi gent que té tant, i d'altres tinguin tan poc. La solidaritat és cosa del poble, i tan de bo no calgués tenir-ne tanta.

    Teresa, per sort tinc a l'entorn gent que poden dedicar temps a fer de voluntaris a les botigues solidàries, i sempre ens avisen amb temps perquè ens hi puguem apuntar. A mi segur que se'm passaria, com se'm passen tantes altres coses. En principi es fan dos recaptes a l'any, em sembla que està bé perquè fer-ho més sovint no sé si funcionaria. La gent es volca quan una cosa és puntual, si sempre està allà, t'hi fixes menys. Però és la meva opinió, l'estratègia la deixo pels qui ho organitzen, que segur que saben com funciona millor. Està bé que prenguem consciència de que cal ser solidari, per com funciona la nostra societat a dia d'avui. I si anem posant aquestes idees al caparró dels més menuts, segurament farem persones millors. Però com deia més amunt, tant de bo no calgués ser tan solidari i la riquesa es repartís de tal manera que no calguessin aquests serveis.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.