dijous, 1 d’octubre de 2015

Que em trobin a faltar

Ja he parlat molts cops de la meva implicació en les coses que faig, de que intento deixar-me la pell en totes les activitats, encara que quan en tens moltes és molt difícil que tot surti igual de bé. El fet d'encaparrar-se tant en 'l'excel·lència' té els seus avantatges i els seus inconvenients, ja se sap. Però per més que estiguis ficat en un tema, tard o d'hora arriba el moment en que s'acaba, en que fas un pas enrere, al costat, o cap on sigui. Pensant en això, i en com encararé l'any vinent (sí, ja penso en l'any vinent), em va venir una reflexió al cap que potser és d'utilitat, o potser no. M'adono que faig les coses de tal manera que quan ja no me n'encarregui em trobin a faltar. No sóc ni millor, ni probablement pitjor que qualsevol altre, però m'agrada pensar que deixaré petja allà on estic i que després enyoraran la meva feina i entrega. Francament, no sé si me'n surto, i potser els meus successors em superaran en tot, però aquest pensament m'ajuda a mantenir-me alerta i pujar el meu nivell d'exigència. Perquè si ho faig tot de qualsevol manera, com haurien de trobar-me a faltar després?

22 comentaris:

  1. L'ideal seria fer les coses ben fetes perquè s'hi han de fer sense més "consideracions personals" però és ben cert que no vivim en un món ideal i és ben normal tenir aquest pensament que expliques, A més, si, com és el teu cas, això et serveix per autoexigir-te més i així fer més bé la feina doncs cap problema, ben al contrari molt millor.

    ResponElimina
  2. Tots ens trobem els estímuls i les motivacions a la nostra manera. Em sembla una manera tan bona com una altra.

    Que et trobin a faltar està bé...

    ResponElimina
  3. t'entenc,i quan faig les coses tambè procuro fer-les bé.
    però saps que em passa ?, sovint crec que puc fer-ho perfecte i un cop m'hi poso veig que no és tan fàcil.
    i m'has fet pensar que una vegada, fa molts anys, quan encara ni hi havien bicicletes tan modernes, al poble van organitzar una cursa, jo era molt bo, i creia que podia guanyar.Doncs al mateix moment de iniciar la cursa per la muntanya, va i se'm trenca el freno de redera ¡¡¡
    i això va fer que quedes en posicions diguem-ne poc dignes.
    d'això fa molt de temps i encara ara quan faig una cosa de feina penso que hi ha moments que has de fer el possible i més per fer la feina ben feta, però no tot és possible i per més que m'hi esforci, per més que volgui fer les feines perfectament. no és possible.
    suposo que al final la vida t'ensenya i ara ja sé que sóc una persona normal i no tot és perfecte, ni tot el que faci ha de ser el millor.
    el cas és viure el moment, saber copsar aquells instants magnífics que saps que fan somriure la teva ànima.


    ResponElimina
  4. això té un nom que molts no arribaran mai a poder fer servir: Responsabilitat, qui la té no ha de patir per si en sap més o menys, els resultats arribaran.
    Amb aquesta implicació, sempre tens gent al costat que vol treballar amb tu i quan marxes....et troben a faltar.
    Ningú és imprescindible, però si molt necessari.

    ResponElimina
  5. Si has fet la feina bé i de sobte ho deixes, segur que els beneficiaris de les teves antigues tasques et trobaran a faltar.

    ResponElimina
  6. Ets una maleïda persona competidora que sempre vol ser més que els altres, no té més. T’agrada sentir-te útil, important. Però a qui no? Qui vol ser un número més podent ser algú especial? Qui vol ser prescindible podent ser imprescindible? Qui vol ser oblidat podent ser recordat? D’aquí a voler ser recordat fent-te construir piràmides al teu honor hi ha un pas, jo t’aviso. Lo fotut, es que encara que sembli que no, resulta que no ets la única persona competitiva que farà el què faci falta per ser el millor i deixar marca, però cap problema si la competència serveix per millorar en excel•lència la tasca, el problema es quan la competició es centra en desprestigiar l’altre, tu no seràs d’aquests, no....?

    ResponElimina
  7. Quina pressió! Uf, no sé Xexu, és inevitable que cada un tingui unes ambicions, però si fas les coses pensant en part en el reconeixement de la gent pots quedar fotut. A tothom li agrada que li valorin la feina i que el trobin a faltar, però penso que és un plus de la feina ben feta, no una part de la feina ben feta. Es que la gent a vegades és una mica ingrata, eh? Alguns no saben veure l'esforç i el sacrifici si no es que els poses en el teu lloc.

    ResponElimina
  8. Ser recordat... doncs a mi em passa només per la part afectiva, és a dir, a les feines on he estat hi he fet algunes bones relacions ratllant l'amistat, i algunes (poques) encara les conservo, no sóc gaire competitiva, la veritat, però tu ho ets de manera sana, que reverteix en la millora de la feina i això és bo, sempre que et faci sentir bé i que l'auto-pressió no sigui excessiva, right?

    ResponElimina
  9. Hola XeXu, potser tots tenim aquest desig de deixar empremta. Els artistes i els escriptors se'n surten. Doncs perquè no s'ha de poder aconseguir per la feina ben feta. No pateixis que tal com t'expliques, la teva autoexigència, segur que et recompensa en aquest sentit.
    D'acord totalment amb el post anterior sobre els resultats, ja t'ho pots imaginar. Hem fet un pas important en aquesta successió de petits passets.

    ResponElimina
  10. Ets una persona previsora, i que li agrada la feina ben feta, per això ja estàs pensant com encararàs l'any vinent...Tard o d'hora arriba el moment de deixar pas als altres i com molt bé dius, el millor que ens pot passar és que ens trobin a faltar ( bona senyal)...Jo també penso que no es tracta de ser millor o pitjor, sinó diferent, que quan pensin amb nosaltres, no ens comparin amb ningú, perquè tenim la nostra pròpia identitat i la posem al servei dels altres...
    A la vida cal ser perfeccionista i responsable si volem que tot rutlli bé!!! És com competir amb un mateix...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  11. Ja sabia que eres una persona responsable i compromesa, i segur que el teu entorn et valora com a tal. Possiblement et trobaran a faltar, tot i que les comparacions són odioses, però segur que la teva feina ha deixat empremta i això no s'esborra.

    ResponElimina
  12. Hehehehe... no sé què pensaran els demés, però per mi no deixa de ser un pensament molt tendre... vols que t'estimin XEXU :-))
    Jo també!! :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Au, mira, té, et regalo la cançó que estic escoltant ara...

      https://www.youtube.com/watch?v=6pR1cVgk7Is

      Elimina
  13. Deixar petja...a qui no li agrada? i més encara si t'hi esforces pel camí. A mi sobretot m'agrada que em recordin a nivell personal, més que en el món professional, on el reconeixement sempre és més difícil i no pas per absència de mèrits. Al cap i la fi, el nostre entorn personal és el més important.

    ResponElimina
  14. estic ben segura que si que et troben a faltar quan ja no hi ets.....i una bona manera d'auto-motivar-te

    ResponElimina
  15. Com diu l'Assumpta, tothom volem que ens estimen.

    ResponElimina
  16. Està molt bé que et trobin a faltar quan ja no hi ets, per la bona gestió en la feina feta; però compte, això pot afectar negativament a la nova persona que ocuparà el teu lloc, ja que per pura comparança es pot sentir infravalorada... No et pensis, la reflexió també me l'aplico pr a mi, perquè també sóc refotudament responsable...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  17. Mmmm, tots volem que ens recordin. És part de l'estimar l'altre. Però fer les coses perquè els altres et recordin? Tan poc t'estimes que si creus que no ho fas bé no et recordaran?
    Mmmm.... no sé. Jo tb vull que em recordin, i he fet moltes coses mal fetes.

    ResponElimina
  18. Diuen que tothom és substituïble, segurament és veritat, però això no vol dir que la persona que hi havia abans no deixi petjada. Sempre en deixa, sigui per a bé o per a mal, i posats a triar que sigui per haver-ho fet el millor possible, no?
    Em sembla una bona motivació.

    ResponElimina
  19. Una mica de diversitat d'opinions, però en definitiva sembla que a tots ens agrada que ens recordin, si pot ser per bé. Els més responsables i caparruts ho veuen com una bona estratègia, i d'altres potser ho veuran innecessari, però es tracta de fer bé la feina, per un motiu o per un altre, i que cadascú trobi la seva motivació. Moltíssimes gràcies pels comentaris.

    McAbeu, tot té dues lectures, també et sents dir que s'ha de saber delegar, i et veus obligat a dir que només es pot delegar quan tens algú en qui fer-ho, i si els que t'envolten no tenen un nivell d'exigència similar, el que quedaràs malament seràs tu. És clar que sempre s'ha de mirar de fer les coses bé, però la manera d'arribar-hi cadascú se la posa com pot.

    Carme, en realitat, no ho sabré tant si em troben a faltar com si no, però treballar amb aquest objectiu fa que m'hi esforci més, em serveix com a motivació extra, o almenys això he pensat aquests dies.

    Pep, en cap cas parlo de fer-ho perfecte, d'això en sóc molt conscient. Des del moment que fas les coses a la teva manera, pot ser que n'hi hagi una altra de millor, i fins i tot pot ser que t'envolti gent que pensi que t'estàs equivocant i que s'hauria de fer d'una altra manera. Si aquestes persones tenen l'empenta suficient per agafar la responsabilitat, cap problema, sóc de la ferma opinió que les coses s'han de fer, i és igual qui les faci mentre es facin, i es facin bé. El que ja no fa tanta gràcia és quan algú et diu que ho fas malament, però no té cap intenció de prendre ell la responsabilitat. Jo sóc conscient dels meus límits, això sempre, encara que al final sempre t'acabes sorprenent d'on ets capaç d'arribar. I també has de tenir en compte els imponderables i que la majoria de situacions no són ideals, així que per fer-ho bé sempre estàs condicionat a moltes coses. És fer-ho el millor que pots, amb els recursos o el temps que tens.

    Sr. Gasull, tinc molt clar que ningú és imprescindible, però em costaria assumir que qui em succeeix pot fer el mateix que jo, sense esforç, i encara millorant-me. Ves, t'ho has de menjar, perquè no som els millors i fer una tasca és circumstancial, però és cert que si treballes bé i sumes esforços amb altres, estaran contents i probablement et trobaran a faltar. De responsabilitat a mi no me'n falta, ja ho sabeu. Carregar-me coses a l'esquena és la meva especialitat.

    Xavier, això si els beneficiaris estan d'acord amb que la feina està ben feta. Però esperem que sí.

    Pons, em temo que jo pateixo aquesta mena de competència que dius el final, i miro per tots els mitjans de no practicar-la. A banda de ser un egocèntric que vull que em construeixin piràmides, tinc alguns principis, i sempre intento fer valer la feina que faig abans que atacar els altres pel que fan o deixen de fer. M'has pintat una visió del tema que no és la que tenia al cap, però suposo que no puc dir que no tinguis raó. Sóc competitiu, i sobretot amb mi mateix, m'agrada superar-me i fer les coses bé, i aquesta idea de que em recordin quan ja no les faci, em motiva. Després serà el que sigui, hi ha moltes coses en les que no me'n surto i ho deixo estar, així que l'únic que puc negar del que tu has dit és que ho faig a qualsevol preu. Penso que conec els meus límits, i intento no passar-los, ni pel que fa a mi, ni cap els altres.

    Roselles, alguns ni posant-los en el teu lloc no valoraran el que has fet, encara que ho facin fatal, no podran reconèixer que tu ho has fet millor. És cert que la gent és ingrata, per això no espero reconeixement mentre faig alguna cosa, ni les gràcies, i molt menys elogis. Els elogis no m'agraden, i per mi el millor que pot passar és que confiïn en tu, que et segueixin donant la confiança i cada cop més llibertat perquè pots funcionar sense cap mena de direcció. Continua a baix

    ResponElimina
  20. Anar pujant en responsabilitats perquè t'ho has guanyat amb la feina és l'elogi que a mi em cal. No treballo per lluïment personal, sinó per implicació en els projectes. Però m'agrada pensar, i m'ajuda, que quan acabi les meves tasques, la gent recordarà que les feia bé. Potser encara millor que el següent ho faci encara molt millor que jo, senyal que el projecte està en bones mans, encara que a mi no em recordi ni cristo.

    Gemma Sara, sóc molt competitiu, però espero, com dius tu, que sigui de manera sana. No vaig a putejar els altres ni a passar-los per sobre, està clar. Competeixo amb mi, a superar-me, i a fer-ho bé per guanyar-me el respecte a base de feina. I si no me'l donen, doncs mala sort, però és la meva manera de funcionar. El que explico és extrapolable a altres plans d'existència, també en terreny afectiu si convé, que també ens ho hem de currar molt en aquest per ser recordats!

    Teresa Duch, l'empremta, en tot cas, és efímera. Sempre arribarà algú que ho acabarà fent millor, o senzillament, ho farà diferent i ja no es recordaran de tu. Es tracta només d'un reconeixement de la feina quan ja no hi ets, prefereixo això que no que pensin que s'han tret un mort de sobre. Diferent és en autors com els que dius, pot ser que la seva obra perduri en el temps i se'ls segueixi reconeixent el mèrit molt temps després.
    Tenim acord o no tenim acord? Va, que m'estic independitzant a sobre.

    M. Roser, competir amb un mateix és el concepte, perquè es tracta d'això, ser una mica millor cada dia, esforçar-se per arribar més lluny i donar una mica més. Les motivacions te les vas trobant, això mateix ja és prou estímul, i si a sobre penses que t'agradaria ser recordat com algú que ho feia bé i que costarà substituir, encara és millor. Després, tard o d'hora, apareixerà algú que amb el seu estil et superarà o et suplirà de tal manera que farà que s'oblidi la teva gestió, però igualment hauràs deixat bon sabor de boca. Trobo que està bé esforçar-se per això. Que potser ens serveix per reforçar una mica l'ego? Sí, però qui no ho necessita això.

    Glòria, mirat d'una altra manera, ja no és que et trobin a faltar, sinó que et posin a la llista de gent que ho ha fet bé i que sap greu perdre, que no et faria res que en un futur se'n tornés a encarregar. És també un bon elogi, encara que el successor o successora millori la feina, saben que tu també ho pots fer.

    Assumpta, sempre és millor que t'estimin que no pas que t'odiïn, però potser és més una qüestió de respecte i de valorar la feina que fa cadascú.

    Audrey, toques un punt sensible. Se suposa que on més ens han de recordar és en el terreny personal, ja que és on més ens hem d'esforçar, però el fet de tenir moltes responsabilitats i pensar que tot requereix la teva atenció fa que perdis una mica la perspectiva. I no és fàcil adonar-te que estàs prestant massa poca atenció al que realment importa, i que tota la resta se'n pot anar a pastar i no passaria res. És per això que hi ha tantes discussions amb parella i amics o família, el dèficit d'atenció causa estralls.

    Elfreelang, en això treballo, en fer-ho tan bé com sé, em serveix per millorar dia rere dia, i el que passarà després ja es veurà.

    Eva, tenim el nostre coret, no?

    Galionar, sóc conscient que el següent que vingui tindrà el llistó alt, però això podria ajudar-lo a millorar. O qui sap, potser és molt més eficient i amb menys esforç li surten les coses igual de bé. En tot cas, tot principi és difícil i s'ha d'aprendre. Costarà al principi, però un cop fet el rodatge, podrà demostrar tota la seva vàlua. Com deia més amunt, amb que em recordin com que feia les coses bé, encara que el següent les faci igual de bé o millor, ja en tinc prou.

    ResponElimina
  21. rits, potser parlem de coses diferents. Vull que em recordin per la tasca desenvolupada, vull que costi substituir-me, però ho vull perquè això voldrà dir que ho he fet bé. Evidentment, ajudaré a qualsevol que em succeeixi i ho necessiti Ser enyorat per la feina que feies té poc a veure amb que els caiguis millor o pitjor, encara que per com són les persones, si no caus bé és difícil que et reconeguin la tasca. També espero que em tinguin alguna estima, però aquesta no cal que deixi de tenir-la, que a més ja me la demostren, perquè no desaparec del mapa, només vull deixar algunes responsabilitats.

    Jomateixa, per descomptat que tothom és substituïble, quan en Messi es retiri continuarà existint el futbol i hi haurà gent que ho farà bé, tot i que segurament aquest esport perdrà una mica d'interès. Com no ha de ser substituïble un qualsevol? Com dius tu, espero no 'passar a la història' com aquell que ho feia tan malament. Potser no hauré estat el millor, però treballo perquè així sigui, no per guanyar a uns altres, sinó perquè així dono el millor que tinc. És l'estratègia que faig servir, penso que em funciona raonablement bé, però haurien de jutjar els altres!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.