dissabte, 31 d’octubre de 2015

Panellets 'home made'


Des de fa una colla d'anys que la castanyada és trobada obligada a casa els pares, marcada en el calendari amb cercle vermell. Des de l'any passat només que aporto alguna cosa a la trobada. I per primer cop, aquest any portaré panellets fets per mi. Bé, fets a mitges. No en feia des de l'escola. Esperem que siguin, si més no, menjables. Ja tindrem temps de millorar.

20 comentaris:

  1. La pinta, la tenen molt bona. El gust segur que també. Bona castanyada!

    ResponElimina
  2. Si són els que has fet tu, fan prou bon cara, jo una vegada ho vaig intentar a l'escola i feien peneta...
    Bona castanyada, a tota la família.

    ResponElimina
  3. El meu avi deia que si quan prepares qualsevol plat tot el que hi poses és bo, el resultat ha de ser bo per força. És evident que podríem trobar més d'una "excepció que confirma la regla" a aquesta afirmació però em sembla que no és el cas dels teus panellets, que tenen una pinta magnífica... bé. a hores d'ara suposo que ja he de dir "tenien"....

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert... Jo faig unes barreges fantàstiques de "coses bones" i em queden uns plats la mar d'originals i bons :-))

      Elimina
  4. Us han quedat molt bé, tenen molt bona pinta, Xexu.Felicitats! I segur que també seran molt bons. Només et desitjo que la teva mare no sigui tan "tocanassos" com la meva, que per bons que m'haguessin quedat, sempre hi trobava defectes, perquè quedés ben clar que ella els feia millor...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Galionar s'avançat dient el mateix que anava a dir-te jo :)

    ResponElimina
  6. eeep si són els de la foto t'he de dir que la pinta és bona , segur que han sortit bé i són més bons que els comprats .....els que has fet tenen a més l'ingredient afegit de l'afecte i són únics
    se't felicita !

    ResponElimina
  7. Jo també n'he fet! I n'he menjat! Entre la meva mare i jo, que som les úniques que ens agrada de cuinar a casa.

    ResponElimina
  8. Ei!!!! Que ens vols fer la competència?! La veritat és que fan molt bona cara i segur que eren la mar de bons. Nosaltres acabem de fer-los. Quan siguin freds i els preparem per repartir penjarem la foto dels panellets

    ResponElimina
  9. Mmmm! Si el gust correspon a la bona pinta que tenen t'has graduat de "panelleter" amb tot els honors.

    ResponElimina
  10. la primera impressió que és la vista la tens superada, el tacte sembla que també....el gust no pot fallar.

    ResponElimina
  11. Quan algun cop havia fet panellets jo no tenia tanta paciència, vull dir que els de pinyons els veig molt complets, a mi em costava molt que s'enganxessin tots els pinyons, els posaves per una banda i queien per l'altre, tot un drama

    ResponElimina
  12. De debò aquests són els panellets que heu fet??? Us han quedat superbé! Sou uns convidats de luxe!
    Quedeu formalment convidats a casa. Però no us oblideu de portar panellets, eh? Bé, amb la traça que teniu, qualsevol postre serà acceptat hahaha

    ResponElimina
  13. Fins i tot la presentació està ben feta.
    Segur que ja no en queda ni un!

    ResponElimina
  14. Doncs ets un alumne avantatjat, XeXu, t'han quedat molt bé: els pinyonets, que encara no sé el secret de que s'aguantin bé, les muntanyetes dels de coco... Em sembla que ens enredes amb això que és el primer any.

    ResponElimina
  15. Oooooooooooh!! Tenen un aspecte excel·lent!! :-))

    Jo no n'he fet mai... la meva sogra els feia autènticament exquisits i ens en donava, i ara que ella no hi és i que, potser, m'hauria atrevit a fer-ne... doncs fa temps que tinc el forn espatllat i no hi ha calers per canviar-lo... au, doncs... sense panellets. Què hi farem :-)

    ResponElimina
  16. Doncs tenen una pinta espectacular!!!

    ResponElimina
  17. Segur que són per a lleparse'n els morros! Si està clar que serveixes igual "pa un roto que pa un descosio". A mi me'ls fa la mare però els seus si que són insuperables!

    ResponElimina
  18. Es veuen molt menjables, i estic d'acord amb que si tot és bo ha de sortir bo per força però a més us han quedat molt bonics. Apa, ara ja no podreu parar.

    ResponElimina
  19. Ara que me'ls tornava a mirar, sí que fan goig, hahaha. No estaven malament, la veritat. Potser tampoc són els millors que he provat, però es deixaven menjar. Els de coco potser menys, més durs, perquè la massa estava una mica passada quan els vam fer. No sembla que hagin de ser difícils de fer, però també tenen els seus truquets. Dieu que tenen bona pinta però jo segueixo veient-hi pocs pinyons! Són molt cars, i és difícil que s'enganxin bé, però anirem millorant la tècnica. Per què només se'n fan per un dia l'any, eh!?

    Contestant a algunes coses que dieu, sí, és el primer cop que en faig de gran, però la meva mestra no, eh! Els vam fer a mitges, però sota la seva direcció tot és molt més fàcil, és clar. Som molt bons convidats, que sempre portem alguna cosa de postres, i per tranquil·litat vostra, jo normalment no hi participo tant com aquest cop!

    I sobre la meva mare, és el contrari de tocanassos, la veritat. Agraïda que li portem, i sol agradar-li tot. Mentre no li fem fer a ella, cap problema. Normalment els compra, i aquest cop en va comprar uns quants també, els que sabia que nosaltres no portaríem. Cap queixa, només elogis, si és que no em puc queixar de mare, ja ho sé!

    Moltes gràcies a tots pels comentaris, ara contestant-vos me n'han vingut ganes, però els que queden són per repartir... si n'agafo un no es notarà, oi...?

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.