dimecres, 16 de setembre de 2015

Relats conjunts, Mural


—Senyor president...?
—Sí, és clar, què passa? Espero que sigui important!
—...sí... bé, crec que sí...
—Creus? Però qui redimonis ets? Bé, m'és igual, aquest és el número d'emergències nacionals, així que espavila.
—Sóc el vigil... bé, que el mural, la inscripció de l'entrada... ja sap, allà on posa Catalunya ben gran...
—Nano, si no t'espaviles no treballaràs massa més aquí, què passa amb el refotut mural?
—Uns brètols... l'han malmès, l'han destrossat, vaja.
—Com? Han atemptat contra el nostre mural?? Qui, per què??
—No ho hem vist senyor...
—Que no ho heu vist? No ho ha vist ningú?? Però si està a la punyetera entrada, aquest matí estava perfectament!
—...
—Què li han fet al nostre Tàpies? Segur que han estat els maleïts unionistes!
—...l'han guixat, i l'han pintat de vermell per sobre... creu... creu que pot ser una amenaça?
—Guixat i pintat de vermell? Però qui carai ets tu? Ets nou, oi?
—Sí...
—L'havies vist mai abans el mural?
—No...
—És el puto Tàpies carallot! És així! Una merda punxada en un pal, ja ho sé, però ens va costar un ull de la cara! Qui t'ha passat aquest número?
—...el... el senyor conseller d'interior... em va dir que li truqués si passava alguna cosa realment extraordinària, sobretot amb el mural... tot i m'ho va dir rient, però he pensat que... he pensat...
—Quan l'enganxi...


La meva participació a Relats Conjunts d'aquest mes!

23 comentaris:

  1. Sort que al noi no se l'hi va ocórrer posar l'escala i pot de pintura en mà arreglar-ho. Cosa que potser millora la façana....

    ResponElimina
  2. Ja se sap que els llocs de treball requereixen una formació bàsica perquè sinó poden passar coses com aquesta. El senyor president, el senyor conseller d'interior i el senyor conserge necessitarien fer un curs intensiu sobre art contemporani i patrimoni nacional.
    PD: potser el curs també li podria interessar al relator del Relat Conjunt.

    ResponElimina
  3. Aquest senyor conseller d'interior, sembla que ara vulgui fer la guitza, oi? ;)

    ResponElimina
  4. Els que en aquella època treballàvem a arts gràfiques, el vermell de Tàpies l'anomenàvem vermell-sang-seca.
    En aquesta il·lustració és veu ben clar que no el van guixar de vermell, sinó que és pintat pel mestre.

    ResponElimina
  5. He notat al senyor president molt estressat...

    ResponElimina
  6. el conseller d'interior està molt de conya, poder un xic massa i tot

    ResponElimina
  7. Hi ha gent que et fa el graffiti gratis. I, de fet, si l'enganxen pintant, encara li posen una multa.

    ResponElimina
  8. No m'estranya la confusió del pobre vigilant...De grafitis n'hi ha de tan artístics i passen desapercebuts...El què hi fa tenir un nom!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  9. Jajajaaa, al pobre conserge li ha tocat pagar la novatada dels seus primers dies de feina! I mira, llegint el teu conte m'he assabentat que la guixada era de color vermell; jo la veia de color ben marronet, cosa que donava peu a algun conte marranot... :)

    ResponElimina
  10. Em sembla que aquest conseller d'interior sabia molt bé què feia donant-li el telèfon al vigilant. Encara deu riure ara per haver emprenyat el president.

    ResponElimina
  11. El conseller ha aconseguit que el vigilant odie Tàpies per sempre més...

    ResponElimina
  12. Veritablement, aquest cop el mestre s'ha lluit!
    Bon relat, XeXu

    ResponElimina
  13. Boníssim!!... Volia fer alguna cosa així -ja saps que compartim gustos en quant a l'art contemporani- però la teva idea és genial, la forma en com ho has imaginat és boníssima! :-DDD I, per arrodonir-ho està molt ben redactat... M'agrada molt!!!

    Hauré de pensar una altre cosa, tu... :-P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert... una salutació al Sr. Conseller de l'Interior (l'actual), en Jordi Jané, company de classe a la Facultat ;-))

      Elimina
  14. "És el puto Tàpies" sona molt realista, molt bo!

    ResponElimina
  15. La veritat és que no m'estranya, amb les coses bones que té en Tàpies...

    ResponElimina
  16. Vaja, ja veig que a alguns de vosaltres no us ha fet massa gràcia que deixi malament Tàpies, tot i ser un relat, i em va fer gràcia aquesta broma que li fan al vigilant, perquè tregui de polleguera al president. Ho vaig trobar divertit. Però si voleu saber la meva opinió real, és la mateixa que la del president. Res en contra que alguns de vosaltres, considereu això una obra d'art, no podria dir que jo tinc una gran sensibilitat artística, probablement teniu raó. Però per mi això ho fa un nen de preescolar amb més gràcia. Ho sento, no puc considerar art tot el que em diuen que ho és. Però ja hem discutit d'això massa vegades. No en tinc ni idea, ho reconec obertament, així que espero no ofendre a ningú, l'opinió contrària d'algú que no n'entén no hauria de ser cap ofensa, no? Gràcies pels vostres comentaris, això sí, a mi no m'ofèn que el relat no us agradi o us sembli malament, no el vaig fer amb mala intenció!

    ResponElimina
  17. Molt divertit!
    Aquestes rallotes donen per molt. M'he passat molt temps explicant a les meves filles que se suposa que molts pintors famosos saben dibuixar i pintar molt bé, però quan això ja ho tenen superat volen experimentar i llavors és quan fan aquestes obres d'art tan "originals". Però elles em seguien preguntant perquè els hi feien fer els dibuixos ben fets i valien tants diners els que estaven tan mal fets... Ara ja passen, són adolescents.

    ResponElimina
  18. També l'he trobat molt divertit Xexu! Hi ha obres que a vegades fan pensar si no serà una broma de l'artista, o si no han sigut fetes per unes mans menys artístiques. Ja que aquell home devia treure el seu benefici, una mica de conya no farà pas mal.

    ResponElimina
  19. Si el Geni es traïes la màscara, s'ha adonaria que nomes és un gargot.

    ResponElimina
  20. El camí per arribar a certes Arcàdies és ben costerut.

    ResponElimina
  21. Que cabron el conseller d'Interior XD

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.