divendres, 4 de setembre de 2015

Per no perdre el tren

La casualitat em porta a descriure una altra situació que he viscut i que em porta a reflexió. Aquest cop ha estat baixant del tren, en tornar de la feina. Al mateix temps que jo han baixat una mare i el seu fill, d'una edat similar als futbolistes del post anterior. En sentit contrari, tres joves, que per agreujar el tema eren de color cafè amb llet, venien riallers i espitats perquè se'ls escapava el transport. Amb l'impuls, han donat un cop al nen que s'ha quedat mut de l'ensurt que li han fet, se li han tirat a sobre. La mare els ha començat a insultar, que si gilipolles, que si subnormals, i unes quantes més així, tot i que els joves, que ja eren dalt del tren, no n'han sentit ni un. La mare, amb el fill de la mà, ha seguit caminant i deixant anar improperis i amenaces.

Els joves esbojarrats han fet mal fet, no es pot anar passant per sobre de qui sigui només per no perdre el tren. Són d'aquests despreocupats que fan tanta ràbia, especialment si ja tens una edat, i el seu comportament t'ofèn. Però què hi ha de la mare? Cal dir que agafava el fill de la mà tota l'estona, però portava uns d'aquells auriculars tan grossos que t'aïllen de tot, així que massa cas no li estava fent. I a més, no ha tingut cap inconvenient de fer servir paraules ben gruixudes i ofensives davant del nen que presumptament defensava. S'ha quedat a gust, no ha semblat en cap moment que la preocupés el vocabulari que feia servir en presència del xaval.

No em pertoca a mi jutjar la mare, ni tan sols els joves que han provocat l'incident, però el que inicialment m'ha semblat una ximpleria d'uns brètols, m'ha acabant activant les alarmes de la protecció de l'infant. He topat amb uns desconsiderats aquesta tarda, però no m'ha quedat clar qui ho era més.

25 comentaris:

  1. Els nens! Es que ningú pensa en els nens?! Serà que això de la paternitat em cau fora del meu mon, però tan greu és que un nen escolti quatre paraulotes? Quedarà traumatitzat de per vida? Es convertirà en una lacra social per aquest fet? Acabem de perdre un futur president de les Lletres Catalanes?

    ResponElimina
  2. La paciència i l'auto-control són importants davant dels fills.
    Com en altres casos, més aviat et penedeixes d'haver parlat de més que no pas de guardar-te els improperis.

    ResponElimina
  3. La pregunta no és si la mare ha fet bé o no, la pregunta seria que has fet tu?. Davant aquest fet a part de pensar que escauria bé en el blog que has fet? has ajudat a la mare, has anat a buscar als bretols?, o senzillament has mirat cap un altre costat tot escandalitzat per una mare que li toca defensar al seu fill davant el "No fer res" de la resta?

    ResponElimina
  4. Ja he escrit unes quantes vegades per comentar el teu post i res del que dic no em satisfà. No trobo cap reacció encertada a aquest incident. La mare es va emprenyar i amb raó, però amb una resposta desmesurada i inútil. Els nois, uns maleducats, crec que sense mala intenció. Potser si en algun moment del viatge haguessin estat una mica assossegats, la mare els hi hauria hagut de dir alguna cosa. Però em sembla que el cas no requeria una tercera intervenció, la teva, com et proposa Molon.

    ResponElimina
  5. Una cosa semblant em va passar fa uns anys. Anava a creuar un semàfor en vermell quan vaig veure un avi amb dos néts que s'esperava pacientment al verd. Llavors jo també vaig esperar, tot i que no passava ni un cotxe. Quan es va posar verd, un poca-solta en un auto vermell va passar ràpid per davant nostre sense respectar els peatons. Acte seguit l'avi va deixar anar tota mena d'insults i improperis...

    La cara que se'm va quedar és de les que fan època...

    ResponElimina
  6. No deixa de ser un exemple on cadascú entén i practica l'educació que creu. La resta ens mostrem impassibles i tot i que ens cremi per dins, si ens hi fiquem sabem que en podem sortir escaldats. Aquest nen tot i que sàpiga que no és el correcte el què ha vist i sentit, s'ho agafarà i qui sap si ho pot posar en pràctica. Sempre té la justificació que la seva mare ho ha dit o ho ha fet.

    ResponElimina
  7. Ja em sap greu dir això, però crec que el que estàs fent és un cas clar de criminalitzar la mare, d'exigir-li un comportament i una servitud envers la criatura que en la nostra societat no té ningú. Suposo que si hagués estat un pare haguessis fet el mateix comentari, però el problema es que la criança fifty-fifty segueix sense estar al dia, i darrera una criatura sol estar una mare, i per tant solen ser les criticades. I en referència al teu post anterior, ni demostrant el doble del que valem ens lliurem de les crítiques.
    La mare és una desconsiderada per portar els cascos posats quan va amb el seu fill. Dius que baixaven del tren, potser no li ha donat temps a treure-se'ls si estava més ocupada traginant coses, no sé, és una possibilitat, no? Però bé, allà on vaig es que a la mare li han empès el nen i li ha sortit la fera que té dins. S'ha emprenyat i ho ha gestionat així, així li ha sortit. I per aquest sol fet es dubte del seu paper com a mare, que és una feina que no s'acaba mai, de 24 hores i 365 dies l'any. Algú avui dia ha d'aguantar tanta pressió?
    Els pares hem de ser un exemple, però ei, que seguim sent persones.

    ResponElimina
  8. Jo penso que el problema és que molts van per la vida com si el món només fos seu...A veure el joves devien anar atabalats i potser no van ser conscients del que acabaven de fer, que de totes totes havien d'anar més en compte, però la mare, podia renyar-los sense necessitat d'insultar, que segurament ni l'han sentida i potser si hagués estat més pendent del fill, això no hauria passat...
    No sé perquè ens pensem que cridant i insultant tenim més raó...No és de nens però, han passat uns comercials i com que no acostumem a obrir ningú, els veïns se'ls han trobat a la porta i ningú ha volgut saber-ne res. Al cap d'una estona sento uns crits ala porteria, i( jo visc al 2n) he baixat a veure què passava; un veí i una de les noies es deien de tot cridant com uns descosits...M'ha costat una bona mica posar pau, ja que fins i tot volien trucar a la policia, al final ho he aconseguit sense donar la raó a cap dels dos...A veure , podien no estar d'acord, però no cal insultar-se ni cridar....
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  9. No tothom, però són molts els que es comporten tal com són, salvatges. Sé per experiència que costa molt de mossegar-te la llengua davant d'un incident així, però és el que hauriem d'intentar fer i més si tenim davant infants.
    En aquest cas tots dos casos són criticables, ningú ha fet les coses bé i hi ha un tercer que d'això aprendrà el que menys hauria d'aprendre. De gran voldrà parlar groller i passar per damunt dels altres. La llei de la selva.

    ResponElimina
  10. Jo crec que no feia cap falta insultar i menys si ningú ha pres mal i, a sobre, ha estat una topada involuntària.

    ResponElimina
  11. Em sembla que ningú ha actuat com seria desitjable en un món ideal, però no trobo tan greu la reacció de la mare, perquè de sobte veu que ha perillat la integritat del seu fill (i ves que no hi hagués una mica de culpabilitat per portar els cascos). Dir paraulotes en un moment de tensió així no em sembla estrany i tampoc gaire dolent pel nen, ep, si és puntual!

    ResponElimina
  12. Descrivint com descrius la mare, estic segura que també hauria fet com els nanos si fos a ella a qui se li escapés el tren.
    Darrerament l'agafo força, el tren, i diguem que el civisme,.... ja no és que falti a l'escola o a les famílies, és que no hi és.

    ResponElimina
  13. Comportaments incívics dels joves i de la mare (en aquest cas) ... no vull pensar si hagués estat el pare qui subjectés a la criatura, potser no hagués insultat, potser hauria estat pitjor. En tot cas són comportaments lletjos, però no saps mai el que faran uns pares per un fill. Pots estar segur que et sorprendràs quan ho siguis.

    ResponElimina
  14. Em sembla prou malament tot plegat. Els nois mal educats, inconscients i atabalats. Però jo penso que la mare també. La societat ens ensenya aquests models és cert, com diu roselles. Però si en comptes d'intentar compensar-los una mica, els pares s'hi afegeixen, doncs malament. Hi ha massa pares que insulten per qualsevol cosa i després es queixen que els seus fills diuen paraulotes i insults.

    No crec pas que el nen quedi traumatitzat, crec que simplement aprèn una manera de comportar-se... ni de bon tros la millor. Ara, això sí... després es queixaran que es baralla per la mínima cosa i que a l'escola insulta a tothom i busca bregues. I no m'estranyaria gens que al final acabessin donant culpa dels mestres i tot.

    Ah! I no crec pas que ningú altre hagués d'intervenir-hi... només faltaria!!!!

    ResponElimina
  15. Tot el que et podria dir ja ho han dit els companys. No estic d'acord amb cap de les dues actuacions, però si que en part puc pensar com Roselles: criticar la mare per una acció és molt fàcil; no ho hauria de fer, estem d'acord, però a vegades surt la mare lleona que totes portem dintre. Ves a saber si la pobre dona portava un dia de gossos i ha esclatat per un cúmul de circumstancies.

    ResponElimina
  16. M’agrada que aquest no sigui un blog en el que em digueu que sí a tot, per això quan hi ha opinions diferents les llegeixo amb interès i miro d’aprendre d’altres visions. Naturalment, quan expresso una opinió és meva, i per tant la defenso fins a cert punt. El debat és bo, i discutir amb arguments sempre fa créixer. Aquest cop sembla que el tema ha aixecat algunes butllofes, esperem que amb la meva argumentació als comentaris ens entenguem millor. Moltíssimes gràcies per comentar i per dir el que realment penseu.

    Pons, la veritat és que no feia massa pinta de ser un erudit, ni present ni futur, però suposo que si el teu fill et veu passant d'ell mentre vas escoltant música o deixant verd al primer que passa no pots esperar que el nen sigui educat i considerat, és més fàcil que el nen acabi fent el mateix per imitació. Però qui sap, també depèn de la personalitat que tingui.

    Xavier, vaig pensar com tu, ara quan es calmi li dirà al nen que li sap greu i que està mal fet el que ha dit, tot i que el mal ja estigui fet, perquè el nen l'ha sentit. Però francament, aquella dona feia més pinta d'estar barallada amb el món que de sentir-se culpable de res. No en tinc, però sí que penso que davant dels nens t'has de mossegar una mica la llengua...

    Molon labe, és molt còmode parlar des del no estar implicat en l’assumpte, ho reconec. Només descric la situació que vaig veure, i tinc una opinió que m’és difícil d’amagar, encertada o no, que probablement per alguns serà que no. No vaig fer res, certament, només seguir el meu camí i seguir sentint la mare com seguia renegant davant del fill. Hi podia haver fet alguna cosa? Potser sí, però no sé ben bé què. Defensar un fill és el mínim que es pot esperar d’una mare, però també hi ha moltes maneres de fer-ho, no creus? Defensar-lo amb insults tampoc no serveix de gaire. Respecte els brètols, se’ls podria haver dit alguna cosa, però què? Tothom corre perquè no se li escapi el tren, qualsevol dia m’hi puc trobar que atropello a algú. Probablement seria més considerat, però ho considero un accident, i després que els importi poc si han fet alguna cosa malament, potser ni se’n van adonar, o no se’n preocupen perquè és el seu tarannà, pensar només en ells i prou. No conec ni uns ni altres, hores d’ara ni els reconeixeria, però no em sembla bé cap de les dues reaccions. Potser exagero amb la reacció de la mare, però també l’hauríeu d’haver vist per saber si els seus exabruptes eren justificats o no. Jo penso que no, tret potser de la reacció inicial, que a tothom se li pot escapar un renec. Però bé, responent novament a la teva pregunta, no, no vaig fer res. Almenys et diré que no vaig pensar inicialment que s’esqueia amb un post. Ho vaig pensar explicant i recordant la situació posteriorment.

    Teresa, potser les vegades que vas reescriure el comentari van servir per acabar trobant la resposta més assenyada. Només puntualitzar que la situació era que la mare i el fill baixaven del tren en aquell moment, i els brètols pujaven. No van compartir viatge, i no hi va haver possibilitat de trobada posterior. Per la resta, molt d’acord amb la teva anàlisi de la situació, per les dues parts, és una conclusió que s’aproxima molt a la meva mateixa. L’únic perjudicat va ser el nen, en realitat. I com tu, penso que tal com va anar la situació, no requeria participació d’altres persones. Diferent hagués estat amb el nen estès a terra i els brètols fent mofa... però res més lluny.

    Maurici, en una altra circumstància, però la situació és realment semblant a la que vaig viure jo, i em sembla que la teva reacció també va ser similar a la meva. Algú que fa malament com és envestir un nen en pujar al tren, o passar arran amb el cotxe, passa a segon pla per la reacció desmesurada i una mica absurda de l’altre protagonista. No sé si realment en fem un gra massa, però, com a tu, a mi tampoc em va semblar bé la reacció de la mare davant del fill. Si almenys hagués servit per alguna cosa...

    ResponElimina
  17. Nina, francament penso que no era cosa meva ficar-m’hi, ja no per no sortir escaldat, sinó perquè no tenia res a veure amb l’incident i al meu entendre no n’hi havia per tant. En canvi la Molon labe no pensa així, i potser té raó. A mi em sembla evident que el nen és molt permeable al que fa la mare, i tot i que la mare no és un robot i té reaccions de persona, potser cal anar amb cura amb el que es diu o fa davant del nen. O no, però llavors no et queixis si sents el teu fill renegar, o no li exigeixis que no ho faci, si tu no te n’estàs.

    Roselles, deixa’m començar dient que, evidentment, d’haver estat el pare el que s’havia comportat d’aquesta manera ho hagués destacat igual. Desconec absolutament com funciona aquella família, només puc descriure el que vaig veure. Entenc que saps de primera mà que la criança no funciona al 50%, i penso que això ho sabem també els que no tenim fills, és molt difícil arribar a una equitat en aquest aspecte. Però en aquest cas no volia posar l’accent a que sigui la mare i no el pare qui portava el nen de la mà, sinó en la reacció. Tant com criminalitzar no ho diria, però sí que em va sobtar en negatiu. I no serà perquè jo sigui gaire ben educat, que en dic moltes de paraulotes. I potser em trobaré un dia davant del meu fill i també en deixaré anar moltes. Llavors m’hauré d’empassar aquest post. Ja he pogut comprovar gràcies als meus amics que s’han reproduït que això de ser mare o pare és una tasca de 24h. És molt temps d’estar pendent i que efectivament som persones. Però ara et dic que la mare no anava gens carregada, un ‘bolso’ i el nen. I portava els auriculars perquè volia, i el nen no és que tingués mesos, caminava pel seu propi peu i tenia edat de xerrar pels colzes. Si hagués vist una mare atribolada amb cinquanta paquets i un nen petit potser la meva impressió hauria canviat. El que vaig veure era una mare arrossegant un nen com qui arrossega un carro de la compra. El que vaig veure, que no vol dir que fos la realitat. Entenc perfectament que les mares us poseu de la seva part, ningú sap tan bé com vosaltres com costa, però convindrem que hi ha mares i mares, oi? Insisteixo que no sé de quina mena era aquesta només us parlo d’una impressió.

    M. Roser, completament d’acord que molts van per la vida pensant-se que no importa res, només ells. Els nois aquests és el que van fer, van córrer i van pujar el tren, era igual si algú estava baixant en aquells moments. Només faltaria que quedi com que els justifico, però crec que va ser un accident. Que bé es podien haver disculpat, però em sembla que ni se’n van adonar. Respecte el comportament de la mare, també penso que no calia insultar, que hi ha moltes i diverses maneres de renyar. Tendim molt a l’insult fàcil, com si això ens donés la carta guanyadora. No me’n vull fer el desentès, que jo sóc molt malparlat, però ben mirat, no serveix de res, només per molestar l’altre i perquè s’hi torni en els mateixos termes, de guanyar no hi guanyem res.

    Sr. Gasull, entenc perfectament que ha de costar molt mossegar-se la llengua, però que no se suposa que tots els pares miren pel bé dels seus fills? Després aquest nen se sentirà dir ‘on has après aquestes paraulotes que dius?’, i la resposta serà fàcil, però desagradable per qui la senti. I sí, efectivament el que van fer els altres no estava ben fet, no cal dir-ho. També és probable que el nen ho aprengui, i si es queda amb el pitjor de les dues bandes, pobre xaval.

    Loreto, no, no calia insultar, i molt menys tant. Podia defensar el fill, això sí. Deixar-los de volta i mitja no calia.

    ResponElimina
  18. Gemma Sara, una altra mare que defensa la reacció de la mare del meu post. Tot i que no sou totes, per exemple la Loreto pensa que no calia. No serà que en realitat us esteu defensant a vosaltres mateixes. Penso que una mica tu, i t’ho dic a tu perquè en saps de filosofia i de psicologia. Era una reacció desmesurada, perquè va ser una topada involuntària i fortuïta. A mi no em va semblar que la integritat del nen perillés, però potser em vaig perdre alguna cosa. I he de dir, tot i que des del desconeixement, que la manera que la mare va seguir insultant després d’una estona de l’incident em va fer pensar que no es tracta d’un fet puntual, i que no té gaire consideració amb el llenguatge davant del seu fill. Tant de bo m’equivoqui.

    rits, no ens podríem definir com un poble gaire cívic, no. No tinc ni idea de com hauria reaccionat la mare en sentit contrari, però també me la imagino arrossegant el nen per pujar al tren i ell traient la llengua de l’esforç. No ho sé, la veritat. Entre uns i altres ja es veu que no estem massa bé del cap.

    Sa lluna, no podem saber si la reacció d’un pare hauria estat diferent, perquè a més, de pares n’hi ha de moltes menes també, igual que de mares. Cap dels dos comportaments em va semblar bé, però vaig continuar més estona en presència de la mare i la vaig seguir sentint remugar. Està clar que per un fill fas el que sigui, però sobretot si és útil i li ha de servir per alguna cosa. En aquest cas em sembla que no va ser així.

    Carme, penso exactament igual que tu, cap de les dues actuacions no estan bé, però estaria bé que una mare, o un pare, tant és, no posessin més llenya al foc. Potser pel fet de ser pares ja es tenen els nervis a flor de pell, per això s’han de saber relaxar una mica i controlar el que diuen o fan. Sempre i quan no vulguin que els seus fills i filles els imitin, és clar. Si els és igual, doncs llavors estem parlant d’una altra cosa. Tampoc crec que sigui motiu de trauma, però sí d’aprenentatge, com dius tu. Fem moltes coses que hem après dels nostres pares, ho vulguem o no, i és que a ells som completament permeables. Així doncs, és lògic que el nen aprengui que la reacció normal davant d’un incident d’aquesta mena, accident diria jo, deixar-ne anar quatre de fresques. És dolent això? Doncs no ho sé, però no ho trobo desitjable. Que és difícil controlar-se quan estàs nerviós? Sí, però després del quinzè insult ja t’has tranquil•litzat una mica, oi? Hi ha un moment que pares. Ella va parar, però al cap d’un número d’improperis que jo considero desproporcionat. Només llavors va començar a interessar-se pel seu fill i per si estava bé.

    Bruixeta, no es pot criticar una mare per defensar el seu fill incondicionalment, però calia fer-ho així? Com tu dius, no estic d’acord amb cap dels dos comportaments. Es pot entendre la mare? Qui sap, potser sí que tenia un dia horrible i no és un comportament habitual en ella. Però defensa el seu fill contra una amenaça inexistent, un accident provocat per la pressa d’uns joves que ja podrien ser més considerats, i a canvi li està ensenyant un comportament que probablement li retraurà després. Bé, això ja és jutjar massa enllà.

    ResponElimina
  19. Penso que un incident així és veu i es viu sovint. Anem tots accelerats i nerviosos i per qualsevol fotesa salten "xispes" i és diuen paraules fora de to.
    També penso, i d'això n'estic convençuda que avui en dia és parla de manera molt grollera, fent servir paraules gruixudes en qualsevol conversa entre amics. I ho dic perquè ho veig en les meves netes, noies que són educades, però que parlen entre elles com els "carreters" d'abans.

    ResponElimina
  20. Glòria, no puc dir que vagis errada, perquè jo mateix sóc molt malparlat. Amb temps de pensar, i en segons quins contextos, puc ser molt educat també, però en el dia a dia em surten moltes paraulotes, i tampoc no faig massa per evitar-ho. Penso que no és un tret que la gent destacaria de mi (penso!), però si m'analitzo fredament, déu n'hi do. I respecte a l'incident, doncs jo penso que va ser accidental i que no calia que passés d'aquí, però potser sí que l'estat de crispació general fa que no reaccionem de massa bones maneres massa sovint.

    ResponElimina
  21. Sense llegir els altres comentaris, que darrerament tot se m'ajunta i no semblo ni jo... Jo, sense blogs, no sóc ben bé jo... Però quan no em passa una cosa me'n passa una altra i bé, ara ha tocat refredat bèstia de final d'estiu i reacció adversa a canvi de medicaments per tema artritis/artrosis... grrrrrrrr

    A més, una mica de feina a la parròquia i batalles mil al tuiter... però, clar, el que pitjor m'ha anat ha estat lo primer.

    Estic d'acord amb tu tota l'escena és incívica. Lamentablement això de pares i/o mares que deixen anar tota mena de bestieses per la seva boqueta davant dels seus fills és molt comú, igual com anar amb ells de la mà, o tenir-los asseguts al costat però ignorant-los totalment mentre perden el temps miserablement amb els mòbils...

    ResponElimina
  22. Just ma mare ahir m'explicava una situació en un tren Calella-Barcelona amb uns per enrevessar-ho una mica "cafè amb llet" que feien el paper de desconsiderat i es posaven amb la gent del vagó etc. i que fins que no van entrar quatre guripes quadrats no es van comportar. En fi, sobre la situació que has descrit, penso que en la situació concreta qui activa la trifulca són els nois, potser tenen més responsabilitat. Sobre la reacció, la mare també en té de responsabilitat, tot i que entenc que pugui tenir el component de ràbia momentània com a atenuant. Però pel que entenc, creus que potser més que un tret, es tractaria d'un estat d'aquesta dona. Llavors ja entraríem en qüestions d'estil més o menys adequat.

    ResponElimina
  23. De totes formes, i rellegint el títol del post "Per no perdre el tren", potser el causant de la situació suprem és l'estil de vida actual de les presses, la immediatesa i la desconsideració, representada en ambdós bàndols de la història d'alguna manera.

    ResponElimina
  24. Find out how THOUSAND of individuals like YOU are making a LIVING from home and are fulfilling their dreams TODAY.
    GET FREE ACCESS TODAY

    ResponElimina
  25. SwagBucks is a very recommended work from home site.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.