diumenge, 20 de setembre de 2015

Excepcional

Estem vivint moments excepcionals. Tan excepcionals, que fins i tot jo faré excepcions al que sempre dic de no fer campanya aquí al blog, que ja en faig prou fora. Vaig estar a l'acte central de la campanya de Junts pel Sí, la candidatura a la que dono suport, i va ser senzillament espectacular. El que es va viure a la Farga de l'Hospitalet va ser increïble, i tots els ponents, els 6 primers de la llista, van estar sublims. El més fluix, Romeva, però és que els altres van estar tan bé...

Vivim moments excepcionals, com dic, i no és moment d'anar amb escrúpols. Volem la independència, o no la volem? Un Junqueras imperial, dient les coses clares com mai, una Forcadell crescuda i convençuda, sobrada, una Muriel amb el seu estil reposat, però repartint estopa a tort i a dret, i un Reyes que emociona per la naturalitat, que no llegeix el paper que té davant, sinó que parla amb el cor a la mà. I un Mas parlant com mai, desinhibit, desafiant, i el que és més important: sense por. Convençut. Exaltat. Si no els heu vist, busqueu els vídeos, val la pena.

Seré sincer, jo no votaria mai Mas. No és el president que vull, no fa les polítiques que m'agraden. Però vivim moments excepcionals, repeteixo. Els sis ponents eren diferents, d'ideologies discordants, però van junts, en majúscules, Junts. I no penso en qui serà president ara, que serà circumstancial. Penso en el futur, en el meu, en el nostre, i en el de tots els que vindran. I penso en el passat, en tots els que han quedat enrere esperant aquest moment. I en un futur no gens llunyà, cadascú de nosaltres podrà decidir qui vol de president. I llavors jo no votaré Mas. Però ara votaré Junts pel Sí, perquè és la candidatura que ens porta a la independència, sense condicions.

Unes paraules per les CUP. He de reconèixer que estan fent una molt bona campanya. He de reconèixer que el seu discurs, sòlid, creïble, noble, és molt del meu gust. Votar les CUP no és votar en contra, la CUP no és l'enemic, però sí que som rivals polítics. Desconec com condicionarà la necessitat que tindrem dels seus vots a la constitució de la República Catalana, però desitjaria que no la condicionés de cap manera. Ho vull tant, ho desitjo tant, que no vull que ningú m'ho espatlli. I no és que la CUP no vulgui la independència, al contrari, però el moment és excepcional, l'objectiu és excepcional, i les concessions que fem també han de ser excepcionals. No us diré no voteu CUP, com sí que us diré no voteu CSQEP, ja que els seus vots se'n van al NO de pet, però sí que us demano que penseu en l'excepcionalitat del moment històric que vivim. Perquè volem guanyar, hem de guanyar, i guanyarem.

21 comentaris:

  1. :-) Emociones. Oitant, no en dubtis. Jo voto pels junts.

    Nanit, maco, valent!!

    ResponElimina
  2. Guanyarem la independència perquè la raó dels fets ens recolzen.

    ResponElimina
  3. Sí, per veure mítings electorals estic jo... Ja em van enganyar prou mirant l’anunci de la CUP dient que s’assemblava a Breaking Bad, ja et fotran...

    Dones per suposat que guanyaran les candidatures què volen la independència i que llavors un cop ja independents vindran les eleccions “normals”, però hi ha una (petita? Insignificant?) possibilitat que no sumin majoria, o no? O no hi ha aquesta possibilitat? Llavors què en farem dels diputats de Junts pel Si? Hi ha programa més enllà de declarar la independència? No ho se, només pregunto, ja que segurament com que és el partit on milites et deus haver llegit el programa, però jo com a modèlic votant mig que sóc no he fet.

    ResponElimina
  4. És un bon resum de la situació i em sembla que un punt de vista compartit per molts. Veurem què passa, perquè no hi ha res decidit...

    ResponElimina
  5. T'expliques molt bé Xexu. I convences.
    Votarem per la independència!!

    ResponElimina
  6. Potser hauries de fer campanya més sovint per aquí eh? :) Estem a una setmana!

    ResponElimina
  7. També faré l'excepció i comentaré el teu post polític.
    Això de que no és moment per anar amb escrúpols i que s'han de fer concessions suposo que és el que devien pensar allà al 1977 i mira, encara s'arrosseguen les males decisions preses. En realitat, són paraules que em fan por, i em fa por que la gent signi la independència amb aquestes condicions precisament amb CIU i ERC, que han fet més d'una (i de dues, i de tres) punyalades a l'esquena als seus votants. La meva concessió amb ells és que en aquest cas no em faria res equivocar-me.

    El meu vot per la CUP no és perquè els altres no em convencen, si no perquè trobo que la CUP i la seva manera de fer, de ser i de sentir, sí que em representen. I m'agrada que gent així tingui pes en aquest procés, m'agrada moltíssim, em dona esperança per una Catalunya diferent, al meu parer més progressista.

    En fi... a veure què passa!

    ResponElimina
  8. No es pot baixar la guàrdia.
    De vegades aquests mitjans de comunicació tan polititzats publiquen enquestes amb mentides perquè la gent no vagi a votar o tot el contrari. Entre els problemes de correus, la junta electoral...fins que hagi passat el dia no estaré tranquil·la.

    ResponElimina
  9. Caram , XeXu, ens acabes de fer un miting espaterrant i et felicito per la teva empenta...No n'he vist cap vídeo de l'acte de Junts pel Sí, però tothom a qui n'he sentit parlar diu el mateix, el buscaré...
    Jo als de la CUP, no els acabo d'entendre, penso que ara no és hora de fer política de partit , sinó d'unificar tots els independentistes, després ja veurem quines sigles votem!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  10. vull creure que guanyarem la primera embestida el 27S.....no tinc tant clar el que vindrà després.

    ResponElimina
  11. No et diré que has convençut perquè ja n'estava de convençuda. Però el teu discurs coherent i apassionat ajudaria a decidir a molts que tenen dubtes.
    Endavant, ja està a tocar i vull creure en la victòria.

    ResponElimina
  12. D'acord amb quasi tot, menys amb això del Mas. Jo sí que el votaria. És el polític que veig més capaç de pilotar el procés en condicions d'extrema dificultat. A d'altres no els nego la voluntat ni la valentia però no els veig tan hàbils o em semblen massa utòpics. Per guanyar cal RealPolitik.

    Bé, potser m'equivoco però encara que fos així, trobo molt útil tenir una figura que concentra el 95% del foc enemic (i part del foc amic) en ella.

    ResponElimina
  13. No soc tan optimista com vosaltres...

    Encara que tampoc ho era en les dues ultimes manifestacions del 11S i em vaig equivocar...

    A veure si em torno a equivocar... :)

    ResponElimina
  14. M'agrada el que dius, però m'agrada encara més el que diu el Sergi.
    Crec que el Romeva pot arribar a ser un bon successor del Mas.

    ResponElimina
  15. Ho tenim a les nostres mans. Comparteixo tot el què escrius i estic d'acord amb tu. Però mira què et dic: jo tampoc votaria mai al Mas però fins i tot el veig molt canviat jajaja. Amb els anys també he vist generacions com la dels meus pares (socialistes a mort) a ser independentistes a mort, no perquè ningú els hagi convençut, no han calgut campanyes ni grans programes electorals.
    Cada vegada li trobo més sentit a la llista del Junts pel Sí. Jo no coneixia gaire el Romeva i quan va començar a fer discursos vaig pensar que se'l menjarien, mica a mica ha anat guanyat terreny, així que perquè no ser un bon successor de Mas? Bé, que guanyi sobretot el Sí.

    ResponElimina
  16. Molt bo, Xexu! Comparteixo el que dius

    ResponElimina
  17. Ets convincent i apassionat, però jo ja he fet un viatge del no-independentisme a l'independentisme i em trobo més còmoda en una candidatura on no hi ha representada la dreta, que seria fer un altre viatge en poc temps, tot i que el Romeva sempre m'ha agradat i que sigui una llista transversal també m'agrada (ara estic sent contradictòria, ho sé). Bé, la CUP em genera confiança i m'hi sento propera, encara que no sigui tan radical, i segur que farà una bona feina, com ha fet fins ara, vinga, que tinguem sort!!

    ResponElimina
  18. Els comentaris d’aquest post no els podia deixar de respondre, després del míting que us vaig fer. La mostra dels comentaristes aquí presents no és representativa, ja que en la vostra totalitat esteu a favor de la independència, d’un o altre color. Estaria bé que hi hagués algú en contra que pogués aportar arguments sensats i meditats, i que no fes servir la por, però no sé si existeix aquest perfil. Moltes gràcies a totes i tots, i no falteu a les urnes aquest diumenge. I sobretot, voteu des de l’esperança, mai des de la por.

    Cantireta, es tracta de sumar tots els esforços, l'objectiu que tenim no és cap broma. Gràcies pel suport!

    Josep, que no diuen allò de la revolució dels somriures? Doncs a posar-hi bona cara i a lluitar fins el final, que aquí ningú no ens regalarà res.

    Consol, que la raó està de la nostra part no ho dubto gens. Però ja saps que el sentit comú de vegades és el menys comú dels sentits.

    Home Pons, no s'assembla a Breaking Bad, però s'ha de reconèixer que està molt bé i ple de detalls, és un programa electoral sencer en forma de pel•liculeta que veus sí o sí fins el final, i això té molt mèrit. En això reconec que ens passen la mà per la cara a Junts pel Sí, que som una mica nyonyos.
    Els teus dubtes són raonables, d'aquí que fins i tot jo estigui fent campanya aquí al blog, a la meva manera, però no deixa de ser mirar de convèncer-vos que voteu opcions clarament independentistes, si pot ser la que jo represento, però si no, en tenim una altra de molt potent. Que es pot perdre i tenir un parlament preocupant? Doncs sí, no t'enganyaré, pot passar, per això cal anar a votar i fer que surtin aquestes opcions. De totes maneres, els diputats de Junts pel Sí és gent preparada, potser no formada políticament, però entre ells tenen altres polítics que poden fer la feina d'aquesta mena, ja trobaríem un encaix viable.
    Hi ha programa, i tant. Més d'un programa, de fet. Que ningú pateixi que per més que ens calgui un temps per construir la República Catalana de ple dret, no serà un temps en que no es governi, i és de suposar que millor que ara, perquè podrem començar a gestionar els nostres recursos. Quan tens la paella pel mànec pots fer i desfer a plaer, i ara no podem. Si vols propostes més concretes en podem parlar, però disposar dels diners et permet fer polítiques socials i reflotar la teva gent, a banda de pagar els deutes, que tampoc són pocs. De totes maneres, els programes importants seran els que us dic, els de les properes eleccions. Llavors triarem quina mena de país volem.

    Salvador, és la grandesa d'aquest projecte, i alhora el que aporta dificultats per defensar-lo. Molts hem hagut de renunciar a part de la nostra ideologia per assolir un objectiu superior que ens ha de permetre poder després desplegar-la totalment. Això fa que en un escenari es puguin abraçar una ex-militant del PSUC i un liberal, van Junts, encara que no combreguin amb l'altre, però ara mana el país, per sobre de tot. No està res decidit, per això seguirem i seguirem fins el final per convèncer el màxim de gent possible.

    Xavier Pujol, prou que sé que a molts de vosaltres no us he de convèncer de res, però si puc fer-ho amb algú que no ho tingui tan clar, em consideraré afortunat. Estic treballant per allò que he volgut tota la vida, si no faig l'esforç per això, no el faré per res a la vida.

    Anna, no m'agrada fer-ho, aquest és un blog personal, i molt personal. Parlo de política sovint perquè fa un temps que m'hi dedico i ocupa molt temps de la meva setmana, és lògic que surtin temes que m'agrada comentar. Però demanar el vot d'aquesta manera, és una cosa impròpia d'aquest blog, al que li tinc una estima molt gran. Però com tu dius, estem a una setmana...

    ResponElimina
  19. Roselles, deixa'm dir-te que hauries de parlar de política més sovint. La política, al meu entendre, és això que fem, a tots els nivells, no només allà al parlament, sinó al carrer, a les places i parlant amb la gent. Ara mateix no puc rebatre cap dels teus arguments, i sabent que no et sents llunyana al que representa Junts pel Sí, però que triaràs la CUP, tampoc no faré cap esforç per convèncer-te del contrari. He de reconèixer que el projecte CUP m'agrada i molt, m'agradaven els responsables que pleguen, i m'agraden els que hereten el projecte (parlem de cares visibles, que la CUP no són només quatre noms i prou). En el meu cas, penso en l'objectiu, i sé que ara mateix ja no hi ha tornada enrere per Junts pel Sí, no podem fallar, perquè llavors ens posarem en gran evidència. I et diré més, si em fallen a mi, seré el primer a sentir-me decebut i a no perdonar-ho. L'acte del que parlo al post va ser espectacular, digne d'una gent que ja no es conforma amb menys. Sentint Mas i Junqueras, els dos amb el seu estil i discurs, però units pel mateix objectiu, sense rebaixes, sense por, m'anima molt. No és la candidatura que jo hagués somiat, però és la que tenim i defenso. Em fa por que la CUP amb la seva voluntat inflexible només doni suport al projecte amb unes condicions que s'ho carreguin tot. I ja sé que és donar un xec en blanc, però ara me'l crec. També desitjo que la CUP participi de la construcció de la República Catalana, preferiria que la meva candidatura no hagués de dependre de ningú, però a l'hora de seure i construir, no tenir-los en compte, a ells i a altres grups seria un error gravíssim, que no permetrem. En la construcció hi serem tots, fins i tot els que ara no volen la independència, però després no voldran que fem un país sense ells.
    Vota qui et sembli, sempre que votis independència, i ara és el moment. Estem condemnats, en el bon sentit, a entendre'ns. No podem fer el passerell, si les urnes ens donen una majoria només amb la suma, si us plau, no perdem l'oportunitat perquè a la llista hi ha uns o altres. Pensem en el futur, després ja hi haurà temps de votar a qui nosaltres vulguem. I després fins i tot jo m'ho hauré de replantejar...

    maria, estem sentint de tot, i molts dels comentaris es fan per contaminar. Les enquestes no es fan per explicar la voluntat del poble, sinó per condicionar-la. Per això l'única enquesta que val és la del dia 27, i aquesta és l'única que no podem perdre. No deixis d'anar a votar, ni de portar-hi tothom que vulgui independència. Ens hi juguem molt.

    M. Roser, en favor de la gent de la CUP, diré que tampoc trobo que facin política de partit. A mi em sembla que pensen més en el país que la majoria. El que passa és que tenen la seva pròpia visió sobre el país, i la manera com el volen és més idealista que la manera de Junts pel Sí. No he sentit a ningú de JxSí d'acusar-los de partidistes, almenys jo no ho faria, i crec que fan una gran feina restant vots a altres candidatures d'esquerres que parlen molt menys clar que ells. Només com a apunt, la seva opció és legítima, però jo també crec en aquesta unió circumstancial i excepcional, que té defectes, però que té la força d'una llista molt potent i d'unes conviccions molt determinades cap a la independència. Ja no ens podem fer enrere, cap dels que estem dins. Fins el final.

    Sr. Gasull, el que vindrà serà el que vulguem nosaltres. Si hi ha un mandat clar del poble de Catalunya, Europa escoltarà. Si España no vol escoltar, es trobarà un gran problema. No hi ha independències bilaterals, sempre hi ha algú que no ho vol. Aquest cop volem tenir els números sobre la taula per demostrar la voluntat que tenim. Quan ho tinguem, començarem a negociar d'igual a igual, i les coses, per força, hauran de ser diferents. Per exemple, si España vol que li paguem la nostra part proporcional del deute estratosfèric que tenen. Si no, poden seguir fent-los la vida impossible i no reconèixer-nos.

    ResponElimina
  20. Glòria, si creieu realment que aquest escrit pot ajudar a convèncer a algú, feu-lo córrer, doneu-lo a llegir, en un cas així no cal citar-me ni res, vull que la gent perdi la por, que només votin amb el cor a la mà i l'esperança al cor, perquè crec que fer el nostre propi camí és l'única possibilitat de tenir un estat millor, com nosaltres vulguem que sigui. N'hi ha que no canviaran mai, però nosaltres ja hem decidit fer-ho. Així que difoneu el text si voleu, si en convencem un, és millor que cap.

    Sergi, no crec que t'equivoquis en que és el moment de la política en majúscules, i aquesta no te la faran Llach o Guardiola, fins i tot tampoc Forcadell i Casals. Però que els de Convergència siguin polítics de veritat no vol dir que a altres els manquin taules. Jo confio molt en la capacitat de Junqueras, però és clar, què he de dir? Ara, prefereixo no pensar què pot passar si aquest foc amic es nega a que Mas concretament sigui el president (d'un govern circumstancial, recordem-ho). Per això preferiria que amb els vots de Junts pel Sí n'hi hagués prou. I no perquè m'agradin les majories absolutes, sinó perquè no vull que ningú m'espatlli l'objectiu, i certes negatives i condicions faran que una part de Junts pel Sí s'hi posi de cul, així que... I no dubto de la capacitat dels polítics de la CUP, però la seva inflexibilitat pot fer perillar allò que tenim guanyat a les urnes, això em semblaria inversemblant. D'acord que no a qualsevol preu, però amb el mandat a la mà ho hem de fer sí o sí.

    Gaby, si no ets tan optimista, és motiu de més perquè el dia 27 no fallis i vagis a dipositar el teu vot a favor de la independència. No ens regalaran res, ni ho tenim fet encara, per això és molt important que no es perdi cap vot. Ah, i per cert, molt benvingut al blog!

    Helena, no sé si Romeva podria ser un bon president de Catalunya, penso que sí perquè és culte, educat i està molt preparat. Però en tot cas, no seria un successor de Mas, em penso que les seves idees són completament contraposades, cosa que demostra la grandesa del projecte, dues persones tan distants ideològicament són capaces de trobar-se per un objectiu superior.

    Nina, en Mas sembla que ha fet el pas definitiu a no veure altra sortida que la independència, però té les seves pròpies maneres de fer política, i no són les que m'agraden. Però la llista de Junts pel Sí, el projecte sencer, té un objectiu clar, i sí, jo també li trobo molt sentit. És excepcional, i espero sincerament que no tingui massa més recorregut, però per aquesta ocasió ens ha d'anar molt bé per aconseguir la confiança d'un gran sector de l'electorat. Romeva no és un home de palla, com deia, és un paio molt format i preparat, però també li ha tocat jugar un paper molt difícil, defensar un projecte genial per l'objectiu, però molt difícil de defensar estructuralment. Potser podria ser el proper president de Catalunya, per què no? Però com deia més amunt, successor del Mas només en el càrrec, no per ideologia.

    Deric, doncs a veure si ens en sortim de convèncer a algú més.

    Gemma Sara, no seré jo qui provi de convèncer-te del contrari. Conec el teu viatge i em sembla bé la teva opció, no crec que siguis contradictòria, al contrari. El que m’estranya és que alguns viatgin d’opcions més antigues fins a CSQEP, per exemple, i no considerin la CUP, que em sembla infinitament més creïble, preparada, i sobretot de fiar. Penso que els que s’han quedat a mig camí encara els guia la por. Espero que puguem celebrar plegats la consecució de la República Catalana, i que aquesta tingui molt de la CUP, i menys de dretes. Potser són molt idealistes i quan governes topes amb la realitat, però que fan molt bona feina i que ens calia un partit així és ben cert. Els/us desitjo tota la sort, ara i en el futur, i que em seguiu posant en contradicció quan m’he d’empassar algunes coses i veig que vosaltres no.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.