dilluns, 31 d’agost de 2015

Jugar de veritat

Diumenge vaig assistir, de casualitat, a un interessant experiment sociològic. Sèiem en un parc infantil, ja se sap: amics amb canalla, i van aparèixer tres nens i una nena de 12-13 anys amb una pilota. Jugaven a un joc que consisteix en que un fa de porter i un altre xuta. Si marca, no li toca parar, és a dir, no s'ha de posar de porter, però si falla, es posa a la porteria i el que feia de porter podrà xutar, i així rotatiu. Per tant: si marques, no fas de porter.

Em vaig adonar que quan xutava la nena, el porter no feia ni el més mínim esforç per aturar la pilota. Se la veia disgustada i va començar a insistir que la deixessin posar-se a la porteria si fallava, que almenys així 'jugaria de veritat'. Els noiets la deixaven xutar, però no posar-se de portera. Evidentment, com a homes que eren, o que es creien, la seva incalculable potència de xut era massa forta per la pobra i desvalguda nena. Francament, hi havia un animalot que m'hagués rebentat també a mi, però és una altra història.

Al final, després de molt insistir, la van deixar posar quan va fallar un xut, no perquè el porter fes res, sinó per demèrit seu. El més nap buf dels nens li va preguntar molts cops si estava segura del que feia, i ella que sí, senzillament volia jugar com ells, sense ser menys que ningú. Amb ella 'sota pals', els nens murmuraven entre ells 'no et passis, xuta fluixet', i coses similars. Però el nyicris va fer un xut decent, alt, que la nena va entomar en una aturada de considerable mèrit. Fins i tot la vaig aplaudir.

Després d'això vam marxar, només estàvem esperant el desenllaç. No es pot resumir aquella situació millor de com ho va fer la Txaro mentre giràvem cua: 'és que les dones sempre hem de demostrar el doble el que valem'.

21 comentaris:

  1. Ja part de culpa d'això ve donat per les televisions, doncs rara vegada donen un partit femení i si ho fan serà en un canal que no mira ningú. De petits ja aprenen doncs que això és un esport d'homes.
    Les societats no són ni seran mai naturals, cada cop som conduits al remat de més joves, per no dir d'infants.
    Una de les moltes coses que no fem bé encara i potser mai.
    Ah per cert....ho dius en sèrio que no vindràs el dia 3 al Zurich? Tu, comença't a plantejar almenys una visita d'incògnit, i fes-ho saber que de passada omplirem. Una persona que va a personatge públic no es pot amagar sempre.... ;)

    ResponElimina
  2. Mica en mica anem avançant cap a una societat més igualitària, però encara queden uns quants prejudicis entre una part de la societat (inclús entre les mateixes noies) que costen molt d'eliminar perquè estan arrelats molt profundament, en especial aquests que desprestigien la capacitat esportiva de les noies. El teu cas m'ha recordat al vídeo de "Corre com una nena", l'has vist?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Boníssim el vídeo, PONS... molt, molt bo.

      Elimina
  3. Anem avançant, fa no molts anys, les xiquetes ni tan sols xutaven.

    ResponElimina
  4. Sí que s'ha de demostrar molt, però també és veritat que ja s'ha avançat força. Al poble d'on sóc (no al que visc) hi ha un equip femení des de fa anys i no voldria ser el porter qual alguna de les noies anés a xutar.
    Del teu experiment sociològic també em sorprendria una mica per la cavallerositat dels nens, que és una cosa que també es va extingint.
    Està molt bé el vídeo Sr.Pons (com sempre)

    ResponElimina
  5. Generalment sol passar això i no sé perquè al món de l'esport, encara es nota molt la discriminació, però també, per sort hi ha excepcions..Jo de petita, jugava a futbol amb els xavals del poble i fèiem curses que sovint guanyava i no em discriminaven , una mica és qüestió de fer-se valer i demostrar que tens les mateixes capacitats...
    Bon dia, XeXu.

    ResponElimina
  6. De la mateixa manera que el tennis femení interessa a tothom (excepte a mi, que tam`poc m'interessa el masculí) el futbol femení, qualsevol segle d'aquests també serà un esport de masses i de messis.

    ResponElimina
  7. El futbol és un esport que sols té una imatge masculina i les dones que el practiquen quasi bé no tenen ressó.Sí han demostrar més...però xino xano..

    ResponElimina
  8. el que expliques és un reflex de com des de be petits els crios ja "mamen" dels pares, de la tv dels videojocs, dels llibres el com se suposa que ha de ser ser i comportar-se un nen i ídem d'una nena , però em quedo amb l'actitud de la nena que no va parar fins posar-se de portera !

    ResponElimina
  9. M'alegra imaginar l'alegria de la xiqueta aturant el xut del seu company! Segur que si el joc va durar més estona tots tres ho van passar millor amb les noves rotacions... si és que no costa tant :-)

    I jo t'aplaudeixo a tu per haver-la aplaudit a ella! És clar que sí! :-))

    ResponElimina
  10. Tinc la "sort" de viure davant el camp de futbol del poble. Quan hi ha entrenaments els veig des de la terrassa i sempre m'ha cridat l'atenció que havent-hi equips femenins, molt bons, aquest no passen mai de la categoria dels disset divuit anys ( ni idea de quina és en l'esport). Els equips "professionals" (parlem de la tercera catalana) son sempre masculins... que se'n fa d'aquelles noietes tan bones?

    ResponElimina
  11. A mi també m'ha recordat el vídeo que diu el Pons.

    ResponElimina
  12. Això del sexe dèbil tothom sap que era una falòrnia, però demostrar cada dia la seva vàlua arriba a ser cansat per una dona.
    Esperem que mica a mica no ens calgui provar ni evidenciar res.
    I un "bravo" per la pobre i desvalguda nena que va fer una aturada "digne d'un home"!

    ResponElimina
  13. Això de demostrar el doble del que valem, és cert. I si només fos en el futbol, rai! Trobo que és un bon exemple.

    ResponElimina
  14. La Txaro té tota la raó, les dones hem de demostrar el doble del què valem. He viscut mil vegades la mateixa situació que la nena protagonista, i t'asseguro que et sents com una formigueta. Però les ganes, il·lusió i passió (també un parell d'ovaris) fan que t'hi fiquis amb els cinc sentits. I és veritat (x desgràcia) que o ets una destroyer i tècnicament una màquina o no entres dins dels iguals. És trist, però avui en dia encara passa.

    ResponElimina
  15. L'observació de la realitat que m'envolta sempre m'ha proporcionat temes pel blog, i en aquest cas m'ha permès parlar de masclisme des de la infància. Està entre nosaltres, i ja ni ens hi fixem, fins que és molt flagrant. Però s'ha de començar a combatre en aquest moment, quan comença a manifestar-se. Moltes gràcies pels vostres comentaris.

    Sr. Gasull, precisament per això he fet aquest post, el masclisme no és només cosa de grans, probablement és tot el contrari, comença ja de ben petits generant diferències entre uns i altres. Els nens aprenen ràpid que alguns temes no són cosa de nenes, i també que no fa gaire de nen jugar a certes coses. Si deixem que així sigui, ja sabem com seran de grans, com a mínim aquesta tendència a discriminar en certs àmbits la tindran. I qui diu discriminar una mica, pot acabar sent com el jugador croat que ha fitxat el Madrid, que diu que ell no cuina mai, que això és cosa de dones. L'educació és molt important, i l'educació la donen els pares i els mestres sobretot. És clar que els mitjans són masclistes, però aquí està la feina de criar un fill en els valors que volem que tingui de gran.
    El dia 3 tinc dues reunions, en aquest cas internes, tot i que aquesta setmana ja en portaré unes altres dues, aquest cop com a representant del partit amb altra gent. Ni que volgués podria venir, però ja sabeu que a mi no em fan massa gràcia aquestes trobades. El que sí que em farà gràcia serà llegir-ne les cròniques posteriors!

    Pons, sí que havia vist aquest vídeo, està molt bé. És veritat que els prejudicis els portem molt arrelats, i que les nenes reben molts 'tu no', que no se sap gaire bé d'on surten. Però està clar, un nen de 10 anys només veu futbol masculí a la tele, a tot arreu se'n parla. Normal que pensi que només els nens juguen a futbol. És feina de tots que això canviï, però està encara molt lluny que l'esport masculí i el femení s'equiparin. Comencem per deixar que les nenes juguin, és l'única manera que hi hagi esperança en aquest tema.

    Jpmerch, excel•lent reflexió. Ben cert, abans les noies ni xutaven. Senyal que anem endavant.

    Jomateixa, no penso que sigui cavallerositat, els nens simplement pensaven que xutant fort podien fer mal a la nena. No tenien en compte que es podien fer mal ells també, el que xutava tan fort podria haver trencat la mà a qualsevol d'ells, però només 'patien' per ella, perquè era la feble, és clar. Almenys això és el que em va semblar percebre. Ella va haver d'insistir que la deixessin jugar en igualtat de condicions que els altres. Qui sap, potser aquest dia va guanyar una batalla, i a partir d'ara serà una més entre ells. Tant de bo.

    Carme, espero que aquesta nena ja hagi fet un pas endavant, que el proper cop li costi menys, i que els tres nens hagin après la lliçó.

    Marta Contreras, és una gran veritat, però lluitem perquè ningú hagi de demostrar més només per la seva condició de gènere.

    M. Roser, l'esperança que tinc és que aquesta nena aconseguís el diumenge el que tu ja vas aconseguir fa temps. Si els altres van veure que no hi havia motiu per discriminar-la, que ella podia xutar i aturar pilotes igual que els altres, potser el proper dia ja la deixaran jugar de seguida, i haurà fet un pas endavant. En tot cas, de ben petita ja se la veia lluitadora, té un llarg camí per recórrer, però si aconseguim que la mentalitat canviï, també en l'esport, potser ho tindrà una miqueta més fàcil.

    Xavier Pujol, jo com tu, en algun moment m'ha vingut l'exemple del tennis al cap, però m'agrada tan poc el masculí com el femení. Veurem si algun cop algun esport de més seguiment s'equipara entre homes i dones. Potser, com dius, haurem d'esperar uns segles més, però qui sap.

    ResponElimina
  16. Audrey, no és igual a tot arreu, en altres llocs el futbol femení està molt més considerat, però en cap cas, almenys que jo conegui, s'equipara al masculí. Difícil ho tenen pel simple fet del seguiment mediàtic i de les marques comercials que saben on posar els diners per guanyar-ne molts més. Si els diners es posessin en elles, segur que mica en mica tot s'aniria igualant.

    Elfreelang, si mires tots els estímuls que van rebent els nens i les nenes, per més que els pares intentin igualar les coses, el que sembla difícil és que hi hagi una nena que vulgui posar-se de portera, i que ella mateixa no pensi que no és cosa per ella. Per sort, hi ha casos com aquest, en que una nena demostra que pot jugar amb els altres i que el problema el tenen ells i no l'accepten. Espero que aprenguessin la lliçó.

    Assumpta, imagino que sí que es devia alegrar, però jo la veia molt segura. I espero que sí que després d'un parell de xuts ja van veure que la nena podia jugar amb ells tranquil•lament, però no ho sabré mai. I tant que la vaig aplaudir, després de la discussió, jo sí que em vaig alegrar que ella aturés la pilota!

    Bruixeta, molt pocs esports professionals femenins donen diners per viure. Igualment, s'ha de ser molt bo per arribar a les primeres categories, però en l'esport masculí si hi arribes guanyes molta pasta. En l'esport femení no passa, dubto que les jugadores de primera divisió guanyin prou com per viure d'això, o no en la majoria d'equips. Ha de ser molt vocacional o agradar-te molt per continuar endavant sabent la dedicació que exigeix, i que a més hauràs de fer alguna altra cosa per fer diners. Fins a certa edat pot ser un divertiment, però després ja t'has de guanyar les garrofes. Passa també amb els nois, la majoria que juguen en categories inferiors acabaran fent altres coses, però uns quants d'ells sí que continuaran endavant i intentaran arribar a les màximes categories.

    Eva, senyal que el vídeo reflecteix una realitat i no només un invent. Les nenes demanen pas, i després els el barren, però algun dia tiraran les barreres pel terra.

    Glòria, qui va inventar això del sexe dèbil? Perquè s'hi va lluir. Dèbil significa que en el seu conjunts les dones no són capaces d'exercir una força tan gran com el conjunt d'homes? En això basem el ser millors uns que els altres? Treballo amb unes quantes dones que són unes veritables màquines i que no han de demostrar res a ningú. També faig política amb algunes que fan una feina espectacular, inqüestionables. I tot i això, segurament senten que han de seguir demostrant coses. Posar-les en dubte és una absurditat. Posar-les en dubte per ser dones, l'estupidesa més gran que hagi sentit.

    Loreto, en veure la situació em va semblar un exemple clar de discriminació per sexe, per part d'uns nens que ni tan sols saben què és això, però que ho practiquen tranquil•lament. De vegades trobo que s'exagera amb el tema, però és cert que les arrels del masclisme són molt fondes.

    Nina, si has jugat a futbol segur que t'has enfrontat a això, els nens són molt reticents a les nenes quan es tracta de jugar a futbol, perquè aquest món, el que ells perceben, és eminentment masculí. No saben que una dona pot tenir molta tècnica i jugar bé també, però que no ho arribarà a fer si no pot entrenar i desenvolupar el seu talent. No xutarà tan fort, però serà prou fort. I això sí, tindrà la mateixa mala llet que tenen els futbolistes. Aquest només és un petit exemple, massa que heu de demostrar les dones de vegades. Per cert, benvinguda, o qui sap si bentornada.

    ResponElimina
  17. Completament d'acord amb la teva amiga. I quan diem coses així, a sobre ens veuen com a feministes desmesurades. Però els fets, son els fets.

    ResponElimina
  18. Abans que res, a nivell idiomàtic, m'han fet molta gràcia les expressions de l'animalot que t'hauria rebentat a tu i també "el més napbuf dels nens". L'he representada mentalment al parc de les aigües de Barcelona, que és on jugava jo de ben petit. D'aquest arbre a aquell arbre o d'aquest banc a aquest banc o arbustos etc. També hi havia la versió que si marques t'hi "fiques", que jo no havia acabat d'entendre mai perquè si hi ha un porter a disgust, s'aparta i au.
    Encara hi ha aquests estereotips de gènere, tot i que a vegades penso que Serena Williams podria guanyar a molts jugadors del circuit masculí.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.