diumenge, 23 d’agost de 2015

Dit i esquena

El meu dit recorre la teva esquena de dalt a baix, amunt i avall, i no fas res per aturar-ho, ben al contrari. Esperes -i espero- expectant, el moment que fregaré algun punt en que les pessigolles ja no es podran aguantar, i t'estremiràs. Però faig trampa: sé molt bé on he de lliscar el palpís per obtenir l'efecte. No te'n canses, et relaxa, i et deixes fer. I així podrien passar hores si no fos que a mi em relaxa encara més i la son em venç.

22 comentaris:

  1. ja veig per on vas....però deixaré en el aire aquest ambient tant.....relaxant. Si fos altre no t'hi adormiries no....

    ResponElimina
  2. No voldria trencar l'encís del moment... però... com m'agrada aprendre paraules noves i no sabia què vol dir palpís, ho he buscat al DIEC i m'ha sortit això...

    Tros de carn sense os, especialment l’obtingut de la cuixa del xai...

    O sigui, que tot acaba amb una bona... graellada??

    ResponElimina
  3. ;-)) Dorm...i somia. Però fes-ho realitat aviat, per si de cas...

    ResponElimina
  4. En el meu cas, la primera vegada que vaig escoltar la paraula "palpís" va ser en una cançó de La Trinca ("Em descontrolen les neurones" - http://latrinca.blogspot.com/2009/10/em-descontrolen-les-neurones.html). I, sense voler portar la contrària a l'ASSUMPTA i al DIEC, puc assegurar que aquesta cançó no parla de graellades. Suposo que, com moltes altres vegades, tot depèn del context i el context ja ens l'explicaràs tu... si vols. ;-)

    PD: Coneixent-te no m'estranyaria que estiguessis parlant d'en Blog...

    ResponElimina
  5. Els gats tenen pessigolles? No ho sabia. El que se és que els peixos no en tenen.

    ResponElimina
  6. jo diria que aquí s'escau més la segona definició de palpís que trobem en aquest enllaç
    http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0098900
    i

    ResponElimina
  7. Molt bonic, fins i tot aquest final una mica anticlímax...

    ResponElimina
  8. Jo sempre em canse abans que els meus gats (i si, almenys aquests, sí que tenen pessigolles). Però quan es tracta d'altres esquenes, tendisc a aguantar un poc més la son...

    ResponElimina
  9. Doncs mira, quan no puguis dormir ja saps que has de fer, és un bon somnífer!!!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  10. A mi també em relaxa molt... ser en qualsevol de les dues bandes.

    ResponElimina
  11. És del millor que hi ha. Especialment a la cara interior dels braços.

    ResponElimina
  12. Uhmmmm... Ja sé que no ets gens "manelero", però no he pogut evitar fer el paral·lelisme... "el meu dit, resseguint-li la columna vertebral..."

    ;)

    ResponElimina
  13. Ai, que mimadet tens el Blog! Son tan suaus que relaxa molt acariciar-los.

    Referent al palpís és evident que fas referencia al palpís del dit, que segons l'Alcover Moll és la part rodonenca de la part del dit oposada a l'ungla; cast. yema, pulpejo.

    ResponElimina
  14. molt tendre en tot cas el recorregut del dit per l'esquena

    ResponElimina
  15. A vegades això passa... També quan no ets un gat...

    ResponElimina
  16. Estava pensant ohh qué romàntic el Xexuuuuu, quan he llegit els comentaris i... parlaves del gat? nooo no pot ser que tingues un gat tan carinyós! el meu és un agre i vol estar però que no li toquen res!

    ResponElimina
  17. M'agrada la delicadesa amb que ho descrius .......però segur que hi hauria una segona part......un segon volum....una segona entrega.......si fos un altre........feliç dimecres!

    ResponElimina
  18. Si no fos el Blog la cosa acabaria diferent, segur! hehehe No, és broma, la veritat es que també em fas pensar en una migdiada d'estiu en parella. Un microrelat molt relaxant.

    ResponElimina
  19. Au, que cadascú s'imagini el que vulgui! T'ho has muntat bé amb la redacció d'aquesta història. No m'importaria deixar-te l'esquena, encara que t'hi adormissis...mmmmm!

    ResponElimina
  20. molt suggerent! xò dormir-te??????? va home va!

    ResponElimina
  21. Aquest és un d'aquells posts en que no responc els comentaris, hehehe. No solc parlar d'intimitats al blog, però aquest cop, definitivament, no estava parlant del gat. Que no vol dir que no li agradi que li acariciïn l'esquena, que li agrada molt, però no era d'en Blog que parlava. I sobre que m'agafa son... què passa? És relaxant. O espereu que us expliqui què passa quan no m'agafa son?? Ja podeu esperar asseguts! Gràcies a totes i tots per comentar, trapelles!

    ResponElimina
  22. Des de casa, des de l'ordinador, ja no tinc problemes per llegir el teu blog. Torno a ser aquí doncs.

    M'ha costat 5 dies poder llegir aquest post tant curt i tant bonic... mmmmm... que bé!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.