dilluns, 20 de juliol de 2015

Surfistes


La humanitat no estava preparada per aquell cataclisme. Cap aparell no va saber calibrar la magnitud de la sacsada propera a la dorsal oceànica i l'onada resultant va ser la més gegantina que hom havia vist mai. Va ser la definitiva. La força de l'aigua va arrossegar-ho tot, va canviar del tot la superfície del planeta. Un exemple és el que es veu a la fotografia adjunta, immensos bancs de sorra arrossegada per la corrent, dipositades en zones anteriorment selvàtiques. Es desconeixen les repercussions sobre la vida a la Terra, però es calculen catastròfiques. Pel que fa a l'espècie humana, que se'n tingui constància, només van sobreviure els surfistes, ja que van poder cavalcar la Gran Onada. Ara deambulen confosos, perduts. No tenen ningú davant de qui presumir.


Un any més, la Carme fa la suplència a Relats Conjunts, i jo no deixo passar l'oportunitat de participar! Animeu-vos-hi!

19 comentaris:

  1. Els surfistes... he, he, he... quina idea!!! M'agrada aquest relat curt i contundent.

    Gràcies, XeXu per participar-hi i per animar la gent a participar...

    ResponElimina
  2. Poden fer surf per la sorra. Si hi ha un bon pendent segur que la planxa llisca.

    ResponElimina
  3. Sap greu pels surfistes, per la humanitat en general també és clar, però sobretot pels surfistes, sols sense ningú que els admiri... això si que és una hecatombe...
    Molt bo, m'ha semblat una idea genial pel relat. :-))

    ResponElimina
  4. Vols dir-nos que hauríem de practicar surf, per si de cas?
    M'hi poso ara mateix! ;)

    Molt bona idea pel relats!

    ResponElimina
  5. Sempre poden fer-se selfies i mirar-les.

    ResponElimina
  6. Els surfistes han sobreviscut a l'hecatombe, però deambular sols per les dunes, és una vida una mica trista...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  7. Ah, per fi entenc això del sandboarding...!

    ResponElimina
  8. Ja és mala sort. Una gesta de tal magnitud i no poder-ne presumir. És molt injust.
    Bon relat, XeXu!

    ResponElimina
  9. Surfistes en càmera lenta, i es surfing està waaai ;)

    ResponElimina
  10. Sobreviure també té els seus desavantatges.

    ResponElimina
  11. Ostres no poder presumir es el pitjor que li pot passar a un surfista!!! sobreviure per això? No sé jo... ;)

    ResponElimina
  12. Divertit i desenfadat. Relat estiuenc ;D

    ResponElimina
  13. molt imaginatiu , m'agrada! pobres surfistes

    ResponElimina
  14. bona pensada de veure-ho com una onada.....de fet quan ets damunt en tens aquesta sensació

    ResponElimina
  15. Caram, no podrien haver sobreviscut els lectors i lectores de llibres? ara haurem d'aprendre a surfejar :(

    ResponElimina
  16. hahaha plas plas plas! (aplaudiments) molt xulo! però no pots estar-te sense fer una petita crítica a... als surfistes?¿ heheh... i només se salven ells? però per què?! El principi tenia tota la pinta d'una nova sèrie de misteris catastrofistes!!

    ResponElimina
  17. Espero que ningú s'hagi sentit ofès perquè em ric una mica dels surfistes en aquest relat. La inspiració em va venir de la cançó 'Surfistes en càmera lenta' de Joan Miquel Oliver. Moltes gràcies a totes i tots pels comentaris, m'alegra que us hagi fet gràcia.

    ResponElimina
  18. Recomano una revisió de "Locos por el surf"... ara a l'estiu és refrescant...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.