dijous, 9 de juliol de 2015

Mirar més enllà

Sembla mentida com poden perjudicar a algunes persones les aparences. Hi ha gent que té mala sort i ningú no donaria un duro per ells, però sempre s'ha de mirar una mica més enllà. Tinc al meu voltant un parell de persones que, a primer contacte, no causen una bona impressió, i això ja fa que no se'ls doni una oportunitat. Em centro en un, un xaval de castells. Pot semblar-te una mica tontet, i li costa u pèl expressar-se oralment, un blanc perfecte perquè tots aquells que necessiten pujar-se una mica l'autoestima es riguin d'ell, o el critiquin. Sempre a l'esquena, és clar. Sovint em fan comentaris jocosos sobre ell, tothom es creu molt espavilat. Però ell sempre hi és, sempre vol participar. I no es queixa, ni reclama, com fa la immensa majoria. Accepta el paper que se li dóna, malgrat que es mor de ganes de posar-se a prova, de fer més, no el veuràs muntant una escena ni criticant-te per darrere (i sí, tants altres sí que ho fan). I a més, contesta els mails motivacionals amb sensatesa, amb empenta i amb correcció, molt més del que fan els altres, que suposo que no en fan ni cas només perquè vénen d'ell. Qui és l'espavilat aquí? Començo a tenir molt clar qui em mereix més respecte. Sempre, sempre cal mirar més enllà.

26 comentaris:

  1. Ara m'has fet pensar si en l'àmbit dels blogs pot passar això de quedar uns quants per criticar algú a les seves esquenes. És una cosa que passa pràcticament en tots els àmbits, ho devem portar als gens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va prou, no t'ho podem amagar més, és a tu a qui et critiquem Sergi. Que si microrelats, que si transhumanisme, bla bla bla, coi de setciències...

      Elimina
    2. Nosaltres critiquem al Pons amb total impunitat directament a la cara, no per darrera. (De fet més que criticar-lo el que intentem és defensar-nos dels seus atacs)...

      Elimina
    3. Una de les coses més odioses de descobrir que et critiquen a les esquenes és que no saps com reaccionar. Fingir que et sents ofès? Participar en les crítiques a tu mateix com si fossis part del grup selecte de criticons? Crear un fòrum a internet amb molts perfils falsos que critiquin a tots els que et criticaven?

      Uf, quina feinada! Quasi prefereixo no saber-ho.

      Elimina
  2. Crec que tots ens mereixem aquesta segona mirada més aprofundida o aquest saber veure més enllà. Aquest noi del que parles, podria ser, (que no ho sé, evidentment) un tímid. Un tímid motivat i correcte.

    És possible que ho portem als gens, com diu en Sergi, però a mi em fa molta ràbia trobar-me en situacions d'aquestes de "crítica" de mala fe. No és el mateix comentar o fins i tot "criticar" qui t'ha fet mal, en algun aspecte, això és humà i fins i tot necessari, per treure les coses de dins i desfogar-se, però criticar algú per les seves possibles mancances, em sembla tant injust com cruel. Jo no ho puc suportar, tot i que reconec que no sempre he sabut tenir la traça d'aturar-ho.

    Pel que fa als blocaires, us he de dir que no m'hi he trobat mai. I he assistit a unes quantes trobades, dinars, sopars... vetllades poètiques... Mai, ni un sol cop.

    ResponElimina
  3. A mi el que m'agrada de criticar a l'esquena d'algú es quan un diu una cosa, l'altre n'afegeix un altre, i entre tots us el carregueu per totes bandes, però al final de tot, quan ja has rajat d'ell al màxim, per molt que hagueu dit i quan ja us heu quedat a gust al final hi poses un "Ei, però es bon tio" i amb això ja queda tot arreglat, es fantàstic.

    ResponElimina
  4. Ja és trist que per pujar-se l'autoestima hagin de criticar a un altre persona .... Com diu en pons, després hi poses un "Ei, però que és un bon paio eh?" i es queden tant amples.

    ResponElimina
  5. Pobre... Suposo que entre el buit que li fan en els mails i el que veu, deu intuir que, d'alguna manera, se'n riuen d'ell. No coneix les paraules ni el to, però aquestes coses que es fan "per l'esquena" no queden tan amagades com es pensen els que les fan. Però si encara hi és, potser es que també veu estima en altra gent del grup. I coi, abandonar un projecte que t'agrada per quatre estúpids, fa molta ràbia. Però per desgràcia tot això passa tan sovint que no és gens estrany veure-ho.

    ResponElimina
  6. Bona observació! De vegades em sembla increïble com davant d'un mateix problema dues persones poden reaccionar tan diferent. Un explicant-ho a tort i a drt i l'altre sense dir ni piu. Que diferents que som. Que bé!

    ResponElimina
  7. El que et demostra una vegada més que els mediocres necessiten utilitzar els febles (si més no en aparença), rient-se'n o criticant-lo per demostrar-se a ells mateixos alguna cosa (pujar l'autoestima com bé dius) o per demostrar-ho als altres. País!

    ResponElimina
  8. Les primeres impressions sovint enganyen molt. I els espavilats que es creixent fen burla dels altres -i a sobre a l'esquena- demostren com d'insegurs es troben en aquest rol d'essers superiors.
    Per desgràcia ens deixem influir massa per les aparences, per judicar i valorar a una persona se l'ha de conèixer una mica més a fons.

    ResponElimina
  9. Una cosa que em molesta molt, és quan algú et ve a criticar una tercera persona i dóna per sobreentès que tu també estàs d'acord en el judici del criticaire.

    "Criticaires..!! Seguiu el meu pas, i quan tingueu més temps, molt detalladament,
    mireu-vos be al mirall veja'm que hi veieu....".(Francesc Mir)

    ResponElimina
  10. A mi aquestes situacions em fan molta pena. Pena pels "diferents" que són el centre dels atacs i contra els qui sovint inexplicablement es creen unes sinergies que no deuen ser fàcils de portar. I també sovint ens parem a veure més enllà d'una aparença i a valorar a la persona més profundament. També em fan pena els pocasoltes que se'n riuen i als qui a sobre els hi ponen totes. Normalment es creixen entre ells però sols no són res. El més greu és el mal que poden fer. Això és l'esquema típic de les relacions d'assetjament que es dona cada vegada més en diferents situacions socials, és quan el factor humà treu el pitjor de sí mateix.

    ResponElimina
  11. Del tot d'acord. I també passa a l'inrevés: persones mediocres i buides a qui la gent admira només perquè saben vendre's i aparenten ser unes "craks" i acaben passant per davant de les persones més discretes i més vàlides. Carai, he tingut un munt de "jefes" així! És difícil no jutjar, però s'ha d'intentar.

    ResponElimina
  12. Jo també estic d'acord, les aparences sovint enganyen, tan en un sentit com en l'altre...
    Les persones més humils solen ser les més respectuoses i les que fan la feina, els que van de sobrats estan molt ocupats presumint del seu ego...Trobo que criticar una persona quan no es pot defensar, és molt lleig s'ha de tenir valor (...) per dir les coses a la cara !
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  13. Exemples de mala fe / bona fe o de com gestionar les pròpies frustracions fent-ho pagar als demés o transformant-ho en esperança

    ResponElimina
  14. Molt bé Xexu, amb la teva observació demostres que no etiquetes de seguida a la gent per com sembla que és o pel què diuen, sinó que t'esperes a tindre la teva pròpia idea general després de conèixer-lo més... (boing boing, hahaha) I això que mai sabem segur com poden ser els altres o com van a reaccionar!
    A mi també em dóna molta ràbia que la gent etiquete de seguida i classifique i opine de la vida dels altres fent-se la seva pròpia imatge que, igual està equivocada! "y qué sabe nadie!"!!
    Jo també conec a gent així i em dóna igual, defense a mort a aquelles persones que s'han guanyat la meva estima amb els seus actes i els anys d'amistat.
    Això de fer corralet i criticar a les esquenes està molt mal, perquè és molt fàcil fer la bola més gran i anar picant al personal, i fer-se popular riguent-se dels altres, el què és difícil és defensar a la gent en minoria i fer-se divertit i popular amb bromes intel.ligents, no clavant-se amb els altres.

    ResponElimina
  15. Molt sovint la gent es queda amb la primera impressió ....i també jo he vist i comprovat com la gent critica el aparentment més dèbil o el diferent i no se n'adonen que els més dèbils són ells els qui menyspreen i s'enriuen

    ResponElimina
  16. Sí que és veritat.
    Alguns d'aquests que critiquen tant, de vegades ho fan perquè també tenen un punt d'enveja, o potser per sentir-se superiors.

    ResponElimina
  17. les aparences només son això, parences i no podem fer cas d'elles, encara que ho fem més del que ens pensem

    ResponElimina
  18. Ostres, precisament aquesta nit una amiga mare de l'escola em comentava que han detectat grups de wasap de 6è per criticar o riure-se'n d'algú i que els pares miren cap a un altre costat. Això és demencial, s'ha de tallar pel mal que poden fer ara i pel mal que poden fer en el futur. Espero que els pares reaccionin.

    ResponElimina
  19. He anat llegint amb molt interès els vostres comentaris, però tot i que havia començat a contestar-los, em veig incapaç de continuar. Vaig molt cansat darrerament i em manca temps. No és cap justificació, em sap molt greu, però no dono per més. En la mesura del possible, intentaré seguir contestant els comentaris com sempre, però ara no puc prometre res.

    Respecte el tema que ens ocupa, tots estem molt d'acord que les aparences enganyen força i que si no donem oportunitats a la gent ens estem equivocant, almenys en alguns casos. També és de força desgrat general que alguna gent faci servir aquesta mofa per sentir-se millor, més espavilats, i pujar-se l'autoestima. I encara, el fet de criticar per l'esquena, però bé, això reforça la idea que qui ho fa necessita sentir-se millor que un altre, però no té pebrots de dir-li ho a la cara. És covardia.

    Moltíssimes gràcies a tothom, de veritat, per seguir venint a comentar aquí, fins i tot ara que a mi em costa més ser-hi, però aquí seguim, com es pot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina poca seriositat! Quanta desídia! Deixar que la vida personal afecti al blog! On hem arribat! Aquest blog ja no és el que era...

      Elimina
  20. I tant!!!! quanta raó hi ha en aquest post. Potser com que ahir vaig arribar de colònies, estic molt tocada en aquest sentit, xò estic completament d'acord amb tu. Al centre ara tenim molts nanos amb realitats molt dures. En alguns casos els porta a no poder assumir coses elementals, i per tant genern que es vagin quedant enrere i que els altres se n'enriguin i com dius, quedin apartats. I són grans persones. O podrien ser-ho. Sols cal que algú confiï i els tingui presents.
    Endavant!!

    ResponElimina
  21. Estic segura que aquest noi és ben conscient del respecte que li tens i això l'ajuda en la seva autoestima... M'ha agradat molt aquest post! :-)

    ResponElimina
  22. Ho has resumit molt bé: mirar sempre més enllà. I també, posar-se en la pell dels altres, diria jo.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.