dijous, 23 de juliol de 2015

Animals

Per treure'ns una mica de sobre el debat únic que vivim, i que cansa molt, la política aquest dies està parlant d'altres temes que són prou interessants. Ahir es va aprovar al Parlament una llei que prohibeix els espectacles de circ amb animals salvatges, per gran alegria de les organitzacions animalistes. Pot semblar poc important, però és un pas més cap a respectar els drets dels animals i considerar-los com iguals, més que una possessió dels humans de la qual en puguem fer ús com vulguem. Qui ha tingut animals a casa sap que acaben sent de la família. Tot i això, encara hi ha moltes mostres de maltractament i de comportament de superioritat dels humans cap els animals. Aquest dies també m'he trobat treballant aquest tema i he après coses que m'han semblat interessants.

Una societat que respecta els seus animals és una societat avançada. Sembla ser que hi ha correlació entre el maltractament animal i la violència interpersonal, és a dir que si algú té tendència a fer mal als animals, també serà més propens a fer-lo a altres humans. Per això és molt important no permetre conductes violentes envers les bèsties a la canalla, aprendre a respectar l'entorn i els animals segur que ajuda a respectar també els altres humans. Com que els animals sempre tenen les de perdre, trobo molt bé que hi hagi lleis específiques per protegir els seus drets, i càstigs exemplars per aquells que les vulnerin. Podem començar per considerar els nostres animals domèstics com a companys, i no com a possessions. A més, tots sabem que si hi ha un gat a casa, és ell qui mana!

No puc dir que sigui un activista animalista, però en tinc algun a prop, i m'agraden aquestes idees, m'agrada que el meu país no vulgui deixar ningú enrere, i que això inclogui els animals de família, i la protecció per tots els animals amb els que compartim territori. I mira que a mi m'agrada fer la guitza a en Bloggins, eh! Però més ben cuidat no pot estar! Fins i tot la política és agraïda quan et permet aprendre coses.

20 comentaris:

  1. Aquesta llei és un pas de gegant per un país com el nostre. De totes maneres no podem baixar la guardia perquè encara ens queda molt per fer.
    I sí, ho confirmo ells manena casa.^^

    ResponElimina
  2. Nosaltres també vivim a casa d'un gat.
    Sempre que es fan lleis en favor del benestar dels animals, a casa ens n'alegrem. Ho tenim tot igual. Dos ulls, un nas, una boca, dues orelles, els pulmons, la sang...
    Compte que si no vigilem, els sanguinaris del país veí ens obligaran a reobrir les places de braus.

    ResponElimina
  3. Ami també em sembla una bona idea, però jo també prohibiria els espectacles de circ amb animals casolans...A mi em semblen iguals de respectables els uns com els altres, aleshores la llei hauria de ser per tots igual, perquè una cosa és que tu a casa els ensenyis a donar la poteta o a fer la croqueta, però si els has d'ensinistrar per un espectacle, encara que els tractis bé, penso que deu ser una mica traumatitzant per ells...Que facin pallassos, malabaristes ...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  4. La correlació que esmentes és interessant, suposo que a l'origen està el fet de no reconèixer l'altre (animal, persona) com a igual, com a semblant, perquè iguals als animals no som, però tots som animals que senten. La concepció cartesiana de l'home com a amo i possessor de la naturalesa està tan lluny i tan a prop a la vegada!

    ResponElimina
  5. Jo, amb el respecte de tots, els animals no m'agraden. No per això els hi desitjo cap mal i mai en maltractaria cap, tret dels que piquen (mosquits) que em fan la vida impossible i aquests a la que puc me'ls carrego. Però tampoc m'agraden els amos de molts animals, que són uns porcs i que deixen els carrers i els parcs intransitables. I la culpa és tota dels de dues potes, ho sé. Entre els qui no recullen les caques i els qui tracten als gossos com si fossin nens, em treuen de les meves casilles. N'hi ha que els hi compren vestits, joies, andròmines diverses i que els porten a festes. Au, va! Que jo entenc que quan entren a casa es fan de la família, però com a persones no són. I no em digueu el contrari perquè no, no i no. Es fan estimar i se'ls estima. Si en tens un te n'has de fer responsable, etc. però sisplau, sense treure les coses de polleguera que n'hi ha que fan bastant el ridícul.

    ResponElimina
  6. És una molt bona notícia, de les que agrada trobar al diari. Animals en captiveri, en gàbies diminutes i viatjant amunt i avall per oferir un espectacle que penso que ja està desfasat. A qui li pot fer gràcia un domador de feres avui en dia?

    ResponElimina
  7. Mica en mica anem civilitzant. Espero que el proper pas siguin els correbous.

    Haig de reconèixer que de petit maltractava els animals. Bàsicament em limitava a dues espècies, les mosques, que les caçava i les posava en pots que sacsejava fins que acabaven tontes o directament mortes; i les formigues, que els hi feia passar un munt de proves diverses, relacionades fulles-barca en galledes d’aigua, o directament cercles de la mort fets amb sabó líquid, entre d’altres proves que no explicaré per no escandalitzar la gent sensible. Però bé, el Pons maltractador d’animals no ha passat més enllà d’aquestes dues espècies d’invertebrats.

    En el meu cas no puc dir que en Rincewind fos el rei de la casa, perquè rarament sortia de la peixera, però està clar que jo estava més al seu servei que no pas ell al meu.

    ResponElimina
  8. Estic absolutament d'acord amb aquesta llei, però també és cert que s'hauria d'exigir el compliment estricte d'altres lleis que afecten animals, en especial als gossos. I és que de gossos perillosos sense anar lligats, sense morrió i que caguen on volen sense que els seus amos en recullin els excrements n'està ple als carrers.

    I fins i tot ens hauríem de plantejar perquè permetem que els gossos puguin pixar on vulguin els seus amos. A Barcelona portem tants dies sense una bona pluja que hi ha dies que la ciutat fa una pudor que no s'aguanta; els pixats de gos no fan res més que ajudar a aquest mal ambient.

    Cal un debat seriós sobre aquest tema. Els animals tenen drets però som molts els que no ens agraden i que no tenim perquè aguantar segons quins comportaments.

    I ja m'he desfogat! ;)

    ResponElimina
  9. A BCN aquesta normativa ja era vigent, x això el circ que es posava mai tenia animals i molts preferien anar a la perifèria. Celebro que ara ja sigui a tot el territori català.

    Ara, també s'hauria de parlar d'altres maltractaments als animals de companyia i/o abandonaments. Molt lamentable.

    Per altra banda, també estic d'acord amb en Maurici, d'un temps ençà (i hi ha qui ho vincula a la crisi), ens estem tornant menys cívics i cada vegada més hi ha caques per tot arreu.

    ResponElimina
  10. Interessant el que comentes dels drets dels animals. Hi havia el diputat de la Upd, en Cantó, que en sessió de Parlament negava que en tinguessin. Per cert, com queda el tema dels correbous on també es puteja directament els bitxos? Patrimoni cultural o per a ells també hi ha una protecció?

    ResponElimina
  11. Hi ha de tots els extrems, com aquells que consideren els seus animals (el gos generalment) més important que els humans, deixant que et surtin corren i bordant quan vas pel carrer, deixant-los embrutar el carrer, les platges, les cantonades, etc. Especialment m'emprenyen aquells que es tornen quan els retreus que tu també tens dret a anar corren pel carrer, no només els seus gossos.

    ResponElimina
  12. M'afegeixo a tots els que demanen prohibir els correbous (per no parlar dels toros ni dels Sant Fermines). A casa viuen un gos i una gossa i són part de la família.

    ResponElimina
  13. estic d'acord , es mostra de ser gent culta i sensible i a més destacaria també ,que el nostre parlament va votar l'altre dia una llei per iniciativa p0pular una ILP sobre els desnonaments i que és una mostra més junt amb la llei que menciones les de les grans coses que podem fer quant tinguem total llibertat per auto governar-nos ......no se per que els menciono però els peperos s'entesten a fer tonar els toros per imperi de la llei de l'embut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt en compte, Elfree! Al 2010 es va aprovar seguir amb els correbous gràcies als vots de CIU i ERC al Parlament català. No és cap garantia tenir autogovern per legislar correctament, depèn de qui hi hagi al capdavant...

      Elimina
  14. tot ser viu ha de tenir el dret a no ser maltractat, inclús nosaltres hauriem de ser millor tractats en les jornades laborals que de vegades tracten al personal com animals

    ResponElimina
  15. Suposo que com a superpredadors que som tenim alguna responsabilitat ètica amb els animals que trobem per sota de la jerarquia (aka cadena alimentària). Jo estic en contra de la crueltat tipus corridas de toros però també de certes condicions de vida dels animals que mengem. No dic que no sigui ètic menjar animals (en tant que som natura, la cosa va així) però potser caldria una regulació que tingués més en compte les seves condicions de vida.

    ResponElimina
  16. Per aquí als pobles alguns estius ha passat un circ que semblava de l'edat mitjana i realment tots els animals feien més pena que altra cosa. Està bé que ho vigilin més.

    ResponElimina
  17. M’agrada viure en un país que té cura dels seus habitants, entre els quals també es compten els animals. Però com comenten per aquí, no està tot fet, i sempre trobem algunes contradiccions. Feina de tots anar fent que aquest sigui un país més habitable tant per nosaltres com pels animals. Moltes gràcies a tots pels comentaris.

    maria, com tot pas endavant que es fa, ara s'ha d'aconseguir que la llei, i totes les anteriors que s'han aprovat, es compleixi amb totes les conseqüències, que alguns voten a favor i després passen de tot.

    Xavier, no ho hauries pogut dir millor, vivim a casa d'un gat, ens deixa estar-nos-hi! Sempre és una bona notícia, els animals eren uns dels grans perjudicats per vells costums i per tota una història de primar l'home per sobre totes les coses, i quan dic l'home no vull dir l'ésser humà, sinó l'home, en masculí. Mica en mica es fan passos per la igualtat, i això sempre està bé. I precisament totes les lleis que es fan en favor dels animals serveixen per blindar els pactes per mantenir els toros lluny de la nostra cultura. Però els hauríem de desterrar del tot, inclosos correbous i festes d'aquesta mena amb animals.

    M.Roser, estic d'acord amb tu. Confesso que no he llegit la llei aprovada, i quan només coneixes els detalls principals, segur que se t'escapen moltes coses. Probablement en el redactat s'inclouen moltes clàusules que també són importants. Generalment qualsevol treball amb animals que els obligui a fer coses que els són antinaturals sempre és amb el preu de causar-los un trauma, i això és el que es vol evitar. Hi ha moltes formes de patiment, algunes no ens ho semblen, però per un animal els barems han de ser diferents i està molt bé que es tinguin en compte.

    Gemma Sara, si es pot demostrar, i sembla que és així, que els animals pateixen i són éssers sensibles als que no deixa indiferents el maltractament, cal que se'ls protegeixi, ja que tenim molt arrelades costums com que som superiors i és igual què els passi. En molts punts de comportament ens podem equiparar, probablement un animal no et farà mal si no és que està una mica tarat, o s'està defensant. De la mateixa manera, un humà tampoc farà mal a un animal, si no és que està una mica tarat, o que exerceix aquesta relació de dominància i possessió. La correlació és interessant, i m'agradaria llegir-ne estudis concrets, perquè em sembla que hi ha molta lògica darrere.

    Laura T, evidentment que pots expressar la teva opinió lliurament, i no hi fa res que no t'agradin els animals, és perfecte tenir una opinió des de l'altre cantó. De fet, a mi els animals no em deien massa res fins que vaig tenir els gats, però igual que tu, no se'm passaria pel cap maltractar-los, penso que és de sentit comú no fer-ho. Fixa't que del que et queixes és dels amos dels gossos, no dels gossos en si. Els amos poden ser molt porcs, i deixen que els gossos deixin regalets per tot arreu, però és feina de l'amo recollir-los i eliminar-los. També val per això de tractar-los com nens, però he de reconèixer que tots els que convivim amb bèsties d'aquestes ho acabem fent, d'una manera o altra. Ara, d'aquí a vestir-los i empolainar-los ja és una altra cosa, tot això també em sembla ridícul, i a més no va amb l'animal, no sé si arribaria a maltractament psicològic, però gaire normal no és. Jo penso que han de tenir molts drets que poden compartir amb els humans, però no cal humanitzar-los més del compte, precisament perquè són gossos, o gats! I han de fer coses de gossos i gats, com és normal. Entre aquestes, no es compten vestir-se ni anar a festes...

    Glòria, la veritat és que sona a espectacle d'allò més antic i caspós. Des que va sortir el Cirque du Soleil, que totes les velles pràctiques de circ semblen antigues. T'has de renovar si et dediques a això, i ja que ho fas, intenta no vulnerar el dret de cap bèstia.

    ResponElimina
  18. Pons, estic d'acord, no es pot criticar certes activitats amb animals i estar d'acord amb els correbous. Aquí també hi ha certa tradició, però justament el que s'està dient és que les tradicions no sempre són bones i que es poden revisar si atempten contra els drets de persones o animals.
    Tot i que et diria de deixar els artròpodes tranquils, qui no mata els mosquits que li molesten, oi? Sembla que hi ha estudis que animals superiors són sensibles i pateixen mentre que espècies d'invertebrats no tenen una estructura neuronal suficient perquè es pugui considerar així. Però bé, tampoc aplaudiré les teves pràctiques infantils, sort que és una època passada de la teva vida. Ara t'has passat als blogaires.
    Jo crec que ja és hora que tinguis un altre animal a casa, ja sé que trobes a faltar en Rincewind i que la seva pèrdua va ser molt dura, però n'has de tenir algun altre, no per substituir-lo, sinó per la teva pau interior. Ens podries explicar, però què feia en Rincewind les rares vegades que sortia de la peixera...?

    Maurici, com ja comentava més amunt, si els gossos no segueien les normes que s'imposen per llei és culpa dels seus humans de companyia. Evidentment que s'han de complir, i que els carrers no poden estar bruts perquè els gossos tinguin llibertats, o si cal que vagin amb morrió perquè són un perill, tampoc no es pot obviar. Però un cop més, de qui és culpa que això no es faci? Hi ha un concepte que es du 'tinença responsable', i crec que ho resumeix tot. També hi ha pares responsables i pares i mares que passen dels fills i els deixen fer totes les marranades possibles en públic.
    Sobre això de pixar a qualsevol lloc, penso que és més difícil de controlar, però tens raó. Es poden habilitar més zones controlades perquè els gossos les facin servir, i que es netegin periòdicament. No seria mala idea per millorar les coses a la ciutat, com expliques tu en els teus petits canvis. L'únic problema és que si el gos s'atura de camí a la zona aquesta, a veure qui li para la pixera... Però tens raó, cal un debat seriós i una reflexió ciutadana. Drets pels animals, però també deures. Si els volem equiparar a habitants com nosaltres, salvant les distàncies que siguin, no poden fer el que vulguin tampoc, i potser poden aprendre a no fer-ho. És genial poder debatre amb vosaltres, això és fer política!

    rits, tots els passos que es facin en aquest sentit seran molt benvinguts. Potser Barcelona no era l'única ciutat a tenir incorporada aquesta llei, però que ara sigui a nivell global és definitiu, i s'ha de complir. Se'n faran altres, segur, i veurem fins on estem disposats a acceptar la igualtat amb els animals. Què has de dir tu del Puck, és la teva família o no? L'incivisme és una altra història, també s'ha de combatre i sancionar els tenedors de gossos que no respectin les normes ni als seus conciutadans.

    Ignasi, del Toni Cantó només cal dir que ara es presentarà a les eleccions amb Ciutadans, després de la caiguda estrepitosa del seu partit. Això ja et parla de la seva credibilitat. Per sort, la immensa majoria de diputats no deuen pensar així. No he sentit que aquests dies es parli de correbous, només per posar-los com exemple de la hipocresia dels catalans que volem lliurar-nos de les corrides de toros. Pel que mi fa, naturalment hi estic en contra, però no és un problema que em toqui de prop. Si n'hi hagués al poble treballaria per eliminar-lo. Espero que la raó s'acabi imposant.

    Jordi, un cop més he de dir que són els humans i no els animals qui perpetuen aquestes faltes de respecte. Per un humà, el seu animal familiar és més important que altres humans, d'això no en tinc cap dubte. Però igual que no sortim al carrer a escridassar el personal, ni a pixar-nos per les cantonades o fer rots i pets sorollosos davant la gent, ja que nosaltres mantenim unes normes de convivència, aquestes se'ls ha d'aplicar també als gossos i altres animals. Continua a baix

    ResponElimina
  19. Si els deixes lliures faran el que voldran, però se'ls pot ensenyar, i se'ls pot vigilar i renyar. Entenen i aprenen molt. I com entre els humans, també n'hi haurà de més dolents que no creuran de cap manera, però algú que té ben ensenyat el seu gos i és respectuós amb els altres generalment no et portarà cap problema.

    Loreto, no faig distinció entre activitats que inclouen toros, corredisses, i maltractament per aquest animals, per mi han d'anar totes fora. Em sap greu per la tradició, però abans també era tradició i costum que les dones no votaven, i ara a tots ens sembla una estupidesa majúscula. Doncs si actuem ara, d'aquí a unes quantes generacions es faran creus que una vegada s'hagués maltractat toros d'aquesta manera. I respecte ela animals domèstics ja n'he parlat molt, són clarament part de la família, i se'ls ha de tractar com a tals, i ensenyar-los a conviure envoltats d'altres humans.

    Elfreelang, com et diu l'Ignasi, s'ha d'anar en compte i hem de ser crítics. Fotre la culpa de tot a Madrid és una excusa barata i que acaba servint per tot. Primer mirem-nos el melic, i veurem que també fem moltes coses malament, i que per tant, també les hem de canviar si volem un país millor. És fàcil entendre per què Convergència i Esquerra poden votar sí a mantenir els correbous. Aquests són molt populars a les terres de l'Ebre i allà ni es parla de treure'ls. Bé, sí que se'n parlen, però la població s'hi oposa. Portar al programa electoral que trauràs els correbous, és perdre, i els polítics són polítics, al cap i a la fi. Fins que hi hagi algú prou valent per enfrontar-se a la població i eliminar aquestes tradicions, però a veure qui és el guapo. Jo estic tan en contra dels correbous com de les corrides, hem de ser honestos i reconèixer que no podem criticar una cosa i l'altra no.

    Sr. Gasull, aquesta és una altra guerra, i podem dir de paraula que ens tracten com a animals, però no hi ha comparació possible. Però les polítiques laborals també s'haurien de revisar, és clar.

    Sergi, també estic d'acord amb això, queda molta feina per fer. Suposo que és difícil saber trobar els límits, per exemple, hem de fer que el bestiar que utilitzem per alimentació tingui unes condicions de vida més òptima que alguns humans? I quan dic alguns, vull dir un gran nombre d'humans. Que a més, no es podran permetre aquesta carn després, per cert. Està clar que s'han de mantenir alguns protocols ètics, tant en la cria com en el sacrifici, però fins a on mantenim aquesta ètica?

    Jomateixa, de fet ara no poden existir aquesta mena de circs. Hi ha molts números de circ que es poden fer, hi ha autèntics artistes de circ, però arrossegar animals com es feia abans ja no.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.