dissabte, 4 de juliol de 2015

1 de juliol

Desconec si passa en altres feines, o en altres àmbits laborals, però si una cosa he observat en els ja uns quants anys que em dedico a la recerca científica, primer al sector públic, i després al privat, és que hi ha dues dates a l'any que el món sembla que s'acabi, en les que entren les presses i sembla que tot s'hagi de fer alhora. Una d'elles és l'1 de desembre, i l'altra acaba de passar: l'1 de juliol.

Explicacions? Doncs no ho sé. Al desembre probablement s'han de justificar projectes, tancar pressupostos, l'any s'acaba i no s'ha fet tot el que calia fer, així que correm-hi tots. I el juliol és molt similar, la gent agafarà vacances aviat, i quedaran moltes coses a mitges. Pànic, suor freda, a pencar tots abans d'agafar vacances! Quin estrès, tu, com deia, sembla que el món s'hagi d'acabar. I entre això, i les meves altres feines no remunerades, acabo escrivint un post que parla de l'1 de juliol, quatre dies més tard. Temo que aquesta sigui la tònica futura, no dono per més.

NOTA: sembla que el trash talking no va servir per res...

22 comentaris:

  1. Encara trobo que t'organitzes prou bé... mira jo... el fet de no fer res cada dia em passa més factura, cada dia em cansa més, cada dia em fa tenir menys ganes de res...

    Jo, com no treballo, no tinc ni idea d'aquests terminis... Ja m'agradaria, ja :-)

    Estic escoltant en Xile - Argentina aquí: http://fdpradio.com/radio-en-vivo/
    una forma com qualsevol altre de fer passar el temps...

    ResponElimina
  2. Una llagrimeta de comprensió... Estem igual.

    I a més hi ha coses que no tenen sentit, com per exemple, voler enviar un paper a revisar al juliol/agost: Per què?? O bé te'l tomben a la primera de canvi, o bé quedarà en l'oblit, anant de mà en mà fins que arribi a un revisor que no estigui de vacances... Que se'l començarà a mirar i que quan agafi vacances (perquè en algun moment les farà), se n'oblidarà i demanarà un ajornament del termini quan torni. I per tant, és molt millor no haver d'anar amb el coet al cul, fer les coses amb més calma i presentar les coses al setembre.

    I amb tota aquesta lògica, porto tota la setmana plegant entre les 8 i les 10. Toma ya.

    Bona nit XeXu!

    ResponElimina
  3. Segurament la meva àvia t'hauria dit que si haguéssiu fet la feina quan tocava, ara no caldria córrer ni estressar-se per acabar-la abans de l'últim dia de termini però la meva àvia no treballava fent recerca científica, així que podria estar equivocada sens dubte. ;-)

    Pel que fa a la nota final: No saps com me n'alegro!!. Encara que la frase de la Glòria que has destacat a la barra lateral està molt ben trobada i jo també la comparteixo, és gratificant saber que, de vegades almenys, el joc brut no serveix de res.

    ResponElimina
  4. Això és cosa de la síndrome pre-vacacional.

    ResponElimina
  5. pel joc brut me n'alegro que fracasi....en el món escolar educatiu aquestes puntes les tenim .....encara que repartides tot el curs i amb el punt àlgid de maig i juny....espero que et puguis relaxar dintre d'uns dies

    ResponElimina
  6. A nosaltres no ens afecta massa l'horari laboral dels demés, però si que te'n adones que quan s'acaben les escoles, s'acaba el món. tots els horaris canvien.^^

    ResponElimina
  7. Suposo que són unes dates que a les empreses s'acostuma a fer balanç i com que les coses han de quadrar, tothom va com una moto... A mi em sembla igual d'important comprovar si has assolit els objectius que t'havies proposat en les feines no remunerades, per amor a l'art!!!
    Bon vespre.

    ResponElimina
  8. Caram, com em sona això d'escriure a destemps! ànims!!!!
    Si et serveix de consol, en la meva feina fa temps que sembla que hagi de ser 1 de juliol. No dono a l'abast. Tardes extres, reunions que no em tocarien i extres polítics que em tenen fins el capdemunt. I ara que ho penso, doncs si, l'1 de juliol s'acabava el món. Entrava en vigor la llei de la transparència, i carai.... una llei feta pels polítics sense pensar en l'administració, en si podiem fer tot el que es demana amb els mitjans tècnics i humans que tenim.... chapeau! s'han cobert de glòria!!!! quins mesos que hem passat!!!!

    ResponElimina
  9. Les presses no condueixen a l'èxit.
    El disfressen.

    ResponElimina
  10. Pel que expliques fas moltes coses, XeXu, i t'organitzes prou bé. Ara se t'ha girat més feina, doncs pren-te-ho amb calma, encara que ens hagis de tenir una mica abandonats. Esperarem els teus posts, valen la pena.

    ResponElimina
  11. En els mestres és a cada final de trimestre. Vinga a córrer per posar les notes.
    SI no dones per més no ho fas, i ja està, i res de culpabilitats. Ho dic per la meva experiència. Estic virant cap aquí, fent esforços. I me n'alegro de saber que el trash talking no va funcionar, és una bona notícia pel sentit comú. Abraçades.

    ResponElimina
  12. Les presses de final d’any si que son una cosa més general de totes les empreses. En canvi al juliol no es tan habitual. Si la empresa no tanca per vacances perquè la gent fa les vacances repartides no veig cap motiu general per posar una dates límit a principis de juliol.

    No va funcionar el trash talking? Oh! Això és que no va trobar prou trash com per fer-te mal. Aficionat… Si tinguessis al Meñique ja veuries…

    ResponElimina
  13. tu encara escrius un post quatre dies desprès...jo ni això :(
    I el pitjor, cada cop passo menys per els blogs per manca de temps :(

    ResponElimina
  14. A la meva antiga feina tancàvem l'any al Juny, així que l'1 i 2 de Juliol teníem una feinada a fer inventaris i tancaments. Suposo que les dues dates que has dit són molt significatives per a moltes empreses.

    ResponElimina
  15. Em sembla Xexu que passa a totes les feines, hi ha un dia que sembla que el demà no existeixi i s'hagi de deixar tot acabat!!! a la biblio això no passa. Bon estiu!

    ResponElimina
  16. Arreu es funciona per objectius i amb més o menys freqüència cal revisar-los i ningú ni vol ni pot quedar malament, tot ha d'estar perfecte en aquestes dates, I un cop passada aquesta revisió, ja cal treballar la seguent, i així sempre s'ha de mantenir la tensió. Agradi o no, aquí anem.

    ResponElimina
  17. L'altre extrem és el de programar els reptes amb molt de temps, amb la qual cosa només es provoca que el temps passi encara més de pressa, i moltes vegades no s'evita aquest estrés dels darrers dies. Per mi, tot són estratègies dels que manipulen els fils i també a nosaltres, és clar.
    Retard, XeXu (guionet nunca mais, eh?) ? Un retard de quatre dies és el mínim que porto jo sempre quan escric. Bé, ja sé que els blogs són diferents.

    ResponElimina
  18. I la satisfacció de marxar de vacances amb la tranquil·litat de tenir-ho tot ben lligat, què, eh? hehehe
    Bé, en aquest país som així, el món laboral es para per nadal i a l'estiu. I hi ha alguns llocs que és més comprensible, però hi ha altres que és indignant. La revisió mèdica de la meva filla, que hauria de ser a finals de juny, me l'han passada a mitjans de setembre perquè em van dir al CAP que es reserven els metges per coses més importants (vacunes i malalts). I al nadal és igual, em passen les visites un mes més tard del que toca. No és normal.

    ResponElimina
  19. Sembla que alguns ho veieu com a normal que a aquestes dates el món s’hagi d’acabar. Senyal que deu passar a altres llocs també, la proximitat de les vacances i el fet de perdre efectius per treballar deu fer que es demani un esforç extra, sigui de manera inconscient o no. Però en el meu cas és estrany, l’empresa no para, però igualment en aquestes dates tot es descontrola. Moltes gràcies a tothom pels comentaris, espero que aguanteu la calor de la millor manera, això és insuportable!

    Assumpta, vols dir que això que dius no t’ho fa la calor? Perquè a mi la calor aquests dies em té ben aixafat i sense massa ganes de fer res. Ja sé que una mica d’activitat posa les piles, però un excés tampoc pot ser bo. No sé si aquests dos dies l’any són també un caos a altres feines però a mi sempre em sembla que s’ha de fer tot el que no s’ha fet encara, i en temps record. Ah, al final va guanyar Xile... però que dolents que són els equips americans. No he seguit el torneig, però veient els resultats... no foten gols ni a l’arc de Sant Martí!

    Laia, tu sent del ram pots corroborar això que dic. Sembla que també estàs treballant a un ritme molt alt, acabar a les 20h ja és fort, però a les 22h... Però generalment ja expliques que et fots molta canya, no? Això de vegades depèn dels experiments que facis, però igualment, no és un ritme que es pugui mantenir massa temps. I pel que expliques sobre els papers, fa temps que no m’he d’enfrontar amb aquests temes, però sí que és cert que a l’estiu tot es para una mica, i els revisors segur que no són una excepció. Potser seria més assenyat enllestir tot el material abans de les vacances, i enviar el paper després. Tot depèn una mica de la competència també, oi?

    McAbeu, potser la teva àvia ens hauria pogut dirigir amb bon criteri, i ens hagués repartit més bé la feina al llarg del temps, no ho podrem saber!
    També m’alegro que el joc brut no sempre comporti la victòria a qui el practica. Suposo que si li preguntessis a ell et diria que el que jugava brut era jo, però en realitat vaig fer ben poca cosa, només posar-me al servei del partit, i els companys, majoritàriament, han cregut que jo era millor que no pas l’altre. Així que de poc li va servir el joc brut, i encara menys la prepotència, ja que per desmoralitzar-me, entre moltes altres coses, em va dir que no havia perdut mai una votació.

    Jpmerch, deu ser, perquè ens exigeixen molt, i el meu cos ja es pensa que està de vacances, la cosa no tira.

    Elfreelang, en el món educatiu hi ha una lògica, s’acaba el curs i s’han de tancar moltes coses. Nosaltres no parem a l’estiu, està clar que la gent s’agafa vacances, però sempre queden companys que van fent feina. Per exemple, a mi no em deixen agafar vacances al mateix temps que la meva companya, o hi és ella, o hi sóc jo. Però tot i així, al juliol s’acaba el món! Segur que podré descansar, però més endavant.

    maria, al final el que acaba marcant el ritme és el calendari escolar! És ben veritat, moltes dinàmiques canvien quan els nens i nenes ja no van a l’escola.

    M.Roser, a mi no em sembla que facin balanç, l’empresa no tanca mai en realitat i sempre hi ha gent treballant-hi. És clar que hi ha èpoques en que treballen molt poquets, però com ja explicava més amunt, la meva companya i jo no podem estar fora de vacances al mateix temps, per exemple, sempre hi ha d’haver un dels dos. I les feines no remunerades tampoc no paren, no les dec fer tan malament ja que de moment m’hi volen.

    rits, a mi em sembla que per vosaltres sempre és 1 de juliol. En qualsevol moment s’us capgira la feina i deu ser un no parar. Però és que a més, amb tants canvis darrerament, encara deveu anar més de cul. No em canviaria per tu, no. Els meus períodes de màxim estrès segur que són més curts que els teus.

    ResponElimina
  20. Xavier Pujol, això explica’ls-ho al caps de la meva empresa. Ells volen assolir l’èxit, i sempre amb presses, no fos cas. Devem anar disfressats tot el dia.

    Glòria, m’agrada molt el meu blog, i els vostres, però no sempre és fàcil estar al cas. Intento mantenir un bon ritme, tant a casa meva com a la vostra, encara tinc molt ficat al cap que és part de la meva rutina, i espero que ho segueixi sent molt temps més. Potser el ritme cada cop serà menor, faig moltes coses, però sovint ja no em surt d’explicar gaire (per no repetir-me!), però em sembla que abans m’abandonaré a mi mateix que a vosaltres.

    Xitus, home, no se si sempre es pot triar no fer les coses que et manen a la feina. He de dir que generalment tenen consideració i ens pregunten si el volum de feina és adient, si es pot ens ho reparteixen una mica, però arriben èpoques com aquestes que alguns experiments s’han de fer sí o sí, i corren pressa. Què has de dir? Doncs a serrar les dents, i a pencar. Suposo que tu tampoc no pots deixar de posar les notes quan toca. I pel que fa al trash talking, doncs mira, que alguna vegada ‘guanyin els bons’ dóna certa esperança, oi?

    Pons, et passaré el contacte dels amos de l’empresa i els expliques les teves teories. Com pots pensar, aquesta data d’1 juliol no és límit de res, oficialment és un dia com un altre, però és palpable que quan arriba hi ha nerviosisme i entren les presses. Ho dic perquè ho pateixo, però allà no està mai tancat, tothom agafa les vacances quan vol, i sol haver-hi sempre algú, almenys en els dies laborables. És més psicològic que real.
    És clar, normalment me les he de veure amb persones vulgars per jugar-me el lloc. I no et creguis, precisament d’aquesta persona ja he declarat alguna vegada que es creu jugador, però que en realitat es peça. És de les pitjors coses que et poden passar, creure’t més del que ets. El problema és que jo no tinc molt clar si sóc peça o jugador... de moment em sembla que peça. Si me les hagués de veure amb en Little Finger, segur que no hauria acabat igual la cosa.

    Bruixeta, almenys vas fent les teves ressenyes! Dediquem el temps que ens queda a allò que ens surt, i sovint els blogs en surten perjudicats. Per mi són importants, porten molts anys sent-ho, per això miro de no deixar-los de banda, encara que costa, i que la inspiració ja no és la que era.

    Jomateixa, ja us ho deia, no sé com funciona en altres empreses d’altres sectors, però el que m’he trobat jo és això. Potser en altres empreses del meu ram no funciona així i tot plegat flueix més, però aquestes dates, encara que no sigui oficial, s’instal•la una mena d’histèria que ens fa córrer a tots.

    Marta, no és una mica contradictori que diguis que això passa a totes les feines, però a la biblioteca no? Sempre hi ha puntes de feina que costen de pair, però parlo de dues dates concretes que es repeteixen sempre, no pot ser casual!

    Martí, no sóc contrari a mantenir la tensió, la feina no es pot fer bé si dóna la impressió que te la pots prendre a conya, després passa el que passa. Probablement encertes amb això dels objectius, però són poc evidents, almenys pel que percep. Si els tinguéssim clars, els podríem treballar amb més temps, i no anar tan estressats al final. Però em sembla que les prioritats també canvien com volen, així que no hi ha manera de preveure res, al final haurem de córrer igual!

    ResponElimina
  21. Teresa Duch, definitivament, els temps no els marquem nosaltres, ens venen imposats. A mi m’agrada saber les coses amb temps per poder-les planejar bé, però en ciència això és difícil, i en una empresa encara més, perquè les prioritats poden canviar molt ràpidament. I si tens uns caps que no se saben centrar, ja ni t’explico!
    En matèria de blogs a mi m’agrada l’espontaneïtat, m’agrada pensar un post i escriure’l tan aviat com puc, ja que si no passa de moda en el meu cap. Però he de dir que mai havia tingut tantes coses que m’allunyen del blog i ara he de fer el que puc. Segur que tots ens veiem obligats a endarrerir les devocions a causa de les obligacions.

    Roselles, sí que és veritat que hi ha molta tendència a aturar-ho tot en aquests dos períodes de vacances. En aquestes dates, ningú treballa, per tant, si et dediques a una cosa de feina continua, i si t’atures estàs perdent temps, és normal que vulguin pal•liar això amb un sprint de feina abans de l’aturada. És normal, però és una putada. Però en el nostre cas no hi ha aturada real, la gent fa vacances quan vol, i si bé a l’agost és quan més gent falta, sempre hi ha algú per allà. A més, la meva companya i jo no podem faltar al mateix temps, cal que hi hagi un dels dos present, i això vol dir que la feina no s’atura, i amb prou feines disminueix, de manera que quan un torna de vacances es troba a l’altre amb els pèls de punta, amb una feinada sobre la taula, i d’aquesta manera se li oblida immediatament que ha fet vacances. A mi sempre em passa, un parell d’hores a l’empresa i ja no recordo que he fet un parell de setmanes de descans.

    ResponElimina
  22. Ostres, doncs a mi no em feia aquesta impressió. Més aviat sembla que, quan comença el juliol, tot vagi més a poc a poc, com si la gent no treballés tant perquè només esperen les vacances. Clar que la calor hi ajuda molt...

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.