diumenge, 14 de juny de 2015

La tomaquera

No és massa comú en mi, però tinc certa relació amb un veí de l'escala, just el que viu a sota meu. És molt proper al partit i ens trobem sovint, és un paio amb una pinta força estrafolària i sembla que sempre estigui de broma, però sap molt bé de què parla. El cas és que el darrer cop que ens vam veure em va comentar que d'una canonada entre el seu pis i el meu (i són un quart i un cinquè), ha sortit una tomaquera, i que té tomàquets i tot! Vaig pensar que em prenia el pèl, però em va enviar fotos, i ara ja l'he vista amb els meus propis ulls.

Us presento la meva tomaquera, des de la finestra de la cuina.

Quina cosa més sorprenent. La tomaquera surt de la canonada que ve directament de la meva cuina. Entenc que alguna llavor que ha marxat per la pica ha trobat un bon lloc per acomodar-se, i ha germinat. Quines coses, abans no em creixia res, i ara em creix fins i tot allò que no sé que he plantat, i que no esperava. 

Des d'una altra habitació. Quan podrem fer la collita?

Tenint en compte tot el que se'n va per la pica, no m'acaba de fer el pes tastar aquests tomàquets, que reben tota mena de productes, però si no ens hem descomptat, la planta ja en té cinc, i un d'ells és grosset i comença a envermellir. Està en un lloc poc accessible, però segons el veí, anem a mitges. Desconec quant temps fa que la planta és allà, però no és petita, així que no vull ni saber com deu estar la canonada per dins... Serà per coses rares, ara tinc un hort urbà clandestí! 

24 comentaris:

  1. A veure si un dia s'escapa una llavor de pebrot i et creix la pebrotera.
    I després una bona esbergínia i podràs fer una escalivada.
    Bromes a banda, la naturalesa sempre se surt amb la propagació de la vida als llocs més insospitats.

    ResponElimina
  2. És impressionant aquesta capacitat que té la natura de créixer en els llocs més inversemblants i encara sorprèn més quan, com és el meu cas, no hi ha manera de fer florir res malgrat sembla que hi posis totes les condicions i hi donis totes les facilitats. La pròxima vegada que vulgui plantar alguna cosa, buscaré una canonada i no hi pensaré més.. ;-D

    Per cert, malgrat em sàpiga greu perquè realment el teu hort clandestí fa goig, t'aconsello que l'arranqueu el més aviat possible. Si la canonada s'acaba embussant o trencant per culpa de la tomaquera, la broma no et farà gens de gràcia.

    ResponElimina
  3. La mare natura s'en fot de tu. Quan vols tenir una planta ben cuidada es mor segur, ara bé es capaç de créixer una planta al lloc més insospitat. A mi no em passarà pas això perquè de tan en tan quan veig que el desaigua de la pica li costa més xuclar l’aigua li tiro un desembussador industrial que si haig de fer cas dels avisos de l’etiqueta hauria de tenir el títol de manipulador d’agents químics per poder-lo fer servir, per tan dubto que sigui bo per les plantes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vigila amb aquests potingues, que tinc una amiga que es va cremar la mà volent desembussar la pica. Li va sortir cara la broma!

      Elimina
  4. Encara sort que és una tomaquera eh? que de vegades llençem coses per la pica que no sé jo ...

    ResponElimina
  5. Vivint en el país en el que vivim, resa perquè la companyia d'aigües no se n'assabenti, o encara et faran pagar un cànon per aprofitament extraordinari de canonades...

    ResponElimina
  6. La natura sempre troba la manera de sobreviure ;D
    Tenint en compte com et creixen de bé a tu les plantes i com ha sorgit aquesta planta del no res, deveu estar situats en un bon lloc.

    ResponElimina
  7. ha, ha, ha... pobra canonada! Jo tampoc vull pensar com deu estar per dins. Se t'embussarà plena d'arrels... Ara no sé si l'he d'arrencar o primer heu de fer la collita. La natura ens sorprèn i se'ns rifa del tot!!!

    ResponElimina
  8. Això si que és agricultura de proximitat! No sé si ecològica, però de més proximitat impossible. A Cal Pons no hi creixerà res, no li cal patir. Això que hi tira assegura l'erradicació de qualsevol ésser viu, sigui amb potes o sense, amb arrels o amb ales.

    ResponElimina
  9. Les sorpreses que ens dona la natura...No és estrany que estigui ufanosa, doncs no serà perquè li falti adob...Però jo em sembla que tampoc me les menjaria!
    Ja veig que estàs ben a prop de tenir un petit hort urbà.
    Bon vespre i bona collita!

    ResponElimina
  10. si últimament tot et creix...no et queixis i gaudeix-ne, que si un dia no creix res fotuda l'hem. Jo sens dubte em menjava els tomàquets, més porqueria que els del súper segur que no porten, tot i que l'amiant del fibrociment del tub no fa massa gràcia.

    ResponElimina
  11. Sembla ser que les tomaqueres deuen germinar amb facilitat. Una vegada em van explicar -i et prometo que és cert- que a una persona que duia dentadura postissa i que darrerament li feia molt de mal i no se la podia posar, tenia molta inflamació i tal. Quan va anar al dentista es veu que una llavor de tomàquet que havia quedat en un racó de la seva boca havia començat a germinar a la geniva... Aaaaaaaaaaaaaai!!!

    Suposo que la persona que m'ho va explicar, no em va enganyar... reia molt i ho explicava com una anècdota boníssima i real... tots els que ho escoltàvem vàrem quedar esgarrifats però ho vàrem donar per cert.

    ResponElimina
  12. M'ho crec perquè hi ha fotos, ja que sense probes pensaria el mateix que tu quan t'ho va dir el veí, que ens estaves prenent el pel. Un fet ben curiós!

    ResponElimina
  13. La natura és sàvia, massa de vegades!
    Jo de tu em compraria un test grandet i provaria de sembrar-les a casa, ja veus que la zona és productiva. ;)

    Aferradetes i bon dia!

    ResponElimina
  14. És increïble que puguin viure en una canonada.

    ResponElimina
  15. A mi em passa alguna cosa semblada: als testos poca cosa hi viu i si hi viu se'm omple de pugó i de formigues, però entre les rajoles hi tinc un bé de deu de herbei i plantetes que fa goig de mirar. Ara de tomaqueres no en veig cap. Llàstima, jo si que me'ls menjaria els tomàquets!

    ResponElimina
  16. mentre no t'embussi la canonada!
    quines rareses té la natura, xò alhora és fascinant. Del lloc més inòspit en pot sorgir vida.

    ResponElimina
  17. Plantes que neixen a les canonades d'un bioquímic... Ja veig els titulars: "Atac de tomàquets mutants!" o "Invasió de tomàquets radioactius!" hahaha Bé, com que suposo que no jugues amb poloni a casa ni res per l'estil, jo les tastaria, només per fer la gràcia i veure si surten prou bé. No deu ser mal compost el menjar que acaba a l'aigüera, però tampoc deu ser el més indicat. I com diuen, també l'acabaria traient, no fos que et faci malbé les canonades.

    ResponElimina
  18. Ja veig que la majoria sou més valents que jo i tastaríeu els tomàquets, però la sorpresa no ens la treu ningú. Anem a una per temporada, l’any passat van ser les vespes okupes, i aquest la tomaquera, també okupa. Aquesta almenys sembla més inofensiva, però no li traiem els ulls de sobre. Gràcies a tothom pels comentaris. Fem una amanida?

    Xavier, és força sorprenent, i una mica esgarrifós, perquè les canonades poden estar plenes d’arrels i de ves a saber què. Per la pica hi va tot, unes llavoretes de tomàquet cauen segur, però també alguna de meló, restes de diversos tipus... tenir una tomaquera fa gràcia al principi, però si hi penses una mica... I no sé si m’atreviria a menjar-me els seus productes...

    McAbeu, hem estat equivocats durant molt de temps. No s’havia de tenir testos, regar-los sovint, posar una mica d’adob... el que calia era directament llençar les llavors per l’aigüera, i esperar que surtin d’alguna canonada!
    Bromes a banda, em sembla que tens raó. La cosa fa gràcia fins que t’ocasiona problemes, i en aquest cas, si es pot arreglar, millor prevenir abans que passi una desgràcia. Potser hauria de tirar per la pica productes desembussadors com els que comenta en Pons per fer la feina, però hauríem de començar per tallar la planta. Però em genera dubtes, és molta casualitat que la llavor hagi caigut just allà on hi ha un petit orifici per sortir, ves a saber on estan les arrels i si porta temps creixent fins que ha trobat un punt de llum per on obrir-se camí. La veritat és que tot plegat em resulta sorprenent.

    Pons, em sembla que serà la solució, fer-li guerra bruta des de dins. Si tiro algun producte potent per la pica potser me la carregaré i no creixerà més. Arrencar-la o tallar-la serà difícil, perquè està en un lloc de difícil accés, però també hauria de mirar de fer-ho. Ja veig que no hi ha res com els atacs preventius, no sigui cas que a alguna llavor de tomàquet li doni per fer-se forta a la teva canonada...

    Anna, amb aquest comentari potser ens hauries d’explicar què llences tu per la pica...

    Maurici, ja veig que no hauria d’anar explicant les intimitats de les meves canonades tan alegrament. Jo que volia compartir-ho amb vosaltres...

    Jomateixa, ja m’estranyava a mi que fos mèrit meu això de tenir les plantes tan formoses. Potser és que la finca està sobre un cementiri indi i això la fertilitza bé. Quan era a Barcelona no hi havia manera de fer créixer res.

    Carme, tu et menjaries aquesta collita? Jo no les tinc totes, eh? Un dels tomàquets comença a tenir molt bona pinta, però no sé jo... la natura és realment sorprenent, però mentre ens meravellem, a saber com està la canonada per dins...

    Laura T, mai m’havia plantejat tenir una collita pròpia, a veure si hauré de muntar un hortet! Bé, si el munto, millor que no sigui en una canonada, al final hauré de demanar a en Pons els seus productes per eliminar el problema.

    M.Roser, si he de muntar un hort urbà, potser que no ho faci allà, que no hi puc accedir per fer la collita! Dubto molt que em mengi els tomàquets, fan gràcia, però no es pot dir que hagin crescut en la situació més saludable. La preocupació és com els trauré d’allà!

    Sr. Gasull, en què quedem? No seran pitjors que els del súper, però l’amiant del fibrociment... això sona fatal. Tu el que vols és que te’ls doni a tu! No tinc inconvenient amb que en tastis algun. Si després de dos o tres dies no t’ha passat res, llavors ja me’ls menjaré jo!

    Assumpta, em sembla que aquesta història ja te l’havia sentit explicar, és realment esfereïdor que pugui passar una cosa així. Però podria ser que aquesta persona no es rentés massa la boca, eh? Perquè quan et queda alguna cosa per allà bé que molesta i fem per treure-la. No sé si la llavor aquesta, en tenir el recobriment viscós que té no es notava, però trobo que és prou gran com per acabar-la detectant, perquè no deu germinar en 5 minuts! No poso en dubte la història, però aquesta persona s’ho hauria de fer mirar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, la noia que ens ho va explicar, que treballava (crec que de recepcionista) en una consulta de dentista, ho posava com a exemple de falta d'higiene bucal :-DD
      (Per cert, havia de fer mal, eh?... aissss)

      Elimina
  19. Martí, a mi també em costa de creure, i realment perquè la puc veure amb els meus propis ulls, però encara no me’n sé avenir. Un dels tomàquets ja està ben vermell!

    Sa lluna, la canonada és productiva, però no sé si creixeria si la planto en un test. I el cas és que no vull saber amb quin substrat ha crescut aquesta planta, que està prou formosa. En altres paraules, l’espectacle que hi deu haver dins la canonada ha de ser digne de veure... si tens un bon estómac...

    maria, les plantes són éssers superiors, a veure qui és el guapo que aconsegueix això.

    Glòria, si em creixessin en un test ja ho crec que me’ls menjaria, però estem parlant de que creixen en una canonada que sobresurt de la façana interior! El substrat amb els que ha crescut deu ser fanguet i restes de tota mena que s’han acumulat allà, a tirat endavant a base de porqueria, la veritat és que no em fa massa goig. Ara, que no és descartable plantar una tomaquera on toca, ja que sembla tan fàcil que creixi! Als espais entre rajoles dius? Ja ho provaré.

    rits, la vida sempre tira endavant, és sorprenent. En especial la vegetal, que depenent de com, podem considerar immortal. Un gerani, per exemple, el pots anar replantant indefinidament, i va fent. Suposo que en algun moment morirà, però té una gran capacitat de sobreviure, encara que no li facis cas. Sobre la canonada... millor no parlar-ne més.

    Roselles, sí, que les haurem de treure és evident, perquè dubto molt que aquestes canonades, que semblen de l’any de la maria castanya, però probablement són d’abans, estiguin condicionades per portar tomaquera incorporada. De moment segueix allà, però alguna cosa haurem de pensar. No tinc per costum treballar amb isòtops a casa, i la tomaquera no és desproporcionada de moment, no hi ha motiu per pensar que ningú sospiti res de mi. Però sobre tastar el producte... no ho veig gens clar. La font de nutrients de la planta no és la que jo triaria pels meus cultius.

    ResponElimina
  20. Que bo, que bo! Abans que et miraves les plantetes, no creixien i ara que potser passes més - que no ho sé- toma! tomaca!. La veritat és que si l'origen és el que et penses, l'adob massa de confiança no és. No sé si obrint-ne una, tot i veient-la esplèndida, et podràs refiar que no et faci mal. Però ja saps, el món és dels que s'arrisquen. A tastar la tomàca. (en la meva parla en diem així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc cura de les plantes que jo mateix he sembrat, miro de regar-les, de posar-los una mica de terra de tant en tant. Però com vols que tingui cura d'una planta que no sé que he sembrat, i que està en un lloc on no miro mai? Perquè m'ho va dir el veí, perquè si no potser no l'hauria descobert mai. Bé, sí, quan em foti la canonada enlaire, cosa molt probable.
      Més que tastar aquests tomàquets, o tomates, el que hauré de fer és plantar-ne un altre en un test, ja que sembla que creixen fàcilment, puc plantar unes llavoretes i a veure si d'aquí a una temporada podem fer una amanideta. Els que hi ha ara, tot i que fan goig, la veritat és que no tinc estómac per tastar-los.

      Elimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.