dimarts, 30 de juny de 2015

Greuges amb micos

Quan tractes amb altres persones ja saps que et pots esperar tota mena de reaccions, fins i tot davant els mateixos estímuls. Però no és patrimoni dels humans tenir certes reaccions o expressar alguns sentiments. Ahir em van parlar d'un experiment amb micos caputxins que ja és una mica antic, però que és revelador, a banda de divertit! Us el volia ensenyar, però no he trobat el vídeo complet subtitulat, així que us poso en antecedents.

Un parell de micos en unes gàbies, es veuen entre ells, i veuen la persona que els fa realitzar una tasca molt simple: els posa una pedreta dins la gàbia, i si els micos l'hi tornen, reben un premi, en forma de menjar, és clar. El premi és cogombre, que aparentment els agrada prou. Però el raïm els agrada molt més. El vídeo comença quan es comença a donar un premi diferent per la mateixa tasca. Mentre els dos reben cogombre, no passa res. Però quan un comença a rebre raïm, i l'altre continua rebent cogombre, passa això:


Efectivament, el mico a qui li estan escatimant el premi s'emprenya com el que és, com una mona! S'enfada per la injustícia, per què li donen maleït cogombre si ell fa la tasca igual de bé que l'altre!? No direu que no és un comportament molt humà! I com que un mico no té inhibicions, doncs reacciona de la pitjor manera. La veritat és que m'ha semblat molt interessant.

20 comentaris:

  1. Aquest mico ha de parlar amb el cap de recursos animals però ja!
    Molt bo, realment som de la mateixa família...

    ResponElimina
  2. Típica reacció humana. O potser ells ja ho feien molt abans que nosaltres...Som iguals!

    ResponElimina
  3. Una injustícia és una injustícia i s'ha de protestar, fins i tot les mones se n'adonen d'això. ;-)

    ResponElimina
  4. Hi ha nombrosos estudis en primats que demostren que són conscients de la injustícia. Aquest vídeo ho demostra molt clarament. També hi ha estudis que mostren que comparteixen (quan a un se li dóna ja altre no, el que rep dóna part al que no) i que són empàtics (el de l'empatia s'ha demostrat fins i tot amb rates). Nosaltres som primats, encara que hi hagi gent que s'entesti a fer-nos pensar que som felins solitaris...


    Parlant d'experiments curiosos amb simis, coneixes la paradoxa dels monos i els platans?

    Aquest comentari està a mig fer. L'acabaré tan aviat com sigui possible, perdoneu les molèsties...

    ResponElimina
  5. Per això les desigualtats fan tant de mal.

    ResponElimina
  6. Jajajaja pobret mico!!

    I si, certament, les desigualtats mai han sigut bones.

    ResponElimina
  7. No seria a l'inrevés, que nosaltres reaccionem com a mones?

    ResponElimina
  8. Això deixa clar que l'instint està preparat per protestar de les injustícies.

    ResponElimina
  9. Té raó decprotestar encara que fa molta gràcia... Ha, ha, ha... Som iguals...

    ResponElimina
  10. I encara ens pensem que som tant especials...

    ResponElimina
  11. Ja té raó en protestar!, sorprén que ho faci pel fet de no ser humà. Ves per on que ens assemblemm força.

    ResponElimina
  12. Quina xorrada d'experiment, encara que n'hi ha de pitjors. Pobres mones.
    I tot per saber que reaccionen com nosaltres, i clar, jo això ho faig quan em toca un troç petit de pastís, catxis, quan hi pens...

    ResponElimina
  13. I tant que s'enfada! I amb raó. Talment com un humà davant d'una injustícia, encara que jo, menys desinhibida, enlloc de empipar-me com una mona em faig mala sang.

    ResponElimina
  14. Ooooh! Doncs he de dir que m'ha fet molta llàstima... pobret! Té tota la raó del món. Ell també ho fa bé, igual de bé que l'altre... l'altre és un fastigós mimat!!
    Què injust!!!

    ResponElimina
  15. Grandiós. Que no parem mai de revoltar-nos contra les injustícies!

    ResponElimina
  16. Em recorda a moltes coses que passen en aquest país avui en dia...

    ResponElimina
  17. I encara gràcies que no li ha llançat la pedra als ulls.

    ResponElimina
  18. potser és que més que humà és un instint animal.
    Per cert, aquests dies hi ha una mica d'enrenou amb un programa d'animals, que els ensinistren i fan tonteries. Vaig veure un tall i em va semblar una bestiesa,... i dp he vist que en som uns quants, forces, qui no els sembla bé aquest tracte als animals. Potser hi ha coses que anem canviant i ja no ens pensem que som millors que els altres animals.

    ResponElimina
  19. Efectivament, com apunta l'Eva, no és que s'assemblin a nosaltres, és que nosaltres no hem inventat res, ens assemblem a ells, i una injustícia ho és sempre. Ells ja protesten, i nosaltres ho hem de fer també, i combatre-les. Com comenta en Pons també, hi ha altres estudis que demostren que la voluntat de compartir ja s'observa també en micos i altres animals, si tenen la possibilitat de fer-ho perquè l'altre no rep res, comparteixen, o trien l'opció que permet que l'altre també rebi menjar. I si teniu oportunitat, llegiu l'enllaç que adjunta en Pons de la paradoxa dels plàtans i els micos, és un experiment molt revelador. Moltes gràcies a totes i tots pels vostres comentaris, i ja ho sabeu, combateu les injustícies, i si us heu d'emprenyar com mones, feu-ho!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.