dilluns, 22 de juny de 2015

Carisma

Si és difícil entendre els canvis d'humor i de motivació d'una persona, entendre la dinàmica d'un grup gran de gent em resulta impensable. Que hi ha uns que estiren del carro i altres que es deixen arrossegar és evident, però quan aquests que estiren volen analitzar per què la tropa està tan destrempada, surten opinions de tota mena. Una opció són els cicles, no sempre es pot estar a dalt, i que sempre passa això. Potser sóc ingenu, però m'agrada pensar que si sol passar sempre unes coses, canviant el que fan els que estiren també es pot modificar la reacció del grup. El que motiva avui potser ja no motiva demà, calen nous al·licients, nous discursos, nous objectius.

Jo crec molt en el lideratge. Hi ha qui hi pot posar molta voluntat, però la fusta de líder es té o no es té. No sé si es pot aprendre a ser-ho. Una altra cosa és que puntualment calgui assumir un paper per desencallar una situació, però un líder creïble per mi ha de tenir coneixements, i sobretot carisma. I què és el carisma? Doncs no en tinc ni idea. Només sé que algunes persones el tenen, i ho notes de seguida. D'altres, n'estan totalment mancats, i també ho notes fàcilment. Què decanta la balança? Què fa que a unes persones les creguis amb els ulls tancats, o que et vingui de gust seguir-los? 

No ho sé definir, agrairé aportacions que m'ho aclareixin. Però per mi comptar amb un líder amb carisma és la meitat de l'èxit. El problema és que no sempre se'n té un a mà.

28 comentaris:

  1. El convenciment que tenen? La seguretat que demostren? La sinceritat o l'autenticitat? L'equanimitat?

    Tens raó... no sempre tenim un bon líder a mà...més aviat el tenim d'una manera extraordinària i poc freqüent. Llàstima! Ens fan falta! A nivell petit i a nivell més gran.

    ResponElimina
  2. Noi, a mi a aquestes alçades ja no hem ve de gust seguir a ningú ! A mi amb que sàpiguen parlar, siguin coherents, coneguin el tema del que parlen i siguin honestos ja en tinc prou per confiar per a segons què durant un període limitat de temps i una certa feina, però líders líders d'aquests grans i tal no em crec a cap, massa emocionals som encara.

    ResponElimina
  3. És cert que un projecte col·lectiu cal que el lideri algú, és motivador veure que hi ha algú al capdavant amb les idees clares i això ajuda a que la feina es faci, sempre que aquest líder s'impliqui i, sobretot i per a mi el més important, sàpiga fer que s'impliquin els altres. El problema és quan el líder no sap (o no pot) provocar aquesta implicació del grup i l'únic que busca és l'"adhesió inquebrantable" a la seva persona i a les seves idees. Jo quan sento expressions com "seguim-lo, perquè només ell ens portarà al destí desitjat" és quan menys ganes tinc de seguir ningú. Per a mi, un bon líder ha de saber fer sentir-te al seu costat, no al seu darrere. Potser aconseguir això seria, als meus ulls, la definició de tenir carisma de veritat.

    ResponElimina
  4. Hi ha diferents tipus de carisma. Hi ha nivells de lideratge. Tenim el carisma de Jedd Barlett fent els seus discursos i liderant una nació, que coi, una nació, liderant la nació més important de la terra! Al altre costat tenim el lideratge de Barney Stinson que té un for lideratge individual, aconsegueix que el soso d'en Ted el segueixi per fer els disbarats més grans. Si el carisma l'ajuntes amb l'habilitat de no dir tot la veritat, o directament mentir amb convicció com és el cas d'en Barney, també aconsegueixes emportar-te tothom al llit.
    Llavors hi ha líders que són líders que pel tipus de feina que fan han de ser líders, mira per exemple en Jack Shepard de Lost, es doctor, tothom confia en un doctor! Salva vides! Es un heroi! Qui millor per seguir cegament quan caus en una illa deserta plena de coses estranyes?
    A Battlestar Galactica hi ha casos de lideratge a diferent nivell també molt interessants, però com que no l'has vist no ho pots apreciar, una llàstima.
    Band of Brothers l'has vist? Aquí hi ha un cas especial de lideratge, el lideratge militar, segurament el cas més extrem de la importància del carisma, has de convèncer a la gent perquè et segueixi fins la mort, a la sèrie es veu que hi ha diferents tipus de líders, els que simplement segueixen perquè no els acusin de traïció i els líders bons que realment són tan carismàtics que et jugues literalment la pell per ells. Podria seguir parlant de sèries però no acabaria. Passem als llibres? Millor no que passaria el mateix, permetem només lligar-ho amb un post meu de l'altra dia, justament el protagonista de Going Postal es molt carismàtic, bé, per dir-ho clar, es un estafador, veus, estafador, una altra feina en la que es important ser carismàtic.

    El carisma es pot entrenar, practicar i millor, però gran part es innat. El carisma és saber parlar, és saber motivar, és saber inspirar, és saber convèncer, és saber transmetre la passió que tens per una cosa als altres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. "estafador, una altra feina en la que es important ser carismàtic." hahahaha

      Elimina
  5. Caram, caram... la meva petita aportació al tema va cap a la 'confiança', penso que el bon líder (o el carisma) és aquell que et transmet la confiança suficient per a saber que allò en el què esteu embarcats arribarà a bon port... no saps per què però hi confies!

    I, certament, malgrat que es pugui entrenar/aprendre això o es té de sèrie o complicat ho té

    ResponElimina
  6. A Catalunya, els líders són canviants.
    Qui va ser el líder de la manifestació de l'11 de setembre de 2012 a Barcelona? 2 milions de persones vingudes d'arreu.
    Qui va ser el líder de la cadena humana del 2013? Els centenars de milers que estàvem amb les mans unides des de més amunt de la Jonquera fins més avall d'Alcanar.
    Qui va ser el líder de la V del 2014. Els milions de samarretes grogues i vermelles.
    Qui serà el líder del 27 S que ens durà a la independència? El país sencer si s'aboca a les urnes en positiu i vota una llista clarament independentista.

    ResponElimina
  7. M'has fer pensar en alguns profes que tenia a la universitat; amb alguns a tots ens queia la baba perquè tenien una manera d'explicar que veies que ho vivien, que en sabien, que els hi agradava i t'ho encomanaven. D'altres, en canvi, veies que donaven classes per tenir un sou a més a més del despatx.

    ResponElimina
  8. S'hi neix? jo crec que si. Va amb el caràcter. Hi ha persones que per molta obstinació que hi posin no immuten a ningú i altres sembla que ho fan en un sospir.
    Crec que tenen més punts les persones observadores, amb intuïció, amb coneixements (és clar), amb convicció, amb naturalitat i amb una gran facilitat de paraula.

    ResponElimina
  9. No en sé prou, ni tinc gaire coneixement del tema, però a mi em sembla que tenir carisma té a veure amb tenir capacitat d'engrescar principalment pel fet de ser creïble. Com bé dius n'hi ha que tenen aquest do, o aquesta capacitat i d'altres no. I potser es pot treballar i perfeccionar-lo però em temo que hi ha un cert component possiblement genètic o innat que fa que tinguem més o menys carisma. De fet als nens ja es pot veure l'acceptació que tenen de determinats companys de la mateixa edat perquè els consideren amb més carisma, malgrat que no coneguin el propi concepte.

    ResponElimina
  10. Carisma? Diria que és l'art de saber seduir. Quan un líder sedueix, la gent el seguirà en la direcció que ell vulgui. No sé si n'hi ha pocs o molts, i suposo que aquest carisma tant es pot usar amb finalitats positives o negatives...
    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. el problema més greu és que el líder de vegades no mira cap on ens agradaria que mirés i entenem el líder com a una persona que volem que faci el que nosaltres pensem i ell pensa massa en els seus resultats

    ResponElimina
  12. Em ve al cap el David Fernàndez, és un paio que respecta molta gent, voti la CUP o no, te'l creus perquè et genera confiança, té carisma, o a mi m'ho sembla. Però no n'hi ha prou amb el carisma, segur que a molta gent li rellisca el carisma del David Fernàndez i troba més carismàtic l'Albert Rivera, hi ha d'haver una coincidència en els valors, també, per deixar-se seduir pel carisma d'algú...

    ResponElimina
  13. A mi no em sembla tan important tindre carisma, o xispa o aquesta cosa que no se sap ben bé com explicar-la... Vull dir per a mi, encara que sí que és cert que és important per la popularitat i això fa que certes persones siguen més líders que altres. Però en el fons, tindre carisma o no només és una qüestió d'estètica i d'atracció. Si després la persona demostra ser un fracàs i ens porta al desastre, el carisma li servirà de ben poquet... I pense també que, sovint, el carisma és qüestió de sort, de trobar la paraula adequada i soltar-se. Un poquet de genètica i molta sort.

    ResponElimina
  14. Jo penso que el carisma, és la capacitat que té una persona, per liderar un grup, sense que aquest es senti manipulat...Un bon líder ha de tenir un gran sentit de l'organització, per tal d'aconseguir que el grup arribi a bon fi.
    Penso que hi ha persones que aquest carisma el tenen perquè són així de natural, i d'altres perquè el grup, li ha vist qualitats que han fet que confiïn en ell i de cop i volta es troba portant la batuta d'una orquestra (grup) que sona de meravella i fins i tot, ell s'acaba convencent que potser sí que te fusta de director( líder)...
    No sé, jo ho veig així,,,
    Bona revetlla, que aquí ja fa estona que petardegen!!!

    ResponElimina
  15. Jo no sempre penso en les persones carismàtiques com aquelles que "lideren" alguna cosa... No cal que liderin res... Per mi són aquelles que aconsegueixen que les escoltis amb interès, sigui on sigui... No sé què ho fa que en un grup de diverses persones, encara que ningú destaqui molt, sempre hi ha aquella persona que, quan parla, els demés deixen les seves converses "individuals" i l'escolten. Aquesta persona és carismàtica, té alguna cosa que atrau, que convenç, que interessa...

    A veure, va, què us passa a ERC? Necessiteu un líder carismàtic? :-DDDD

    ResponElimina
  16. No sé si el lideratge i el carisma són exactament el mateix. Un lider és una persona preparada i amb aptituds per manar. Una persona carismàtica atrau i fascina a qualsevol nivell.
    Si les dues coses coincideixen en el mateix individuo aquest seria l'idoni per tirar endavant qualsevol projecte, aconseguint engrescar cada dia a tot el grup.

    ResponElimina
  17. Crec que la qualitat principal és saber deixar de ser líder: temporalment (=delegar) i definitivament, quan ja no cal o quan hi ha algú que pot fer-ho millor.

    ResponElimina
  18. seriós el tema ....els grups de gent ja són prou complexos no crec que tot es redueixi a un bon lideratge ....cert que una o un bon lider fa molt per estirar un grup ....i qui és lider? bàsicament suposo una persona que te la facultat d'encoratjar, de somoure, de guiar a l'acció i també incitar a a reflexió....però al mateix temps cal un grup format per persones amb empoderament és a dir amb la capacitat de saber-se capaç de ser capaç de qualsevol cosa sinó el lideratge es pot convertir en allò de sempre uns fan i els altres simplement segueixen ...

    ResponElimina
  19. Això del carisma és una cosa molt poc moderna, típica de primats. Hi ha un que és el líder i llavors tothom el veu com més interessant del que en realitat és. Jo mateix, si fes saber que tinc una mansió enorme, tot de cotxes de luxe i molts milions al banc, molta gent em miraria d'una altra manera.

    El lideratge del futur és el d'en Hari Seldon. Decisions preses amb criteris científics, buscant una millora de les condicions de vida de la humanitat. Aquest sí que és un líder que valdria la pena seguir.

    ResponElimina
  20. Per cert, com van anar les eleccions al teu municipi? No sé quin és però ja que havies començat a parlar de la campanya, potser podries fer un post valorant-ne els resultats.

    ResponElimina
  21. Crec que si un es creu el que predica és tan creïble que és fàcil que els que l'escolten també s'ho creguin.
    Però és cert que molta gent neix amb un do, i et convencerien encara que t'estiguessin enredant.
    Ara molta gent fa cursos de confiança i coses similars per saber transmetre correctament, suposo que els Coaches et podrien resoldre molts dubtes :)

    ResponElimina
  22. Diversitat d’opinions, i definicions, i això està molt bé, perquè sempre s’aprèn. Fins i tot alguns dieu que ser carismàtic no és important per un bon líder, i m’agrada que ho argumenteu perquè jo penso que sí. Moltes gràcies a tothom pels interessants comentaris que heu deixat en aquesta entrada.

    Carme, són bones característiques. Suposo que és perquè les saben transmetre. Potser no estan convençuts, però demostren estar-ho. O no estan del tot segurs, però et transmeten que ho estan. El que ja no sé és si cal ser sincer o saber molt del que fas, crec que molta gent tira de carisma només, i amb això supleix moltes mancances.
    En el post he evitat parlar de política perquè no anava per aquí la cosa, però em sembla que serà inevitable fer-ho. Líders grans i líders petits. Ara penso que en tenim de grans, els hem d’aprofitar.

    Carquinyol, parles de tu personalment, si no pertanys a cap col•lectiu concret, potser no et cal això. Com a mínim pertanys al ‘col•lectiu’ independentista, i potser estàs pensant en aquest tema, on per força també són necessaris els líders, que no els messies. Parlo d’altres agrupacions més petites on sempre hi ha algú al capdavant que ha de fer que funcioni. Per mi hi ha una gran diferència entre tenir un líder carismàtic i tenir-ne un que en sap molt però et motiva zero. La motivació i l’empenta són la meitat de la feina, al meu entendre.

    McAbeu, també penso que és necessari que el líder estigui implicat i que encomani aquesta implicació als altres. El carisma deu ser això que encomana, perquè un líder sense carisma, per bo que sigui i implicat que estigui, no te’l creus i no el segueixes. O segur que té detractors que pensen que ho farien millor. M’agrada el concepte aquest que fas servir perquè m’ha fet pensar precisament el les persones que han inspirat el post. Per elles és molt evident que tenen la raó i que s’ha de fer el que diuen. No entenen que si la gent no els segueix és per alguna cosa. No es pregunten per què, només es queixen de que no els segueixin i no estiguin tan implicats. I per mi, quan alguna cosa no va bé, exigeix reflexió i autocrítica. Però veus, de l’autocrítica també en podríem escriure molt, oi? I també estaria majoritàriament d’acord amb la darrera frase, suposo que no és incompatible amb tenir molt i molt clar que aquell és el líder i que sense el seu lideratge no és el mateix, per més que hi vagis al costat, esperes que estigui sempre davant. Està clar que si un líder no engresca, malament anem. I aquest carisma ha d’incloure dosis d’empatia per força.

    Pons, Barlett, això sí que és carisma! En canvi en Barney no l’admiro tant, veus, és el tipus de persona que a la vida real no voldria veure mai a prop. Per una sèrie està bé, però que no surti de la pantalla. Però és cert que el pinten amb molt carisma. En canvi, en Shepard de Lost no és ni de bon tros el personatge amb més carisma de la sèrie. De fet, el recordo com un paio molt soso, però és això, agafa la responsabilitat perquè és el metge, i tothom confia en el metge. Fa cara de bon paio, i de seguretat, però de carisma poc, al meu entendre.
    Saps que no ets l’únic que m’ha recomanat Battlestar Galactica? Ara mateix no recordo qui, però algú l’altre dia em va dir que era molt bona. Qui sap, com que ara estic orfe de sèrie, potser serà el moment de mirar-la, no? He de triar bé. I tampoc he vist Band of Brothers, és clar. Però no sé si els estaments militars són l’exemple de carisma. Pensa que allà hi ha una jerarquia que està per sobre de tot, i encara que el teu superior no sigui un gran orador ni el més empàtic del món, li has de fer cas i seguir-lo. És clar, si fas cas als militars de ficció, allà són tots molt nobles i els caps de batalló sempre fan grans discursos, però dubto que a la vida real passi això. És més, dubto que cap d’ells hagi llegit un sol llibre i sàpiga encadenar tres paraules coherents seguides. Continua a baix

    ResponElimina
  23. No perds l’ocasió per fer propaganda de Pratchett, oi? Suposo que encara em queda molt per llegir ‘Going Postal’, però hi ha algun protagonista seu que no sigui un estafador d’una mena o altra?
    Fas una bona definició de carisma, crec que totes les coses que dius són certes, però vols dir que es pot entrenar. Segurament pots millorar, però penso que no totes les persones són capaces de transmetre passió i inspirar els altres, això ha de sortir de dins. O potser cadascú pot fer-ho en l’àmbit que domina, però no en altres. Penso que a més de tot això, existeix alguna cosa poc tangible que fa decantar l’opinió de la gent cap a pensar que algú té carisma o no.

    Ciutadà K, potser el fet d’observar persones carismàtiques o no depèn de la nostra pròpia inseguretat. Molts no som capaços de creure que les coses es poden fer, que un grup de gent pot tirar-les endavant, però si hi ha algú que es mostra tan convençut, confiat, com per fer-ho creure als altres, llavors tot és possible. Transmetre la confiança és molt important, i és cert que no tothom ho sap fer. Com en altres temes, el carisma que ve de manera innata em sembla el més creïble.

    Caram Xavier, no t’ho treus del cap, eh? No anava de política aquest post, però es pot relacionar, naturalment, perquè un líder polític o social, ha de tenir carisma també. No confonguem, el procés català és de tots, tots aquells que volem la República Catalana estem empenyent perquè així sigui. Però també tenim els nostres líders, i són aquests als que se’ls ha de jutjar el carisma. Podríem dir que els líders polítics que encapçalen els principals partits sobiranistes són prou creïbles i tenen prou carisma com per creure’ls. M’agrada Fernàndez, crec molt en Junqueras, i penso que Mas té molt discurs i arrossegarà gent, això està bé. També els dels moviments socials, mira Colau, té tant carisma i s’ha guanyat tant el respecte que fins i tot integrant-se a una colla d’arreplegats com són els d’ICV ha aconseguit l’alcaldia de Barcelona. Carme Forcadell també en tenia de carisma, però aquests moviments funcionen per si sols. També trobo que l’Eduardo Reyes és un gran líder per Súmate, fa bo de sentir-lo parlar. Tots ells són les cares visibles, i d’altres també. Però és cert que som tots que empenyem i no els deixem desviar. El que passa aquí és força peculiar.

    Anna, aquesta és una bona plataforma per descobrir què és el carisma. Un mateix públic, i professors que van passant. És evident que uns t’engresquen i d’altres no, la comparació és molt fàcil, i decidir quins et desperten algun interès i quins no també.

    Sa lluna, la facilitat de paraula és un punt que no es pot obviar, l’oratòria és imprescindible. No conec ningú amb carisma que no parli bé, per tant, parlar bé crec que és un punt fonamental del carismàtic. El que diu ha de convèncer, però també és molt important com ho diu. I això potser es pot millorar, però em sembla que es té o no es té.

    Ignasi, és ben bé això, amb tots els matisos que li vulguis trobar. Saber engrescar pel fet de ser creïble. La gent no seguirà a algú que et vol guiar cap el desastre, i que és evident que és així, per més bé que parli. És aquella empenta que ens cal per refermar allò en què creiem, que ens diguin que és possible de la manera que necessitem sentir-ho. També penso que és una qualitat innata. Després la pots modular, i pots intentar-ho, però si no ho portes de sèrie no resultarà tan creïble per tothom. I és ben cert que això ja s’observa de ben petits. El que ja no sé és si existeix correlació, seria fàcil pensar que sí, però els nens que apunten maneres de petits acaben sent persones carismàtiques de grans? És una qualitat que es pot perdre, o deixar de banda? Suposo que sí. Però és possible que aparegui més tard?

    ResponElimina
  24. Galionar, no havia pensat en fer servir el carisma amb finalitats negatives, pensava només en saber arrossegar la gent, fer-los creure que allò que creuen, però que els genera dubtes, és possible. Suposo que algú es pot servir de la seva capacitat de generar credibilitat i confiança per obtenir beneficis propis, però prefereixo que ens centrem en la vessant positiva de l’assumpte.

    Sr. Gasull, no sé si parles de política o de què. En un grup que no tingui afiliació de cap mena, en el que només importa que les coses surtin bé, potser això no es veu tan clar. Potser el benefici propi i els resultats de cadascú són molt semblants als beneficis que obtindrà el grup. En política... ja és una altra història.

    Gemma Sara, David Fernández és un cas a estudiar. A mi, francament, no em sembla que sigui algú carismàtic, però sí que em sembla creïble i respectable. És un paio amb discurs, coneixement i molts recursos. Potser està tan preparat que no necessita tenir aquest carisma innat que fa que algú et sorprengui i t’hi enganxis, com podria ser el Rivera, encara que aquest potser pots admirar-lo molt, però si et fa fàstic el seu discurs, ni carisma ni res, no et convenç de res. No em sembla que Fernández tingui gaires ganes de ser protagonista, ho és perquè li toca i perquè té capacitat per ser-ho. Realment, trobo que és molt bon polític, i com saps no sóc votant seu. Tant de bo n’hi hagués més com ell, potser no tan explosius amb el carisma, però molt treballadors i generi aquesta confiança que sembla difícil que es pugui trencar.

    Ada, no sé si entenem el carisma de la mateixa manera. Per mi una persona amb molta estètica, però gens de fons, no és carismàtic. Com a molt és entranyable, simpàtic, però de seguida clisses que només diu paraules buides, i llavors és només retòrica. Bé, al principi segur que és difícil de destriar, però per mi una persona carismàtica ho manté al llarg del temps, i a algú que li veus el llautó de seguida és un bluf. Bona part de genètica hi deu haver, però tampoc sé si es tracta de sort o d’una única paraula el fet de ser carismàtic. Em sembla que hi ha alguna cosa més.

    M.Roser, m’agrada molt la teva definició! I a més remarco això de no sentir-se manipulat, que és molt difícil, en realitat. Sempre que hi ha un líder, hi ha algú altre que pensa que podria ser-ho i que l’altre actua per sota mà. Però si parlem del ‘gestor’ d’un grup, algú que han posat allà perquè pot liderar, no té per què ser carismàtic, no? Pot arrossegar la gent, però només per ser seriós i treballador. Un líder carismàtic segurament és alguna cosa més que un gestor, encarna l’esperit del grup, per dir-ho d’alguna manera.

    Assumpta, recordo que quan era molt jove tenia les meves teories sobre dinàmica de grups, fins i tot en devia fer algun post fa uns quants anys. Penso que en tot grup acaba apareixent un líder, perquè és una mena de figura que s’ha de cobrir, la gent sol necessitar tenir una referència, algú la paraula del o la qual valgui una mica més que la dels altres. En grups d’amics passa, per tendència natural, allà no es disputa el lideratge. En grups organitzats ja és una altra cosa, allà pot haver-hi hòsties pel lideratge, però penso sincerament que no tothom el pot ostentar. A ERC? Creus que no ens falta lideratge, tenim el millor líder que podríem tenir. És més, tenim el millor líder que podria tenir el país. Què més volem?

    Glòria, penso que tens raó, les dues condicions, que de vegades podem confondre, poden no coexistir en una mateixa persona. I un líder pot no ser carismàtic, però penso que a la llarga li passa factura, perquè la destrempada general es va fent cada cop més grossa. Crec que és el cas que ha despertat el post, un líder que a priori ningú qüestiona, però que té carisma zero, i ara es comença a notar. Quan les coses no surten tan bé és quan apareixen les mancances.

    ResponElimina
  25. Eva, consideres que això és part del carisma? Jo crec que no, això és ser conscient de les pròpies limitacions, i de saber treballar en equip. Però saber quedar-se a una banda quan has estat el líder és matèria per uns quants posts sencers.

    Elfreelang,és molt comú que en un grup uns liderin i els altres segueixin. Seria perfecte que en un grup tots proposessin i fossin proactius, però parlem d’un escenari ideal. Per això suposo que calen líders, alguns que estirin una mica més del carro, perquè la cosa funcioni. Efectivament, els grups són complexos, i penso que perquè un líder exerceixi com a tal i dugui a terme les funcions que li atribueixes, ha de tenir carisma, perquè altrament no se n’acabarà sortint. Aquí sí que crec que tinc alguna experiència, mentre les coses ban bé, cap problema. Però si es torcen, un líder no carismàtic potser no aconseguirà tornar la fe a la gent. En canvi, un de carismàtic, potser no permetrà que caiguin els ànims i sabrà inculcar que cal superació.

    Sergi, la psicohistòria ens queda encara una mica lluny, i fins que no en puguem disposar, potser ens haurem de conformar amb els primats interessants de sempre. Suposo que ho dius en broma, però no crec que les possessions materials facin més carismàtic, potser més atractiu, però és una altra mena d’interès. En canvi, ser carismàtic potser sí que permet que aconsegueixis algunes coses, materials o no.
    Si valoro massa els resultats de la campanya, potser sabràs quin és el meu municipi, i per això no n’he parlat més. De fet, m’interessava parlar de la campanya, perquè vaig descobrir i aprendre moltes coses. Però ens va anar prou bé, no tant com ens agradaria, però prou bé, perquè no teníem representació, i ara en tenim. Toca fer oposició durant quatre anys. Ja és més del que podíem fer abans.

    Jomateixa, un bon punt de partida, el carismàtic ha de creure el que diu, perquè si no s’ho creu, em sembla que difícilment ho farà arribar als altres. Potser sí que saben mentir en això, però la passió de veritat s’encomana. I no sé si és fàcil d’aprendre, segur que tot es pot millorar, però algunes capacitats es tenen o no es tenen, i ja està bé que sigui així. No cal que tots siguem iguals.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.