dimecres, 3 de juny de 2015

#6ràciesXavi

Fa sis anys, per aquestes dates, vaig fer un post per homenatjar el Barça de Guardiola, aquell que practicava un futbol com no s'havia vist mai abans. Aquell Barça ja havia fet doblet i estava a punt de jugar la final de Champions, la que acabaria sent la seva tercera copa d'Europa. Aquell dia vaig dir que no es podia jutjar l'equip pel que passés a la final, que la feina estava feta, i que la Champions és només la cirereta del pastís. No et pots jugar la temporada a guanyar la Champions, sol ser una loteria i no sempre guanya qui millor futbol practica. Les competicions domèstiques solen ser una altra cosa, guanyar-les demostra més regularitat i millor estat de forma.

Ara, quan ens trobem en la mateixa situació (qui ens ho havia de dir!), segueixo pensant el mateix. O gairebé. En aquest cas trobo que és necessari guanyar-la, una obligació. No pel triplet, no per riure's dels rivals, ni tan sols per la glòria d'un equip que probablement la mereix. El Barça ha de guanyar aquesta Champions perquè la darrera imatge que ens quedi de Xavi Hernández sigui elevant l'orelluda al cel de Berlín.

Foto treta d'aquí.
Xavi és el jugador que més vegades ha vestit la samarreta blaugrana i les ha vist de tots colors. Ho ha guanyat tot a nivell de clubs, i només li han faltat els premis individuals que mereixia, però que sospito que li són una mica igual. És el capità, molts anys a l'ombra d'altres, però sempre present, sempre comptant per tots els entrenadors. Un culer de cap a peus que ha honrat l'escut i que ha viscut amb honor portar-lo al pit. Xavi, aquell jugador una mica rodanxó que va aparèixer el 1998 (segle passat!), i que quan vaig veure vaig declarar 'aquest noi no arribarà enlloc, home, com el poden comparar amb Guardiola?'. Ho confesso, sí, sóc un gran endeví. No només és millor jugador que Guardiola, sinó que ara sí el veig com el seu successor natural, espero que torni i entreni el seu Barça, i ens segueixi donant tantes alegries com fins ara. I si m'equivoco, doncs mala sort, però aquest jugador es mereix els homenatges que li estan fent i més, ara que marxa lluny una temporada. Com el trobarem a faltar. Un dels millors jugadors del món. El millor jugador català de la història, és clar. Moltes gràcies Xavi per tot el que has donat al Barça, i segur que encara li donaràs molt més. T'esperem!

23 comentaris:

  1. aquest nano ha no ha deixat el llistó alt....si no que l'ha deixat inabastable. Tants anys al club i sense cap merder de rere fons. Només això demostra com és i de quina pasta està fet.
    Tant de bo pugui aixecar la número vint i cinc

    ResponElimina
  2. Encara que no sóc massa de futbol, estic d'acord amb tu...Molts jugadors bons aspiren a que se'ls consideri com a individualitats, però ell penso que ha renunciat al seu ego en favor del joc en equip i ho ha fet molt bé...Penses que un dia arribar`a entrenar el Barça? De moment el què fa, és aprofitar que encara pot donar molt de joc( mai millor dit), i anar a jugar a un país que segurament cobrarà molt més que el Barça i podrà jugar més partits...A mi m'agradaria que hagués continuat amb el Barça, però suposo que deu ser difícil dir no a una loteria com aquesta, poden tornar al seu equip després...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  3. Sí, Xavi és mereix aquesta Champions. Jo tampoc sóc massa de futbol, però reconec de totes formes el mèrit que ha de tenir capitanejar un equip de tanta importància com el Barça i ser un exemple a seguir, per actuar amb humilitat i sense supèrbia com fan altres futbolistes. Així que és mereix aquest comiat.
    Edgar

    PD. Fes una ullada al meu blog, i veuràs la ressenya d'Hipnofòbia de Salvador Macip, que vaig guanyar gràcies al teu concurs :)

    ResponElimina
  4. Fa poc vaig escriure un article sobre l'estil on deia que:

    "Si analitzem el text, veiem que l'autor fa una enumeració que ocupa 2/3 parts del relat, després descriu una escena i finalment acaba amb una sentència. No hi ha canvis de ritme espectaculars. Ni girs sobtats. Ni paraules cultes. Ni construccions barroques. No hi ha extravagants floritures. No sembla que l'autor hagi hagut de dedicar més de deu minuts a escriure aquest relat.

    Al contrari: tot sembla fàcil. I aquest és el gran mèrit de l'autor; fer que les coses difícils semblin fàcils. Aprofitant el format esportiu de la llmrc faré un símil futbolístic. Hi ha futbolistes que no fan rematades acrobàtiques, ni malabarismes en els regats. Simplement, el 90% dels cops que els arriba la pilota, la passen al primer toc. Potser no són els preferits del gran públic però són els que fan que l'equip guanyi campionats. Donen criteri al joc de l'equip, marquen el tempo del partit."

    No el vaig citar però estava pensant en el Xavi.

    ResponElimina
  5. L'única samarreta que he tingut mai del Barça és la del Xavi.
    No hi entenc molt en futbol però m'agrada molt la mitja volta, marca de la casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo la de Migueli... mira, coses de joventut, ja se sap... amb un 3 molt maco (sense nom, llavors, clar) que vaig haver de cosir manualment a la samarreta.

      Actualment en tinc una sense nom que és la del cinquantenari de l'aniversari del Nou Camp, o sigui que deu ser de l'any 2007, amb l'Unicef i l'escut envoltat d'una cita fent referència a l'efemèride aquesta :-)

      Elimina
  6. Aquest dissabte s'ha de guanyar! Per ell. Pel que representa.
    Gràcies Xavi.^-^

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no, han de guanyar per mi... hehehe ;-))

      Elimina
  7. Ja saps que no entenc de futbol, ni m'agrada molt tampoc, però reconec que han fet una bona feina i que si dissabte es guanya (que no ho dubto), no serà només mèrit d'un sol jugador, encara que sigui en Messi. Quan es treballa en equip, cada peça és indispensable per aconseguir l'èxit i, de vegades, se'ls dóna més pompa a uns que als altres. Sí, potser hi ha jugades que són més espectaculars, però tenen el mateix valor que les que es fan gairebé en silenci.
    Des d'aquí, felicitats Xavi!!

    ResponElimina
  8. Tampoc es perfecte, eh? Sense anar més lluny es nascut a Terrassa! Ves que no hagi votat a Pere Navarro...

    ResponElimina
  9. Aconseguir la Champions aquest dissabte seria un "fi de festa" perfecte per a ell... i per a molts de nosaltres. ;-)

    ResponElimina
  10. Llàstima que quan li van preguntar per Qatar, contestés que només en sabia coses bones...

    ResponElimina
  11. Ja fa tants anys que ens coneixem? Ja serà el segon triplet que celebrarem catosfèricament? Com passa el temps!!

    I, a més del que dius, ahir em vaig assabentar que l'Hospital de Dia de Sant Joan de Déu ha comptat amb un bon mecenes i és que en Xavi i la seva dona van fer donatiu dels seus regals de noces a aquesta magnífica obra:

    http://www.mundodeportivo.com/futbol/fc-barcelona/20150602/20322024540/xavi-inaugura-el-nuevo-hospital-de-dia-de-sant-joan-de-deu.html

    Sí, ja se que molts faríem donatius si poguéssim, però no tots els que poden en fan... hi ha qui prefereix posar-se aixetes d'or al bany i burrades així.

    ResponElimina
  12. La gent rica només sap les coses bones dels llocs... En fi, crec que és un bon nano, i em sembla molt bé que vulgui emprendre una nova aventura i que estigui il·lusionat... però encara ho entendria més si anés a un lloc on hi hagués més respecte pels Drets Humans (que, de respecte total no n'hi ha enlloc, ja ho sabem, però... més que a Qatar no crec que sigui difícil)

    ResponElimina
  13. Jo no sóc de futbol, només del Barça. Totalment d'acord amb tu, Xe-Xu. Hi afegiria que sap retirar-se a temps del Barça, abans que comencin les bromes cruels sobre l'edat que pateixen tots els jugadors que aguanten fins la seva. Sembla que per poc temps se'n va del Barça, i jo també m'estimaria més que no fos per anar-se'n a Qatar, tot i que m'imagino que un any a Qatar li solucionarà la resta de la vida. I això, és clar, deu ser una temptació difícil de vèncer.

    ResponElimina
  14. Doncs si, el Xavi és gran, molt gran. I recordo quan no li van donar la pilota d'or, una injustícia. Jo tb tinc moltes ganes que pugui aixecar la copa dissabte (xò no ens podem confiar!)

    A més, amb Xavi tinc un record personal de fa molts anys, una anècdota que ens fa somriure a tot un grapat de dones.

    ResponElimina
  15. No sóc gran aficionada al futbol, però sento els colors blaugrana; sempre he sentit parlar en termes elogiosos d'en Xavi. Personalment em cau molt bé.
    Sembla que aviat el tornarem a tenir per aquí.

    ResponElimina
  16. Un gran jugador, respectat per companys i adversaris, i que compta amb el suport de la immensa majoria de l’afició blaugrana. Una afició molt donada a la divisió i a prendre partit per uns o altres, però Xavi, i algunes altres coses, estan per sobre de tot. Que li vagi molt bé i que torni aviat. Moltíssimes gràcies pels comentaris!

    Sr. Gasull, veient com en parla la seva gent està clar que s’ha guanyat molts amics i pocs enemics, per alguna cosa deu ser. Ha deixat el llistó alt tant en joc i objectius aconseguits, com en qualitat humana, i ho ha demostrat diversos cops. I tant, esperem que aixequi la seva 25, i el Barça la seva cinquena copa d’Europa! Un final més rodó a la seva carrera no el podia haver imaginat ni el millor guionista.

    M.Roser, li va costar una mica assolir el reconeixement públic com a individualitat, però sempre ha estat titular amb tots els entrenadors, fins i tot quan nosaltres no sabíem veure per què. Això vol dir molt. Penso que sempre ha estat un jugador d’equip amb un talent fora de mida.
    Jo penso que sí, que tard o d’hora entrenarà el Barça. Allà a Qatar, ja ho va dir, a part de fer-se d’or, es formarà com a entrenador, i suposo que entrenarà algun equip abans de fer el gran salt. A mi també m’agradaria que es quedés i acabés la seva carrera aquí, seria encara més un símbol del barcelonisme. Li costa no ser tan protagonista i estar en segon pla, i es pot dir que es va a jubilar a Qatar, una jubilació d’or, perquè a jugar a futbol allà no gaire.

    Edgar, sembla mentida que un jugador d’aquesta notorietat pugui mantenir la humilitat i comportar-se com una persona, i no com un gall de galliner. I a més saber gestionar un vestidor ple d’aquests galls. Es mereix els homenatges, i a més se’n va d’una manera que pocs jugadors poden somiar, deixant l’equip al capdamunt, i amb tots els honors i lloances, perquè a més el clam a favor de Xavi és unànime.

    Sergi, recordo el text, analitzaves un dels relats de la lliga, no sé si era el primer cop que ho feies, o el segon. Recordo el teu post, però no el relat... En Xavi és alguna cosa més que un jugador que la toca al primer toc. Aquest podria ser Busquets, que sí, que et fa guanyar campionats. Però Xavi reté, controla, passa amb criteri, no perd una pilota ni que el matin i no la rifa mai. D’aquests n’hi ha pocs, i no només et fan guanyar campionats, sinó que a més desperten la més gran admiració.

    Xavier, tu ho tenies fàcil, comparteixes nom amb el crack! Si no m’equivoco, aquesta mitja volta marca de la casa li diuen la ‘pelopina’, perquè a en Xavi els amics li diuen ‘Pelopo’. No vulguis saber de què...

    maria, que la guanyin per ell, i nosaltres ja ho celebrarem!

    Sa lluna, els esports d’equip són, per definició, això, d’equip. Penso que està demostrat que el model d’un equip sòlid i ben treballat supera aquell de només ajuntar en un terreny de joc 11 estrelletes que només miren per ells. Més enllà d’això, comptar amb jugadors que sobrepassen la mitjana, també ajuda molt, poden ser els que decideixin un partit que està travat, i definitivament n’hi ha alguns que tots sols poden guanyar partits. Messi és un d’ells, i et pot guanyar un partit, o dos, o tres, però Messi no seria el que és avui en dia sense l’equip que l’ha acompanyat durant tots aquests anys, i que juguen per ell. La gràcia és que no només juguen per ell, si li posen les coses fàcils, ell també ajuda als altres i els fa millors. Aquesta és la grandesa d’aquest jugador, no és que ell destaqui gràcies als altres i els altres passen desapercebuts, amb Messi tot funciona millor. Però tot i així, segueixen necessitant ser 11.

    ResponElimina
  17. Pons, veus aquest comentari sí que mereixeria el BCBNiT si en donés, aquí m’has fet gràcia. A veure, a Sabadell quins jugadors importants teniu? Per cert, enhorabona pel descens a 2aB...

    McAbeu, ni els millors guionistes haurien pogut escriure aquest final. I com a ‘season final’ d’aquesta temporada estem tots expectants!

    Maurici, a ell només li deuen haver ensenyat la cara bona, perquè de riquesa allà no en falta. Unes instal•lacions de luxe, un bon sou, un habitatge molt a l’alçada, una escola d’entranadors, totes les facilitats per la seva família... potser passa dos anys allà i no arriba a veure una altra realitat. O potser li paguen perquè no en vegi cap altra... que és el més probable.

    Assumpta, 6 anys? No, fa molt més! Ja portem 8 anys per aquí, i espera’t. I sí, serà el segon triplet que celebrem. La conclusió és clara, gràcies a la nostra implicació amb els blogs el Barça guanya triplets.
    Sempre que un jugador de futbol, o altra persona adinerada, fa un donatiu del tipus que sigui, sempre hi ha qui surt i diu que amb la pasta que tenen ja podrien donar més. La veritat és que fotria un bon calbot als que diuen una cosa així. Aquesta gent no té cap necessitat de donar res. Està clar que si comparteixen la seva riquesa és fantàstic, però ells es guanyen el seu sou. I no ho dic perquè ho facin molt bé o perquè la gent que es dedica a això hagi de cobrar aquestes burrades. El que vull dir és que si ho cobren és perquè algú pensa que ho han de cobrar, i si a tu t’ofereixen cobrar 10 milions d’euros a l’any diràs que no, que és desproporcionat? No és culpa dels jugadors que el mercat estigui així. Doncs dintre d’aquesta desproporció, alguns almenys decideixen donar part dels diners que guanyen a gent que ho necessita. Xavi, i diria que Casillas també, va donar els diners del Príncep d’Asturies també. Aquests detalls penso que són macos, i podent no tenir-los, s’han d’agrair. N’hi ha que no donen res, i també n’hi ha que donen més, és clar, però tot és benvingut.
    Sobre Qatar, estic d’acord amb tu, també em sorprèn que gent així aposti per dictadures d’aquest tipus, és el poder dels diners. Ell probablement no veurà una altra realitat, i suposo que el contracte inclou parlar meravelles del país i de la seva gent. La campanya de màrqueting que estan fent en aquest racó de món és espectacular.

    Teresa Duch, a mi m’agrada el futbol en general, i m’agrada seguir els resultats, però seguir seguir, només segueixo el Barça, és clar. És una distracció més. Xavi ho deixa en el moment més àlgid. Ho ha guanyat tot, aquest any ja no ha tingut tant protagonisme, però encara ha jugat molts partits, i ha ajudat l’equip. Cada cop jugaria menys, tot i que per la seva manera de jugar encara li queda corda, però el Barça exigeix molt. Com que almenys un parell d’anyets encara li queden, els gastarà allà a Qatar, on es formarà com a entrenador, i on realment li facilitaran molt la vida. Segur que li han pintat tot molt bé, i realment hi ha ofertes molt difícils de rebutjar. Allà no el molestaran gaire i no s’haurà d’enfrontar al Barça, tret de carambola del destí, així que tots contents. I quan torni, doncs a rebre’l amb els braços oberts. El temps passarà ràpid. Per cert, encara no sé per què em dius Xe-Xu.

    ResponElimina
  18. rits, passi que al teu blog sempre ens insinuïs coses i no ens acabis explicant mai res, però no pots venir aquí, dir que tens una anècdota amb en Xavi Hernández i no explicar-la! Ja pots estar garlant! Però ara que ho has dit m’ha sonat, no la deus haver explicat ja?
    Recordo perfectament quan NO li van donar la pilota d’or, en vaig fer un post i tot! En aquell moment el mereixia, tot i que Messi és Messi, però ell havia guanyat el Mundial amb la seva selecció i títols amb el Barça, era el seu any. Però el que em va doldre a mi és que els diaris d’aquí fessin només campanya per Messi, que ningú postulés a Xavi com el guanyador. Em sembla que no les tenien totes i calia potenciar l’argentí. Però bé, Xavi serà sempre en totes les llistes de jugadors que mereixien haver guanyat la pilota d’or i no en tenen cap.

    Glòria, aquesta és una de les seves virtuts, difícilment trobaràs un seguidor que en parli malament, com a molt algun rival ressentit que parla més aviat des de l’enveja de que no hagi vestit els seus colors. Sempre s’ha mostrat respectuós i s’ha dedicat sobretot a la concòrdia entre companys i adversaris, o almenys això és el que ha transcendit, i personalment això ho valoro molt. Espero que sí, que torni a estar aquí aviat. L’enyorarem.

    ResponElimina
  19. Si, saps un dia, fantesejant pensava que quan el Messi guanyi la pilota l'any vinent, podria dedicar-la o fer pujar el Xavi a recollir-la amb ell,...... quines coses de pensar, oi? tu, ho faries, jo tb, però.....

    No puc. És una cosa d'un viatge i de sis dones. Que dolenta que sóc!!!

    ResponElimina
  20. A segona B es on el Sabadell es cent més còmode :D

    ResponElimina
  21. rits, d'alguna manera en Messi ja va fer alguna cosa així, encara que, efectivament, no com ho faríem altres mortals, que sabríem valorar i posar de manifest què ha fet el company perquè nosaltres arribéssim allà. La foto amb Xavi i Iniesta quan van presentar la pilota d'or davant de l'afició és molt maca. Vaaaa, explica!

    Pons, quina sort doncs, hi haurà de jugar almenys una temporadeta!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.