dimecres, 6 de maig de 2015

Somnis que no saps que tens

—Ep, aquí n'està passant alguna, ho he percebut de seguida...

—Caram, què perspicaç, no? Abans de res, hola, eh petit? Com et va?

—Sí sí, hola. Jo molt bé, aprenent algunes lletres i aquestes coses. M'agrada la X. Però què et passa?

—Ah, molt bé, molt bé, continua així! No passa res, coses bones, de tant en tant una alegria va bé.

—Una alegria? Tampoc no et veig allò que es diu eufòric...

—Bé home, perquè no està tot fet encara, de moment va bé, però som prudents, ja saps.

—Sí que ho sé, sí, és un rotllo. Però de què es tracta? Perquè em sembla important, encara que no et vegi tan content.

—És un d'aquells somnis antics que et penses que no aconseguiràs mai, però mira, al final es compleixen, tu.

—És aquell dels 'osos amorosos'?? Espero que sí!

—Faré com que no t'he sentit. No és d'aquesta mena de somnis, és d'aquells d'aconseguir una cosa que vols molt i que et fa il·lusió.

—No entenc res. Llavors estàs dormint ara? Perquè jo només somio quan dormo...

—Precisament, es tracta de somiar despert.

—Ualaaa! Això es pot fer? I quan n'aprendré?

—Aviat, aviat, ja ho veuràs. Els grans ho fem tots, i es comença aviat.

—Jo vull ser graaaaan!

—Et tinc dit que no tinguis pressa, cada cosa al seu temps.

—Per tu és fàcil de dir, com que ja deus tenir uns dos-cents anys, ho pots fer tot!

—No et passis, que no sóc tan gran. Ni puc fer-ho tot.

—Però va, va, que has somiat, explica!

—No res... coses que em fan il·lusió, just l'altre dia parlava de ginkgos... anar fent coses que vols, tu ja t'ho trobaràs. I no preguntis tant, home!

—Xincos? Quines coses més rares dius, això deu ser xinès almenys! No entenc res, tu sabràs què dius. Tenen relació amb el somni?

—Japonès. Alguna, alguna tenen. Però de moment no hi ha res segur, deixa que ho vagi paint, i tu no hi pensis massa, que et queda molt, moltíssim per arribar aquí.

—Em caus molt malament, ho saps? Sempre em fas el mateix.

—I tu no és el primer cop que em dius això, i et repeteixo que d'aquí un temps no et cauré millor, però és el que hi ha, xaval.

—Grrrr...

—Això, gruny. Fer-te la punyeta tampoc està malament. Així t'espaviles més.

—Ja m'espavilo, ja. I sé coses. Per exemple, sé que de gran seré força malparit.

—I malparlat, pel que veig... bé, això no és cap novetat.

—Segur que no m'ho diràs?

—No. Hauràs d'esperar. Però de moment, tu segueix aprenent lletres. I llegint molt.

24 comentaris:

  1. ara que veig l'etiqueta del post ja em quedo mes tranquila
    ...peró tornare despres haviam si esbrino algo mes
    cuideu-vos !!

    ResponElimina
  2. ara que veig l'etiqueta del post ja em quedo mes tranquila
    ...peró tornare despres haviam si esbrino algo mes
    cuideu-vos !!

    ResponElimina
  3. T'anava a donar l'enhorabona per la teva pròxima paternitat (que és el que jo he entès) però després he vist que de tant en tant fas aquests diàlegs tan estranys. De totes maneres ja em diràs si m'equivoco de gaire!

    ResponElimina
  4. Haurem de consultar un intèrpret de somnis.
    Potser somnia amb la independència del seu país.
    I el somni es compleix,

    ResponElimina
  5. També vaig una mica perduda , es veu que avui la intuïció femenina fa festa...Jo, de vegades , somnio i soc conscient que ho faig, que també és ben estrany...
    Bon vespre XeXu.

    ResponElimina
  6. Esteu embarassats? Prudents, prudents, xò les bones notícies s'han d'explicar amb totes les lletres!! i si després es torça, doncs entre tots, ajudarem.

    ResponElimina
  7. Jo també anava a encarregar un xumet però més val que m'esperi...

    ResponElimina
  8. Jo sóc una més que he llegit criatura a la vista... però amb tu no se sap mai... esperarem pacientment.

    ResponElimina
  9. sigui el que sigui, si et fa il·lusió és molt bona cosa.

    ResponElimina
  10. Paranoia o no, sembla que alguna cosa bona s'acosta ...
    Felicitats, sigui el que sigui!!

    ResponElimina
  11. Eeeei!! Què ens faràs tiets? :-)))

    ResponElimina
  12. Jo les lletres ja les tinc totes apreses (em sembla) però sí que puc anar llegint més, mentre espero que ens ho expliquis millor. De moment, si és una cosa bona i et fa il·lusió, doncs l'enhorabona!!

    ResponElimina
  13. Ah... ja... un d'aquells posts estranys.... en fi, m'espero a la resposta comuna que escriuràs per tots perquè respondre a cadascú no té massa sentit. Sigui com sigui el misteri no em treu la son.

    ResponElimina
  14. Això vol dir que potser un somni està a punt de fer-se realitat? Espero que sí ;D

    ResponElimina
  15. Més perduda que un Pop en un garatge... però si alguna cosa que fa il·lusió és fa realitat: Felicitats!

    ResponElimina
  16. Pel que he entès jo la X deu ser la incògnita. Per això ningú sembla haver entès el post: cal resoldre-la.

    A mi m'ha recordat a aquelles pelis de mestres d'arts marcials asiàtics que van de filòsofs i diuen coses estranyes per fer-se els interessants i per més que els deixebles preguntin només contesten "quan arribi el moment ho entendràs tot, petit saltamartí".

    Però bé, de tota manera, m'afegeixo a les felicitacions. Whatever the gingko is.

    ResponElimina
  17. Si et fa il·lusió, benvingut sigui el que sigui.

    ResponElimina
  18. No ho entès massa, però si és bo endavant!

    ResponElimina
  19. Somnis antics que s'acompleixen? Això és bona cosa, sigui el que sigui.
    Ja ens ho explicaràs més endavant, espero.

    ResponElimina
  20. Com ja anticipava en Pons, avui no contestaré els comentaris de manera individual, perquè veig que tots aneu molt perduts heu fet comentaris molt semblants. No amics, no estem embarassats, va per llarg això, però no patiu que quan passi, si passa, us ho explicaré de manera molt més clara. Veig que això és el que més us quadra, per edat, perquè en parlo sovint, o senzillament potser perquè algú ho va pensar i dir al principi i això va suggestionar el altres. Sigui com vulgui, la resposta està en el post, no era la meva intenció amagar-ho tant, però ja està bé així. Potser és que no vaig dir-ho tan clar com pensava. Gràcies de totes maneres a totes i tots pels vostres comentaris i bons desitjos. Sí que em fa il·lusió, encara que ara no hi pugui dedicar gaires pensaments. Com deia, un vell somni que ja considerava perdut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Val! Descartada la paternitat, crec que ho tinc més clar. I si no és igual, el més important es que hi hagi sort i es compleixi. I si és el que penso, quina enveja! Bé, ja aniràs informant. Sort!

      Elimina
  21. Viatge al Japó? quina enveja!!!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.