dimecres, 29 d’abril de 2015

Les patums

Quan la secció local d'un partit polític fa actes oficials, actes als que interessa que hi assisteixi força gent, és comú que convidin a algun personatge del partit de nivell nacional, algú que per ell mateix pugui cridar l'atenció dels ciutadans, un alt càrrec, un diputat al Parlament o al Congreso, o similars. Aquesta, almenys, és una pràctica força comú en el partit que milito. A aquestes vaques sagrades que fem venir com a ganxo, nosaltres els anomenem 'patums'.

La idea consisteix en que el polític conegut tancarà l'acte, després que el portaveu, candidat, o qui sigui de la secció local hagi dit les coses que havia de dir. És el plat fort final, diríem. Com es pot esperar, el discurs de la patum sol ser força general, perquè avui li toca a Sant Filomè de les Espremulles i demà ho farà a Vilapixanera de Dalt. Com més conegui els polítics i la problemàtica locals, millor, però no sempre és el cas. Si s'ho treballen una mica però, sempre els queda alguna cosa digna, que per això són polítics.

I quan dic que els toca un dia aquí i el següent allà, no exagero. Quan es munta un acte contactes amb Seu Nacional i demanes qui et poden enviar el dia convingut. Pots fer 'la carta als reis', que diem nosaltres, però generalment no et caurà del cel el president del partit. Llavors pot ser que el o la que t'assignen no t'interessi en absolut, perquè no t'atraurà gent, però te l'has de menjar amb patates, és això o res. Se suposa que si la patum que t'envien està en la rotació vol dir que té una importància política dins del partit com per estar-hi, però això no vol dir que a tu t'interessi. En definitiva, el que vol el polític local és aplegar gent que l'escolti, i a això difícilment hi contribueix alguna patum que no sigui de les que surten per la tele habitualment.

Ara que, tampoc voldria estar a la pell d'una patum d'aquestes. La seva agenda, que evidentment algú els porta, treu fum pels quatre costats. Corren rumors de que tenen família, però no me'ls acabo de creure. La vida d'alguns polítics no és tan fàcil com ens pugui semblar.

28 comentaris:

  1. Segur que no. Vaja, jo no en tinc cap dubte. La vida és complicada sempre, al menys en aquesta nostra societat. Jo que no sóc gaire política, m'aclapara bastant tot plegat, que es necessiti tantes menes d'estratègies per tirar endavant.

    ResponElimina
  2. Em recorda als músics quan van de gira, amb el tòpic de "Bona nit, x! x és la millor ciutat a la que hem tocat" que fa que tothom aplaudeixi, tot i que no s'han preparat res mig decent.

    La veritat és que com a ciutadà els actes polítics no m'atrauen especialment i que vingui un polític patum tampoc em resulta un alicient gaire atraient.

    ResponElimina
  3. Si hi ha sopar, convideu-me a mi, home! .-))

    ResponElimina
  4. Hui només diré ací, bona vesprada!, que els assumptes "dels polítics" no sé tractar-los amb correcció política.

    ResponElimina
  5. No deu ser gens fàcil, i els ha d'agradar molt, perquè això de donar la cara, fer el paripé i a més quedar bé... ui s'ha de pensar molt per a que surta bé eh!
    No li veig molt d'interès a aquests tipus d'actes. M'agradaria que foren més participatius, que es puguera fer un debat on la gent preguntara més i així ens aclariren més coses de com pensen fer les coses...

    ResponElimina
  6. No és més que una estratègia de màrqueting per atraure adeptes i muntar una bona obra de teatre perquè la gent surti convençuda.
    Es nota que la política em té una mica dessabut ?

    ResponElimina
  7. Hosti tu! M'acabes de fer adonar que sóc cap patum, jo... ;)

    ResponElimina
  8. De debò hi ha gent que acudeix als actes dels partits polítics només pel contingut? Jo em pensava que ho feien pel sopar que els hi donaven després. Mira que sou estranys tots aquests que us agrada la política.

    Quan m'imagino un polític estressat en campanya sempre penso amb en Petyr Baelish, perdó el Thomas Carcetti, de The Wire. El pobre desgraciat el porten a munt i avall i no té ni idea d'on coi està a cada moment, no el deixen ni dormir, i a sobre el seu cap de campanya ni tan sols el vota.

    ResponElimina
  9. Coincideixo força amb l'opinió d'en Joan Gasull. En campanya electoral ens estan venent un "producte" i les regles de la publicitat diuen que aquest es vendrà més com més ben presentat estigui. Portar una d'aquestes patums a un acte d'un municipi més o menys petit dóna més visibilitat a la candidatura en qüestió i potser més prestigi. No ho trobo malament, encara que m'agradaria més que aquest interès per aproximar-se als votants també es donés fora de l'època de campanya... un desig impossible, ho sé.

    ResponElimina
  10. Completament d'acord amb en Joan.
    Farta de veure com aquí al poble el partit que sempre a estat a l'ajuntament (CiU) es val de una de les cares més reconegudes del partit per ser veí del poble. No hi ha acte per minúscul que sigui on ell no hi sigui. I no es precisament un de segona fila, no, parlo del Francesc Homs

    ResponElimina
  11. No entenc com l'elecció d'un alcalde, ha de dependre del discurs que faci un peix gros del partit, que sovint, no en ´té ni idea dels problemes locals. Penso que el candidat, s'ho hauria de currar i la gent ja l'acabaria coneixent...
    I ves per on, això encaixa amb el què he sentit dels candidats fantasmes. Persones del partit que no viuen al poble i no en saben res ( ara entenc perquè necessiten padrins) i han estat seleccionats. Un d'ells que viu a Madrid ( ves per on) molt sincer per altra banda ha comentat, que del poble que li han assignat, a les comarques de Lleida només sap que fan un bon vi i un millor oli ! penso que hauria d'estar prohibit. No em diràs que no és ben surrealista, tot plegat...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  12. Per cert a mi de Patum, m'agrada de Berga!!!

    ResponElimina
  13. No m'agradaria estar en la pell d'un d'aquests coordinadors d'agendes.^-^...

    ResponElimina
  14. Sí, pobres, fan una pena amb aquesta vida tant dura que tenen...

    ResponElimina
  15. Penso que els polítics han de ser una mena de gent d'una altra fusta, que els hi agradi tot aquesta parafernàlia. Requereix tenir una serie de defectes i virtuts inherents al càrrec al que aspiren, entre les que no sempre està, ai!, el servei del poble que els ha votat.

    ResponElimina
  16. Si ho fan convençuts no hi ha res a dir, però si és merament per recollir simpaties (o vots) ja és un altre tema.

    ResponElimina
  17. No coneixia auquesta nomenclatura, curiós!. La veritat és que no envejo la vida dels polítics, què els deu moure?, perquè darrerament no tenen cap mena de credibilitat.

    ResponElimina
  18. tot té la seva servitud .....deu ser esgotador anar d'un lloc a un altre ....al capdavall la política és o hauria de ser al servei del poble .....i és clar com més pobles es puguin visitar per fer campanya millor

    ResponElimina
  19. A vegades és molt fàcil criticar la feina del polítics, però aviam qui s'hi posa? Jo no en seria capaç, per moltes ganes que tingués que m'escoltessin i de vendre les meves idees, no ha de ser gens fàcil. Ho deixo pels que hi enteneu, que sou uns quants.

    ResponElimina
  20. Duen un ritme de vida que, la veritat, no els envejo gens. Per això encara em costa més d'entendre en els casos dels polítics de perfil baix, de poc "nivell" i formació i que no els veus vocació de servei al poble, que vulguin ser polítics: sortir cada dia a la tele, tenir la carxofa dels periodistes sempre enganxada, que et facin fotos en tot moment...en fi, suposo que són una espècie a part.

    ResponElimina
  21. Entenc que molts estigueu cansats dels polítics, més encara que de la política, i potser no us ha fet gràcia el que he explicat ara. Com ja vaig fent en aquesta sèrie que podria ser un ‘diari de campanya d’un novato’, no jutjo si el que explico està bé o no, només ho poso de manifest, perquè és el que veig. En aquest cas, no em voldria veure a la pell d’aquestes patums, em sembla una vida molt cansada i sacrificada. Que alguns penseu que no n’hi ha per tant, i que treballin una mica no està malament és respectable. Són maneres de veure-ho. Moltes gràcies a totes i tots pels comentaris i seguir aquí amb la tabarra política que us estic fotent.

    Carme, deu ser per això que a alguns ens agrada tant Joc de Trons, la política que ensenyen allà i la realitat no són tan diferents... És complicada la política, i com que la majoria de gent no hi està interessada, la manera d’arribar-hi és ben difícil. Ara amb les xarxes socials, pots imaginar el bombardeig constant que ens veiem obligats a fer.

    Sergi, els actes polítics no tenen gaire afluència de gent, efectivament, per més patums que portis. El que s’aconsegueix és que la gent més propera i afí no hi falti, i si a més aconsegueixes que s’acosti algú altre, doncs millor. Penso que alguna utilitat tenen, però també entenc que a la majoria de gent li rellisqui. Com vaig fent amb aquests posts, no estic donant la meva opinió al respecte, perquè no en tinc una de massa formada, senzillament poso en solfa el que veig i les impressions que vaig tenint amb la campanya. Una mica de vocació d’estrelles del rock tenen aquestes patums, però pel que he pogut veure de prop, sense un ego tan pujat.

    Assumpta, rarament hi ha sopar, com a molt una mica de pica-pica auster i una cerveseta.

    Jpmerch, a tu et sembla que jo sé tractar aquests assumptes amb correcció política? Si els exposo és perquè la meva correcció brilla per la seva absència, però gràcies per passar.

    Ada, jo no diria tant que els agrada, com que assumeixen que va amb el càrrec. Has pujat dins el partit perquè tens capacitats i aptituds (almenys el que veig en el meu, en altres partits es puja d’altres maneres, si es puja...), i assoleixes llocs de responsabilitat, o de visibilitat. Tindràs quota de pantalla i un sou en concordança, però a canvi has de passejar-te per tot arreu. Ja et dic, inclòs en el sou i el càrrec.
    Sobre el tipus d’actes, n’hi ha de diferents tipus. T’he de dir que nosaltres, a ERC del meu poble, sempre obrim torn de paraules perquè els assistents puguin preguntar, i després, tant la patum en qüestió com els nostres propis polítics es queden per allà per rebre tothom qui vulgui acostar-se per comentar-los el que sigui. Això m’agrada, jo en general sóc tímid i no conec a ningú, però veig molta gent que s’acosta a parlar amb els meus companys i el polític que hàgim portat. Trobo que és una bona manera d’arribar a la gent, no només arribant allà com una personalitat i després de deixar un discurs, fotre el camp corrent.

    Sr. Gasull, entenc la decepció, i no puc dir que no sigui fer una mica de teatre, ja sabeu que jo no us mentiré, o com a mínim us explico com jo ho veig, sense mirar de vendre-us cap producte. Està clar que portar a algú que pot atreure assistents ens convé, perquè llavors el missatge que pots donar l’escolta més gent. Sobretot en campanya, això és important per fidelitzar i aconseguir votants. Una altra cosa és que també escoltis el que els assistents et diuen, i nosaltres mirem de fer-ho. A mi m’ha sorprès veure com alguns conciutadans tenen inquietuds i s’interessen realment pel que passa al poble, jo pensava que tothom passava de tot.

    Maurici, pensaves que ho eres? Et conviden a molts actes polítics perquè pugis l’audiència? Ho o dius per les teves aspiracions de ser alcalde virtual?

    ResponElimina
  22. Pons, sopar? Sí, potser alguna vegada, quan acabem l’acte, els de la secció local ens n’anem a prendre alguna cosa, a càrrec de cadascú, és clar. Si hi ha la idea que als actes polítics que fem després donem de menjar a la gent que ve, pots creure que no, no n’hi ha ni per nosaltres. Em sorprèn que en comptes d’en Ditpetit no hagis mencionat en Santos, de qui també ens relaten la campanya fil per randa. No sé si serà així, però sé que el nostre candidat no para tot el dia d’anar amunt i avall, parlant amb gent i fent reunions. Relaxada segur que no és una campanya electoral, encara que no sigui com a les sèries.

    McAbeu, no és, o no hauria de ser tan impossible. Si es fan les coses bé, no. Suposo que tots entenem que durant la campanya el producte s’ha de vendre i empaquetar bé, però això no vol dir que els següents 4 anys no es pugui passejar. Hi ha consells de barri, de ciutat, plens municipals, i visites oficials de tota mena. La gent que hi tingui interès s’hi pot acostar, i si són participatius, millor, perquè saps que no només vas allà a escoltar, sinó que pots aportar i ser escoltat. Hi ha moltes maneres de fer política, i la municipal ha de ser molt propera i molt receptiva, si no, malament. Entenc que la gent que porta al poder molt temps se sent lluny de la gent i ja li va bé, per això una mica de renovació tampoc estaria malament, encara que pugui guanyar el mateix partit, però estaria bé que els mandats de cada persona fossin limitats.

    Bruixeta, això pot tenir altres explicacions, tot i que indubtablement, el seu ganxo atraurà gent, encara que la gent del poble ja deu estar cansada de veure’l. Desconec com funciona a CiU, però no crec que massa diferent que a altres bandes. Per tenir càrrec al partit, ja sigui a nivell local, com a nivell nacional, has de ser militant. I parlo del partit, eh, no del govern municipal. Tu pots fer de regidor independent per CiU, i no cal que siguis militant, però mentre CiU mana a l’ajuntament, CiU com a partit segueix mantenint la seva dinàmica de secció local municipal. Bé, vaig dient CiU tota l’estona, perquè suposo que ho fan igual, si fos ERC seria així com et dic. Si Homs és veí del teu poble, i va sortir de la secció local d’allà, deu ser encara militant de la secció local de CiU. I com a militant, encara que tingui altres feines més elevades, pot participar de la dinàmica del partit allà, entre la que es compta assistir als actes que muntin, encara que només sigui a deixar-se veure. Convé al partit d’allà, però no té a veure amb això de portar patums que deia jo, penso.

    M.Roser, no he estat a la Patum a Berga, però em sembla que no m’agradaria de tanta gent que aplega. La plaça on es fa sí que la conec, i és ben petita i bufona. L’elecció de l’alcalde no depèn del peix gros. El que fa el peix gros és atreure gent, potser els farà gràcia sentir-lo, però abans hauran de sentir què els diu el candidat. Però hi ha oradors que val la pena que et portin, per exemple, a mi m’encanta sentir parlar en Joan Tardà, i com que ja l’he sentit molts cops, ja sé més o menys el què dirà, però em segueix agradant per la passió que hi posa. Però tot això no té res a veure amb les candidatures fantasma. Pensa que per definició, aquests fantasmes tampoc no faran res al poble que els ha tocat, perquè no tenen infraestructura per fer-ho. Nosaltres tenim una candidatura àmplia, una llista més llarga del que caldria, i amb gent que et puc assegurar que és ben d’aquest món. Els conec a tots, i tots viuen al poble, se’l coneixen, i se l’estimen. Portar una vaca sagrada del partit a nivell nacional pot fer que algú es pugui interessar per venir a un acte dels que costem, i que feina ens costen, però que tirem endavant amb l’esforç de tots. I si atreu gent, millor, perquè més gent ens escoltarà a nosaltres (a mi no, que no tinc res a dir, però als que en saben sí), i sí que tenim molt a dir respecte el poble. Continua a baix

    ResponElimina
  23. I mira, som tant així que diem les coses perquè les pensem, encara que no agradin a alguna gent, però no els direm que sí a tot perquè ens facin cas. Si no els agrada, ells s’ho perden, que votin a un altre, però això és creure en el que fas. I nosaltres ho fem.

    maria, doncs no ho sé, si no ets tu el que ha de córrer per tot el territori, potser muntar una agenda és fàcil, i ja s’espavilaran!

    Loreto, molt irònica et veig, però pensa si t’agradaria estar fora de casa cada dia, sobretot als vespres, que és quan es fan els actes, al matí treballant al parlament, o a Madrid, i a la tarda-vespre anant a qualsevol punt del territori per assistir a actes, tornant a les tantes a casa... i el dia següent a tornar a matinar. Potser et semblarà poc, però les jornades que fan són molt més llargues del que tocaria, i francament, no les voldria per mi.

    Glòria, que els ha d’agradar sembla evident, però també que ho assumeixin com part del sou i de la feina, toca fer-ho i tampoc s’hi poden negar. M’adono que en aquestes respostes estic defensant els polítics, i tampoc és això, però els que he conegut que fan aquestes coses no m’han semblat uns trepes, ni mala gent, ni que ho facin per aspirar a més. Després pujaran o no en funció de les seves aspiracions personals, però anar a ajudar a companys d’altres pobles llunyans no sé si els ajuda a pujar en la seva carrera, més aviat crec que acaba amb la seva paciència i resistència.

    Xavier, potser no ho fan convençuts i no més hi van perquè toca o va amb la posició, però no ho fan per recollir simpaties i vots. Pensa que estan lluny del seu àmbit, serveixen d’esquer per atreure gent i que els polítics locals puguin arribar a més conciutadans, però a ells no els reporta cap avantatge, penso.

    Audrey, aquesta nomenclatura és nostra, no sé si la fa servir més gent, crec que ens l’hem tret de la màniga, però em fa gràcia. La feina ara és demostrar que un polític pot ser realment respectable. La majoria no hi contribueixen, certament. Però si els companys que tinc no em semblessin de fiar, no aniria amb ells.

    Elfreelang, però si parlem de les municipals, l’única campanya que val és la dels polítics locals. La patum que va de poble en poble hi ajuda, però no per visitar més pobles aconseguirà millors resultats, suposo. Almenys no per ell o ella, que no es presenta enlloc.

    Instints, com que m’hi estic barallant de fa una temporada, començo a entendre de què va la pel•lícula, però no m’atreviria a dir que n’entenc. Com a integrant d’una candidatura, però sense possibilitats d’arribar enlloc, faig la feina que em pertoca, que no és poca, però és que tinc una tasca específica. Altres de la candidatura no penquen tant, però imagina els primers de la llista. Aquests no paren, sí que s’hi juguen força, i la campanya és molt estressant. No s’ha d’oblidar que ells són persones com qualsevol de nosaltres, però que han fet un pas endavant. La mala fama se la guanyen després, però al principi tot són bones intencions.

    Barce, sincerament, jo tampoc els envejo. Si ja m’estresso fent la feina que em toca només al poble, no vull ni pensar fent la que fan ells. De polítics n’hi ha de totes menes, com de persones. I és que en definitiva són persones, però el poder corromp i després deu ser molt fàcil deixar-se portar. Jo vull creure que al principi molts tenen vocació de servei, però després la cosa pot canviar. I també et diré que sé de casos de gent que tan sols vol notorietat, diners i poder. En aquests tant els fa el color de la formació, s’apunten a aquella que els pot proporcionar els objectius. Sona molt fort, però és verídic. Això sí que és trist, és encara un pas més enllà que el que comentes tu.

    ResponElimina
  24. Ja m'imaginava que no parlaries de la patum de Berga... Això de les patums "polítiques" a mi em produeix justament l'efecte contrari del que es pretén amb elles: em creen repulsió perquè els trobo ben falsos (aquesta superficialitat que comentes) i perquè els líders locals intenten demostrar que estan del bracet del poder, i com més important és la patum més s'ho creuen... I més gran és el meu rebuig...

    ResponElimina
  25. Estic d'acord amb Ignasi. De veres les patums atrauen gent, o la fan fugir?

    ResponElimina
  26. Ignasi, suposo que hi ha opinions per tot, si es fa és perquè alguna avantatge deu reportar. Les coses es fan quan es demostren útils, però pel que he sentit, el meu partit en fa unes quantes que no serveixen de res, però que ens resignem a seguir fent. Desconec si aquesta és una d'elles, però sempre hi ha una patum per tancar els actes. No em genera tant rebuig com a tu, però no és el que importa de l'acte, és només l'esquer. Crec que amb alguna gent funciona, però també tants altres deuen pensar com l'Eva i tu.

    Eva, a mi em sembla que sí, n'atreuen, però depenent de quines, és clar. Imagina que tens el Junqueras per tancar l'acte, creus que això no arrossegaria gent? I més que fer fugir, em sembla que et poden deixar indiferent, no tothom té la mateixa rellevància.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.