dilluns, 13 d’abril de 2015

La paciència escrita

Darrerament estic molt pendent del mòbil, molt penjat, i he de reconèixer que genera una necessitat auto-imposada que no deu ser gaire sana. Però no vull parlar d'addició ni aquestes coses, que és un tema molt suat. Estic pendent, sobretot, perquè m'agrada estar disponible per la gent d'aquestes feines no remunerades que faig. Uns em donen feina, i als altres els mano jo i responc als seus precs, dubtes i fins i tot retrets. M'agrada que em trobin quan em necessiten, encara que també vull temps per mi, però el meu sentit de la responsabilitat fa que sovint estigui més pendent del que és urgent, que del que és important. Malament.

Amb la voluntat de rectificar, però amb poca esperança d'aconseguir-ho a curt termini, vull fer un elogi als avantatges de la comunicació escrita. A tots aquells que la troben freda, impersonal, que insisteixen que no es pot comparar a la parlada i al llenguatge no verbal, obvien que proporciona una distància i la possibilitat de parar, respirar i contestar de manera molt diferent a com ho faries de bones a primeres. I creieu-me, quan has d'atendre prop d'un centenar de persones, cadascuna amb les seves neures, les seves pel·lícules i les seves opinions, va molt bé tenir un petit temps de reflexió abans de contestar. Sobretot quan es posen tots d'acord per parlar alhora.

La paciència també es cultiva, i tenir-la per escrit és molt més fàcil. Abans d'engegar algú, sobretot si de ganes no te'n falten, atura't, respira, i comença a teclejar.

22 comentaris:

  1. A mi també m'agrada la comunicació escrita, té els avantatges que tu dius i més. Si sabem trobar un bon equilibri entre les dues menes de comunicació, l,escrita i la cara a cara, és perfecte.

    I a més a més, com que queda escrita i no s'escapa, doncs pots ser un bon motiu per a posposar el fet de mirar-la o decrspondre-la si cal...

    ResponElimina
  2. Quantes vegades, després d'acabar una conversa, no hem pensat que hauríem pogut dir això en comptes d' allò o allò en comptes d'allò altre?. És cert doncs que fer-ho per escrit et dóna temps i, com dius, et permet tenir aquesta paciència per contestar més adequadament i dir exactament el que vols dir.
    Estem doncs d'acord amb aquest elogi de la comunicació escrita en aquest sentit, el problema és que actualment s'ha posat de moda un altre tipus de comunicació escrita. Em refereixo a qui només "parla" amorrat al mòbil, sense parar d'escriure missatges al whatsapp. Aquestes converses si que tenen "distància" però moltes vegades no tenen aquesta "possibilitat de parar, respirar i contestar" perquè la gent necessita i demana que la resposta sigui immediata, en aquest cas la comunicació escrita no és millor que la verbal. Com diu la CARME, el millor és trobar un bon equilibri entre les dues formes i utilitzar-ne una o una altra quan toqui.

    ResponElimina
  3. Tens raó per escrit tot surt més tranquil, calmat i raonat. Dit això, t'imagines com seria l'ahse en directe? :S

    ResponElimina
  4. Certament, jo també em trobo en aquesta situació. I de vegades el llenguatge és una font de malentesos. Teclejant, recules, esborres i dius, "a veure com ho dic perquè m'entengui"; De vegades em perdo per verbalitzar massa ràpid. Escric i milloro.
    Però, el que tu dius em fa adonar que comencem a ser massa els qui estem pendents de....

    ResponElimina
  5. Cal defensar les noves tecnologies a l'hora de comunicar-se més ràpidament i estar més fàcilment "a tot arreu". També tens raó, que escrivint potser reflexiones més abans de dir les coses i això és molt positiu.
    El que és més criticable és l'us d'aquests avantatges per perdre el temps, i fer-lo perdre als altres, que de vegades hi ha gent que no sap que fer i es passa el dia enviat pocasoltades.
    No dic que algun acudit de tant en tant, no estigui bé, però...

    ResponElimina
  6. Totalment d'acord, tenir-la per escrit és molt més fàcil o almenys les ganes d'escanyar al personal són més fàcilss de dissimular.

    ResponElimina
  7. Mira el meu comentari anava més o menys amb la línia del que ha fet jomateixa. Així que només afegiré que quan la conversa es escrita i tinc ganes d'enviar algú a pasta fang opto per dos opcions... si és de molta confiança poso el emotico de la caca de l'Arale i si no ho és... contesto quan els instints assassins han marxat

    ResponElimina
  8. La possibilitat d'escriure una proposta o una resposta, és un gran avantatge.
    Molta sort en el que estàs fent Xexu.

    ResponElimina
  9. i té la gran avantatge de que el que es diu queda escrit, que les paraules se les emporta el vent

    ResponElimina
  10. M. Roser13 abril de 2015, 20:35
    Tant per tant manar, oi?
    A mi no em passen pas aquestes coses amb el mòbil, que si em volen trobar, al fixa hi tinc se contestador automàtic.
    A mi , quan és possible m'agrada parlar cara a cara o sinó per telèfon. i no em cauen els anells, quan he de cridar l'atenció a algun impertinent, m'ho estimo més, així veus la seva reacció i els problemes se solucionen més de pressa...Això si, tmbé cal un bon xic de paciència!
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina

    ResponElimina
  11. Tens tota la raó. Em sento força identificat.
    Ara, per segons quines menes de converses no hi ha res com la veu, no?

    ResponElimina
  12. Jo no la trobo freda o impersonal, es que la trobo invasiva. Abans teniem un moment per cada cosa, i ara mentre fas coses sovint hi ha aquell "cling!" que exigeix la teva atenció, el mòbil que pampallugueja amb emergència, "et demanen, et requereixen! Eo, contesta!". Si estas mirant una peli, llegint, jugant amb la filla (o quan l'estàs dormint!), fent el dinar, dinant, al wc, al llit... Sempre disposats a qualsevol interrupció, ho parem tot per mirar el mòbil i qui ens demana. I si no, es refreden amistats, et perds trobades per haver silenciat els grups de whatsapp, bromes entre amics que no acabes d'agafar... I quan no et passa a tu, li passa a la teva parella, que s'evadeix tan bon punt agafa el mòbil per veure qui el demana. Tant de bo no s'hagués trencat mai la barrera de l'espai personal d'aquesta manera.

    ResponElimina
  13. Jo generalment també trobo més calmada la comunicació escrita. Però no uso el mòbil, no em fa falta.

    ResponElimina
  14. Doncs avui discrepo. No m'agrada el was i les facilitats que porta.
    Ajuda en molts casos però pel què fa a l'associacionisme, n'estic en contra. Tinc massa experiència negativa. La gent jove avui en dia és tan superficial que les reunions es tractin per was? buf.... que puguis dir que no vas a una reunió cinc minuts abans ni disculpar-te? buf... que s'entenguin les coses a mitges, que hagis de repetir missatges cada dos per tres.... buf, crec que em faig gran per segons què, però a nivell de compromís, de treball, no em mola gens.

    ResponElimina
  15. Només de llegir-te ja m'has estressat. Reconec que no podria viure sense tota aquesta forma ràpida d'expressar-nos, però també penso que les precipitacions i poca paciència m'han posat en més d'un problema...

    ResponElimina
  16. Aquest post no era per posar la comunicació escrita per sobre de l'oral, tot té el seu moment, era per no menystenir-la perquè els avantatges que ens proporciona, per segons quines coses, són múltiples i variats. Moltíssimes gràcies a totes i tots pels comentaris en aquesta entrada.

    Carme, aquesta segona frase del teu comentari és el que avui en dia en dirien un 'zasca'. És ben cert, tenir-ho per escrit significa que no va enlloc, i que si no contestes ara ja ho faràs més tard, però he de dir que a mi em costa molt això. Sempre m'ha passat, sempre que sé que tinc un missatge, un mail, i també altres coses com que pengessin les notes d'una assignatura a la carrera, no puc evitar mirar-ho. Sembla com si em cremés. Naturalment, de vegades m'espero a contestar perquè estic fent altres coses, però sempre és tan aviat com puc. Hauria de saber prioritzar més i no comportar-me com un servei públic.
    Penso que l'equilibri el sé trobar, les eines per comunicar-se virtualment són molt útils, però per parlar de segons quins temes sempre demano que sigui en directe, va millor. Però llavors ho faig amb més calma i dialogant, perquè llavors estic parlant només amb una persona i em centro en aquella conversa.

    McAbeu, és clar que sovint ens deixem coses per dir, però no em manca facilitat de paraula, penso. Si peco d'alguna cosa és per la manera de dir les coses, no per dir o deixar de dir, i aquí és on trobo l'avantatge, en contestar més adequadament, com dius tu. Si una persona m'està confiant alguna cosa perquè li he donat peu no l'engegaré. El problema és que cadascú em parla com si fos ell l'únic interlocutor, però jo en tinc molts!
    Si és una comunicació millor ja no ho sé. He de dir que potser sóc més jo que m'agrada donar resposta aviat, que no pas els altres que me la demanin. Però també és cert que la gent s'acostuma ràpidament a un 'servei'. No voldria enganyar-me, però crec que no sóc d'aquests que dius. Rarament inicio jo les converses, perquè jo no tinc res a dir, quan ho faig és 'per feina', és a dir, per consultar alguna cosa o demanar instruccions. Sí que responc aviat quan algú inicia, però si ningú diu res, el mòbil pot estar allà tranquil•let. El problema ve pel que dic, són massa gent a l'altre cantó, i això fa que n'estigui massa pendent. És estressant, però el tema del post no era aquest, ja he especificat, sinó el fet que poder comunicar-me així em confereix avantatges. Si els tingués a cau d'orella al mateix ritme que per whatsapp, engegaria a més de un i més de dos cada dia.

    Pons, el tema de la comunicació escrita també el podríem extrapolar als blogs, és clar. A casa teva de vegades em permet ser una mica més enginyós, almenys en les respostes a l'AhSe. Si ens trobéssim en directe no sé com acabaria la cosa, segons ella té una col·lecció de bats de beisbol que porten el meu nom gravat...

    Dafne, bé, no em sembla que sigui el mateix cas. Jo quan escric ja sé què vaig a dir i no em costa fer-me entendre, són comptades les ocasions que esborro alguna cosa perquè penso que no s'ho prendran bé. El que a mi em passa és que el primer que penso és 'calla ja', i després de respirar un parell de vegades, contesto amb educació i responent al que em preguntin. No és que em passi sempre, eh? Però de vegades vaig tan de bòlit que algunes converses em sobren, però tot i així no vull deixar d'atendre-les.

    Jomateixa, dintre del temps excessiu que passem en la virtualitat, naturalment se'n pot fer un bon ús o un mal ús. La gent que et fa perdre el temps amb poca-soltades molesten, però he de dir que per sort no en tinc cap a la meva llista, potser només un, i tampoc es passa tot el dia enviant coses, per sort. A banda d'això, la comunicació va que vola, molta d'ella és molt útil, però depenent del moment que t'enganxa, la bústia plena et pot fer parar boig, sobretot si t'agrada donar resposta a tot en la menor brevetat de temps, i jo sóc d'aquests.

    ResponElimina
  17. Anna, sabia que tu m'entendries, perquè sempre tens ganes d'escanyar a algú o altre, i per escrit t'ho pots pensar dos cops. Segur que amb mi et passa més d'una vegada, hahaha!

    Bruixeta, recordo que fa poc vas fer un post lleugerament similar, però en un altre sentit. Senyal que tens gent al teu entorn virtual que es dedica a omplir-te les busties de collonades. No és el meu cas. Jo estic 'de guàrdia'. Si algú es dediqués a fer-me perdre el temps li cridaria l'atenció, el que passa és que faig moltes coses, i no sempre puc atendre-ho tot de seguida, i això em fa ràbia, perquè m'agrada ser-hi sempre. Com deia, uns em demanen coses per fer, i de vegades he de deixar el que estic fent per atendre-ho. Els altres em tenen com a persona de referència per dir-me si vindran o no, i què els passa, i ells parlen quan els surt, és clar, sense tenir en compte que no sóc el telèfon de l'esperança, que faig moltes altres coses a la vida. Per això, aquesta paciència que et proporciona respirar una mica i contestar calmadament és el que fa que pugui mantenir la seva confiança.

    Xavier, escriure té molts avantatges, deixa molta petja, encara que sigui al maleït whatsapp. Fem el que podem, a veure si ho podem portar tot a bon port.

    Sr. Gasull, que tot quedi escrit pot ser una arma de doble tall, és clar. Estic segur que algunes coses després ens penedim que quedin allà per sempre.

    M.Roser, amb el que em coneixeu de per aquí ja sabeu que tampoc no em costa cridar l'atenció a algú, o acceptar que me la cridin si me la mereixo. La confrontació no és un problema per mi, i quan l'he de tenir la tinc, per escrit o en directe, com calgui. Però no és el cas. La qüestió és que sóc persona de referència per una quanta gent i m'agrada que confiïn en mi, que puguin recórrer a mi pel que calgui, i jo responc per ells. Problema: que alguns s'ho prenen al peu de la lletra i de vegades semblo el telèfon de l'esperança, però prefereixo que sigui així, a que no sigui. Per això comunicar-me per escrit em proporciona aquella paciència per pensar-me dues vegades com contestar abans de deixar anar un crit i dir que em deixin tranquil una estona. Ah, la comunicació escrita té l'avantatge també que és gratuïta, i s'agraeix!

    Màrius, naturalment! Això no és tant per dir que la comunicació escrita és millor que l'oral, sinó per defensar-la davant d'aquells que la menystenen. Aporta avantatges, però també la comunicació oral i no verbal té virtuts que l'escrita no té. Cada cosa pel que toca.

    Roselles, em sembla que fas una descripció perfecte de la situació, es nota que la pateixes en primera persona, i en les persones que t'envolten. Penso que ens autoimposem això d'atendre sempre el sorollet del mòbil, jo ho faig i em dic que és perquè tinc una responsabilitat, però si no sé deixar de banda això en els moments que toca em portarà molts problemes. Als altres els molesta, i amb raó, que estiguis tan pendent del mòbil, això sí que refreda amistats! Per tant, jo que sóc partidari d'estar sempre a l'aguait, també hauré de trobar aquells moments en que res més existeix a banda del que importa. I el que importa molt sovint no té res a veure amb el que és urgent. I segur, segur que tan urgent no és.

    Eva, no fas servir el mòbil? Què bé que vius! Jo et veig prou connectada, almenys als blogs, així que de comunicació segur que no te'n falta. Ah, és clar, tu ets més d'enviar cartes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els blogs són una afició més. Les cartes, una manera de prendre's la vida amb calma.

      I el mòbil, no, no em fa falta. Però suposo que diferim molt en el concepte de "fer falta". És una qüestió molt personal, evidentment. No tinc res en contra dels mòbils: n'he tingut; de fet ara en tinc un, però l'únic que faig és carregar-lo, no usar-lo; i en tornaré a tindre quan calga.

      Elimina
  18. rits, potser el problema que tens és el tipus de gent amb la que parles. Aquests inconvenients que descrius jo no els pateixo, no hi ha ningú que em parli d'aquestes maneres ni que em jugui males passades. Sí que mols cops m'avisen que no venen a castells a darrera hora i això els ho permet el whatsapp, però sempre és millor que avisin que estar-los esperant. Jo trobo que és una eina comunicativa extremadament útil, si es fa servir en la justa mesura, i coincideixo amb tu que molta gent no compleix aquesta premissa, però quan ho fan, funciona perfectament. De fet, et puc dir que he hagut de demanar unes dades a una llista de gent i el mitjà que he triat és el whats, mentre que el meu company ha triat el correu electrònic per fer la seva part. I jo sóc molt de correu, eh, ho continuo sent malgrat les novetats. Però sobretot sóc amant de l'eficiència.

    maria, llavors em dónes la raó, tot i que et pugui semblar estressant tant volum de comunicació. Però si no has d'atendre a tanta gent podràs comunicar-te de manera més reposada i no cometre errades.

    ResponElimina
  19. No t'hauries d'exclamar. Ja et vaig comentar un dia el tema del "slow movement", no com una solució a res sinó com una forma (filosofia?) d'encarar la vida. No és que jo hi participi plenament (què més voldria!) però miro de tenir-ho present per contrarestar la velocitat malsana que ens envolta i que demana immediatesa a tota hora. Sé que a tu no et convenç aquesta filosofia però en realitat és la que et permet guardar distància, deixar-te el teu espai per reflexionar o per donar una resposta assenyada quan se't requereix, lluny de l'exigència d'immediatesa... ;-)

    ResponElimina
  20. Eva, per mi els blogs són també una afició més. Pot resultar estrany per alguns, què fas, col·lecciones segells, jugues a escacs? Doncs miri, jo em dedico a llegir i comentar blogs, però trobo que és una afició molt sana i edificant. Les cartes, en canvi, les vaig deixar enrere fa molts anys, i me n'havia fet un fart d'enviar-ne.
    Els mòbils, si només són per jugar, doncs no, no fan falta. I si t'agrada prendre't la vida de manera més calmada, doncs ja et va bé així. Cadascú s'estressa amb el que vol, i si la comunicació no és un imperatiu per tu, no hi veig cap inconvenient. Jo renegava molt del mòbil, però a dia d'avui tinc un volum tan gran de comunicació per aquesta via que ja no en puc prescindir. Potser més endavant aquesta necessitat caurà i el podré deixar descansar una estona, però ara per ara, a mi sí que em fa falta. O més aviat, als altres per comunicar-se amb mi.

    Ignasi, no necessito massa estona per donar una resposta, només un primer segon, o parell de segons, per no engegar a qui em parla. Després ja va tot sobre rodes. No, no congenio amb la filosofia slow. Quan estic descansant, descanso, i punt. Quan estic fent feina, sobretot la no remunerada, no suporto que em facin perdre temps i la gent que no hi posa nervi, perquè precisament el temps que em fan perdre jo el podria estar descansant i passant de tot. Ja que tinc feina, les coses s'han de fer ara, no d'aquí a dos mesos, i si algú interposa la seva patxorra entre la feina a fer i jo se'm desperten els instints assassins, molt apaivagats darrerament, val a dir. Potser aquesta paciència de la paraula escrita se m'està estenent a tot arreu, o és que tinc tantes coses pendents de fer que potser ja em va bé que els altres s'endarrereixin una mica en el que fan per no tenir més pressió a sobre.

    ResponElimina
  21. El millor de tot és que podem apagar el mòbil i problema solucionat

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.