dimecres, 15 d’abril de 2015

Enjoy the silence

Aquest any 2015 està sent especialment desafortunat per artistes de diferents àmbits culturals. Aquesta setmana lamentàvem la mort d'Eduardo Galeano i de Günter Grass, fa poc de Leonard Nimoy, Terry Pratchett, del periodista Xavier Vinader... tots ells, i tants altres, dignes de ser recordats amb admiració per la seva tasca en vida. Lamentablement, la seva obra no és universalment coneguda (jo mateix desconec la dels citats, tret de Nimoy i Pratchett),  i per tant, en la meva humil opinió, no cal fer veure que ho és.

Sempre que mor algun pensador, escriptor o qualsevol figura cultural, les xarxes socials s'omplen de frases cèlebres, recordatoris i imatges del finat. A priori, no em sembla malament l'homenatge. Però si en ta vida has llegit un llibre seu, ni una sola línia del seu ideari, per què t'has de fer l'intel·lectual? Per què citar-lo, si només coneixes les seves paraules pel que acabes de descobrir a la viquipèdia?

A tots aquells que ploren algú que només els sona vagament de nom, els escau una cita famosa, de la que, curiosament, no se'n coneix l'autor del cert: és millor callar i semblar estúpid que obrir la boca i confirmar-ho. Res a dir sobre donar el condol, pot ser, fins i tot, educat. Però no cal fer-se l'entès. El silenci, de vegades és el millor homenatge.

34 comentaris:

  1. Així d'entrada hauria de dir que estic d'acord amb les idees que expliques. Jo no m'he fet ressò, de cap d'aquestes morts ni d'aquests homenatges a cap xarxa,, precisament perquè no em sentia especialment lligada a cap d'aquests personatges. Fins aquí em sembla lògic i normal. No acabo d'entendre, però, aquesta acusació de fer-se l'intel·lectual, si algú ho fa.

    Jo vaig veure Start Treck quan era molt jove a la seva primera època quan sortia el Leonard Nimoy fent de Sr. Spock. Era un personatge que m'encantava, però d'aquí no va passar. Un bon dia vaig deixar de veure l'Start Treck i de seguir en Nimoy. No me n'he fet ressò, però si ho hagués fet, seria presumir de ser trekky (no se ni com ho escriuren, coi) sense ser-ho? no ho sé.

    Em queia bé Xavier Vinader i sé qui era, si quan mor em fa recança de no haver-lo seguit més i de no haver-lo conegut més i em deixo lliscar pels camins dels homenatges... quina falsedat estic cometent? No sé, no ho trobo gens criticable, la veritat.

    ResponElimina
  2. tant en aquest tema com en tots els altres si un no sap de què parla millor escoltar els altres i com a molt opinar sobre el que expliquen, deixant sempre clar quina és la nostre noció del tema. Però de molts és sabut que de fantasmes no anem curts.

    ResponElimina
  3. Sembla que la frase sobre semblar estúpid la podria haver dit Mark Twain.

    Aclareixo que no em vull fer el llest. Ho he buscat a google. A casa l'únic intel·lectual que hi ha és el gat, i no sempre l'encerta!

    ResponElimina
  4. I si miréssim veritablement de qui són les cites, moltes no serien ni dels homenatjats.

    ResponElimina
  5. Tens tota la raó. Només connec Eduardo Galeano, i no pas per llegir els seus llibres (que en tinc un parell) sinó per textos que hem fet servir de vegades en trobades. Però si, perquè tendim a fer aquestes coses? lloar qui es mor si ni tan sols en coneixem l'obra? Banalitat, suposo.
    Però suposo que tots tenim necessitat de parlar bé dels morts, de reconciliar-nos amb ells, fins i tot quan ni els coneixem.

    ResponElimina
  6. Jo també estic d'acord amb tu, però ja saps, vivim a un món d'apariéncies. Només cal preguntar quantes vegades han anat a missa tots els que vivíem el 'sentimiento' de la Semana Santa no fa gaire per a veure-ho...

    ResponElimina
  7. Xexu ets un acomplexat. Quan mor algú, ningú no pensa en aquestes coses.

    ResponElimina
  8. Aprofitar la mort d'algun intel·lectual està bé per esbrinar una mica qui era aquella persona, fas una mica de recerca (mires la wiki) i amplies molt lleugerament la teva cultura. Twittejar, posar en facebook, etc alguna frase del difunt què és sinó una manera d'expressar el condol? Tan se val que no el coneguessis abans, potser gràcies a això algú que viu molt desconnectat li pica la curiositat i descobreix un bon autor i s'anima a llegir-lo i tot. Sempre sap greu que una persona que ha aportat alguna cosa a la societat mori, o sigui que fer-ne ressò ho trobo bé.

    Personalment jo no ho faig, però perquè em sol fer mandra buscar informació d'algú que és desconegut per mi si no em crida molt l'atenció. Evidentment cas a part va ser Terry Pratchett, alguna coseta seva he llegit, i podríem dir que no m'havia desagradat... De fet, aprofitant la seva mort vaig començar a fer proselitisme i he aconseguit que dos companys de feina el llegissin per primera vegada, em sento com el "Agente Visita-Al-Impío-Con-Panfletos-Explicativos" de la Guàrdia Nocturna! Agent Visita pels amics.

    PD: l'Allau es un crack, es mereix un Best Comment in Bona nit Post

    ResponElimina
  9. Ostres ja tens raó, ja.
    El món del teatre també. No sé que passa que aquest any...amb el poc temps que portem i que n'hagin caigut tants ja. Una llàstima...

    Hi ha gent tan entesa i amb tanta aparença...s'ha de passar una mica de tot.

    ResponElimina
  10. Només m'he fet ressò d'un d'ells a qui vaig tenir el privilegi d'escoltar en una xerrada, el periodista Xavier Vinader. Conec als altres, però no m'identifico en cap d'ells com ho feia (faig ) amb en Vinader.
    No sé si faig bé o malament, faig el que en surt de fer, que crec és el que hauríem de fer tots. No trobo malament ni criticable que la gent ho faci... cadascú ...

    ResponElimina
  11. Bé, com ha dit en Joan Gasull, hi ha molt de fantasma. Les xarxes socials n'és ple de gent que li agrada ensenyar ses orelles, i que l'utilitzen per donar una imatge d'ells que ni de bon tros és la real. Sovint és la imatge d'enterat, de "guai" i d'intel·lectual. Publicar per internet una cita buida de context és molt fàcil. Parlar-ne, de l'autor i de l'obra, ja no ho és tant. I és d'això del que tracta les xarxes socials: de superficialitat, d'aparentar, com aquell/a que va vestit de marques. És més fàcil fer-se el cultureta que ser-ho, i l'esforç, si ningú l'aprecia, per molts no val la pena.

    ResponElimina
  12. Vaig tenir la fortuna d'assistir a una conferència de Galeano fa uns anys al col·legi d'arquitectes de Barcelona. Ja el coneixia per haver-lo llegit (per interès personal i laboral). Era una figura controvertida però que ho passava tot pel sedàs de la prosa poètica, el que li permetia arribar ben endins de la gent que l'escoltàvem o llegíem. Un revolucionari literari, o un escriptor revolucionari. De Grass només he llegit un parell de llibres però poc puc parlar d'ell perquè mai hi vaig aprofundir. Del Pratchett encara no m'he acabat el "Guardias! Guardias?" així que "no idea" i del Nimoy pensava que t'havies equivocat a l'escriure el nom perquè em sonava a marca de joguines... No cal fer-se l'entès en res, només cal ser honest amb un mateix. En principi no ha de ser bo o dolent conèixer o no l'obra d'un determinat autor. Tot i que personalment, en la meva època de professor, em queixava contra els alumnes de batxillerat que no coneixien l'obra d'Hergé ni d'Uderzo-Goscinny!!!

    ResponElimina
  13. Quina cita més bona! l'hauré d'anotar, perquè tinc molt mala memòria i aquesta sí que m'agradaria recordar-la.
    com molts altres cops, estic totalment d'acord amb tu.

    ResponElimina
  14. Per cert, no crec que tingui importància qui ho va dir, l'important és que tenia tota la raó.
    (de tota manera, a mi em sona a proverbi xinés) ;D

    ResponElimina
  15. Encara que des de fa molt temps m'encanten les cites, sóc de les que no recordo de qui són. Em sap greu, però la importància la dono al que em transmet i no al seu autor. M'embafa sobiranament la gent que, quan parla o escriu, utilitza freqüentment les cites d'altres per demostrar la seva "gran" cultura.
    Pel que fa als homenatges a les persones talentoses considero que s'han de fer en vida. Tot i així, reconec que és de bon sentiment fer-ho quan realment et toca de prop.

    ResponElimina
  16. Internet ha portat la democratització de la producció d'informació. Qualsevol pot dir-hi la seva, terreny adobat per al creixement descontrolat de cuñaos.

    ResponElimina
  17. Penso que lsa mort d'un artista és penós, però a mi m'entristeix molt més la d'una mare que deixa uns quants fills, la noia o el noi anònim que moren en accident...No cal pas tan "bombo y platillo" que diuen els nostres veïns...Per cert, el Galeano és l'únic que conec, dels que esmentes i m'agrada la seva obra i com parlava...
    Bon vespre, XeXu.

    ResponElimina
  18. Excepte Vinader, pels altres només he passat de puntetes. Serveix en tot cas per rellegir-los o aprofundir-ne, de la mateixa que els premis Nobel m'han fet descobrir molts bons escriptors.
    Pel que fa les cites, potser més important que qui les ha fet és fer-ne un bon ús.

    ResponElimina
  19. "Lamentablement, la seva obra no és universalment coneguda (jo mateix desconec la dels citats [...]". Ara em ve al cap un aforisme d'un senyor difunt que sí que he llegit: "Ja coneixeu el cèlebre aforisme grec: 'Joan Fuster és la mesura de totes les coses'".

    ResponElimina
  20. Completament d'acord amb tu. Si un no sap qui eren no cal córrer a buscar-los a la Wikipedia per penjar-ho enlloc. Però aquest és un dels usos de les xarxes socials al qual no m'acabo d'acostumar, tot i que succeeix contínuament: la repetició en massa de les idees dels altres sense quasi bé ni llegir-les. Ara bé, la seva mort (i la repetició de les seves idees) pot ser una excusa per algú per començar a conèixer-los. I com sempre m'ho hauria d'aplicar a mi mateixa perquè només conec (per haver-lo llegit) Eduardo Galeano.

    ResponElimina
  21. De tots els que esmentes només conec a Günter Grass, per "El tambor de hojalata" que vaig llegir fa tant de temps que ni me'n recordo. Tots els altres els hi tingut que buscar a internet, i gràcies a això he pogut ampliar una miqueta més els meus coneixements.
    Jo, normalment prefereixo semblar estúpida que confirmar-ho... Prefereixo escoltar.

    ResponElimina
  22. Donc jo he llegit fragments de Galeano i en vaig posar un molt de bonic al facebook de la meva cosina periodista, que sí que el va conèixer, l'homenatge el feia més a ella, però potser sí que hi havia un punt de vanitat tonta... però això em va servir per llegir-ne uns fragments més. Hi ha reconeixement, curiositat i vanitat, una mica de tot...

    ResponElimina
    Respostes
    1. En canvi quan va morir el Lou Reed sí que no podia callar, em va tocar.

      Elimina
  23. Em sembla perfecte que no estigueu d'acord amb tot el que escric. Aquest post era només una rabieta, allò que a mi no m'agrada, però no tots teniu per què pensar igual. Alguns sí que ho feu, però d'altres no ho veieu clar- He intentat contestar-vos a tots de la millor manera possible. Moltes gràcies per les vostres aportacions!

    Carme, ningú ha dit que hi haguem d'estar d'acord! Expresso la meva opinió en aquest post, el més difícil potser és destriar qui té un vincle amb la persona homenatjada i qui només ho fa veure. Està clar que algú pot tenir ganes de fer un homenatge a aquell autor o pensador que tant ha aportat a la seva vida, gens criticable, és clar que no. Però precisament per aquesta gent em molesta que d'altres frivolitzin penjant una frase que mai abans havien sentit ni fet servir. Que no n'hi ha per tant? Potser no, però a mi no m'agrada. Fer-se l'intel•lectual ho pots canviar per 'postureo', potser és més exacte. Fer-se l'entès en alguna cosa que no tens ni idea, a mi em fa una mica de rabieta. No sé si es pot considerar falsedat, però segur que també hi ha maneres i maneres de fer-ho. Amb humilitat es pot fer un petit homenatge sense fer veure que ets un gran coneixedor del finat. Per exemple, no hagués estat malament, en el teu cas, donar el teu condol per en Nimoy, que et va fer passar bones estones quan eres joveneta.

    Sr. Gasull, aquesta darrera frase no sé si és una dita, però podria ser-ho. La necessitat d'aparentar o de mostrar que no ets tan inculte pot ser el que en mogui a fer aquestes coses, però no caldria, que cadascú ja sap de les coses que li interessen, no cal que sàpiga també del que no.

    Xavier, buscant per la xarxa jo he trobat que podria ser de Groucho Marx, mira tu quina diferència. O de no sé quin president americà. Ja veus que no està clar. A casa l'únic que sap fer haikus és també el gat, i em sembla que no és massa de fiar.

    Núria, molts cops s'atribueixen frases a persones que no són, això és ben cert. Però només falta que no coneguis l'homenatjat i a sobre facis el ridícul atribuint-li una frase que no és, fent veure que en saps molt. I això ha passat...

    rits, jo diria que no tinc aquesta necessitat que dius, potser ni tan sols dels morts que sí que conec. Valorar-los en vida, i valorar-los igual en la mort. Potser sentiràs més la pèrdua, però llavors no cal lloar-los si no ho havies fet en vida. Però dec ser una mica estrany, perquè això no s'estila. Jo no he llegit res de Galeano, i francament no crec que ho faci. Si jo pengés coses a les xarxes el dia que es mori Murakami (déu no ho vulgui), tots entendríeu que la meva pena és sincera, perquè tot i no ser una persona coneguda els seus llibres m'han fet passar moltes bones estones i el sento proper. Però algú que no em coneix podria pensar el mateix, que sóc un espavilat i que només parlo d'aquest quan s'ha mort. Aquest és el problema, saber destriar qui fa un homenatge sincer i qui puja al carro perquè és el que toca, fent veure que coneix l'obra del mort, cosa que és poc menys que un insult a qui sí que la coneixen, però bé. És important això realment? No, no pas. Només és que em molesta una mica, i així ho he exposat.

    Carquinyol, bon exemple. Som molt d'aparentar, però la veritat és que el tema 'postureig' no va amb mi. Mira, m'has fet pensar en què un dia, en aquesta mena de sèrie de posts que vaig fent sobre la campanya electoral podria parlar de 'postureig', que és una cosa molt comú en aquestes èpoques. Encara que implícitament potser ja n'he parlat altres vegades...

    Allau, no et dic que no, pot ser que sigui un acomplexat perquè no conec tantes coses com voldria i/o se suposa que hauria. I mira que he fet un 'esprint' els darrers temps. Però no pots dir que ningú hi pensa, perquè jo hi penso, i no sóc l'únic a jutjar pel que veig. A més, no ho penso quan mor algú. Continua a baix

    ResponElimina
  24. Quan m'assabento de la notícia em sap greu i em sobta, és la reacció davant de la pèrdua d'algú que no coneixes, però que has sentit a anomenar tantes vegades. Ho penso quan veig com reaccionen els altres. Què m'aconselles doncs, que faci veure que conec l'obra dels morts i que pugi al carro? Em sembla que no va amb mi. Em lamentaré i exaltaré la figura d'aquells que realment m'importin, encara que no siguin tan de culte. Però no puc dir res d'allò que no en sé o de qui no en sé res.

    Pons, difondre l'obra no hauria de ser cosa dolenta, però podrien començar per consumir-la ells, saber de què parlen. Potser no hauria de ser el motiu principal, però la mort d'algú pot fer que ens interessem per la seva obra si no ho hem fet abans. Això em va passar a mi amb Garcia Márquez, quan va morir vaig pensar que ja era hora de llegir alguna cosa seva, però se'm va passar ràpid, la veritat. Sobretot perquè la meva parella sí que ho va fer i va dir que era molt avorrit. Està clar que pots lamentar la mort, són persones que han contribuït al nostre món amb aportacions de mèrit, estic segur que molta gent en coneix l'obra i la pot lloar, però personalment em sembla més honest reconèixer que no sabia res del que feia, i que més enllà de lamentar la pèrdua, no alterarà especialment el meu patró cultural.
    Sobre el comentari de l'Allau, no reparteixo premis com tu, però precisament perquè és tan crack potser s'hauria d'adonar que el seu nivell cultural és molt superior a la mitjana i que això pot intimidar una mica de vegades.

    maria, quan a final d'any apareguin les llistes de difunts cèlebres s'hi passaran una bona estona comentant-les. Veurem com continua l'any, de moment pinten bastos per la cultura. Sí, d'això parlo, de la gent tan entesa. Generalment, la gent entesa de veritat no necessita presumir-ne.

    Bruixeta, dius una cosa molt important, t'identifiques amb aquella persona. Els creadors i pensadors ho són perquè la gent se'ls escolta, tenen un impacte, i deixen una marca. Si a tu un d'aquests noms, o qualsevol altre, t'ha causat aquest impacte i el respectes i admires per la seva obra, em sembla perfectament normal que li vulguis fer un petit homenatge. De la mateixa manera que em sembla gairebé un insult cap a tu, que sí que tenies un vincle amb aquella persona, que gent que ni el coneixia fins que ha vist la notícia es dediqui a fer-li també homenatges. Però ja dic, manies meves.

    Roselles, si en Pons em suggeria donar-li el premi al millor comentari a l'Allau, jo te'l donaria a tu perquè expresses perfectament el que penso. Però no en dono, de premis, ja que tots els comentaris mereixen ser escoltats i reflexionats. M'agraden moltes frases que dius. Per més que pugui semblar igual, per mi no és el mateix poder parlar de l'obra o la figura d'algú que penjar una frase seva a la xarxa per fer-se el culte. I és que potser qui coneix aquell autor no és especialment culte, però té alguna cosa que li ha fet apropar l'obra i en pot parlar amb molt coneixement de causa. Si no és així, sempre pots dir que lamentes la pèrdua i prou, sense fer-te l'entès. O almenys això penso jo que hauria de ser. L'esforç de conèixer algú i la seva obra sempre val la pena, si és que és atractiu per nosaltres. Malament aniríem si ens agradessin les mateixes coses a tots. Com deia al post, frivolitzar amb l'obra d'algú és fer veure que tothom el coneix, o almenys mirar de no quedar com l'únic que no el coneix, i no cal. Si tothom fos honest, es veuria fins on arriba l'abast dels creadors i els homenatges serien molt sentits. Ah, i sobre la necessitat de molta gent de crear un personatge a les xarxes més enllà de la persona, però fent servir noms i cognoms, n'hauríem de parlar algun dia, perquè dóna per una tesi doctoral.

    ResponElimina
  25. Ignasi, això mateix, no és ni especialment bo, ni especialment dolent, conèixer o no l'obra de ningú. Per mi l'honestedat no és negociable. I què hi ha de dolent en reconèixer que no saps qui era algú, i per tant, no et pots lamentar gaire de la seva mort, més enllà del greu que et pugui saber que la gent es mor, és clar. Tu mateix parles d'una gradació en el coneixement dels noms que jo he citat, i no passa res. Uns et són més propers, i els altres menys, és normal que sentis més la mort d'uns que dels altres. Fer-se l'entès en tot ja denota que no n'ets de massa res. Ah, i si necessites fer-ho perquè penses que no en saps prou, que et falta cultura, tens una solució molt fàcil: aprendre. I si no vols dedicar temps a aprendre, serà que no és una de les teves prioritats, així que ja estàs bé com estàs.

    jomateixa, a mi la frase m'agrada i la trobo molt certa. M'agradaria saber qui la va dir, però no sembla trivial, així que ens haurem d'acontentar amb fer-la servir. Ja em va bé que estiguis d'acord amb mi, però pots llegir altres comentaris que són una mica discordants. Sort que no tots pensem igual, que si no ens avorriríem molt.

    Sa lluna, citar l'autor d'una frase està bé, com ho està citar l'autor d'una fotografia. D'altra manera t'estàs apropiant d'un coneixement o d'una producció que no és teva. Una altra cosa és no recordar-ho, és clar, mentre no diguis que la frase és teva, no hi ha cap problema. Està clar que és més important el contingut de la frase que qui la va dir. I coincideixo amb tu, les citacions s'han de fer fins un punt. Si són massa recurrents queda pedant i tot, oi?
    El millor homenatge en vida és ser coneixedor de l'obra d'algú, i estimar-la. En aquest cas, em sembla perfectament normal que la pèrdua de l'autor sigui molt sentida i recordada, però si no no veig per què cal fer gaire escarafalls.

    Sergi, sí, em sembla que era l'oportunitat que molts cunyats estaven esperant per poder dir la seva i fer-se els interessants. Els dinars familiars se'ls començaven a quedar curts. De vegades penso que això de la democràcia és més una trampa que una altra cosa...

    M.Roser, no parlem del que ens sap més greu o fa més pena, probablement la mort d'un artista ens pot impactar més que saber-nos greu, però si teníem afecte a la seva obra també afecta, sens dubte. El que passa és que quan mor els afectes creixen, de sobte tothom n'era fan i un entès. Això és el que em sorprèn, i m'estranya. Quina necessitem tenim de fer-nos passar per entesos en allò que no coneixíem? Si t'agradava l'obra de Galeano entenc que puguis lamentar la seva mort, tot i que no la converteixis en espectacle públic. Sap greu, això sí. Jo no el coneixia gens, veus.

    Rafel, estaria molt bé que la mort d'un autor ens fes interessar per la seva figura i obra, si no ho hem fet en vida seva. En veure que era un autor reconegut, podríem interessar-nos i estudiar-lo una mica, però no ho fem. La seva mort serveix només per fer el tuit pertinent, penjar la seva frase més cèlebre, o la que la viquipèdia ens indica, i després seguir passant d'ell tal i com havíem fet fins ara. Doncs això és el que critico, el 'postureig' obligatori que sembla que cal fer. Doncs sí, més que saber moltes cites, caldria saber-ne fer un bon ús.

    Eva, ja em perdonaràs, però no entenc massa el teu comentari. Deu ser perquè tampoc he llegit Joan Fuster...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja em perdonaràs tu per no escriure més clar, Volia ser irònic. Em va fer gràcia que dubtes que siguen "universalment coneguts" perquè tu no els coneixes. Si ho agafem literalment, no hi ha ningú "universalment" conegut, no? ;)

      Elimina
  26. Myself, bon concepte aquest de la repetició en massa. Sí, sembla que si no dius res al respecte no ets ningú, però si ja ho han dit tots els altres! Personalment, dic les coses si així les sento, i no m'agrada repetir com un lloret el que diuen els altres. Sembla una necessitat que tenim. I tant de bo que la mort d'algú ens servís per explorar la seva obra, però majoritàriament no és així. L'únic que explorem és alguna cosa a dir d'ell o ella per quedar bé a les xarxes, i després l'oblidem, com havíem fet anteriorment quan encara era viu o viva.

    Glòria, si has buscat a internet una mica qui eren i què feien, ja has fet més que la majoria. No és semblar estúpid no conèixer tothom, és que no es pot estar al cas de tota la producció cultural infinita que es fa! Què més dóna que tu no coneguis Galeano? Si segur que coneixes molts poetes, per exemple, que els seus defensors desconeixen. Si no has conegut aquest autors és perquè no t'ha interessat, però te n'han interessat uns altres. Segur que quan traspassin alguns dels teus autors preferits també et sabrà greu i voldràs homenatjar-los, però fer-ho amb aquells que desconeixíem em sembla absurd.

    Gemma Sara, no cal ser un erudit en l’obra d’un autor per poder-lo homenatjar. N’hi ha prou en conèixer-lo i valorar-lo pel que és, senzillament. Si un autor t’agrada, encara que no hagis aprofundit en la seva obra, probablement la seva mort et farà interessar una mica més per aquesta. Fer un homenatge a algú que saps que li agrada molt no ho veig malament, és com quan tots vam córrer a can Pons a dir-li que Terry Pratchett havia mort. Jo he llegit 5 llibres de l’autor i a les xarxes no vaig dir res, però sí que vaig pensar en algú que n’és fan absolut. Pots trobar un punt de vanitat també en demostrar que coneixes a aquella persona i per això li vas a dir, però això ja és tot un altre tema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El dia que mori Dickens, vindràs a dir-m'ho al blog? :-)

      Mmmmmm... bé... no cal... Dickens no morirà mai hehehehe

      Elimina
  27. És típic. Quan algú es mor o li donen un premi, tothom sap tot sobre aquesta persona... La gent és així :-))

    Això m'ha fet recordar l'anèctota de la Sara Mago hehehe (anècdota que, per cert, sembla ser que és tan sols una llegenda urbana i que mai va passar). En tot cas, jo he de dir que vaig sentir parlar de "Saramago" al mateix temps que li van donar el Nobel.

    Doncs això, que estic totalment d'acord amb tu :-)

    ResponElimina
  28. Bona la crítica i bona la cita, XeXu. Me l'apunto per treure-la al meu blog d'aquí anys i panys, si el blog s'aguanta o si aguanto jo. Tens raó, tothom, s'apunta a l'intel·lectual. Són, jo també a vegades, els nous intel·lectuals, però què hi vols fer? el temps dels enciclopèdics ja ha passat.

    ResponElimina
  29. El que més em molesta és que, quan és un autor català, sempre hagi de sortir el conseller de cultura a ensenyar-nos la seva pena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona, si no surt el Conseller de cultura qui vols que surti? El d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural? O el de Benestar i família? em sembla el més lògic que, precisament, les emissores de ràdio, diaris, "teles", etc. preguntin al Conseller de cultura, no?... Perquè, evidentment, el que el pobre Ferran Mascarell no fa és posar-se al mig de la Plaça de Sant Jaume a cridar "la seva pena". Si parla és justament perquè els mitjans li pregunten... i si li pregunten és perquè és el Conseller de cultura... No entenc que això pugui ser "el que més molesta" tot i que, evidentment, ho respecto, clar.

      Elimina
  30. Eva, ara ho he entès. Potser ajuntar les dues frases no va ser afortunat. No volia dir que si jo no els coneixia tampoc els coneixeria tanta altra gent, era només un exemple. No hi ha ningú que sigui conegut per tothom i a tot arreu, i si jo ja no els conec o no els he seguit, almenys ja n'hi ha un que no els coneix!

    Assumpta, jo tampoc havia sentit a parlar mai de Saramago fins el nobel! I et diré més, si no n'hagués sentit a parlar ni llavors, hagués estat millor perquè no hauria comès l'error de llegir un llibre seu! Però un, i cap més! Quina desil·lusió saber que això de l'Espe era una llegenda urbana! Segur? És una llàstima. Però el que sí va dir va ser allò d'Airbag, oi? Li van preguntar per Airbag i va contestar que ella només mirava cinema espanyol. Van ser els de 'Caiga Quien Caiga', juraria que vaig veure les imatges en el seu moment!

    Teresa, hi ha temps que no haurien de passar mai. El coneixement està bé, però de coses a saber n'hi ha moltes, i no cal saber-les totes. Es pot ser molt expert en algun tema, i no cal saber-ne ni molt ni gens d'un altre. I si ets un especialista en futbol, i no llegeixes mai més enllà del Marca, de què hauràs de citar Galeano, per exemple. No cal, no? Els nous intel·lectuals són aquests? La veritat és que la mateixa paraula ja no m'agrada, però si s'han convertit en això...

    Loreto, bé, estaria d'acord amb el que diu l'Assumpta en el sentit que si és algú rellevant per la cultura catalana qui mor, sigui la màxima autoritat cultural del país qui surti a parlar als mitjans. Altra cosa és que estiguem d'acord en el que fa o deixa de fer aquest conseller, pel que fa a la seva feina. Però bé, suposo que va amb el seu càrrec homenatjar els més importants de la cultura i recordar els morts. No sé si et refereixes a les xarxes, algun cop he vist tuits seus d'aquest estil, però bé, tot i això, no veig greu que ell els faci. Sobre el paper ell sí que hauria de tenir l'obligació de conèixer tots els que cita.

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.