dimecres, 22 d’abril de 2015

Crueltat animal

A algú li semblaria normal que tingués el meu gat engabiat molta estona i que em veiés com li passejo el menjar per davant dels morros, però que no el deixés sortir? Que quan finalment li obri la porteta i vingui afamat cap a mi, li mostri el plat de menjar, però quan ja el té davant li aparti ràpidament, i que repeteixi aquest procediment una bona estona? I si, mentrestant, algú altre, la meva parella per exemple, li va clavant agulles de fer mitja al llom? Ell intentant abastar el menjar, i ella anar-li clavant agulles. Seria normal que quan ja defalleix, per tota la sang que ha perdut i pel cansament, me li planti davant i, encara negant-li el menjar, li clavi un ganivet de cuina just a darrere del coll, infringint-li un cop de gràcia letal?

Si tot això és d'una crueltat inhumana, intolerable, per què hi ha gent que veu normal una cursa de braus? Com poden dir que és cultura i que el brau no pateix? Com pot ser que hi hagi algú que gaudeixi d'aquest espectacle sanguinari? Gaudirien igual si em veiessin torturar el meu gat? Per força han de tenir algun problema mental.

Aquest post m'ha vingut llegint aquest matí un article de la Marta Rojals a can Ciutadà K.

24 comentaris:

  1. És vergonyós (la Rojals ho subratlla però jo també ho he opinat des del primer dia) que els nostres polítics no hagin gosat tocar les festes amb bous de les terres ebrenques per no tenir en contra part del seu electorat. De fet, les curses de braus també compten amb una gran tradició a Catalunya. Però no hi ha argument més estúpid per defensar un fet que el de la seva tradició.

    ResponElimina
  2. Aquest país sempre ens sorprèn per la manera tant peculiar de mostrar-nos el nivell cultural de bona part de la seva gent. Vergonya de tenir uns veins així, i encara els hem d'aguantar a les barbacoes pagant nosaltres les botifarres.
    Lluny ben lluny.......

    ResponElimina
  3. Si ens estimem el nostre país hem d'estimar tots els seus habitants. I qui faria mal a un ésser estimat?
    No a la tortura dels animals. Ni foc ni banderilles: Que corrin les persones i deixin els animals pasturant en pau.
    Totalment d'acord en qui lluita pel benestar de les bèsties i en contra de la irracionalitat del qui gaudeix amb el patiment d'unes festes de segles passats.

    ResponElimina
  4. No entenc de cap manera la crueltat... tampoc amb els animals per descomptat.

    M'ha agradat molt l'article de la Marta Rojals.

    ResponElimina
  5. I molts cops m'he preguntat...gaudirien igual si veiessin torturar a una persona? Perquè per mi bàsicament es tracta del mateix. No hi ha dret!! Que a l'època que estem i això encara en diguin cultura!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dona... no... a mi em regira i m'esgarrifa i em repugna la tortura animal... però arribar-ho a comparar amb la d'una persona ho trobo un pèl exagerat.

      Elimina
  6. Ara m'has fet pensar en aquella escena que mai podré oblidar perquè em va semblar la dolenteria refinada més esgarrifosa que mai havia llegit, escena del llibre "Kafka a la Platja", de Murakami on un home tortura uns gats... els injecta un producte perquè quedin immobilitzats, però aquell producte no anul·la gens la percepció del dolor dels animals. Llavors, quan no es poden moure, quan no poden escapar-se, quan no poden fer res més que patir... els va torturant...

    No faig broma... és una de les coses més horribles que he llegit mai. Ja sé que molta gent pensarà que sóc una exagerada i també sé que mai he volgut donar cap altre oportunitat a l'autor i que moltes vegades faig broma exagerant "la mania" que li tinc... però "el fons" és autènticament cert: l'escena, encara ara, em posa en tensió i, si segueixo pensant, puc recordar perfectament tot el que passa després, com el boig del personatge, disfressat de Johnny Walker, aconsegueix que un home indefens cometi un crim... en fi... paro. Prefereixo recordar coses més maques.

    ResponElimina
  7. A mi no m'entra al cap, és inconcebible. I, tot i que no sigui el mateix, tampoc entenc els correbous del sud de Catalunya...

    ResponElimina
  8. No puc estar més d'acord amb tu. Jo també voto pel problema mental perquè només de pensar-ho m'esgarrifa; com pot ser que hi hagi gent que s'ho passi bé? que paguin entrades com si anessin al teatre per veure patir un animal? Lamentable.
    Conec una persona que n'és aficionada; després de molt debatir vaig arribar a la conclusió que més valia ignorar el tema perquè era això o engegar-la a pastar.

    ResponElimina
  9. No he entès mai que l'argument per mantenir aquestes activitats d'evident crueltat vers els animals sigui la tradició. Que una cosa "s'hagi fet sempre" no pot ser l'excusa per no deixar-la de fer que per sort vivim en una societat que evoluciona... clar que alguns més que d'altres, pel que sembla.

    ResponElimina
  10. :( es incomprensible, ningú pot gaudir veient patir un esser viu... i no em vinguin en que es cultura o xorrades per l'estil, perquè si és cultura..... quin fàstic de cultura i de país que diu que la seva cultura és aquesta

    ResponElimina
  11. Et canvio el teu article Marta Rojals pel del Jose Perez de mi Mesa Coeja de l'època en que van prohibir les corregudes de bous catalunya. No pateixis, no les defensa pas, l'únic que fa es atacar més la classe política que els defensa que no pas posar-se en el tema dels drets dels animals en si mateix. Un tio crític i amb gràcia com en José Perez no es fàcil de trobar.

    ResponElimina
  12. La "prova del cotó" és o hauria de ser la capacitat de sentir i patir de l'ésser en qüestió i està clar que aquests animals la tenen. L'argument de la tradició és retrògrada. Si fos per les tradicions, la societat no avançaria pas, moltes vegades és precisament trencant amb una tradició que s'avança en drets... em sembla de calaix...!

    ResponElimina
  13. Per cert, avui m'ha caigut el "No ens calia estudiar tant" de la Marta Rojals...

    ResponElimina
  14. Jo si fessis tot això pensaria de tu unes paraules una mica gruixudes, però com que no és el cas...
    Jo també rebutjo tota classe de patiment a persones o animals, que tots som éssers vius,
    predisposats a sentir dolor... I jo sóc partidària de les tradicions, però si són tan "bèsties", passo!!!
    Bon vespre de Sant Jordi.

    ResponElimina
  15. No he pogut MAI entendre quin plaer es pot trobar veure torturar i patir un animal. M'esgarrifa quan donen noticies d'aquests tipus, no ho puc veure, no ho puc suportar, i no entenc que en ares de la tradició és tolerin aquests espectacles cruels i brutals.

    ResponElimina
  16. Al meu avi li agradaven les curses de braus, i només per això jo no el podia estimar. Jordi Llovet, professor molt important de la facultat de filologia, també deia que era cultura, etc., i això em produïa un creuament de cables en la consideració que tenia d'ell. Algú sensible no hauria de fruir amb el sofriment d'un animal.

    ResponElimina
  17. Si el teu gat llegeix això, et mirarà encara més malament! hahaha

    Bromes apart, m'agrada això que diu la Marta Rojals, "Crueltat animal' ho he inserit jo perquè aquests cagats no tenen coratge de dir-ho, perquè és explicar-se massa, perquè és ser massa clar." I es que apart de negar la evidència, transformar la realitat barroerament, no són capaços d'acceptar que són uns torturadors, que gaudeixen fent patir un animal. Així de simple. Una mica com molts polítics, oi? Negar la evidència, negar el que són, manipular els fets, sense adonar-se que parlen per si sols. I que CREIEM que no enganyen a ningú. Però si que enganyen, i a molta gent, perquè els segueixen votant, com també es segueix torturant, amagats rere un discurs de tradició que creuen que els excusa. "No som torturadors, som tradicionals". Malauradament no parlem de quatre gats, si no que una part important de la societat en la que vivim, de la que formem part, li agrada torturar, com també li agrada votar a certs polítics. I que quan siguem independents, també hi seran. Però potser després, si ens esforcem una mica més en l'educació i la cultura del nostre país, aquest tipus de gent vagi minvant.

    ResponElimina
  18. No ho sé Xexu, jo no ho entenc, i no seria capaç de soportar veure aquest "espectacle"... Hi ha tradicions que no s'han de mantindre només pel fet de ser-ho, aquest argument no val i no té lògica. No sé què ha de passar o què hem de dir per a fer entendre que no s'ha d'admetre cap tipus de tortura. Supose que hi ha una barreja d'auto-engany, de distanciament i també molts diners que mou aquesta pràctica... Després ens escandalitze quan veiem algunes tribus i no veiem la nostra barbàrie.

    ResponElimina
  19. mai he entès aquesta mena de predilecció de certes persones i certs estats per declarar com a fiesta un espectacle de tortures i de mort

    ResponElimina
  20. Abans de res, dir que cap gat ha patit qualsevol tipus de mal en la redacció d’aquest post. Com a molt una relliscada que gairebé el fa caure del sofà, ell és així. Majoritàriament estem d’acord i ens costa entendre que hi hagi qui gaudeix amb el patiment animal, i encara busqui excuses per justificar-lo. Hem apuntat a auto-engany, però és molt difícil que ens posem a la seva ment si som tan contraris a aquestes pràctiques. Moltíssimes gràcies a tots pels comentaris.

    Allau, quan ens posem a tocar les tradicions sempre ens podem picar els dits. Jo sóc casteller, i quan m’he sentit a dir que obliguem els nens a pujar allà dalt i que arrisquem la seva vida m’he ofès, però és que en certa manera poden tenir raó. No els obliguem, i és francament difícil que prenguin mal de veritat, però algú podria tenir arguments per prohibir-los, i què faríem llavors? Segur que no ens faria gràcia. Suposo que als aficionats als toros no els entra al cap tampoc que els els prohibeixin. Per mi la crueltat és intolerable i no puc entendre que algú gaudeixi del patiment d’una altre ésser. Com tampoc puc entendre que per esgarrapar uns quants vots es puguin traspassar barreres morals. I em temo que això no deu tenir color polític, a cada lloc hi ha unes quantes coses que no es toquen, i els que hi manen les saben molt bé. Força vergonyós.
    Per cert, fa pocs dies que et deia que difícilment llegiria un refregit d’articles de la Rojals, i vaig avui i m’inspiro en un article seu per fer un post. Ja et comentava que els seus articles són de traca, tot i que la llegeixo poc. Si ho fes més, segur que m’inspiraria molts cops. Però això de llegir refregits va en contra de la política interna de lectura. Que em saltaré quan convingui, és clar.

    Sr. Gasull, com comenta l’Allau, no cal anar tan lluny per veure crueltat amb els braus. Hi ha unes quantes tradicions al nostre país en les que un toro surt mal parat, i això no s’ha prohibit ni perseguit. Que no sigui que les corrides precisament són massa espanyoles i ja els va bé prohibir-les de cara a les eleccions, però d’altres festes els restarien vots i per això ni es plantegen tocar-les.

    Xavier, veig que la teva postura és ben clara i la comparteixo. Cal lluitar pel benestar animal i combatre qualsevol mètode de tortura que se’ls apliqui. Creure que estem per sobre dels animals i que per això tenim dret a maltractar-los d’aquesta manera és força pedant per part nostra. Hi ha moltes tradicions que, efectivament, són de temps passats. I no hem d’oblidar que en els temps passats s’han cregut algunes coses curioses com que els esclaus o fins i tot les dones no tenien ànima, i que per tant es podia fer el que volguessis amb ells. Amb els animals també, és clar. Sembla que aquests darrers de moment no han aconseguit pujar el seu estatus per molta gent.

    Carme, l’article de la Marta Rojals no només parla de crueltat animal. També parla de mala pràctica política, de mirar cap una altra banda i de gaudir amb coses que ens haurien d’horroritzar. La seva lucidesa segur que no és del gust de tothom, però si hi estàs d’acord, hi estàs molt d’acord.

    maria, el que tu dius vaig estar a punt de posar-ho al post, però us ho vaig estalviar. Si ens ho mirem pel cantó de que el torturat és una persona, hauríem de preguntar a veure com ho veuen els aficionats als toros. Tots et dirien que no gaudirien, però quants mentirien?

    Assumpta, sé perfectament que aquella escena va decantar la teva opinió sobre Murakami. Però si no hagués estat aquella, seria una altra, perquè n’hi ha moltes de pertorbadores, i segurament per tu més que per altres. La gràcia és que recordes molt més aquell tema que jo mateix. Fa molt que vaig llegir ‘Kafka a la platja’ i només recordo vagament què passava, però no els detalls. Per això em sorprèn que tu la recordis tant bé. Afortunadament, és ficció. Del que parlo al post és real. He triat un gat per fer la introducció, perquè jo tinc un gat. Si tingués un gos, el malaurat protagonista seria un gos.

    ResponElimina
  21. Maurici, precisament és d’aquestes festes del sud de Catalunya que es queixa la Marta Rojals. Diu que aquestes es permeten amb el consentiment dels governs locals per no perdre vots, perquè hi ha molta afició, i l’animal pateix igual. Encara que es tingui per una festa espanyola, nosaltres no podem parlar massa i ens ho hauríem de fer mirar.

    Anna, és un tema d’aquells que costa posar-se d’acord. Si ets aficionat, és la teva distracció, però pels que no ho som és difícil d’entendre el que tu dius perfectament: pagar una entrada per veure com torturen un animal? Bé, això ja es feia en temps dels romans (desconec si pagaven entrada...), però era per veure com morien homes. Si allò ja va passar, potser hauríem de revisar què té de diferent llençar un home als lleons, o llençar un toro brau a mans d’un torero i els picadors. Tanta necessitat de sang tenim els humans que aquesta mena d’espectacles no acaben de desaparèixer?

    McAbeu, esmentar la tradició és gairebé com allò de ‘amb l’església hem topat’. O encara més, amb l’‘ho diu la constitució’! Si una tradició es demostra humiliant, perillosa o vexant, es pot canviar. I això val per persones i animals. S’ha fet altres vegades, i el tema dels braus no és una excepció. Més amunt he parlat dels castells. És cert que ens posem en risc innecessàriament, i hi posem la canalla, però bé que des de fa una colla d’anys es fan servir cascs de protecció. Abans no se’n feien servir i quan es va proposar semblava que això trencava la tradició, que seria una vergonya per l’activitat. Avui tothom ho veu com a normal, i el contrari és una temeritat. Vaja, directament no es fa mai. No és un sistema perfecte, però és una tradició que s’ha modificat pel bé de tots. Han de ser els toros diferents que els castells?

    Bruixeta, més clar no es pot dir: si això és cultura, quina merda de cultura que tenen els que gaudeixen de maltractar éssers vius. No es pot concebre que paguin per observar un espectacle sanguinari, i que a sobre el defensin a capa i espasa, mai més ben dit.

    Pons, si em canvies l’article deu ser perquè el que he posat jo t’agrada més, no? Ja ho entenc. No sé si és difícil trobar un tio crític i amb gràcia, però de Josés Perez n’hi deu haver a cabassos. La Marta Rojals és també molt crítica pel que li he pogut llegir, i també té puntets divertits, trobo. Fa servir una ironia força fina.

    Gemma Sara, biològicament és molt fàcil demostrar que aquestes bèsties, com qualsevol altra, i com nosaltres mateixos, pateixen i molt. Seria una ximpleria senzillament dir que no tenen sentiments, però és que el dolor físic és evident, salta a la vista. O és que aquesta gentussa que els agraden les corrides quan sagnen profusament no pateixen dolor? Doncs no hi veig la diferència, i què no entenen. Completament d’acord amb això que dius de les tradicions. Crec que és de societat evolucionada respectar els animals i tenir en compte els seus drets. Si hi ha costums o tradicions que van en contra d’això, per mi també és una evidència que s’han de canviar.
    Sobre el recull de la Marta Rojals, ja en parlava amb l’Allau l’altre dia. Estic segur que està molt bé, perquè els articles que he llegit d’ella són bons i té idees molt clares i no es talla. Però no és el tipus de lectura que prefereixo. Lectures tipus article, doncs això, quan toqui. Per llegir prefereixo històries inventades, o arguments llargs. Manies que té un. Però segur que el gaudiràs.

    M.Roser, no negaré que de vegades em diverteixo fent-li la punyeta al gat, no és estrany que després faci els haikus que fa, però no seria capaç d’arribar a un extrem així. Bé, no sé què pensarà ell perquè el tinc a règim, però jo crec que viu molt bé el tio. Ben formós i sa que està. Moltes tradicions estan bé, però si atempten contra coses que abans ni es consideraven, però ara sí, s’han de revisar. Continua a baix

    ResponElimina
  22. Abans ni tan sols totes les persones tenien ànima i se les considerava, a la majoria si es morien no passava res. Ara ens sembla estrany, però aquest pas encara no l’hem acabat de fer amb els animals. I prou que sabem que pateixen i senten tan dolor com podem sentir nosaltres. Per tant, n’hem de tenir cura com fem dels humans.

    Glòria, no he prestat mai atenció a aquesta mena d’espectacles. Senzillament, no va amb mi, i tampoc entenc com alguna gent s’hi pot divertir. Aquí a la nostra terra també hi ha tradició, encara que no siguin ben bé corrides, però també es maltracten animals, i tampoc ho hauríem de permetre.

    Helena Bonals, ja veig que el teu rebuig de les corrides i tot el que impliqui braus et porta a no veure igual les persones a qui els agraden. Jo no he arribat a aquests extrems, però sí que em costa molt d’entendre que persones intel•ligents i que demostren inquietuds per altres temes, puguin gaudir amb un espectacle tan lamentable.

    Roselles, vaig escriure el post amb el consentiment del gat, ell el va revisar prèviament. És força greu com intenten justificar el que és injustificable. Sí, la bèstia sagna, queda esgotada, i l’acabem matant, però no pateix gens, perquè això és cultura, és art? El pitjor del cas és que s’ho creuen! És clar que aquesta mena de comportaments no pertany només als pro-taurins, però si ens posem a parlar de polítics em sembla que no acabarem. Aquests a més tenen unes talaies perfectes per parlar i tenir altaveus, practiquen allò de la mentida repetida mil vegades acaba sent veritat, però em sembla que el tema dels torturadors és menys subtil. Senzillament és que els agrada una cosa cruel i sanguinària i no poden acceptar que és així, ells mateixos s’enganyen, perquè si prenguessin consciència del que fan, del que els fa gaudir, es posarien les mans al cap. Aquest també seria un tema per fer-ne una tesi doctoral, com el dels polítics, però és que en el teu comentari continues forta, parlant del que farem quan siguem independents! De vegades dubto que sigui una qüestió d’educació i cultura només. Probablement sí, i si no tenim més cultura i un altre tipus d’educació, és perquè els governs actuals no ho volen. Ens prefereixen ximples i distrets amb altres temes. Aconseguirem revertir això en una Catalunya independent? Tant de bo. Estic segur que hi hauria gent que voldria fer-ho, com n’hi hauria que no. Es tractaria de fer que ens governin els que sí. A mig termini ho hauríem de tenir arreglat. Com en tot, la clau la tenim nosaltres, en funció de qui posem al capdavant, i ja s’ha demostrat que en política ensopeguem un cop rere un altre amb les mateixes pedres.

    Ada, saps molt bé que en aquest país es mantenen tradicions no escrites perquè ‘sempre ha estat així’, com la discriminació de la dona per sistema. Segur que estaràs d’acord amb mi que és un exemple de cosa que no s’ha de mantenir, per més ‘tradicional’ que sigui. Tampoc sé com ho hem de fer per canviar això, com dèiem més amunt, educació, cultura... s’hauria de començar per aquí. Penso que si es comencés a fer des d’ara, en un parell de generacions ho tenim solucionat. Però hi ha la voluntat? Em sembla clar que no.

    Elfreelang, sembla mentida que pugui ser, però és, és. El cas d’España és greu perquè defensen aquesta pràctica a capa i espasa, mai millor dir, però no et pensis que a Catalunya ens salvem d’aquestes coses. Hi ha moltes festes populars en les que es torturen braus d’una manera o altra, sense comptar que també hi ha certa afició a les corrides. Molta didàctica hem de fer.

    ResponElimina
  23. No puc estar més d'acord amb tu. No em cap al cap no domés que hi hagi gent a qui li agradi, sinó també que per molts sigui considerat "cultura".

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.