divendres, 3 d’abril de 2015

Calendari en mà

Ara que les xarxes em comencen a retornar imatges de gent que és lluny, o prop, però fora de casa en tot cas, m'adono que tinc problemes de planificació. Al calendari li falten dies de tantes activitats com tinc a la vista, però quan es tracta de programar una escapada, un viatge, o uns dies fora, no penso mai en mirar quines dates anirà bé, quan es podrà fer pont, o quina setmana em puc saltar les activitats programades per fugir una mica. I llavors arriba el moment, sense res previst, i pensem que almenys podem anar a caminar a alguna banda, però estem tan trinxats que al final res de res. Pensar que 'a la propera serà' és inútil, perquè a la propera ens passarà el mateix. I perquè no faci mandra sortir de casa cal programar-ho amb temps, fixar dates i reservar allotjaments, que d'alguna manera et condicioni i t'obligui, per cansat que estiguis. Perquè un cop fora, no hi ha res com veure món o trepitjar natura. 

Posem fil a l'agulla. Aquesta setmana santa està perduda, però ens posem a treballar en l'estiu. Primer pas: buscar cangur pel Blog. 

22 comentaris:

  1. A l'estiu és més fàcil trobar cangur. Els estudiants fan vacances i necessiten guanyar-se la vida.

    ResponElimina
  2. És cert que si no planifiquem passen els dies... I no acabem de fer ben bé res.
    A planificar l'estiu, doncs!!!!

    Cangur pel blog... He, he, he, quines idees.... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja sé, ja sé... Que és cangur pel Blog... :DDD


      Elimina
  3. jo planifico...sóc dels que agafa els bitllets d'avió al mes de gener per volar al juliol, tot aquest espai de temps ja et té sempre en ment la sortida i en gaudeixes més temps. D'altra banda fer les coses amb temps et permet d'anar pagant i quan arriba el moment la despesa ja no és tant sobtada.
    Ara també t dic que fer una sortida "aquí te pillo aquí te mato" també m'agrada. Sigui com sigui a casa hem de fer-ho, així ens agrada i sembla que hem viciat als petits adolescents que ens segueixen els passos.

    ResponElimina
  4. És clar, només té vuit anyets, no pots pas deixar-lo sol...

    ResponElimina
  5. A mi ja ni m'agrada de viatjar, només descansar al poble. Em fa molta mandra tot plegat.
    Les entrades es poden programar, però no me n'he sortit mai.

    ResponElimina
  6. em penso que potser no saben que el blog és el teu gat .....segur que trobes cangur ....jo amb això de planificar sóc un veritable desastre ....prefereixo estar a la deriva ....i descansar ....d'aviat serem a l'estiu cert ....dons au a preparar-se ! em fa tanta gràcia pensar que han cerques cangur pel bona nit i tapa't....

    ResponElimina
  7. dispensa abans se m'ha colat un "han" al comentari, volia escriure que em fa gracia pensar que cerques cangur pel "bona nit i tapa`t "

    ResponElimina
  8. A nosaltres ens encanta maquinar i planificar amb molt de temps; primer perquè els preus acostumen a estar més bé i segon perquè planificar amb temps va de conya per aguantar aquells dies en que cremaries l'oficina.

    No et puc ajudar amb el tema del Blog... clar que veient el seu grau d'activitat potser es portaria de conya amb el Puk!

    ResponElimina
  9. A nosaltres tb ens costa planificar, sempre anem a última hora però tenim la sort de poder viatjar fora de temporada alta i, per tant, no és tant difícil trobar allotjament que estigui bé de preu. Menys mal que l'estiu és llarg!

    ResponElimina
  10. El teu apunt d'avui em recorda a Mafalda: "Como siempre: lo urgente no deja tiempo para lo importante".

    ResponElimina
  11. Els millors cangurs són els padrins. Hauríem d'anomenar dos padrins per cada bloc: un perquè l'aviciï i un altre per poder deixar-lo a les seves mans i visqui nous aires.

    ResponElimina
  12. Segur que a l'hora de la veritat no pots deixar-lo amb ningú (l'enyoraries massa), i te l'emportes amb tu ;D

    ResponElimina
  13. Nosaltres ja hem començat a planificar les vacances d'estiu, ara estem entre Roma, Florència i Venècia, fem votacions i tot, però no ens acabem de decidir... Pel tema cangur, jo ja en faig del hàmster d'una amiga, vesquehifarem, segur que en trobes en el teu entorn més proper... enjoy the plans!

    ResponElimina
  14. A mi em passa el cas contrari, jo planifico i al final no faig el viatge... exemples CT667 i CT680. Per sort la meva llista d'escapades realitzades supera les no realitzades.

    Sobre el Blog no et puc ajudar a fer-li de cangur. Tot i que crec que ens portaríem bé, podríem compartir maneres de fer el mal :D

    O si amb el "Blog" et refereixes al Bona nit i tapa't la veritat es que seria morbós substituir-te i escriure algun post, és possible que al tornar haguessis perdut algun comentarista xD Tot i que és possible que també n'haguessis guanyat algun. T'imagines que et passo l'ahse i te la quedes? xD

    ResponElimina
  15. Noi, en això sí que som radicalment diferents. A banda del blog i la lectura, una de les meves altres passions és planificar, buscar, remenar, triar, descartar i, sobretot, somniar, en les vacances. I no parlo pas de viatges a l'altra punta del món, no! Tot just acabem de tornar del Montsant (on segur que xalaries fent senderisme) i ja penso que en tres setmanes marxem uns dies al Montsec! I després un cap de setmana al Ripollès... I després, l'estiiiiiiiiiiu!!!!!

    ResponElimina
  16. Això d'improvisar sobre la marxa té els seus riscos i un d'ells és acabar no fent res. Jo prefereixo programar les coses i mentre ho faig ja les gaudeixo.
    De tota manera uns dies de "no fer res" també venen de gust i no ens hem de sentir malament per això. Ja moltes maneres de passar-ho bé sense anar gaire lluny. O sense sortir de casa.
    Pel Blog no pateixis, segur que li trobes un munt de cangurs. Jo, per exemple.

    ResponElimina
  17. Ai que em sembla que molts de vosaltes no heu entès que quan parlo de Blog amb majúscula m'estic referint al meu gat... Sí sí, per aquells que no ho sapigueu, el meu gat es diu Blog, no sé per què us sorprèn! Per l'altre, el blog o blogs, no em cal buscar cangur, ja s'espavilaran solets en la meva absència. Moltes gràcies a tots pels comentaris.

    Xavier, no serà aquesta mena de cangur, confiem en la bona voluntat dels nostres familiars i amics, a canvi d'algun suvenir.

    Carme, doncs no és mala idea trobar un cangur pel blog tampoc! Bé, més que el cangur, algú que em faci la substitució els dies que estigui fora. Però en realitat el blog és més fàcil de cuidar que el gat, sempre podria deixar entrades programades, però no ho faré, ja ho saps. Respecte a l'estiu, ja anem pensant, més o menys tenim les dates, i dependrà de si algú ens pot donar un cop de mà amb el gat, segur que sí. Una mica de planificació i tot sortirà bé.

    Sr. Gasull, començo pel final. És cert que és genial llevar-se un bon dia i escapar-se sense més, però no sé vosaltres, quan arriba el cap de setmana, els escassos cops que no tinc res a fer, i m'agrada tenir una mica de calma. Amb tot el dia per endavant, acabes complint les obligacions a les tantes i t'adones que no has fet res en tot el dia. Llavors tens la sensació d'haver desaprofitat el temps, però caram, que no era això el que volies, tenir estona per perdre? Mai estem contents amb nosaltres mateixos. Quan he de viatjar també m'agrada planejar-ho amb temps i em sembla que tinc la mateixa sensació que tu, si un mes pagues els vols, al cap de dos els allotjaments, i un mes tard el cotxe de lloguer, sembla que al final no pica tant a la butxaca. Si ho sumes veus que t'has gastat un dineral, viatjar ja ho té això, però ben repartit no fa tant mal. A més li sumes que ho tens al cap i vas cremant etapes de planificació, i ja sabem que això també és part del viatge, i el vas gaudint.

    Màrius, quan parlo del Blog amb majúscula estic parlant del meu gat, que es diu així. Per un moment he pensat que et referies a ell i que creies que es podia quedar sol una setmaneta o 10 dies. Però després ho he entès, el blog té 8 anys, però el Blog 'només' en té 7. Però per més que en tingui, sempre necessitarà que algú vingui a veure si té menjar i aigua, i el faci jugar una estona.

    Helena Bonals, ja veig que no tots esteu entenent això del cangur del Blog. Quan ho escric en majúscules em refereixo al meu gat! De totes maneres, jo no programo entrades aquí al Bona Nit. És senzill de fer, però m'agrada publicar quan estic present, escriure el que em surt en aquell moment. Ostres, a mi sí que m'agrada viatjar, no sé si dir 'encara', o què. Hi ha molts llocs que vull visitar, no ho faig tant com m'agradaria, però el temps i els diners no ho permeten. El poble ja el tinc molt vist.

    Elfreelang, sort que alguns sabeu de què parlo! Sí, espero que en Blog tindrà qui el visiti i s'asseguri que no li falta menjar ni aigua. El Bona Nit suposo que em sabrà esperar, que després tindré coses per explicar-li. Ara mateix també podria dir que sóc un desastre planificant-me, però és amb el tema aquest, a llarg termini, en no tenir vista que vindran els ponts i les setmanes per fer vacances, i començo 'ja ho faré, ja ho faré...', i arriben les dates i res de res. Descansar ja està bé, però veure món també! La planificació a més curt termini, la laboral i la d'activitats la porto millor... però també m'hi ajuden.

    Anna, a mi em sembla que tu voldries cremar l'oficina tot sovint, per això planeges tants viatges i escapades. Si et serveix de teràpia ja està bé, però tant malament no et deuen pagar en aquest lloc que et posa tan nerviosa, que viatjar és car! Em sembla que en Puk és una mica salvatge i no en tindria ni per començar amb en Blog, pobret. Em sembla que tornaria a casa tot esgarrinxat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, doncs no ho havia entès. De tota manera la frase era correcta, no el pots deixar solet, pobre!

      Elimina
  18. Loreto, en realitat jo tinc disponibilitat per agafar-me vacances quan sigui de l'any, sempre que m'ho pugui combinar amb la companya perquè la nostra feina no s'aturi. A l'estiu, però baixa una mica la intensitat de feina i és més fàcil marxar més dies, però mai se sap, en ciència pots anar sempre de feina fins el cap. Potser em tocarà pagar més si me'n vaig durant els mesos centrals de l'estiu, però és el què hi ha. És per marcar-se unes dates, i confessaré que les busco també quan faig vacances castelleres... és dura la vida del casteller compromès...

    maria, doncs ara no sé què és bo, ni en què tinc raó...

    Eva, és talment així, una sensació que tinc sovint a la vida. Tot és urgent, de vegades molt urgent, però és realment important? Per mi, definitivament, moltes coses no ho són. I de vegades fallo en allò que és important. Però hi treballo.

    Consol, em sembla que tu tampoc has entès que parlava del gat, quan ho escric en majúscula sol ser això. Sí, el gat es diu Blog, i no és un nom bonic? Quan se n'ha de tenir cura és el seu padrí el que sol venir, el meu pare, que em fa la substitució. Però no sé si l'avicia gaire.

    Jomateixa, del gat parles? No pas! Segur que no vindrà amb mi! El blog sí que el portaré a la butxaca, però no sé si el faré servir massa els dies que marxi.

    Gemma Sara, sí que sou assemblearis a casa teva! Però està molt bé, les coses s'han de decidir així, i ja que sou senars, la votació es pot fer amb garanties. Tret que cadascú triï una destinació diferent. Per cert, en el vostre cas... per què no triar les tres opcions? És factible, no? Una bona ruta. Ah, tant de bo tenir cura d'un gat casolà fos tan fàcil com d'un hàmster. Ei, que no dic que no porti feina, però al Blog l'han de venir a cuidar, a mirar que tingui menjar i aigua i si el poden distreure una mica, millor. No el vull portar enlloc perquè és un gat de casa que no surt mai, però és curiós, i a casa sé que ho tinc tot controlat perquè no s'escapi. No voldria que ningú tingués un disgust amb el gat.

    Pons, ens complementem perfectament! Tu munta'm una escapada, i ja hi aniré jo, tot perfecte! Jo no tinc problemes per anar-hi, i tu sembla que tens certa tendència a muntar coses que no acabes fent. Ei, no cal que sigui als països nòrdics, tot i que també em semblaria bé. Ja em diràs quin és el meu proper destí, gràcies.
    Efectivament, millor no us quedeu en Blog i tu sols perquè la Terra podria patir alguna desgràcia, sou massa perillosos. M'hauré de buscar algú més calmat. I si no et deixaria el gat, encara menys et deixaria el blog. Tu mateix expliques perfectament els perills de fer aquesta transacció, i no m'hi vull arriscar.

    Maurici, et dic al mateix que a en Pons, encantat estaré si em muntes una bona ruta, ben planificada, i jo me'n vaig a fer-la, cap problema! No et diré que jo també ho passo bé, però està bé planificar un viatge o una ruta, pensar què vols veure, quins dies llogar cotxe i quins dies no et caldrà, si volar a un aeroport i tornar des d'un altre... tot això està molt bé. No és que sigui la meva passió, però no ho faig a disgust. El que em costa ara és posar-m'hi, aquest és el problema. Ja farem, ja farem, i al final no fotem res! I en canvi, ja veig que tu ja ho tens tot muntat fins l'estiu. Quin paio.

    Glòria, aquest risc que comentes a mi se m'ha complert moltes vegades darrerament, per tant ja veig que o em poso a planificar o res. Si és només donar el toc d'inici, i després ja va rodat! També estic d'acord que està bé estar-se a casa sense fer massa, després de setmanes de no parar s'agraeix molt, i a més l'economia no sempre està com per anar dormint fora o pagant vols. El que passa és que el temps no s'atura, i aquests caps de setmana necessaris de descans total acaben fent olor a pèrdua de temps, i llavors no fa tanta gràcia. I que escampar la boira està molt bé, home!
    Tu vols fer de cangur del Blog? Pensa que parlem del gat, eh!

    ResponElimina

Gràcies per deixar la vostra opinió. Si us enrotlleu, no demaneu disculpes, més rotllos explico jo, i vosaltres no us queixeu.